Second-hand tobacco smoke in prison: tackling a public health matter through research.

OBJECTIVES: This action-research study conducted in a Swiss male post-trial detention centre (120 detainees and 120 staff) explored the attitudes of detainees and staff towards tobacco smoking. Tackling public health matters through research involving stakeholders in prisons implies benefits and risks that need exploration. STUDY DESIGN: The observational study involved multiple strands (quantitative and qualitative components, and air quality measurements). This article presents qualitative data on participants' attitudes and expectations about research in a prison setting. METHODS: Semi-structured interviews were used to explore the attitudes of detainees and staff towards smoking before and after a smoke-free regulation change in the prison in 2009. Specific coding and thematic content analysis for research were performed with the support of ATLAS.ti. RESULTS: In total, 77 interviews were conducted (38 before the regulation change and 39 after the regulation change) with 31 detainees (mean age 35 years, range 22-60 years) and 27 prison staff (mean age 46 years, range 29-65 years). Both detainees and staff expressed satisfaction regarding their involvement in the study, and wished to be informed about the results. They expected concrete changes in smoke-free regulation, and that the research would help to find ways to motivate detainees to quit smoking. CONCLUSION: Active involvement of stakeholders promotes public health. Interviewing detainees and prison staff as part of an action-research study aimed at tackling a public health matter is a way of raising awareness and facilitating change in prisons. Research needs to be conducted independently from the prison administrators in order to increase trust and to avoid misunderstandings.

Activem la filosofia del llenguatge

En el projecte de millora de la qualitat docent “Activem al filosofia del llenguatge” hi han participat 11 professors i professores de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili. Aquest grup de docents constitueixen la pràctica totalitat del professors que imparteixen regularment matèries de filosofia del llenguatge en les universitats catalanes. Aquest projecte ha consistit en dissenyar, elaborar i aplicar diferents eines que tenen per objectiu ajudar als alumnes a passar d’una actitud passiva de receptors de classes, a una actitud activa vers els continguts dels cursos troncals de filosofia del llenguatge. La contribució al canvi d’actitud del “rebre” al “fer” s’ha buscat amb la combinació de diferents propostes: la selecció de textos clàssics breus, importants i clars que els estudiants tenien que llegir i rellegir amb deteniment relacionats amb cadascun dels temes tractats en el curs i, vinculat a això, l’elaboració de “preguntes per a guiar la lectura” que ajuden als estudiants a centrar la atenció en els aspectes més pertinents i importants de cadascun d’aquests textos, l’elaboració de dossiers electrònics vinculats a cadascun dels diferents temes que es tracten en aquests cursos, l’elaboració per a cadascun dels temes de diferents exercicis i “preguntes de discussió”, la creació d’un fòrum de discussió electrònic, i la celebració de “jornades de debat” que es centraven en algunes de les “preguntes de discussió”. Hem pogut constatar la necessitat de trobar en el futur maneres d’aplicar les diferents eines que hem dissenyat de forma que els estudiants facin ús de forma encara més general d’aquestes eines.

Physicians' attitudes towards prevention: importance of intervention-specific barriers and physicians' health habits.

BACKGROUND: Several studies have explored physicians' attitudes towards prevention and barriers to the delivery of preventive health interventions. However, the relative importance of these previously identified barriers, both in general terms and in the context of a number of specific preventive interventions, has not been identified. Certain barriers may only pertain to a subset of preventive interventions. OBJECTIVES: We aimed to determine the relative importance of identified barriers to preventive interventions and to explore the association between physicians' characteristics and their attitudes towards prevention. METHODS: We conducted a cross-sectional survey of 496 of the 686 (72.3% response rate) generalist physicians from three Swiss cantons through a questionnaire asking physicians to rate the general importance of eight preventive health strategies and the relative importance of seven commonly cited barriers in relation to each specific preventive health strategy. RESULTS: The proportion of physicians rating each preventive intervention as being important varied from 76% for colorectal cancer screening to 100% for blood pressure control. Lack of time and lack of patient interest were generally considered to be important barriers by 41% and 44% of physicians, respectively, but the importance of these two barriers tended to be specifically higher for counselling-based interventions. Lack of training was most notably a barrier to counselling about alcohol and nutrition. Four characteristics of physicians predicted negative attitudes toward alcohol and smoking counselling: consumption of more than three alcoholic drinks per day [odds ratio (OR) = 8.4], sedentary lifestyle (OR = 3.4), lack of national certification (OR = 2.2) and lack of awareness of their own blood pressure (OR = 2.0). CONCLUSIONS: The relative importance of specific barriers varies across preventive interventions. This points to a need for tailored practice interventions targeting the specific barriers that impede a given preventive service. The negative influence of physicians' own health behaviours indicates a need for associated population-based interventions that reduce the prevalence of high-risk behaviours in the population as a whole.

La presa de consciència de les actituds a l'educació física en la formació inicial de mestres de primària

Aquest treball és el resultat d’un procés de reflexió al voltant de les actituds dins la Formació Inicial de mestres de primària d’Educació física. Es tracta, d’una primera aproximació d’anàlisi i interpretació sobre la presa de consciència d’actituds que fan els estudiants en la pràctica de l’Educació física. Les preguntes que em plantejo en aquesta recerca són el resultat de les dues parts que configura aquest treball. La primera pregunta, es centra en el marc teòric de l’estudi, donant resposta a les relacions que s’estableixen entre l’educació física i l’educació en valors en el currículum de primària d’Educació física i en la Formació Inicial de mestres. La segona pregunta, pretén donar resposta a la proposta pràctica i així, esbrinar el paper del joc motor en el treball educatiu de les actituds en la Formació Inicial de mestres de primària. Els aspectes teòrics que estudio analitzen la relació que s’estableix entre l’Educació física i les actituds dins el marc educatiu de la Formació Inicial de mestres de primària. I serà, a partir de la proposta pràctica quan el joc motor esdevindrà element d’aproximació en la presa de consciència d’actituds En el context de la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic, i en l’assignatura d’Educació física i la seva Didàctica de 2n curs, els estudiants de mestres de primària d’Educació física són protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge. Tenen la possibilitat d’experimentar el paper de mestres, a partir de la posada en pràctica d’un joc motor. A partir d’aquesta pràctica, he volgut conèixer quins són els components de la pràctica que possibiliten la presa de consciència de les actituds presents a les sessions de classe per promoure l’educació en valors. Els instruments utilitzats, en la realització d’aquest treball, són un qüestionari elaborat a partir d’una selecció i justificació de continguts actitudinals, i l’observació d’una fitxa sessió després de la pràctica. El treball de recerca se situa en un paradigma interpretatiu i pràctic. Es planteja comprendre la importància que té, en les sessions de classe d’educació física, el desenvolupament de processos d’acció i de reflexió en la formació inicial dels mestres de primària i així examinar i perfeccionar futures intervencions pràctiques, tant del professorat com dels estudiants de mestre.

Donner la parole aux médecins traitants [Letting the treating physicians speak].

OBJECTIVE: Quality assessment in consultation and liaison psychiatry (CLP) is extremely difficult and must take into account numerous factors. The general practitioner (GP) of the patients seen by CL psychiatrists seems an essential factor to be considered in evaluating CL work. However, as far as we know, no study is doing so. Therefore, we have implied the GP to assess our CL work at the hospital St-Loup-Orbe. METHOD: We put up a qualitative study consisting of semi-structured interviews with 18 GPs caring for 45 patients having been submitted to a psychiatric CL intervention. Furthermore, we invited the GPs to assesses CLP as a specialization as well as CLP practiced at St-Loup-Orbe hospital. RESULTS: Impact is judged by the GPs with regard to the total number as: highly favorable> favorable> indifferent> negative. The GPs' critiques, whether positive or negative, are highly informative. CONCLUSIONS: GPs accept favorably CLP interventions and consider them on the whole as constructive. On the other hand, they are not sufficiently considered as partners during their patients' hospital stay. Furthermore, CLP must evaluate its impact at distance from the consultation and take into account the GPs' assessments to improve CL quality.

Nouvelle procédure civile et espace judiciaire européen: actes du colloque de Lausanne du 27 janvier 2012

Nouveaux cahiers de linguistique française 30 Département de linguistique, Université de Genève Antoine AUCHLIN, Présentation Tim ROHRER et Mary Jean VIGNONE, The Bankers Go to Washington: Theory and Method in Conceptual Metaphor Analysis, Napoleon KATSOS et Chris CUMMINS, Scalar implicature : Theory, processing and acquisition, Jacques MOESCHLER, Pourquoi le sens est-il structuré ? Une approche vériconditionelle de la signification linguistique et du sens pragmatique, Joanna BLOCHOWIAK, Les questions enchâssant les verbes d'attitude dans le contexte d'explications, Cristina GRISOT et Bruno CARTONI, Une description bilingue des temps verbaux : étude contrastive en corpus, Jacques MOESCHLER, Cristina GISOT et Bruno CARTONI, Jusqu'où les temps verbaux sont-ils procéduraux ? Hasmik JIVANIAN, Relations causales épistémiques : Focalisation de parce que et contrefactualité, Cosmina-Maria HODOROAGA, Les traits démonstratifs de la citation, Maíra AVELAR MIRANDA, L'intégration entre gestes et prosodie : une vision incarnée, Tea PRSIR, L'étude du discours représenté dans le cadre de l'intégration expérientielle, Jean-Philippe GOLDMAN et Yves SCHERRER, Création automatique de dictionnaires bilingues d'entités nommées grâce à Wikipédia.

Impact of international consensus guidelines on antiviral therapy of chronic hepatitis C patients in Switzerland.

To assess the impact of international consensus conference guidelines on the attitude of Swiss specialists when facing the decision to treat chronic hepatitis C patients. Questionnaires focusing on the personal situation and treatment decisions were mailed to 165 patients who were newly diagnosed with hepatitis C virus (HCV) infection and enrolled into the Swiss Hepatitis C Cohort Study during the years 2002-2004. Survey respondents (n = 86, 52.1%) were comparable to non-respondents with respect to severity of liver disease, history of substance abuse and psychiatric co-morbidities. Seventy percent of survey respondents reported having been offered antiviral treatment. Patients deferred from treatment had less advanced liver fibrosis, were more frequently infected with HCV genotypes 1 or 4 and presented more often with a history of depression. There were no differences regarding age, socio-economic background, alcohol abuse, intravenous drug abuse or methadone treatment when compared with patients to whom treatment was proposed. Ninety percent of eligible patients agreed to undergo treatment. Overall, 54.6% of respondents and 78.3% of those considered eligible had actually received antiviral therapy by 2007. Ninety-five percent of patients reported high satisfaction with their own hepatitis C management. Consistent with latest international consensus guidelines, patients enrolled in the Swiss Hepatitis C Cohort with a history of substance abuse were not withheld antiviral treatment. A multidisciplinary approach is warranted to provide antiviral treatment to patients suffering from depression.

Multiple facets of secretory immunoglobulin A at mucosal surfaces

Résumé : Le condylome acuminé anal (CAA), transmis par contact sexuel, résulte d'une infection par Human Papilloma Virus (HPV). Son traitement chirurgical est grevé d'un taux de récidive de 4-29%. Le but de cette étude était d'identifier une éventuelle corrélation entre type d'HPV présent dans les CAA excisés chirurgicalement et taux de récidive de la maladie, ? Cette étude rétrospective porte sur 140 patients opérés au Centre Hospitalier Universitaire Vaudois de CAA, entre 1990 et 2005. Le diagnostic lésionnel a été confirmé par un examen histomorphologique. Le(s) type(s) d'HPV présent(s) dans ces lésions a été déterminé par Polymerase Chain Reaction (PCR). Les patients ont donné leur accord à cette analyse et complété un questionnaire. Une éventuelle corrélation entre récidive de CAA, type d'HPV et status HIV a été recherchée. HPV 6 et 11 sont les virus les plus fréquemment découverts (51% et 28%, respectivement) chez les 140 patients (123H/17F). Trente-cinq (25%) d'entre eux ont présenté une récidive. HPV 11 était present chez 19 (41%) sujets. Ceci est statistiquement significatif (P<0.05), en comparaison aux autres HPVs. Il n'y a par contre pas de différence significative entre la fréquence de récidive des 33 (24%) patients HIV-positifs et le reste du collectif. HPV 11 est donc associé à un taux de récidive de CAA significativement élevé. Un suivi strict des patients atteints est nécessaire pour identifier une récidive et la traiter sans délai, notamment lorsque HPV 11 est present. Ces résultats innovateurs soulèvent la question de la nécessité de pratiquer une typisation virale systématique sur les lésions excisées. La justification d'une telle attitude demande toutefois encore d'être confirmée.

La participación social como método de conservación. Estudio de caso en el área de conservación arenal Huetar norte de Costa Rica

El presente estudio se realiza con la intención de contribuir a establecer las bases para una buena gestión del territorio en el Área de conservación arenal Huetar norte de Costa Rica mediante la participación social; garantizando la conservación del capital natural y el desarrollo económico, social y ambientalmente sostenible. Para ello, se ha colaborado en la formación del Consejo Local del Corredor Biológico Ruta Los Malécu-Medio Queso (CL CBRLM-MQ) y del Refugio Nacional de Vida Silvestre Caño Negro (RNVSCN), formado por una coalición social que tendrá el objetivo de gestionar su propio territorio. Con la intención de capacitar a los integrantes de este consejo, y a los pobladores de la Zona Norte de Costa Rica en general, y orientarlos hacia la buena gestión de los recursos naturales, se ha realizado un análisis detallado sobre su percepción sobre los Servicios Ecosistémicos de la región. El resultado de este proyecto, es un manual de educación y comunicación ambiental sobre los servicios ecosistémicos de la Zona Norte para el educador/a. Con este manual se pretende capacitar a los pobladores sobre el valor de los SE, todo con la finalidad de promover cambios de actitudes y de conductas que fomenten una relación respetuosa con la naturaleza para alcanzar el desarrollo sostenible de la región y de esta manera mejorar la calidad de vida de los habitantes de esta zona.

Natural immunoglobulins (contribution to a debate on biomedical education)

Immunology has contributed to biomedical education in many important ways since the creation of scientific medicine in the last quarter of the 19th century. Today, immunology is a major area of biomedical research. Nevertheless, there are many basic problems unresolved in immunological activities and phenomena. Solving these problems is probably necessary to devise predictable and safe ways to produce new vaccines, treat allergy and autoimmune diseases and perform safe transplants. This challenge involves not only technical developments but also changes in attitude, of which the most fundamental is to abandon the traditional stimulus-response perspective in favor of more "systemic" views. Describing immunological activities as the operation of a complex multiconnected network, raises biological and epistemological issues not usually dealt with in biomedical education. Here we point to one example of systemic approaches. A new form of immunoblot (Panama blot), by which the reaction of natural immunoglobulins with complex protein mixtures may be analyzed by a special software and multivariate statistics, has been recently used to characterize human autoimmune diseases. Our preliminary data show that Panama blots can also be used to characterize global (systemic) immunogical changes in chronic human parasitic diseases, such as malaria and schistosomiasis mansoni, that correlate with the clinical status.

Regional Advisory Committee on Cancer - Report on Skin Cancer (September 2004) (PDF 201 KB)

Skin cancer is the diagnosis for about a quarter of all patients with cancer and because most of the work is done on an outpatient basis the true extent of the disease has largely gone unrecognised. Skin cancers are related to ultraviolet radiation exposure. Geographic latitude as well as attitude affects the amount of ultraviolet exposure and the risk of skin cancer, with people from Northern Ireland exposing themselves to higher levels of ultraviolet radiation when on holiday abroad and artificially from sunbeds. Ozone depletion is known to increase the risk of ultraviolet exposure and skin cancer. The majority of people living in Northern Ireland have pale skin and are at increased risk of developing skin cancer, as are some patients with an increased genetic risk for cancer. Some pre-existing skin lesions are known to increase the risk of developing skin cancer. Data collection on the incidence of non melanoma skin cancer in Northern Ireland was not available before the establishment of the Cancer Registry in 1993. There is however good data on the incidence of melanoma before that period. In 1974 there were 39 cases in melanoma in Northern Ireland, by 2000 this had risen by almost 500% to 185 cases. åÊ

Avaluació de la seguretat en els pacients diabètics

L’objectiu es analitzar l’efecte d’una intervenció educativa realitzada a professionals de la salut i sobre la seguretat dels pacients diabètics. Estudi d’intervenció aleatoritzat per conglomerats (5 ABS intervenció i 5 control). Valorem pacients de 45 a 75 anys diagnosticats de Diabetis Mellitus tipus 1 o 2. Realitzem una intervenció educativa estandaritzada als professionals, els avaluem mitjançant el test DAS-3 (Diabetes Attitude Scale); dels pacients valorem ítems relacionats amb el control de la malaltia. Analitzem l’efecte de la intervenció sobre les actituds i motivacions dels professionals i l’efecte sobre el grau de control de la malaltia en els pacients.

Comparison of the clientele of an anonymous HIV test centre and persons tested in the general population.

This study compares the clientele of a Swiss anonymous test centre with the general population tested. Information was obtained through similar questionnaires submitted to two samples of HIV-tested people aged from 17 to 45 years: the first administered in the context of a general population telephone survey (n = 245) and the second completed during face-to-face interviews of the clientele of an anonymous test centre (n = 250). The test centre sample has higher proportions of younger and single people. Attenders for anonymous testing were more likely to have acquired a new regular partner during the year preceding the interview (48.0% versus 14.4%). These differences remain when controlling for age and gender. Decision to test comes mostly from the respondent's own initiative, but suggestion from a doctor is more frequent in the general population (23.8% versus 0.8%), whereas suggestion from partner or friends is more frequent in the anonymous centre (44.4% versus 3.0%). The anonymous test centre clientele is not different from the general population tested except for the relational situation and origin of decision for testing. The test centre has become a place where the general population finds a response to a situation-specific need for HIV testing.

Más allá de una distinción dicotómica del apoyo a la democracia: diversos perfiles de no demócratas

El apoyo ciudadano a la democracia constituye un requisito fundamental de los modernos regímenes democráticos, tanto respecto de su estabilidad y consolidación como de la calidad de su funcionamiento. En este marco, la legitimidad democrática pertenece a la dimensión de creencias ciudadanas respecto de que la democracia y sus instituciones son las más apropiadas (de hecho, las únicas aceptables) como régimen de gobierno. Sin perjuicio de lo anterior, no todos los ciudadanos expresan este conjunto de actitudes positivas hacia el régimen democrático. En gran parte de las nuevas democracias un número considerable de personas o bien no entregan un apoyo abierto a la democracia o, expresan actitudes contradictorias hacia los regímenes democráticos. Este grupo de individuos ha sido normalmente tratado por la literatura como un solo grupo homogéneo, que responde sin más consideraciones a la etiqueta de “no demócratas”. Sin embargo, tal como esta investigación pretende demostrar, existen razones teóricas y empíricas para esperar que no haya un único perfil de ciudadanos que no apoya la democracia. Por el contrario, sería posible encontrar y analizar diversos perfiles de “no demócratas”, que explican sus diferencias de acuerdo a distintas objeciones hacia la democracia. Esto es, las razones que se tienen para no entregar un apoyo difuso a la democracia no serían las mismas en todos los casos. De esta forma se derivan las siguientes preguntas de investigación: ¿Cuáles son los argumentos teóricos y empíricos que permiten distinguir diversos tipos de “no demócratas”? ¿Cuáles son las distintas objeciones hacia la democracia (razones) que configuran estos perfiles diversos? Sin embargo, no basta con responder sólo a estas preguntas. Es necesario avanzar en esta línea argumental, preguntándose respecto de la relevancia de distinguir distintos perfiles de “no demócratas”. Así, surge una tercera pregunta: ¿Bajo qué circunstancias tiene relevancia efectuar una distinción entre quienes no apoyan la democracia?