Performance anxiety : cardiorespiratory activity in high- and low-anxious professional music students in a performance situation

Questionnaire studies indicate that high-anxious musicians may suffer from hyperventilation symptoms before and/or during performance. Reported symptoms include amongst others shortness of breath, fast or deep breathing, dizziness and thumping heart. A self-report study by Widmer, Conway, Cohen and Davies (1997) shows that up to seventy percent of the tested highly anxious musicians are hyperventilators during performance. However, no study has yet tested if these self-reported symptoms reflect actual cardiorespiratory changes just before and during performance. Disturbances in breathing patterns and hyperventilation may negatively affect the performance quality in stressful performance situations. The main goal of this study is to determine if music performance anxiety is manifest physiologically in specific correlates of cardiorespiratory activity. We studied 74 professional music students of Swiss Music Universities divided into two groups (high- and lowanxious) based on their self-reported performance anxiety (State-Trait Anxiety Inventory by Spielberger). The students were tested in three distinct situations: baseline, performance without audience, performance with audience. We measured a) breathing patterns, end-tidal carbon dioxide, which is a good non-invasive estimator for hyperventilation, and cardiac activation and b) self-perceived emotions and self-perceived physiological activation. Analyses of heart rate, respiratory rate, self-perceived palpitations, self-perceived shortness of breath and self-perceived anxiety for the 15 most and the 15 least anxious musicians show that high-anxious and low-anxious music students have a comparable physiological activation during the different measurement periods. However, highanxious music students feel significantly more anxious and perceive significantly stronger palpitations and significantly stronger shortness of breath just before and during a public performance. The results indicate that low- and high-anxious music students a) do not differ in the considered physiological responses and b) differ in the considered self-perceived physiological symptoms and the selfreported anxiety before and/or during a public performance.

Stability and robustness of blood variables in an antidoping context.

Introduction:  With the setting up of the newly Athlete's Biological Passport antidoping programme, novel guidelines have been introduced to guarantee results beyond reproach. We investigated in this context, the effect of storage time on the variables commonly measured for the haematological passport. We also wanted to assess for these variables, the within and between analyzer variations. Methods:  Blood samples were obtained from top level male professional cyclists (27 samples for the first part of the study and 102 for the second part) taking part to major stage races. After collection, they were transported under refrigerated conditions (2 °C < T < 12 °C), delivered to the antidoping laboratory, analysed and then stored at approximately 4 °C to conduct analysis at different time points up to 72 h after delivery. A mixed-model procedure was used to determine the stability of the different variables. Results:  As expected haemoglobin concentration was not affected by storage and showed stability for at least 72 h. Under the conditions of our investigation, the reticulocytes percentage showed a much better stability than previous published data (> 48 h) and the technical comparison of the haematology analyzer demonstrated excellent results. Conclusion:  In conclusion, our data clearly demonstrate that as long as the World Anti-Doping Agency's guidelines are followed rigorously, all blood results reach the quality level required in the antidoping context.

Assessorar o dirigir. El paper de l'assessor col·laboratiu en una formació permanent centrada en el professorat i en el context

En el artículo se realiza un análisis del campo de la formación del profesorado y del modelo de formación permanente de los últimos tiempos, atendiendo los nuevos elementos que actuaron como fuerzas ocultas e impulsoras de un pensamiento formativo innovador. Se analizan también las condiciones para un cambio en la manera de ver la formación permanente del profesorado que, progresivamente, ha pasado de una visión de producto formativo que el profesorado debía asimilar acríticamente, a otra etapa con visiones diversificadas. A continuación, se profundiza la función asesora y los modelos que esta nueva concepción de la formación exigen. Se necesitan asesores, formadores que de manera colaborativa ayuden a reconstruir la práctica educativa.

Polítiques docents en el context de l'EEES: oportunitats, dificultats i dilemes

El procés de convergència cap a l'Espai Europeu d' Educació Superior ha fet que les universitats s'hagin plantejat el repte de millorar la docència. Que amb l'EEES es vulgui fomentar un nou model d'ensenyança, ha suscitat opinions divergents, però hagués estat irresponsable no aprofitar el procés de canvi per anar al fons del tema docent. En el context actual, cercar com millorar els processos d'aprenentatge dels i de les estudiants suposa la necessitat de reflexionar col·lectivament sobre què i sobre com s'ha d'ensenyar a la universitat. Per tal d'afavorir un canvi de model que dugui a focalitzar la mirada en el procés d'aprenentatge de l'estudiant, cal debatre sobre els dilemes que sorgeixen quan els requeriments del nou model xoquen amb la cultura tradicionalment predominant entre el professorat universitari. En l'article es comenten alguns d'aquests dilemes.

Activitat conjunta i influència educativa en el context familiar

Encara que actualment sembla llunyana una explicació integrada dels processos d'influència educativa en la família, han estat importants els progressos fets en els darrers anys sobre aquest tema (Lacasa, 1997; Rodrigo, 1998; Vila, 1998). En aquest article es presenten algunes reflexions sobre la família com a context educatiu. La concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge escolar, marc psicològic de referència per a la comprensió dels processos de canvi educatiu que es produeixen en les situacions educatives escolars (Coll, 1990; 1999), s'utilitza com a punt de referència per a aquestes reflexions. Les característiques de la intervenció educativa en les activitats a la família es presenten a partir de la tesi nuclear que qualsevol aproximació a la comprensió de la influència educativa requereix tenir en compte les característiques, naturalesa i funcions del context institucional en què té lloc.

Choosy moral punishers.

The punishment of social misconduct is a powerful mechanism for stabilizing high levels of cooperation among unrelated individuals. It is regularly assumed that humans have a universal disposition to punish social norm violators, which is sometimes labelled "universal structure of human morality" or "pure aversion to social betrayal". Here we present evidence that, contrary to this hypothesis, the propensity to punish a moral norm violator varies among participants with different career trajectories. In anonymous real-life conditions, future teachers punished a talented but immoral young violinist: they voted against her in an important music competition when they had been informed of her previous blatant misconduct toward fellow violin students. In contrast, future police officers and high school students did not punish. This variation among socio-professional categories indicates that the punishment of norm violators is not entirely explained by an aversion to social betrayal. We suggest that context specificity plays an important role in normative behaviour; people seem inclined to enforce social norms only in situations that are familiar, relevant for their social category, and possibly strategically advantageous.

Risc i seguretat en el context educatiu: un debat necessari en el marc d'una educació orientada al desenvolupament de la ciutadania

En aquest article se profunditza en torna a les repercusions dels nous escenaris teòrics relacionats amb el desenvolupament del concepte de risc en la segona modernitat. Les tradicions d'anàlisi de la violència escolar o de la gestió positiva del conflicte, han constituït-del fet encara avui dia constitueixen- referents importants per a l'anàlisi de la seguretat en els centres educatius, però el desenvolupament d'un nou concepte de seguretat humana sorgit a partir dels Programes de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) proporciona un marc de reflexió més ampli. Partint d'aquesta perspectiva, se pretèn operativitzar un model que permeti comprendre com es construeix la percepció de risc en el context escolar.

Aufftrittsangst : kardiorespiratorische Aktivität bei ängstlichen und nichtängstlichen Musikstudenten in einer Auftrittssituation = Performance anxiety : cardiorespiratory activity in high- and low-anxious professional music students in a performance situation

Fragebogenstudien haben gezeigt, dass ängstliche Musiker vor und/oder während eines Auftritts möglicherweise unter Hyperventilationssymptomen leiden. Berichtete Symptome beinhalten Kurzatmigkeit, schnelles oder tiefes Einatmen, Schwindelgefühl und Herzklopfen. Bisher hat jedoch noch keine Studie getestet, ob diese selbstberichteten Symptome tatsächlich kardiorespiratorische Veränderungen widerspiegeln. Das Hauptziel dieser Studie ist es, zu bestimmen, ob sich Auftrittsangst bei Musikern physiologisch über kardiorespiratorische Muster äußert. Wir haben insgesamt 74 Musikstudenten von Schweizer Musikhochschulen getestet. Diese Studenten wurden aufgrund ihrer selbstberichteten Auftrittsangst (STAI-S) in zwei Gruppen unterteilt: ängstliche Musiker und nichtängstliche Musiker. Die Studenten wurden in drei unterschiedlichen Situationen getestet: Ausgangszustand, Auftritt ohne Publikum, Auftritt mit Publikum. Wir haben folgende Parameter gemessen: a) kardiorespiratorische Muster und endexpiratorisches CO2, welches eine gute nichtinvasive Schätzung des Hyperventilationsgrades liefert und b) subjektiv wahrgenommene Emotionen und subjektiv wahrgenommene physiologische Aktivität. Das Poster zeigt die ersten Resultate der 15 ängstlichsten und der 15 am wenigsten ängstlichen Musiker. Das Hauptinteresse gilt den folgenden Punkten: Herz- und Atemfrequenz, subjektiv wahrgenommenes Herzklopfen, subjektiv wahrgenommene Kurzatmigkeit und subjektiv wahrgenommenes Angstgefühl. Die Resultate dieser Studie zeigen erstens, dass ängstliche und nichtängstliche Musikstudenten zu den verschiedenen Messzeitpunkten eine vergleichbare physiologische Aktivität aufweisen und zweitens, dass ängstliche Musikstudenten ein signifikant höheres Angstgefühl haben und signifikant mehr Herzklopfen und Kurzatmigkeit wahrnehmen vor und/oder während eines Auftritts mit Publikum. Dies deutet darauf hin, dass sich ängstliche und nichtängstliche Musikstudenten a) bezüglich der subjektiv wahrgenommenen physiologischen Symptome und des selbst berichteten Angstgefühls vor und/oder während eines öffentlichen Auftritts unterscheiden und sich b) bezüglich der untersuchten physiologischen Reaktionen nicht unterscheiden.

The meaning of marriage for men during the transition to fatherhood : the Swiss context

In Europe, Switzerland presents an unusual pattern of marriage with a very high proportion of couples who begin to cohabit without being married, but with a very low proportion of nonmarital births. A lot of couples marry before the conception of the child or during the pregnancy. In this article we focus on the point of view of men vis-agrave-vis the marriage and its meanings. Qualitative investigations show that men strongly desire marriage for several reasons, from their desire to participate in child rearing to the fear of having their paternity denied by Swiss institutions