ARS : Assignació de rols SAP

El projecte ARS (assignació de rols SAP) consisteix en la preparació, creació i implantació d'un programari basat en codi lliure destinat a proporcionar una interfície als administradors de SAP per a la gestió dels rols dels usuaris.

Una red local y una aplicación para formulación magistral en una oficina de farmacia

Este TFC es un humilde intento de encajar el software libre en el ambiente de una oficina de farmacia, configurando un entorno de intranet y desarrollando una aplicación para la actividad de formulación magistral.

Algorithm optimization for solving crew scheduling problems

In this paper, we are proposing a methodology to determine the most efficient and least costly way of crew pairing optimization. We are developing a methodology based on algorithm optimization on Eclipse opensource IDE using the Java programming language to solve the crew scheduling problems.

Mejoras de funcionalidades en la gestión de usuariosde la plataforma K-PAX

Esta memoria trata de las mejoras propuestas en la plataforma educativa kPax de la UOC referentes a la gestión de usuarios.

A note on Luttens’ Minimal rights based solidarity

Following the approach developed by Luttens (2010), we consider a model where individuals with di fferent levels of skills exert di fferent levels of e ffor. Speci fically, we propose a redistribution mechanism based on a lower bound on what every individual deserves: the so-called minimal rights (O'Neill (1982)). Our re finement of Luttens' mechanism ensures at the same time minimal rights based solidarity, participation (non-negativity) and claims feasibility. Keywords: Redistribution mechanism, Minimal rights, Solidarity, Participation, Claims feasibility. JEL classi fication: C71, D63, D71.

The Geographical Scope of Industrial Location Determinants: An Alternative Approach

This paper considers the estimation of the geographical scope of industrial location determinants. While previous studies impose strong assumptions on the weighting scheme of the spatial neighbour matrix, we propose a exible parametrisation that allows for di fferent (distance-based) de finitions of neighbourhood and di fferent weights to the neighbours. In particular, we estimate how far can reach indirect marginal e ffects and discuss how to report them. We also show that the use of smooth transition functions provides tools for policy analysis that are not available in the traditional threshold modelling. Keywords: count data models, industrial location, smooth transition functions, threshold models. JEL-Codes: C25, C52, R11, R30.

Personalització i desenvolupament sobre Liferay : Prototipus base d'aplicació web

Aquest treball es centra en l'estudi del programari del portal Liferay i en la creació d'un prototipus sobre aquest programari 100% Java. A partir d'un llistat d'objectius, el treball ha aprofundit en diferents tecnologies, generant diversos mòduls.

Migració de servidor de centre

El projecte té com a propòsit principal la migració de servidors i la creació de nous serveis utilitzant programari lliure dins l'entorn d'un centre educatiu. El projecte contempla la renovació, reutilització i reubicació de servidors, i la reestructuració de la xarxa docent per tal d'adaptar-la a la nova situació.

Supply Multipliers in Two Regional Economies

This paper focuses on the analysis of the economic impact that sectorial total factor productivity – or valued added - gains have on two regional Spanish economies (Catalonia and Extremadura). In particular it is studied the quantitative effect that each sector’s valued added injections has on household welfare (real disposable income), on the consumption price indices and factor relative prices, on real production (GDP) and on the government and foreign net income. To do that, we introduce the concept of supply multiplier. The analytical approach consists of a computable general equilibrium model, in which it is assumed perfect competition and cleared markets of goods and factors. All the parameters and exogenous variables of the model are calibrated by means of two social accounting matrices, one for each region under study. The results allow identifying those sectors with the greatest multipliers impact on consumer welfare as the key sectors in the regional economies. Keywords: efficiency gains, supply multipliers, key sectors, computable general equilibrium. JEL Classification: C68, R13.

Zara : elecció i distribució òptima

Zara és una marca relativament jove, molt coneguda i que encara està en expansió! Podria ser Vic una població de negoci interessant per la marca? Compleix les característiques demandades per una multinacional d’aquestes característiques? Manifesta la població interès vers la marca? Aquestes són algunes de les preguntes que ens varem plantejar inicialment.El nostre treball tracta de l’obertura d’una tenda Zara a la ciutat de Vic. Aquest projecte consta de dues grans parts; una primera fase teòrica basada en la recerca d’informació realitzada mitjançant diverses fonts per tal de familiaritzar-nos amb la multinacional Inditex i, més concretament, amb Zara. D’aquesta manera detectar els requisits i necessitats de la marca, així com també les preferències dels habitants de Vic envers la possible obertura d’una nova botiga. D’altra banda, una segona part de tipus més pràctica on identificarem el local adient segons les conclusions extretes i en realitzarem la distribució.Pel que fa a la part teòrica hem utilitzat tres fonts d’informació per tal de poder-les contrastar i extreure’n la millor conclusió possible. En primer lloc ens hem basat en la observació empírica de diferents centres Zara i aquest mètode ens ha servit per extreure les característiques més comunes dels establiments observats. Així, hem obtingut una idea dels requisits que haurà de complir el nostre projecte. Cal destacar que aquesta font informativa l’hem complementat amb una entrevista telefònica a la Sra. Isabel Catoira, membre del departament de comunicació del grup Inditex, que ens ha respòs a algunes qüestions que ens han estat de gran ajuda, tot i que hem de deixar constància que l’empresa no ens ha proporcionat la informació desitjada per motius de confidencialitat i hem hagut d’optar per altres mecanismes. En segon lloc, hem confeccionat una enquesta a una mostra aleatòria de 120 persones que es trobaven en diferents zones de la ciutat de Vic, a partir de la qual hem extret informació sobre les preferències de la gent i hem pogut reafirmar la nostra hipòtesi inicial; Zara és la botiga més sol·licitada de les absents a Vic actualment.Pel que fa a la part pràctica, que tracta del muntatge de Zara al local comercial idoni de Vic, consisteix en l’elecció del local òptim dins les possibilitats disponibles a partir de la informació extreta en la primera part. Una vegada triat el local comercial, hem realitzat el muntatge i distribució de les diferents parts de les que ha de constar la tenda i, posteriorment, hem realitzat un breu anàlisi dels costos de muntatge.Finalment, hem presentat el plànol de distribució i muntatge en forma bidimensional i hem adjuntat una presentació virtual per tal de donar-li al treball un toc més de realitat.

Rep Sol el Morell?

L’objecte del treball és analitzar com afecta la instal·lació d’una gran empresa en un poble relativament petit, més concretament com va afectar la implantació d’unarefineria al 1975, que ara pertany a Repsol YPF, a la vida del Morell (Tarragonès).Per veure les diferències més clarament s’ha decidit fer una comparació amb un altrepoble similar, Vilallonga del Camp, que fa frontera amb el Morell. L’elecció d’aquestpoble és un dels passos més importants del treball.L’objectiu d’aquest treball és analitzar l’evolució d’un poble del Tarragonès, el Morell,després de la instal·lació d’una refineria de la Respol. Com que la implantació va ser famés de trenta anys, hem considerat convenient avaluar les diferències i similituds ambels canvis d’un altre poble. Creiem que aquesta elecció és un pas fonamental del treball,i per això, ha estat, probablement, la part més difícil.Hem pensat en molts candidats, per exemple La Pobla de Montornès, Salomó, laSecuita (Tarragonès), Riudoms (Baix Camp), etc.Però finalment ens vam decantar per Vilallonga del Camp, també situat al Tarragonès;ja que reuneix les condicions necessàries per realitzar l’anàlisi que volíem fer. Si bé notenia ni la mateixa extensió ni el mateix nombre d’habitants quan es va implantar larefineria (uns dels objectius desitjats a l’hora d’escollir el poble a comparar), sí quecompleix el requisit que la indústria estava localitzada només en el terme municipal delMorell i no de Vilallonga del Camp. Addicionalment, hem considerat que les similitudsamb el Morell eren més importants que aquestes discrepàncies. És a dir, ambdós pobleses dedicaven al mateix sector productiu en el moment de la implantació de la indústria,l’agricultura, a més, els nuclis urbans estan separats per només un quilòmetre, això voldir que la climatologia és la mateixa i que les diferències de comunicacions no són gaireimportants; per tant partien d’una situació similar i amb les mateixes expectatives defutur. A partir d’aquí preteníem estudiar l’evolució dels dos pobles, i com tots aquestsfactors han anat variant al llarg del temps.

¿Es viable la recogida selectiva en Andratx?

Dados los tiempos que corren, la lluvia incesante de noticias que nos llegan día a día de las acciones destructivas del hombre contra la naturaleza y las imágenes de las consecuencias de ello, parece que para muchos no son suficientes para intentar poner remedio, la cantidad de excusas y argumentos son interminables. Está claro que en la realidad son muchas las teorías y los puntos de vista sobre el alcance real de los daños medioambientales.¿Cómo es posible que en un municipio como Andratx mientras paseas por las calles te tropieces con un torrente lleno de escombros? Nos sorprendió mucho que aún no tuviesen un sistema de reciclaje. Nosotras encontramos interesente saber cuales eran los motivos: ¿no es viable la adaptación de un sistema de recogida selectiva? ¿los ciudadanos no están predispuestos? ¿no es uno de los temas que preocupan a las administraciones?Intentamos buscar respuestas a nuestras preguntas e ideamos el sistema que hemos considerado más oportuno para la población de Andratx y a partir de aquí estudiar su viabilidad.

Impacte econòmic de la reforma de l'avinguda Diagonal

Quina és la primera imatge que et ve al cap quan sents parlar de l’avinguda Diagonal?Segurament és la d’una avinguda llarga i sovint altament congestionada pel trànsit.No obstant, fa seixanta anys l’avinguda Diagonal complia unes funcions ben diferents a les que compleix avui en dia. Tot just acabava de finalitzar la Guerra Civil i la gent necessitava diversió, i per això l’avinguda acollia sales de festa, bars i cafès, els grans premis d’automoció de l’època i era una mena d’autopista per travessar la ciutat de manera ràpida. Tot això es ben diferent de la Diagonal actual on el trànsit és molt dens, i la congestió i el desordre estan presents al nostre cap quan pensem en aquesta columna vertebral de l’Eixample.Res a veure amb la Diagonal del futur, on els vianants tindran un espai molt generósper poder passejar, comprar o fer una copa a la terrassa d’un bar tranquil·lament sense haver d’esquivar les bicicletes que, per cert, també tindran un espai reservat i bendelimitat. I una reducció del trànsit molt important, per tal de tenir una avingudamoderna, neta, cosmopolita i al nivell de la ciutat de Barcelona.I, com veurem a continuació, aquesta reforma es mourà al voltant d’un polèmic i controvertit punt: la unió dels dos tramvies de la ciutat a través de l’avinguda Diagonal.

Democratització de l'agricultura ecològica : una proposta d'aproximació al ciutadà

L’agricultura va néixer en el moment en què l’home va passar de recol·lectar aliments acultivar-los, i la durada d’una collita de cereals el va arrelar a un entorn fix, és a dir, el va fer sedentari. Així, es va produir una primera revolució demogràfica; aliments estables i aconseguits regularment, poblats assentats i més o menys segurs. Al principi les terres verges donaven excel·lents produccions, les quals anaven minvant a mesura que es repetien les sembres sense alternances i que el sòl s’esgotava. En molts casos, acabaven canviant de lloc o iniciant la tala d’arbres per reconquistar nous sòls cultivables. No essent suficient això, l’ésser humà va iniciar les grans migracions i l’expansió al llarg del món,retrobant noves terres no castigades.Observant els inicis de l’activitat agrícola, el present treball es realitza amb la intenció d’analitzar l’agricultura ecològica no de forma merament comercial, sinó també aprofundint en la preocupació pel manteniment del medi rural. Així, l’agricultura ecològica es configura com una filosofia de vida per a molts productors i consumidors, i està en auge en la societat actual, sobretot entre la creixent població amb valors postmaterialistes.Aquest tipus d’agricultura utilitza com a model la pròpia natura i la cultura i sapiència populars, tractant de trobar les respostes que ambdues aporten i aplicar aquesta informació mitjançant els coneixements tècnics i científics actuals. Contempla el seguiment de determinats principis i línies d’actuació que garanteixin la protecció del medi ambient, la salut del consumidor i la qualitat del producte. En aquest sentit, doncs, esjustifica la creixent demanda dels consumidors de productes ecològics, donada lapreocupació per la qualitat dels aliments i la tan anomenada seguretat alimentària.Per últim, cal destacar la rellevància social, política i mediàtica que desperten els temes relacionats amb l’ecologia i la preservació del medi ambient, essent un dels elements de debat essencials de la societat del segle XXI. Les raons esmentades són algunes de les principals que han portat a la realització del present treball.Resulta important destacar, abans de procedir, els objectius que es volen assolir al llarg del present estudi. Així, en primer lloc, es determinarà en què consisteix l’activitat que es vol analitzar (en aquest cas l’agricultura ecològica) i saber en quina situació es troba a Catalunya. Seguidament, cal esbrinar quin és el perfil del consumidor d’aquest producte i quines en són les seves motivacions de consum. Un altre objectiu bàsic consisteix en saberquines són les formes de comercialització d’aquest tipus de productes, per a poder realitzar finalment una proposta innovadora en la qual pagesos i consumidors en surtin beneficiats.

Instal·lació fotovoltaica a la UPF : projecte de viabilitat

És viable portar a terme la instal·lació de panells solars fotovoltaics a la UniversitatPompeu Fabra? Està dins dels objectius de la universitat? Per què encara no s’ha portat a terme un projecte com aquest en cap campus de la UPF? Aquest treball busca donar resposta a totes aquestes preguntes i fer-ho de manera realista i imparcial.Primer de tot, hem de destacar que fer una instal·lació solar en un edifici és, a diferència del que ens ve al cap primerament, una inversió. Amb això volem dir que l’energia generada per cada panell solar no es dedica al consum de la niversitat, sinó que es ven a la xarxa elèctrica a un preu fixat per llei. Així que el que tenim entre mans és clarament una inversió i, evidentment, ens pot fer guanyar diners.L’espina dorsal del treball és un estudi exhaustiu de la viabilitat econòmica que tindria aquesta inversió en diferents escenaris. Hem centrat l’estudi en el Campus de la Ciutadella de la UPF, concretament sobre les cobertes dels edificis Roger de Llúria i Jaume Primer; i hem calculat el VAN, TIR i pay-back de la inversió sota diferents circumstàncies per mostrar un panorama complert de la situació. Tot i això, el treball no es queda aquí. Emmarcant l’estudi de la inversió, s’ha situat lesenergies renovables en l’actualitat, concretament la solar fotovoltaica, s’ha comparat la ideologia de la UPF amb les ideologies d’altres universitats catalanes que compten amb instal·lacions solars, s’ha comparat els projectes de diverses d’aquestesuniversitats amb el que seria el projecte de la UPF i, per últim, s’ha plantejat unaproposta d’obtenció d’ingressos per tal de millorar la inversió o participar en altresprojectes ecològics. La nostra opinió és que aquest tema té un gran rerefons, ja que neix conceptes relacionats amb la economia, la imatge, la responsabilitat social o l’evolució. Per tant, animem al lector a continuar llegint i descobrir la resposta a tots aquests interrogants.