Recommandations suisses pour la prise en charge des cancers cutanés chez les patients transplantés d'organe [Swiss clinical practice guidelines for skin cancer in organ transplant recipients]

Swiss clinical practice guidelines for skin cancer in organ transplant recipients Transplant patients have increased over the last decades. As a consequence of long-term immunosuppression, skin cancer, in particular squamous cell carcinoma (SCC), has become an important problem. Screening and education of potential organ transplant recipients (OTRs) regarding prevention of sun damage and early recognition of skin cancer are important before transplantation. Once transplanted, OTRs should be seen yearly by a dermatologist to ensure compliance with sun avoidance as well as for treatment of precancerosis and SCC. Early removal is the best treatment for SCC. Reduction of immunosuppression, switch to mTOR inhibitors and chemoprevention with acitretin may reduce the incidence of SCC. The dermatological follow-up of OTRs should be integrated into a comprehensive post-transplant management strategy.

No hay mundo común: Jacques Derrida y la idea de comunidad

[spa]Ante las acusaciones de despolitización que ha recibido el pensamiento del último Derrida, este artículo se propone mostrar cómo la crítica a la idea de comunidad articula en Derrida una política heterológica que desdibuja los límites tradicionales entre lo ético y lo político. Para demostrarlo se procedará, en primer lugar, a analizar la crítica a lo comunitario y a la"fraternidad" que se desarrolla principalmente en Políticas de la amistad, en segundo lugar se analizará la crítica derridiana a la idea de un mundo común material y/o objetivo, para finalmente exponer las características de la política heterológica en su relación con la muerte del otro y la figura del hijo.

Cost-effectiveness of a new combined immunosuppressive and anti-infectious regimen in kidney transplantation.

OBJECTIVES: The aims of this study were to assess the 1-year cost-effectiveness of a new combined immunosuppressive and anti-infectious regimen in kidney transplantation to prevent both rejection and infectious complications. METHODS: Patients (pts) transplanted from January 2000 to March 2003 (Group A) and treated with a conventional protocol were compared with pts submitted to a combined regimen including universal cytomegalovirus (CMV) prophylaxis between April 2003 and July 2005 (Group B). Costs were computed from the hospital accounting system for hospital stays, and official tariffs for outpatient visits. Patients with incomplete costs data were excluded from analysis. RESULTS: Fifty-three patients were analyzed in Group A, and 60 in Group B. Baseline characteristics including CMV serostatus were not significantly different between the two groups. Over 12 months after transplantation, acute rejections decreased from 41.5 percent in Group A to 6.7 percent in Group B (p < .001), and CMV infections from 47 percent to 15 percent (p < .001). Overall, readmissions decreased from 68 percent to 55 percent (p = .160), and average hospital days from 28 +/- 19 to 20 +/- 11 days (p < .007). The average number of outpatient visits decreased from 49 +/- 10 to 39 +/- 8 (p < .001). Average 1-year immunosuppressive and CMV prophylaxis costs (per patient) increased from CHF20,402 +/- 7,273 to 27,375 +/- 6,063 (p < .001), graft rejection costs decreased from CHF4,595 +/- 10,182 to 650 +/- 3,167 (p = .005), CMV treatment costs from CHF2,270 +/- 6,161 to 101 +/- 326 (p = .008), and outpatient visits costs from CHF8,466 +/- 1'721 to 6,749 +/- 1,159 (p < .001). Altogether, 1-year treatment costs decreased from CHF39'957 +/- 16,573 to 36,204 +/- 6,901 (p = .115). CONCLUSIONS: The new combined regimen administered in Group B was significantly more effective, and its additional costs were more than offset by savings associated with complications avoidance.

Transplantation tolerance: Clinical potential of regulatory T cells.

The major challenge in transplantation medicine remains long-term allograft acceptance, with preserved allograft function under minimal chronic immunosuppression. To safely achieve the goal of sustained donor-specific T and B cell non-responsiveness, research efforts are now focusing on therapies based on cell subsets with regulatory properties. In particular the transfusion of human regulatory T cells (Treg) is currently being evaluated in phase I/II clinical trials for the treatment of graft versus host disease following hematopoietic stem cell transplantation, and is also under consideration for solid organ transplantation. The purpose of this review is to recapitulate current knowledge on naturally occurring as well as induced human Treg, with emphasis on their specific phenotype, suppressive function and how these cells can be manipulated in vitro and/or in vivo for therapeutic purposes in transplantation medicine. We highlight the potential but also possible limitations of Treg-based strategies to promote long-term allograft survival. It is evident that the bench-to-beside translation of these protocols still requires further understanding of Treg biology. Nevertheless, current data already suggest that Treg therapy alone will not be sufficient and needs to be combined with other immunomodulatory approaches in order to induce allograft tolerance.

Complications biliaires après tranplantation hépatique

RESUME Après transplantation hépatique (TH), il persiste une morbidité et une mortalité liées aux complications immunologiques, infectieuses, rénales, vasculaires et, en particulier, aux complications biliaires - le "talon d'Achille" de la TH. Dans ce travail de thèse, nous avons analysé la fréquence et les caractéristiques des complications biliaires après TH dans l'expérience du CHUV à Lausanne entre 1988 et 2003. Au total 185 transplantations orthotopiques ont été réalisées chez 168 patients de décembre 1988 à mars 2003 (103 patients transplantés étaient de sexe masculin et 65 de sexe féminin). L'âge moyen pour les hommes était de 51 ans, celui de femmes étant de 49. Pendant la TH, une anastomose cholédoco-cholédocienne a été réalisée à 168 reprises et une anastomose cholédoco-jejunale à 17 reprises. Trente cas de complications biliaires ont été recensés, soit 16% des cas, avec un taux de mortalité de 0% durant le traitement de ces complications. Il s'agissait d'obstructions biliaires, fuites biliaires, lithiase biliaire isolée et sténoses biliaires. Les complications biliaires après TH restent donc relativement fréquentes et sont parfois graves. Elles nécessitent un diagnostic précoce et doivent être suspectées lors de fièvre, d'ictère, de douleurs abdominales ou de cholestase. En conclusion, l'incidence et le type de complications retrouvés dans la série lausannoise sont représentatifs des résultats observés dans d'autres centres de TH. Le traitement adéquat de ces complications, souvent graves, est de la plus haute importance et aura un impact important sur le pronostic.

Aportaciones a la mejora de la evaluación de la accesibilidad en entornos web 2.0 interactivos administrados mediante sistemas de gestión de contenido

El objetivo final de este trabajo es estudiar las metodologías, técnicas y herramientas que faciliten el proceso de desarrollo de entornos web interactivos dentro de lo que se conoce como paradigma de la web 2.0. Inicialmente se analiza el estado del arte en cuanto a la accesibilidad de entornos digitales y se presentan las características y problemas específicos de accesibilidad de los sistemas de gestión de contenido (o entornos CMS). Posteriormente se describe una metodología para la ingeniería de la accesibilidad en entornos web 2.0. También se presenta un framework con la intención de sustentar la metodología propuesta con el mayor grado de automatización y disminución del esfuerzo requerido por parte de las personas encargadas de gestionar la evaluación de la accesibilidad. Finalmente, se presentan una serie de prototipos que estudian el resultado que ha de ofrecer el framework respecto a diversos casos de estudio referentes a entornos web 2.0 administrados mediante gestores de contenido, concretamente un entorno genérico, una wiki y un blog.

Projecte de plantació de 23,58 ha de fruiters de llavor al terme municipal de El Poal (Lleida)

Projecte de plantació de 23,58 ha de fruiters de llavor i la seva explotació, construcció d’una bassa de reg per a l’autoabastiment, instal•lació de reg localitzat i construcció d’una nau magatzem per a maquinària, oficina, serveis per als treballadors, magatzem de productes i capçal de reg.

Caracterització del comportament reològic del suc de taronja concentrat a baixes temperatures. Efecte del procés de clarificació

Els sucs de taronja són els de major demanda dins el mercat espanyol i en la majoria de mercats a nivell mundial. Generalment, aquests sucs es comercialitzen amb polpa en suspensió i amb un contingut en sòlids solubles al voltant de 10-12ºBrix. No obstant, per a facilitar el transport i conservació durant l’emmagatzematge, s’obtenen concentrats en forma industrial, i posteriorment es dilueixen afegint aigua fins a la concentració requerida. Les indústries també obtenen sucs clarificats i concentrats que serveixen, entre d’altres, per a preparar mescles. Els sucs concentrats s’obtenen per extracció o premsat del suc i posterior clarificació i concentració mitjançant una etapa d’evaporació, assolint-se finalment productes al voltant dels 65ºBrix. En el procés d’elaboració el suc canvia contínuament de contingut en sòlids solubles i és sotmès a diverses temperatures, motius pels quals variaran les seves propietats, que depenen en gran mesura d’aquests dos paràmetres. Aquest treball d’investigació descrit fins ara, es complementarà amb l’estudi de les alternatives de tecnologia i enginyeria disponibles en la fabricació del suc de taronja concentrat. Aquesta tasca servirà per aprofundir en el coneixement tant del producte objecte de l’estudi com de la seva producció, a més a més d’aplicar sobre un cas concret els coneixements adquirits al llarg dels cinc anys de formació en el camp de l’enginyeria alimentària.

Proyecto de una explotación frutal de 21 ha en Albelda (Huesca)

Transformació d´ una explotació mitjançant la plantació de fruiters, la instal•lació d´una infraestructura de reg i la construcció de una nau-magatzem. A l´ actualitat, la finca es dedica al cultiu de extensius. Es situa a la partida de les Unilles, que pertany al terme municipal d´ Albelda (Osca). La finca ocupa una superfície total de 21 ha, de les quals 8,6 ha es dedicaran a la implantació de perer y 10,3 ha a la de poma, a la resta de la superfície s´ hi faran els camins de la finca i la nau magatzem.

Proyecto de construcción y puesta en marcha de un Centro de Inseminación de ganado porcino con capacidad para 150 verracos en el Término Municipal de Viana de Duero (Soria)

El treball versa sobre la construcció d'un centre d'inseminació artificial de bestiar porcí, incloent el dimensionament de totes les seves instal.lacions, el pressupost del conjunt i l'anàlisi de viabilitat i rendibilitat. A més, es desenvolupen una sèrie de continguts a tenir en compte per al correcte desenvolupament del procés productiu.

Efectes de la poda mecànica del dosser foliar i les arrels sobre la productivitat i qualitat de fruits en pomera (Malus domestica Borkh.)

Els anys 2008 i 2009 es va dur a terme un assaig en una plantació de pomera cv. Golden Smoothee® per a avaluar l’efecte de la poda mecànica del dosser foliar i la poda mecànica d’arrels sobre el rendiment de l’arbre, el pes promig del fruit i la qualitat del fruit. Els resultats confirmen que la poda mecànica del dosser foliar no redueix el rendiment de fruits de qualitat comercial i tampoc afecta la qualitat dels fruits; la poda d’arrels quan es duu a terme durant l’hivern tampoc suposa cap reducció de rendiment ni de qualitat dels fruits de pomera.

Proyecto de puesta en marcha de una explotación de porcino de 672 cerdas reproductoras en ciclo cerrado en el término municipal de Viana de Duero (Soria)

El present Projecte es basa en el disseny, construcció i engegada d'una explotació intensiva de 672 truges en cicle tancat per a la producció de porc “blanc” amb orientació càrnia i en règim d'integració. L'explotació estarà composta de diverses construccions: Nau de cubrició-control-gestació, nau de maternitat i deslleti-transició, quatre naus d'esquer, nau de quarentena, naus d'infermeria per a reproductores i per a porcs en esquer, així com altres instal·lacions accessòries per al correcte funcionament de l'explotació. Aquestes són caseta multiusos, bassa de purins i dipòsit d'emmagatzematge d'aigua.

Políticas públicas y sustentabilidad en las zonas desfavorecidas y de montaña en España

El presente trabajo aborda una visión global de la acción pública en los espacios que, en principio, han sido oficial o/y institucionalmente definidos como zonas desfavorecidas o zonas de montaña en España. Territorios, básicamente rurales, que en España muestran un notable grado de heterogeneidad en cuanto a sus estructuras económicas, sociales y culturales, además de caracterizarse por unas estructuras ecológicas igualmente dispares. Esta realidad poliédrica en los últimos años se está viendo condicionada por cuatro factores: las transformaciones internas del sector agroalimentario; los cambios en la organización espacial de la actividad y de la población que son consecuencia de la reestructuración del capitalismo; por las nuevas funciones socioeconómicas, socioculturales y medioambientales que desempeñan estos espacios; y, por el impacto, a veces contradictorio, de las diversas políticas que se implementan sobre ellos, y que se desenvuelven, cada vez más nítidamente, bajo el paradigma del desarrollo sostenible institucional.

Guia de contingut digital accessible

La guia de contingut digital accessible està dissenyada per donar informació pas a pas sobre com estructurar, formatar i escriure un document realitzat amb Microsoft Word, OpenOffice Writer o Microsoft PowerPoint perquè siguin accessibles. Es descriu com transformar aquests documents a format PDF i mantenir, alhora, les seves propietats d’accessibilitat. També es descriuen aspectes d’accessibilitat que cal tenir en compte a l’hora d’introduir contingut web mitjançant les Sakai i OpenCMS.