Drama i espectacle operístic : la dialèctica entre espai i temps en el Parsifal de Herheim i el ritus com a obra d’art del futur

Parsifal és, segons la manera en què es mire, l’excepció dins el llistat de drames musicals wagnerians pel tractament sense precedents que fa de motius catòlics en un lloc i un moment com la recentment unificada Alemanya, on la construcció de la identitat nacional passava per un model social i cultural concret i, per tant, també religiós. Però una òptica diferent ens pot apropar a una ingent quantitat de paral·lelismes entre el model artístic expressat per Wagner en els seus escrits teòrics de joventut i alguns dels elements estètics i ideològics de la seua darrera obra. L’espectacle operístic en l’actualitat continua sent fruit de la societat en què es gesta i per això Stefan Herheim utilitza una visió diacrònica de la recepció d’aquesta obra wagneriana com a un dels motius principals sobre els quals construirà una dramatúrgia densa i meditada en què es durà a terme fins a les seues últimes conseqüències una revisió en clau contemporània del concepte d’obra d’art del futur.

The species of membracids described by C. Berg and M. Spinola classified in Sundarion Kirkaldy (Hemiptera, Cicadomorpha, Membracidae)

Pyranthe acaciae Berg, 1883 and Hemiptycha chilensis Spinola, 1852 are reinstated in Sundarion Kirkaldy, 1904 (formerly in synonymy of Callicentrus bonasia (Fabricius, 1775) (Centrotinae, Nessorhinini)). Pyranthe frustratoria Berg, 1883 (also formerly considered as synonym of Callicentrus bonasia) becomes a new synonym of Sundarion flavomarginatum (Fairmaire, 1846).