1000 resultados para 23-228
Resumo:
El projecte dona resposta a un programa de residència col•lectiva de promoció pública, consistent en un màxim de 24 habitatges agrupats en un bloc plurifamiliar, amb les seves corresponents places d’aparcament.L’emplaçament del concurs promogut per l’Institut Català del Sol (INCASOL) és força peculiar. Es tracta d’un solar en el límit NE de la població de Molins de Rei, ubicat precisament en uns terrenys a cavall entre un sol rústic de bosc mediterrani amb una forta pendent i unes preexistències històriques molt puntuals (una masia i una ermita al cim de la muntanya), i un sol industrial de pendent suau, ocupat per grans naus, que s’obre a la plana del Llobregat. El solar es troba deprimit en la seva cara NE, és a dir, el seu nivell base està bastant per sota de la cota del camí que condueix cap el bosc. Per tant, el seu límit és el talús de terra que marca l’inici del terreny feréstec. En canvi, en la vessant SO, no existeix cap impediment a les vistes i a la ventilació, doncs la obertura a la plana del Llobregat és total.Enfront d’aquestes preexistències i atenent també els requeriments tècnics i funcionals presents tant en les bases del concurs com en les necessitats d’avui en dia, el projecte desenvolupat ofereix un conjunt de respostes innovadores als següents temes considerats crucials:1. El respecte al medi ambient i a la cultura del llocEnfront al repte topogràfic, el projecte proposa concentrar els habitatges i garatges en un sol bloc de PB + 3 plantes que no sobrepassa la cota del camí superior, però que se separa el suficient del talús natural posterior per garantir la ventilació creuada. D’aquesta manera es produeixen pocs moviments de terres i l’edifici final, d’ajustada fondària, respecta la muntanya del seu darrera i no manlleva terreny forestal.Vinculant-se també a la cultura del lloc, els acabats exteriors dels habitatges es proposen cromàtica i materialment semblants a la pedra existent en l’entorn, la mateixa que es visualitza en la masia i en l’ermita del bosc. Igualment, el bloc segueix la corbatura natural del carrer, ajustant-se a la alineació de vial per tal de no imposar-se a la morfologia traçada des de temps pretèrits.2. La relació amb l’exteriorLa resposta al lloc comporta també la configuració interna dels habitatges des del conjunt i des de la unitat habitable. Així, la cara NE, junt a la muntanya, es reserva per el corredor de distribució comunitari, al que s’obren de manera tamisada les cambres de rentat i, com a molt, un dormitori. En canvi, la cara SO, oberta a les vistes de la plana, al sol i a la llum més intensa, concentra les sales d’estar i la majoria de dormitoris. Aquestes cambres, a més a més, es perllonguen cap a l’exterior per mitjà duna terrassa coberta susceptible de tancar-se o obrir-se segons els requeriments climàtics de cada moment del dia o de l’època del any, convertint-se així en una estança més de la casa. Climàticament, la terrassa fa les funcions de cambra d’aire quiet al hivern, i de doble protecció solar al estiu.D’altra banda, tenint en compte el caràcter rural del lloc, i considerant que es tracta de l’última edificació de la població abans d’accedir al terreny boscós, es proposen uns habitatges que reforcen el caràcter veïnal del carrer, situats a 80-150 cm de la cota de vial, que gaudeixen d’un jardí privat.3. La innovació tipològica i la optimització del espaiInteriorment, la superfície dels habitatges s’optimitza de manera que en ells hi apareixen els mínims distribuïdors, per tal d’evitar passadissos i passos constrenyits. La relació de la sala i el menjador es produeix en diagonal, proposant-se la ubicació de la cuina en el centre de la casa. D’aquesta manera, es dona resposta a les necessitats de vida actuals, on els espais principals dels habitatges demanen una certa flexibilitat en les seves funcions.Igualment es proposa de manera innovadora la generació d’un distribuïdor amb un rentamans doble, que dona accés tant al bany de la casa com a la zona de rentat, tant necessària en qualsevol habitatge. Aquesta peça ventila a l’exterior a través d’una gelosia i garanteix les funcions d’estenedor. D’aquesta manera, la ‘pica exterior’ pot satisfer a través d’un sol element diverses funcions, estalviant així espai i flexibilitzant el seu ús. 4. L’accessibilitat i la mobilitat interiorTots els habitatges son visitables amb cadira de rodes a la sala, la cuina, el bany i, com a mínim, una habitació. La manca de passadissos i l’amplitud dels passos i portes així ho permet.De la mateixa manera, existeix un itinerari practicable que uneix la via pública amb l’entrada de cada habitatge, havent-se suprimit en ell totes les barreres arquitectòniques.5. La ecoeficiència i l’acompliment del Codi Tècnic de l’EdificacióLa sostenibilitat de la proposta satisfà diversos paràmetres i alhora aporta solucions novetoses:-minimització de moviments de terres-garatges en planta baixa oberts al pati posterior i, per tant, sense extractors-ventilació creuada en tots els habitatges-assoleiament garantit en tots els habitatges durant les 10 i les 14 hores durant el solstici d’hivern-protecció solar durant l’estiu-safareig ventilat per estendre la roba i per l’estalvi de l’aparell de secadora-façana prefabricada amb cambra interna: transmitància tèrmica idònia per la zona-forats de façana de menys del 40% de la superfície total, tal i com marca el CTE -finestres amb vidres dobles per aïllament del so aeri-utilització de sistemes pre-industrialitzats en un 80% de la superfície d’estructura i en un 80% dels tancaments exteriorsLes instal•lacions tenen en compte els requeriments mediambientals:-diferenciació de canyeries d’aigües negres i pluvials-aparells amb mecanismes d’estalvi d’aigua-tuberies de calefacció vistes que aporten calor suplementari als radiadors-producció d’aigua calenta sanitària amb energia solar-instal•lació d’un aljub de reaprofitament d’aigües pluvials per al rec del jardí-espai de recollida selectiva de residus a les cuines-circuit de pre-instal•lació domòtica
Resumo:
Introduction: Trastuzumab (T) is a cornerstone in the treatment of patients with HER2-overexpressing advanced breast cancer and development of resistance to T is a major therapeutic problem. HER-2 is part of a highly interactive signaling network that may impair efficacy of endocrine therapy. A sequential treatment design was chosen in this trial to ensure complete resistance to single agent therapy before receiving both a non-steroidal aromatase inhibitor (AI) and T. Any kind of clinical activity with combined treatment of AI and T after progression of single agent treatments could indicate restoration of sensitivity as a consequence of cross-talking and networking between both pathways. Methods: Key eligibility criteria included postmenopausal patients (pts.) with advanced, measurable, HER-2 positive (assessed by FISH, ratio (≥2)), HR positive disease and progression on prior treatment with a non-steroidal AI, e.g. letrozole or anastrozole, either in an adjuvant or advanced setting. Pts. received standard dose T monotherapy either weekly or three-weekly in step 1 and upon disease progression, continued T in combination with letrozole in step 2. The primary endpoint was clinical benefit response (CBR: CR, PR or SD for at least 24 weeks (+/- 1 week) according to RECIST) in step 2. Results: Thirteen pts. were enrolled in five centers in Switzerland. In step 1, six pts. (46%) achieved CBR. Median time to progression (TTP) was 161 days (Range: 50 - 627). Based on data collected until the end of May 2010, CBR was observed in seven out of the eleven evaluable pts. (64%) in step 2, including one pt. with partial response. Four of the seven pts. within step 2 that achieved CBR also had CBR in step 1. Seven out of eleven pts. have documented tumor progression during step 2 treatment. Median TTP for all eleven pts. was 184 days (range 61 - 471). Mean time on study treatment (TTP in step 1 plus TTP in step 2) for pts. reaching step 2 was 380 days (range 174 - 864). Adverse events were generally mild. Conclusion: Results of this proof-of-principle trial suggest that complete resistance to both AI and T can be overcome in a proportion of pts. by combined treatment of AI and T, as all pts. served as their own control. Our results appear promising for a new treatment strategy which offers a chemotherapy-free and well-tolerated option for at least a subset of the pts. with HR positive, HER-2 positive breast cancer. Further trials will need to corroborate this finding.
Resumo:
This paper presents the first results of the INTERNORM pilot project funded by the University of Lausanne (2010 - 2014) to support the involvement of civil society organisations (CSO) in two ISO technical committees (TC), the ISO TC 228 on "tourism and related services" and the ISO TC 229 on "nanotechnologies". It analyses how a distinct participatory mechanism can influence the institutional environment of technical diplomacy in which standards are shaped. The project is an attempt to respond to the democratic deficit attested in the field of international standardisation, formally open to civil society participation, but still largely dominated by expert knowledge and market players. Many international standards have direct implications on society as a whole, but CSOs (consumers and environmental associations, trade unions) are largely under-represented in negotiation arenas. The paper draws upon international relations literature on new institutional forms in global governance and studies of participation in science and technology to address three questions: to which extent do CSOs identify participation in standardisation as worth of their mobilisation? How is the pluralisation of knowledge and expertise supporting CSO position during the deliberation? To which extent can CSO access and influence standardisation beyond their consultative role? It argues that there are significant limitations to the rise of civil society participation in such global governance mechanisms. Despite high entry costs into technical diplomacy, participation is not so much a matter of upstream engagement, or of procedure and resources only, than of opportunistic CSOs mobilization, of distinct thematic incentives and concrete outcomes to be expected in standardisation arenas or in the broader use of international standards.
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 59026
Resumo:
We studied 5,449 cases of cleft lip (CL) with or without cleft palate (CL/P) identified between 1980 and 2000 from the EUROCAT network of 23 registers (nearly 6 million births) in 14 European countries. We investigated specific types of defects associated with clefts. Among CL/P cases (prevalence = 9.1 per 10,000), 1,996 (36.6%) affected only the lip (CL) and 3,453 (63.4%) involved CL and palate (CLP). A total of 3,860 CL/P cases (70.8%) occurred as isolated anomalies and 1,589 (29.2%) were associated with other defects such as multiple congenital anomalies of unknown origin (970), chromosomal (455) and recognized syndromes (164). Associated malformations were more frequent in infants who had CLP (34.0%) than in infants with CL only (20.8%). Among multi-malformed infants, 2 unrelated anomalies were found in 351 cases, 3 in 242 cases, and 4 or more in 377 cases. Among 5,449 CL/P cases, 4,719 were live births (LB) (86.6%), 203 stillbirths (SB) (3.7%), while 508 (9.3%) were terminations of pregnancy (ToP). CL/P occurred significantly more frequently in males (M/F = 1.70), especially among total isolated cases (M/F = 1.87) and CLP isolated cases (M/F = 1.92). The study confirmed that musculoskeletal, cardiovascular, and central nervous system defects are frequently associated with CL/P. An association with reduction anomalies of the brain was found. This association suggests that clinicians should seek to identify structural brain anomalies in these patients with CL/P as the potential functional consequences may be important for rehabilitation and clinical management.
Resumo:
Projecte de plantació de 23,58 ha de fruiters de llavor i la seva explotació, construcció d’una bassa de reg per a l’autoabastiment, instal•lació de reg localitzat i construcció d’una nau magatzem per a maquinària, oficina, serveis per als treballadors, magatzem de productes i capçal de reg.
Resumo:
Le sport doit beaucoup aux dirigeants qui construisent les conditions de développement des organisations sportives (création de structure, d'événements, de modèles économiques, de nouvelles logiques de fonctionnement...). Leur univers est plus caché et moins connu que celui des très grands champions... et pourtant leur influence est déterminante pour le sport et son avenir. Cet ouvrage analyse les parcours, les pratiques de management et l'héritage de 23 grands dirigeants du sport de différentes époques (du début du XXe siècle à aujourd'hui) et de différents univers sportifs (olympisme, sport professionnel, événementiel, industrie du sport...). Comment Juan Antonio Samaranch, Jacques Rogge, Annie Courtade, Jean-Michel Aulas, Serge Blanco, Philippe Chatrier, Joseph S. Blatter, Bernie Ecclestone, Thierry Sabine, Richard Peddy... ont géré leurs parcours ? Quelles ont été les stratégies et les pratiques de management suivies ? Quelles décisions majeures ont-ils prises et pourquoi ? Finalement, quel héritage ont-ils ou laissent-ils à leur organisation et pour leur sport ? Des experts de différents pays analysent et décortiquent ici ces éléments passionnants des coulisses du sport. Cet ouvrage s'adresse aussi bien aux experts et étudiants en gestion d'entreprise et en gestion du sport, aux dirigeants sportifs qu'au grand public.
Resumo:
Venous cannula orifice obstruction is an underestimated problem during augmented cardiopulmonary bypass (CPB), which can potentially be reduced with redesigned, virtually wall-less cannula designs versus traditional percutaneous control venous cannulas. A bench model, allowing for simulation of the vena cava with various affluent orifices, venous collapse and a worst case scenario with regard to cannula position, was developed. Flow (Q) was measured sequentially for right atrial + hepatic + renal + iliac drainage scenarios, using a centrifugal pump and an experimental bench set-up (afterload 60 mmHg). At 1500, 2000 and 2500 RPM and atrial position, the Q values were 3.4, 6.03 and 8.01 versus 0.77*, 0.43* and 0.58* l/min: p<0.05* for wall-less and the Biomedicus(®) cannula, respectively. The corresponding pressure values were -15.18, -31.62 and -74.53 versus -46.0*, -119.94* and -228.13* mmHg. At the hepatic position, the Q values were 3.34, 6.67 and 9.26 versus 2.3*, 0.42* and 0.18* l/min; and the pressure values were -10.32, -20.25 and -42.83 versus -23.35*, -119.09* and -239.38* mmHg. At the renal position, the Q values were 3.43, 6.56 and 8.64 versus 2.48*, 0.41* and 0.22* l/min and the pressure values were -9.64, -20.98 and -63.41 versus -20.87 -127.68* and -239* mmHg, respectively. At the iliac position, the Q values were 3.43, 6.01 and 9.25 versus 1.62*, 0.55* and 0.58* l/min; the pressure values were -9.36, -33.57 and -44.18 versus -30.6*, -120.27* and -228* mmHg, respectivly. Our experimental evaluation demonstrates that the redesigned, virtually wall-less cannulas, allowing for direct venous drainage at practically all intra-venous orifices, outperform the commercially available control cannula, with superior flow at reduced suction levels for all scenarios tested.
Resumo:
Åbo 1809, Frenckell
Resumo:
Turku 1809, Frenckell
Resumo:
Helsinki 1914
Resumo:
Helsingfors 1907