1000 resultados para Vacuna contra la Rubéola, provisión
Resumo:
Aproximadament un 40% dels subjectes de la mostra de 1.14a subjectes no han arribat a ser considerats per a lalliberament condicional, tot i haver complert les 3/4 parts de la condemna. La modalitat de llibertat condicional ordinria en complir les parts de la condemna predomina sobre la resta de modalitats dalliberament. En el cas daquest estudi, noms un 7,6% havia accedit al benefici de la llibertat condicional avanada. Respecte a la incidncia de les variables personals en laccs a la llibertat condicional, ser dona, tenir nacionalitat espanyola i un nivell molt baix o un nivell alt de formaci influeix positivament en lobtenci de la llibertat condicional. La variable nacionalitat estrangera t una influncia molt negativa en la concessi de la llibertat condicional. Respecte a les variables penals, els delictes de lesions, seguits dels delictes contra la propietat, com tots els tipus de robatoris, tenen els percentatges de denegaci de la llibertat condicional ms alts. Respecte a les variables penitenciries, es conclou que com ms obert sigui el rgim inicialment aplicat, ms probabilitats hi ha de sortir en llibertat condicional. Les activitats realitzades durant el compliment de la condemna no semblen tenir, en general, una incidncia positiva en la concessi de la llibertat condicional. En aquest sentit, es podria dir que ja a linici de la condemna es pot determinar les possibilitats que es tindran de sortir en llibertat condicional, independentment dels progressos o canvis que es realitzin durant el compliment de la condemna. Les variables ms significatives en la concessi de la llibertat condicional, segons lanlisi de regressi logstica, sn 4: lhabitualitat, els dies totals de sortida en funci del temps, el temps passat com a preventiu i el nombre de faltes greus. La regressi logstica ha perms construir una equaci amb aquestes 4 variables independents, que dibuixa el perfil dun intern en llibertat condicional, i tamb descriu quins sn els interns susceptibles de gaudir de la llibertat condicional o no, amb la probabilitat dencertar en 80 de cada 100 casos.
Resumo:
Publicado en la plataforma de la Red Sabia (Red de Salud y Buen Trato a la Infancia y la Adolescencia. http://www.redsabia.org/) de la Consejera de Igualdad, Salud y Polticas Sociales
Resumo:
Publicado en la pgina Web de la Consejera de Igualdad, Salud y Polticas Sociales (Consejera de Igualdad, Salud y Polticas sociales / Profesionales / Salud Pblica / Prevencin / Deteccin y Atencin a la Violencia de Gnero)
Resumo:
Se ha publicado la 2 edicin en mayo de 2015 (http://hdl.handle.net/10668/1892)
Resumo:
Publicado en la pgina Web de la Consejera de Igualdad, Salud y Polticas Sociales (Consejera de Igualdad, Salud y Polticas sociales / Profesionales / Salud Pblica / Violencia de gnero: Actuacin sanitaria)
Resumo:
Publicado en la pgina Web de la Consejera de Igualdad, Salud y Polticas Sociales (Consejera de Igualdad, Salud y Polticas sociales / Profesionales / Salud Pblica / Violencia de gnero: Actuacin sanitaria)
Resumo:
Aquest projecte de recerca t com a objecte l'anlisi de les lnies bsiques de la Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere i, ms concretament, de la regulaci de la tutela cautelar de les vctimes d'aquest tipus de violncia. Quant a la regulaci de les mesures de protecci que podr adoptar el Jutge de violncia de gnere, s'ha optat per la seva inclusi expressa, ja que no es troben recollides com a mesures cautelars a la Llei d'enjudiciament criminal, que noms regula la prohibici de residncia i la de poder anar a un determinat lloc pels delictes recollits a l'art. 57 del Codi penal (article 544 bis LECrim, introdut per la Llei orgnica 14/1999). Malgrat els dubtes envers la naturalesa jurdica d'aquestes mesures, s clar que tamb persegueixen el fi tpic de les mesures cautelars clssiques, encara que de forma tangencial: assegurar el desenvolupament amb xit del judici oral, mantenint allunyada a la vctima tan de nous actes violents com d'amenaces dirigides a assolir una retractaci del seu inicial testimoni. Es tracta, doncs, de "mesures cautelars" (personals) que incideixen sobre la llibertat de l'imputat (restringint la seva llibertat de circulaci i de residncia), que tenen com a pressupostos tant el fumus boni iuris (judici de probabilitat del jutge), com el periculum in mora (ents ms aviat com a periculum libertatis o periculum in damno), i que responen a les caracterstiques d'instrumentalitat, provisionalitat, jurisdiccionalitat, oficialitat, revocabilitat i homogenetat (per no identitat) amb les mesures executives. D'altra banda, tamb s'afegeix la possibilitat que qualsevol d'aquestes mesures de protecci pugui ser utilitzada com a mesura de seguretat, des del principi o al llarg de l'execuci de la sentncia, incrementant-se aix la llista de l'art. 105 del Codi penal, i possibilitant al jutge la garantia de protecci de les vctimes ms enll de la finalitzaci del procs.
Resumo:
El legislador estatal ha introdut un nou article 200 bis a la LCSP, amb la finalitat de lluitar contra la morositat de les Administracions pbliques. No obstant aix, com es veur al llarg del present Treball sota lenunciat de: Procediment per fer efectius els deutes de les administracions publiques, amaga simplement la regulaci duna nova mesura cautelar i la reducci del termini per aquests supsits dinactivitat administrativa. Per analitzar adequadament el contingut daquest article, hem considerat oport estudiar les mesures cautelars en lo contencis-administratiu. El cam recorregut comena en els antecedents jurisprudencials en laplicaci de lanterior normativa en mesures cautelars, segueix per la regulaci comunitria i cm aquesta va ser aplicada en un conegut cas del TJCE cas Factortame-, aix ens permetr entendre el gir jurisprudencial del Tribunal Suprem de 1990 aix com el al donat pel Tribunal Constitucional. Tot aix, ens conduir al anlisi dels articles 129, 130 i 136 de la vigent Llei de la jurisdicci contencis-administratiu, aix ens porta finalment al anlisis del 200 bis.
Resumo:
La demetilasa dhistones JMJD3 (Jumonji domain containing protein 3), s un enzim capa de de demetilar especficament la lisina 27 a la histona 3 (H3K27), eliminant aix una marca epigentica relacionada amb la repressi transcripcional. Recentment sha descrit que est implicada en el manteniment de la pluripotncia de les cllules mare embrionries (ESCs). A ms, tamb sha demostrat el seu paper en la regulaci de processos fisiolgics dinflamaci, de reprogramaci epigentica i de diferenciaci, aix com en la progressi del cncer de colon. En aquesta lnia, resultats previs del grup han demostrat que lexpressi de JMJD3 est regulada per TGFB, en lnies cellulars derivades de glioma. Tenint en compte aquests antecedents, lobjectiu principal daquest projecte ha estat estudiar el paper principal de la JMJD3 en la regulaci epigentica de la progressi tumoral induda per TGFB. Els nostres resultats demostren que lexpressi de JMD3 en cllules A549, derivades dun adenocarcinoma de pulm, es veu fortament induda desprs dun tractament amb TGFB. Aquest augment es produeix rpidament i es mant almenys 48 hores, temps en el que t lloc la transici epitelio-mesenquimal (EMT). Per tal destudiar el paper de la JMD3 en aquest procs de transdiferenciaci, vam generar lnies cellulars estables mitjanant la infecci amb vectors lentivirals que expressaven shRNAs especfics contra la seva seqncia. El knockdown de JMJD3 va bloquejar significativament lexpressi de marcadors mesenquimals, tant a nivell RNA com de protena en presncia de TGFB. Aquests resultats suggereixen que la demetilasa dhistones JMJD3 t un paper clau en la regulaci de la EMT induda per TGFB.
Resumo:
Anlisis y propuesta de solucin contra la deslocalizacin masiva en algunos municipios de vehculos de sociedades para ahorrar en el Impuesto sobre Vehculos de Traccin Mecnica.
Resumo:
Dados los tiempos que corren, la lluvia incesante de noticias que nos llegan da a da de las acciones destructivas del hombre contra la naturaleza y las imgenes de las consecuencias de ello, parece que para muchos no son suficientes para intentar poner remedio, la cantidad de excusas y argumentos son interminables. Est claro que en la realidad son muchas las teoras y los puntos de vista sobre el alcance real de los daos medioambientales.Cmo es posible que en un municipio como Andratx mientras paseas por las calles te tropieces con un torrente lleno de escombros? Nos sorprendi mucho que an no tuviesen un sistema de reciclaje. Nosotras encontramos interesente saber cuales eran los motivos: no es viable la adaptacin de un sistema de recogida selectiva? los ciudadanos no estn predispuestos? no es uno de los temas que preocupan a las administraciones?Intentamos buscar respuestas a nuestras preguntas e ideamos el sistema que hemos considerado ms oportuno para la poblacin de Andratx y a partir de aqu estudiar su viabilidad.
Resumo:
Se analizan las entrevistas realizadas a pescadores artesanales de La Libertad y Lambayeque sobre actividades ilegales en su zona de pesca, que atentan contra la conservacin de los recursos costeros que sustentan la pesquera artesanal, encontrndose que los problemas ms importantes son pesca con explosivos, intromisin de embarcaciones bolicheras a las 5 mn, uso de zumbadores con redes de enmalles y artes de pesca con tamao de malla no selectiva. Estos actos ilcitos, se deben al desconocimiento de las leyes, debido a la falta de difusin y capacitacin sobre este tipo de actividades, que traen como consecuencia la disminucin de los recursos pesqueros debido a que se atenta contra los juveniles.
Resumo:
En el presente trabajo se comenta la lnea jurisprudencial iniciada por el Auto de la Sala Especial de Conflictos de Competencia del Tribunal Supremo de 27 de diciembre de 2001, por la que se atribuye al orden civil la competencia para enjuiciar las demandas dirigidas conjuntamente contra la Administracinpblica y su aseguradora de responsabilidad extracontractual, reabriendo la polmica que pareca zanjada tras la triple reforma legislativa de 1998 y 1999, que afirm la competencia exclusiva de la jurisdiccin contencioso-administrativa para conocer de los pleitos de responsabilidad patrimonial de la Administracin.
Resumo:
Actualmente, tras la reforma del art. 146.1 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de rgimen jurdico de las Administraciones pblicas y del procedimiento administrativo comn (LRJPAC) llevada a cabo por la Ley 4/1999, de 13 de enero, nadie duda ya que las vctimas de daos causados por los funcionarios y dems agentes pblicos en el ejercicio de sus funciones estn obligadas a dirigir su reclamacin indemnizatoria a la Administracin a la que aquellos pertenezcan, sin poder demandarles ante los rganos de la jurisdiccin civil en exigencia de su responsabilidad extracontractual. Segn el art. 145 LRJPAC, la vctima deber reclamar directamente a la Administracin iniciando la tramitacin del procedimiento administrativo especfico previsto en los arts. 142 y 143 LRJPAC e interponiendo, eventualmente, recurso contencioso-administrativo contra la resolucin desestimatoria que le ponga fin, y sta, una vez haya satisfecho la indemnizacin, ejercer accin de repeticin contra el funcionario o agente responsable cuando el mismo haya ocasionado el dao con dolo o culpa grave. Ya no existe, por tanto, el genrico derecho de opcin anteriormente reconocido por el art. 43 de la Ley de rgimen jurdico de la administracin del Estado de 1957.
Resumo:
L'objectiu d'aquest article s fer conixer els resultats d'un estudi sobre la visi que els llibres de text de I'poca franquista donaven de la llengua i la literatura catalanes. S'han estudiat molts aspectes de la poltica educativa del rgim franquista i de l'acci repressora contra la llengua i la cultura catalanes; en aquests estudis, pero, no s'ha utilitzat gaire una font importantssima per a conixer la ideologia que s'intentava de transmetre a travs del sistema escolar: els llibres de text. s per aixo que m'ha semblat oport de realitzar una analisi deis llibres de text de literatura per veure fins a quin punt aquests llibres reflectien la poltica anihiladora de la llengua i de la cultura catalanes empresa pel rgim franquista.
