Viure a trenc d'ona (Mediterrània). 'Vivir rayando las olas (Mediterráneo)'.

Resumen en catalán del autor

Alguers que no ho són (Mediterrània). 'Algares que no lo son (Mediterráneo)'.

Resumen en catalán del autor

Tècniques hidrotermals i balneàries aplicades a la salut. 'Técnicas hidrotermales y balnearias aplicadas a la salud'.

Este documento no está publicado

Els prats submarins de Posidònia. 'Los prados submarinos de Posidonia'.

Se trata de un cuento que informa sobre la vida de algas y plantas en las zonas submarinas. Habla de su fauna y de los efectos de la contaminación (con intención de concienciar sobre la preservación del medio natural) y explica el proyecto de la Xarxa de Vigilància dels Alguers (Red de Vigilancia de los Algares). Al final del cuento se incluye información sobre la planta submarina Posidonia oceánica.

Miquel Barceló, un pintor contemporáneo.

La fuerza expresiva de este artista y la presencia en sus telas de numerosos elementos naturales, como hierbas, algas o trozos de piña, deslumbran a los niños y niñas de tres años. La maestra, con la colaboración de sus familias, inicia a los pequeños en algunos 'experimentos' plásticos..

Introducción a un marco estratégico de actuación para la mejora del producto turismo de salud en Lanzarote.

Resumen tomado de la publicación

De los desechos a la ciencia : apuntes - experiencias : documento para uso interno.

A través de los materiales de desechos se ofrece al alumnado un medio para trabajar la ciencia, y en concreto la física. Se aporta una metodología activa en la que el niño hace ciencia y encuentra explicación a los secretos del mundo natural jugando, manipulando, construyendo y en definitiva, experimentando..

Rock pool.

En las costas rocosas hay rocas que forman como piscinas que quedan cubiertas por las mareas que son las que llevan el oxígeno y los alimentos a docenas de diferentes animales y plantas. Muchos de esos animales se refugian bajo las rocas y entre las algas marinas a fin de que sus cuerpos no se sequen antes de que la marea suba de nuevo.

The diversity of species.

Se estudian las diferencias físicas y genéticas que afectan a las distintas formas de vida que existen sobre la Tierra, cuya diversidad se calcula en catorce millones de especies de plantas, animales, algas, hongos y bacterias. Debido a esta gran diversidad de especies, ha sido necesario crear una clasificación, desde los más simples organismos, en la parte inferior hasta los más sofisticados en la superior. La evolución de las especies se realiza por el mecanismo de la selección natural estudiada por Darwin, que proporciona con el paso del tiempo adaptaciones o ajustes que preparan a un organismo para vivir en un lugar particular. Al final de cada tema aparece la reseña de científicos que han descrito y estudiado esta diversidad, y al final del libro hay una pequeña bibliografía y direcciones de páginas web.

Plants and fungi : multicelled life.

Este título pertenece a una serie que ofrece en profundidad una visión de las células en todo el mundo vivo, su estructura y los procesos en que se basa la vida en la Tierra. Examina cómo funcionan las células para formar la gran variedad de plantas y hongos que vemos a nuestro alrededor. Analiza la estructura de una célula vegetal, y señala las formas en que ésta difiere de una típica célula animal. Se muestra cómo se han especializado las células de las plantas para que puedan llevar a cabo diferentes funciones, desde la fotosíntesis hasta la reproducción. También explica las diferencias entre las plantas y hongos, y cómo los hongos y algas pueden unirse para formar líquenes. Tiene índice, glosario, referencias bibliográficas y un cuadro de clasificación del reino vegetal.

Cystoseira-dominated assemblages from sheltered areas in the Mediterranean sea : diversity, distribution and effects of pollution

Les algues del gènere Cystoseira són els principals organismes formadors d'estructura en fons rocosos ben il·luminats del Mar Mediterrani. Formen unes comunitats molt estructurades que s'assemblen ecològicament als boscos terrestres i que són sensibles als impactes antròpics. Aquesta tesi s'ha centrat en l'estudi de les espècies i comunitats dominades per Cystoseira que es troben en ambients calmats, és a dir, en petites cales i/o badies. S'han abordat diversos aspectes com són la distribució, composició, estructura i biogeografia d'aquestes comunitats, així com els efectes de la contaminació sobre les mateixes. Per una banda, s'ha documentat l'estat actual de les comunitats dominades per C. crinita a nombrosos llocs al llarg de tot el Mediterrani, aportant informació sobre la seva composició, estructura, variació biogeogràfica i dinàmica de la comunitat a llarg termini. S'ha documentat la desaparició de diverses espècies de Cystoseira en zones afectades per impactes antròpics diversos i s'ha proporcionat la primera evidència experimental de la desaparició d'espècies de Cystoseira a causa de la contaminació.

El gènere Kallymenia (Kallymeniaceae, Rhodophyta) a la Península Ibèrica i Illes Balears

L'objectiu d'aquest treball ha estat l'estudi del gènere Kallymenia a la Península Ibèrica i a les Illes Balears, el qual es troba representat per les espècies següents: K. reniformis (Turner) J. Agardh, K. feldmannii Codomier, K. lacerata Feldmann, K. requienii (J. Agardh) J. Agardh, K. patens (J. Agardh) P.G. Parkinson i K. spathulata (J. Agardh) P.G. Parkinson. En aquesta monografia es descriuen les principals característiques morfològiques i vegetatives i també els tetrasporangis de totes les espècies de la Península Ibèrica i de les Illes Balears. També es descriuen les estructures reproductores i els estadis de postfertilització de totes, excepte de K. patens i K. spathulata, espècies més rares que les altres i per a les quals no hem pogut aportar aquesta informació. Les dades s'acompanyen amb una iconografia original a base de dibuixos i fotografies i amb una clau de determinació pels tàxons estudiats. També es detalla la corologia de les diferents espècies, el seu hàbitat i la seva fenologia.

The use of pulse amplitude modulated fluorescence techniques for metal toxicity assessment in fluvial biofilms

Metal pollution in rivers is in great concern with human activities in the fluvial watershed. This thesis aims to investigate the potential use of chl-a fluorescence parameters as biomarkers of metal toxicity, and to find cause-effect relationships between metal exposures, other environmental factor (i.e. light), and functional and structural biofilm responses. This thesis demonstrates that the use of chl-a fluorescence parameters allows detect early effects on biofilms caused by zinc toxicity, both in the laboratory as in polluted rivers. In microcosm experiments, the use of chl-a fluorescence parameters allows evaluates structural changes on photosynthetic apparatus and in algal groups’ composition of biofilms long-term exposed to zinc. In order to evaluate the effects of chronic metal pollution in rivers, it is recommended the use of biofilm translocation experiments and the use of a multi-biomarker approach.

Availability and use of organic matter in stream ecosystems: the role of biofilms

La comunitat bentònica dels ecosistemes fluvials processa una gran quantitat de la matèria orgànica que arriba als rius. L'origen de les entrades de material (autòctones o al·lòctones), la seva composició química i la seva quantitat (freqüència de les entrades i concentració assolida en el riu), determinen l'estructura de la comunitat bentònica autotròfica i heterotròfica, les seves relacions tròfiques i les seves interaccions potencials (competència, sinergisme). L'objectiu d'aquesta tesi és posar de manifest la utilització de la matèria orgànica dissolta (MOD) per part dels biofilms bacterians bentònics fluvials i determinar l'eficiència del sistema fluvial en l'ús dels diferents materials que hi circulen. Amb aquesta finalitat s'han portat a terme diversos experiments, tant de camp com de laboratori, per tal de conèixer els efectes de la disponibilitat de la matèria orgànica (quantitat) i la seva qualitat (composició química i biodegradabilitat) i els efectes deguts a l'augment de temperatura de l'aigua del riu.

Effects of priority and emerging pollutants on river biofilms

L'activitat humana representa una de les majors causes d'entrada d'una gran varietat de substàncies en els ecosistemes fluvials. L'objectiu principal d'aquest treball es investigar els efectes que els tòxics orgànics poden exercir en els biofilms fluvials. El riu Llobregat ha estat sotmès a fortes pressions, fet que l'ha portat a uns nivells molt elevats de contaminació. En aquest estudi s'ha observat una influència dels plaguicides presents al riu en la distribució de la comunitat de diatomees, així com efectes en el biofilm a nivell funcional i estructural. Experiments amb canals experimentals han mostrat que l'herbicida diuron i el bactericida triclosan poden ocasionar una cadena d'efectes en els biofilms, incloent efectes directes i també efectes indirectes en les relacions entre els components del biofilm. Experiments amb cultius algals han mostrat que aquests tòxics, aplicats en barreja, poden tenir una major toxicitat de la prevista pels models, resultant en efectes sinèrgics.