Systematic Uncertainties Associated with the Cosmological Analysis of the First PAN-STARRS1 Type Ia Supernova Sample

We probe the systematic uncertainties from the 113 Type Ia supernovae (SN Ia) in the Pan-STARRS1 (PS1) sample along with 197 SN Ia from a combination of low-redshift surveys. The companion paper by Rest et al. describes the photometric measurements and cosmological inferences from the PS1 sample. The largest systematic uncertainty stems from the photometric calibration of the PS1 and low-z samples. We increase the sample of observed Calspec standards from 7 to 10 used to define the PS1 calibration system. The PS1 and SDSS-II calibration systems are compared and discrepancies up to ∼0.02 mag are recovered. We find uncertainties in the proper way to treat intrinsic colors and reddening produce differences in the recovered value of w up to 3%. We estimate masses of host galaxies of PS1 supernovae and detect an insignificant difference in distance residuals of the full sample of 0.037 ± 0.031 mag for host galaxies with high and low masses. Assuming flatness and including systematic uncertainties in our analysis of only SNe measurements, we find w = -1.120^+0.360_-0.206(Stat)^+0.269_-0.291(Sys). With additional constraints from Baryon acoustic oscillation, cosmic microwave background (CMB) (Planck) and H₀ measurements, we find w = -1.166^+0.072_-0.069 and Ω_m = 0.280^+0.013_-0.012 (statistical and systematic errors added in quadrature). The significance of the inconsistency with w = -1 depends on whether we use Planck or Wilkinson Microwave Anisotropy Probe measurements of the CMB: w_{BAO+H0+SN+WMAP} = -1.124^+0.083_-0.065.

Rapidly Evolving and Luminous Transients from Pan-STARRS1

In the past decade, several rapidly evolving transients have been discovered whose timescales and luminosities are not easily explained by traditional supernovae (SNe) models. The sample size of these objects has remained small due, at least in part, to the challenges of detecting short timescale transients with traditional survey cadences. Here we present the results from a search within the Pan-STARRS1 Medium Deep Survey (PS1-MDS) for rapidly evolving and luminous transients. We identify 10 new transients with a time above half-maximum (t_1/2) of less than 12 days and -16.5 > M > -20 mag. This increases the number of known events in this region of SN phase space by roughly a factor of three. The median redshift of the PS1-MDS sample is z = 0.275 and they all exploded in star-forming galaxies. In general, the transients possess faster rise than decline timescale and blue colors at maximum light (g_P1-rP1 ≲ -0.2). Best-fit blackbodies reveal photospheric temperatures/radii that expand/cool with time and explosion spectra taken near maximum light are dominated by a blue continuum, consistent with a hot, optically thick, ejecta. We find it difficult to reconcile the short timescale, high peak luminosity (L > 10⁴³erg s^-1), and lack of UV line blanketing observed in many of these transients with an explosion powered mainly by the radioactive decay of ⁵⁶Ni. Rather, we find that many are consistent with either (1) cooling envelope emission from the explosion of a star with a low-mass extended envelope that ejected very little (<0.03 M) radioactive material, or (2) a shock breakout within a dense, optically thick, wind surrounding the progenitor star. After calculating the detection efficiency for objects with rapid timescales in the PS1-MDS we find a volumetric rate of 4800-8000 events yr^-1Gpc^-3(4%-7% of the core-collapse SN rate at z = 0.2).

Sher 25: pulsating but apparently alone

The blue supergiant Sher 25 is surrounded by an asymmetric, hourglass-shaped circumstellar nebula, which shows similarities to the triple-ring structure seen around SN 1987A. From optical spectroscopy over six consecutive nights, we detect periodic radial velocity variations in the stellar spectrum of Sher 25 with a peak-to-peak amplitude of ~ 12 km s^-1 on a time-scale of about 6 d, confirming the tentative detection of similar variations by Hendry et al. From consideration of the amplitude and time-scale of the signal, coupled with observed line profile variations, we propose that the physical origin of these variations is related to pulsations in the stellar atmosphere, rejecting the previous hypothesis of a massive, short-period binary companion. The radial velocities of two other blue supergiants with similar bipolar nebulae, SBW1 and HD 168625, were also monitored over the course of six nights, but these did not display any significant radial velocity variations. 

The Ultraviolet-Bright, Slowly Declining Transient PS1-11af as a Partial Tidal Disruption Event

We present the Pan-STARRS1 discovery of the long-lived and blue transient PS1-11af, which was also detected by Galaxy Evolution Explorer with coordinated observations in the near-ultraviolet (NUV) band. PS1-11af is associated with the nucleus of an early type galaxy at redshift z = 0.4046 that exhibits no evidence for star formation or active galactic nucleus activity. Four epochs of spectroscopy reveal a pair of transient broad absorption features in the UV on otherwise featureless spectra. Despite the superficial similarity of these features to P-Cygni absorptions of supernovae (SNe), we conclude that PS1-11af is not consistent with the properties of known types of SNe. Blackbody fits to the spectral energy distribution are inconsistent with the cooling, expanding ejecta of a SN, and the velocities of the absorption features are too high to represent material in homologous expansion near a SN photosphere. However, the constant blue colors and slow evolution of the luminosity are similar to previous optically selected tidal disruption events (TDEs). The shape of the optical light curve is consistent with models for TDEs, but the minimum accreted mass necessary to power the observed luminosity is only 0.002 M, which points to a partial disruption model. A full disruption model predicts higher bolometric luminosities, which would require most of the radiation to be emitted in a separate component at high energies where we lack observations. In addition, the observed temperature is lower than that predicted by pure accretion disk models for TDEs and requires reprocessing to a constant, lower temperature. Three deep non-detections in the radio with the Very Large Array over the first two years after the event set strict limits on the production of any relativistic outflow comparable to Swift J1644+57, even if off-axis.

5.9-keV Mn K-shell X-ray luminosity from the decay of 55Fe in Type Ia supernova models

We show that the X-ray line flux of the Mn Kα line at 5.9 keV from the decay of 55Fe is a promising diagnostic to distinguish between Type Ia supernova (SN Ia) explosion models. Using radiation transport calculations, we compute the line flux for two three-dimensional explosion models: a near-Chandrasekhar mass delayed detonation and a violent merger of two (1.1 and 0.9 M⊙) white dwarfs. Both models are based on solar metallicity zero-age main-sequence progenitors. Due to explosive nuclear burning at higher density, the delayed-detonation model synthesizes ˜3.5 times more radioactive 55Fe than the merger model. As a result, we find that the peak Mn Kα line flux of the delayed-detonation model exceeds that of the merger model by a factor of ˜4.5. Since in both models the 5.9-keV X-ray flux peaks five to six years after the explosion, a single measurement of the X-ray line emission at this time can place a constraint on the explosion physics that is complementary to those derived from earlier phase optical spectra or light curves. We perform detector simulations of current and future X-ray telescopes to investigate the possibilities of detecting the X-ray line at 5.9 keV. Of the currently existing telescopes, XMM-Newton/pn is the best instrument for close (≲1-2 Mpc), non-background limited SNe Ia because of its large effective area. Due to its low instrumental background, Chandra/ACIS is currently the best choice for SNe Ia at distances above ˜2 Mpc. For the delayed-detonation scenario, a line detection is feasible with Chandra up to ˜3 Mpc for an exposure time of 106 s. We find that it should be possible with currently existing X-ray instruments (with exposure times ≲5 × 105 s) to detect both of our models at sufficiently high S/N to distinguish between them for hypothetical events within the Local Group. The prospects for detection will be better with future missions. For example, the proposed Athena/X-IFU instrument could detect our delayed-detonation model out to a distance of ˜5 Mpc. This would make it possible to study future events occurring during its operational life at distances comparable to those of the recent supernovae SN 2011fe (˜6.4 Mpc) and SN 2014J (˜3.5 Mpc).

Gestió de les tesis de màster basades en competències

La tesi de màster o treball final d’estudis es pot definir com un treball individual i tutoritzat en el qual l’estudiant desenvolupa diferents competències per tal d’assolir un objectiu ben definit. Aquestes competències normalment són un subconjunt d’aquelles que defineixen el programa de màster i que possiblement es desenvolupen parcialment o totalment en les diferents assignatures del màster. Atès que la tesi de màster acostuma a ser l’activitat amb més ECTS i temps de dedicació en la majoria dels programes de màster, es considera que una gestió i seguiment acurat de l’activitat que es porta terme és molt necessària per assegurar l’assoliment de competències, per part de l’estudiant. Les competències variaran d’una tesi a l’altra; no solament pel fet que els objectius puguin ser diferents, també per la pròpia naturalesa del màster (tecnològic, ciències experimentals, humanitats, econòmiques, etc.) i per la seva orientació (recerca, acadèmic, professionalitzador o mixt). No obstant això, s’ha de poder garantir que l’estudiant, mentre executa les activitats i tasques associades al compliment dels objectius del projecte, vagi desenvolupant i assolint les competències previstes. Partint d’aquesta base s’ha realitzat una anàlisi exhaustiva de com s’ha de desenvolupar i gestionar una tesi de màster orientada a competències. El treball s’ha realitzat en el context del Màster Oficial en Informàtica Industrial i Automàtica (MOIIA) de la UdG (MO2006-00276). Es tracta d’un màster de l’àmbit tecnològic orientat a la recerca (bàsica i Girona, juny 2008 Universitat de Girona aplicada) en què es desenvolupen tant competències metodològiques (derivades dels trets comuns de la recerca en aquest àmbit) com específiques de cada un dels perfils de recerca definits en el màster. Per tant, tot i que l’anàlisi efectuada està molt centrada en aquest màster, les conclusions i la proposta final per implementar una guia d’execució de la tesi de màster és prou genèrica com perquè pugui prendre’s com a referència per al desenvolupament de guies similars en altres estudis

Programari creador i consultor de genealogia familiar

Aquest projecte es centre en el disseny d’ un programari creador i consultor de genealogia familiar. Es tracta d'un programari per a ús individual, no col.lectiu, i sense ànim de lucre, on les dades més importants són les dels familiars. Qualsevol usuari pot crear diverses famílies (en un mateix sistema) i associar-hi familiars. Es poden introduir molts tipus de dades personals, a més de poder vincular-hi els arxius i events que es desitgin. Un event és un aconteixament en la vida d'una o diverses persones. D'aquesta manera l'usuari pot agregar molts tipus d'esdeveniments diferents als familiars i també hi ha la opció, que diferencia l'aplicació de moltes altres ja existents, d'agregar esdeveniments als events. També cal destacar que a cada familiar, arxiu i event pot associar-se un lloc (poblacio, regió i estat) i d'aquesta forma la informació total que es pot generar, encara és encara més completa. La possibilitat de crear llocs nous és força àmplia. Finalment l'usuari podrà associar els diferents familiars segons parentesc i d'aquesta forma obtenir un arbre genealògic de tota la família. Un dels aspectes més treballats a l'aplicació, ha estat que totes les dades anteriorment esmentades, poguessin ser visualitzades fàcil i ràpidament per l'usuari final. La navegació entre pantalles i les diferents opcions, han estat pensades i dissenyades, perquè l'usuari final no tingui cap dificultat, sigui quin sigui el seu nivell. D'aquesta manera, a més de la gestió possible de dades de familiars, arxius, events i llocs; la utilització de le mateixes i la creació de multitud de vistes i cerques diferents, ajuden a que el programari sigui força complet

Anàlisi de les competències de gestió de projectes a alumnes d'enginyeria

Per la importància de l'àrea de les competències en l'educació superior europea i amb l'objectiu d'adaptar-les a la Declaració de Bologna, el nostre grup de treball va decidir fa dos anys testar i avaluar-les, realitzant un estudi a estudiants amb l'objectiu de conèixer més a fons la situació actual d’aquestes competències. Aquest anàlisi és necessari per aconseguir dissenyar una base de competències universitària el més correcte possible. Aquest article reflecteix l'anàlisi i l'evolució de competències en Gestió de Projectes utilitzant una aplicació informàtica anomenada Cycloid, participant estudiants de primer curs d'Enginyeria en Industries Agroalimentàries i Explotacions agropecuàries i Enginyeria del Disseny Industrial i Desenvolupament de Producte de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. El propòsit d'aquesta eina d'avaluació de competències anomenada Cycloid (TIC) es basa en una aplicació que ens ajuda en el procés d'avaluació de trenta competències concretes, personals i socials que poden ser distribuïdes en sis grans grups. Aquest model, identifica una feina genèrica en gestió de projectes, com una persona pot preparar-se per planificar, organitzar, dirigir i avaluar treballs complexos o projectes que requereixen una interacció sòlida i freqüent amb un altre grup de gent per planificar tot el projecte. En aquestes circumstàncies, els estudiants són adequats per avaluar els projectes personals i en termes generals, els estudis com a projecte. Al final, compararem diferents perfils d'estudiants en termes de situacions de treball i / o estudis. L'objectiu d'aquest anàlisi és millorar la qualitat de l'educació utilitzant el coneixement adquirit a través de les competències individuals. El nostre propòsit és obtenir resultats que ens indiquin quina és la situació actual i que és el que els alumnes voldrien millorar amb el temps (en gestió de projectes). Els estudiants, obtindran un títol i un nivell d'aprenentatge quan demostrin coneixement implícit dels seus estudis. Actualment, també han de demostrar un coneixement explícit a través de les competències. Aquesta avaluació individual descobrirà en què els estudiants estan més ben posicionats. Aquesta informació, ens serà útil en el moment d'elaborar un nou ensenyament i objectiu de mètodes d'ensenyament. Al mateix temps, donarà una informació important pels professors i universitats en termes de competències individuals i de grup

L'Aprenentatge cooperatiu i l'avaluació continuada:la implicació de l'estudiant en el seu aprenentatge i en el dels seus companys i l'ajut del docent al llarg de tot el procés

L’experiència que presentem implica introduir, a l’assignatura anual de primer curs dels estudis de mestre, Psicologia de l'educació i del desenvolupament en l'edat escolar, amb 87 estudiants, de l’especialitat de primària i musical, matriculats el curs 2008-2009, l’aprenentatge cooperatiu, com a metodologia didàctica, i l’avaluació continuada, amb l’ús del portfoli d’aprenentatge del grup cooperatiu, com a instrument pel seguiment i millora del procés d’aprenentatge grupal i individual, amb les ajudes contingents del docent. Els objectius concrets que perseguíem amb la nostra experiència eren: • Aconseguir una major implicació de l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge i en el dels companys, entenent que la seva participació activa és insubstituïble pel procés de construcció del coneixement. • Partir dels coneixements previs dels estudiants i utilitzar-los durant el procés de construcció de coneixement, ja que són l’element clau amb els que ells llegeixen i interpreten els nous continguts d’aprenentatge. • Possibilitar i propiciar la construcció dels coneixement a partir de l’intercanvi, del diàleg amb un mateix, amb els companys (en parelles, en petit i gran grup) i amb el docent. • Dotar el coneixement de funcionalitat: Aplicar, el contingut d’aprenentatge construït, a casos que ens acostin a la realitat professional vinculada als estudis. • Construir xarxes de coneixement: Fer sempre present, en cada nova situació, allò que hem après anteriorment. • Assumir la responsabilitat personal i individual, que queda reflectida en el portfoli amb les tasques d’aprenentatge/avaluació individuals i grupals. • Transformar el paper del docent de transmissor a discutidor, matisador, interrogador, aclaridor. • Acompanyar a cada estudiant en el seu procés d’aprenentatge: amb continus feedbacks i oferint-los noves oportunitats per aprendre i millorar. • Augmentar la motivació de l’estudiant per l’aprenentatge amb les diferents actuacions assenyalades en els objectius precedents. • Promoure el desenvolupament de competències tal com: l’anàlisi de la realitat, a través de coneixements disciplinars, adquirir habilitats en les relacions interpersonals, estratègies d’aprenentatge, etc

Dels jocs col.lectius als esports d'equip.

Resumen tomado de la publicación

Factores asociados a calidad de vida en pacientes de hemodiálisis incidentes y prevalentes

Introducción: la insuficiencia renal crónica IRC ha aumentado su prevalencia en los últimos años pasando de 44.7 pacientes por millón en 1993 a 538.46 pacientes por millón en 2010, los pacientes quienes reciben terapia de remplazo renal hemodiálisis en Colombia cada vez tienen una mayor sobrevida. El incremento de los pacientes y el incremento de la sobrevida nos enfocan a mejorar la calidad de vida de los años de diálisis. Metodología: se comparó la calidad de vida por medio del SF-36 en 154 pacientes con IRC estadio terminal en manejo con hemodiálisis, 77 pacientes incidentes y 77 pacientes prevalentes, pertenecientes a una unidad renal en Bogotá, Colombia. Resultados: se encontró una disminución de la calidad de vida en los componentes físicos (PCS) y metales (MCS) de los pacientes de hemodiálisis en ambos grupos. En el modelo de regresión logística la incapacidad laboral (p=0.05), el uso de catéter (p= 0,000), el bajo índice de masa corporal (p=0.021), la hipoalbuminemia (p=0,033) y la anemia (p=0,001) fueron factores determinantes en un 78,9% de baja calidad de vida de PCS en los pacientes incidentes con respecto a los prevalentes. En el MCS de los pacientes incidentes vs. Prevalentes se encontró la hipoalbuminemia (p=0.007), la anemia (p=0.001) y el acceso por catéter (p=0.001) como factores determinantes en un 70.6% de bajo MCS Conclusiones: la calidad de vida de los pacientes de diálisis se encuentra afectada con mayor repercusión en el grupo de los pacientes incidentes, se debe mejorar los aspectos nutricionales, hematológicos y de acceso vascular en este grupo.

Niveles de vitamina d y prevalencia de déficit de vitamina d en mujeres postmenopáusicas mayores de 50 años en Bogotá

Objetivo: Describir los niveles de vitamina D y calcular prevalencia de déficit de vitamina D en mujeres postmenopáusicas mayores de 50 años que asisten a consulta de medicina general en una muestra en de la ciudad de Bogotá durante el periodo 2013-2014. Pacientes y métodos: Realizamos un estudio descriptivo para estimar el déficit de VD en mujeres postmenopáusicas entre 50 y 80 años en la ciudad de Bogotá y la prevalencia de hipovitaminosis D. Durante el periodo octubre 2013 a octubre 2014 se analizaron 320 muestras, se identificaron las características socio-demográficas, patológicas y la exposición a radiación ultravioleta de cada participante. Se realizó un análisis descriptivo de las variables, se estableció su asociación con el déficit de vitamina D su aporte estadístico con al mismo. Resultados :El promedio de edad en la muestra fue de 61 años y el promedio de edad en la que reportaron la ultima menstruación fue a los 43 años. Con respecto a las características socio-demográficas 50% de las mujeres pertenecieron a los estratos 3 y 4, únicamente 11% de los pacientes realizaron una carrera universitaria y 73% de la mujeres fueron amas de casa. Con respecto a los niveles de vitamina D, 81% de los pacientes presentaron niveles anormales y el promedio de 25(OH)D en la población estudio fue de 19,81ng/ml. Conclusión: La prevalencia de déficit de vitamina D en mujeres bogotanas postmenopáusicas es significativo. Se requiere incrementar la exposición solar o dar suplencia con vitamina D para disminuir el riesgo de fracturas.

Propiedades psicométricas de la versión al español del cuestionario “Barriers to Being Active Quiz”, entre estudiantes universitarios de Colombia

Objetivo: El cuestionario Barriers to Being Active Quiz (BBAQ), indaga las barreras para ser físicamente activo. El cuestionario fue traducido al español por el mismo equipo que desarrolló la versión inglésa original, pero carece de estudios de validez en la versión española. El objetivo de esta investigación fue evaluar las propiedades psicométricas del BBAQ (en la versión completa de 21 ítems), centrándose en la fiabilidad y validez. Material y métodos: Un total de 2.634 (1.462 mujeres y 1.172 varones; 18-30 años de edad) estudiantes universitarios completaron el cuestionario BBAQ-21. El alfa de Crombach se estimó como indicador de consistencia interna. El coeficiente de correlación intra-clase (CCI) y el grado de acuerdo se calcularon para evaluar la estabilidad temporal con un periodo de 7 días entre ambas administraciones como estimadores de la reproducibilidad. Se aplicó un análisis factorial exploratorio (AFE) y confirmatorio (AFC) para analizar la validez del BBAQ-21 ítems. Resultados: El BBAQ-21 mostró valores de un alfa de Cronbach entre 0,812 y 0,844 y un CCI entre el 0,46 y 0,87. El porcentaje de acuerdo por todos los conceptos individuales varió de 45 a 80%. El AFE determinó cuatro factores que explicaron el 52,90% de la varianza y el AFC mostró moderadas cargas factoriales. Conclusiones: Los resultados obtenidos en este cuestionario avalan la utilización de este instrumento con este tipo de muestra, desde el punto de vista de la fiabilidad y validez. El BBAQ-21 está disponible para evaluar las barreras para la actividad física en América Latina.

Valoración de la educación física escolar por el alumnado de Educación Primaria : estudio en la provincia de Jaén.

Averiguar por qué la educación física es la materia valorada de forma más positiva de todo el currículum por parte de los alumnos de Educación Primaria en la provincia de Jaén. La investigación, se ha realizado durante los cursos 2003-05, con una muestra (2.232 sujetos) del alumnado de Educación Primaria de la provincia de Jaén, configurada por 21.102 escolares. Tras la revisión de la literatura y el diseño del instrumento (análisis primario), se aborda un estudio empírico-descriptivo de corte transversal en el que, mediante un trabajo de campo, se aplica un cuestionario escrito de respuestas cerradas, a modo de encuesta grupal (aula escolar) de carácter demoscópico, que es a su vez individual y estandarizado, que se desarrolla en presencia del encuestador previamente adiestrado. La información del alumnado de primer ciclo, que configura el método cualitativo del trabajo, se obtiene mediante la realización de dos dibujos, uno del profesor o profesora de educación física y otro de la actividad física que más les gusta realizar. Con el análisis de los resultados se ha comprobado que los contenidos de la educación física (especialmente el deporte y la actividad física en relación con la salud), su empatía con el profesorado y la libertad con que se desenvuelven en las clases, unidos a la influencia de los medios de comunicación, son los datos predominantes para que los alumnos prefieran esta materia sobre el resto. Mientras que las instalaciones deportivas, las calificaciones obtenidas y el horario que se le asigna, influyen en menor medida sobre su respuesta hacia la pregunta principal.

Influència de la restricció alimentària i del maneig presacrifici sobre el benestar i la qualitat de la canal i la carn en porcí

S’han estudiat un total de 75 mascles sencers (50% Pietrain, 25% Duroc i 25% Landrace) des de les dues setmanes de vida (±4,00kg) en el Centre de Control Porcí de l’IRTA (CCP) fins les 24 hores posteriors al seu sacrifici (±100,00kg) a l’escorxador del Centre de Tecnologia de la Carn de l’IRTA (CTC). Al CCP es varen avaluar aspectes de comportament i benestar animal, així com diferents paràmetres de consums i creixements individuals de cada animal. A l’escorxador del CTC es van avaluar les característiques de qualitat de la canal i la carn de les 75 canals provinents dels animals estudiats. Les dades de consum individual es van poder recollir mitjançant el sistema SACA (Sistema Automàtic de Consum d’Aliment) que permet saber quins són els consums individuals de cada animal i en quin moment del dia es produeixen les seves visites a la menjadora. L’objectiu era determinar l’efecte del dejuni en granja (DJ) i del temps d’espera en l’escorxador (TE) sobre el benestar animal, la qualitat de la canal i la carn de porc i el que es van anomenar altres variables i ràtios. També es van analitzar els consums individuals d’aliment per cada animal. Es van tenir en compte dos períodes de dejuni (2 i 12 hores) i tres temps d’espera en l’escorxador (0, 5 i 10 hores)