1000 resultados para Seguretat pública -- Girona (Catalunya ) -- Avaluació
Resumo:
Aquest treball, dirigit al camp de la psicologia clnica, ha tingut com a fita principal observar el rol dels psiclegs clnics dins el servei de psiquiatria d'un centre hospitalari, amb l'objectiu d'acostar-nos a la prctica professional dels psiclegs en l'avaluació i la intervenci de les psicopatologies.
Resumo:
Aquest treball, realitzat al Centre d'Atenci i Seguiment de Drogodependncies (CASD) de Nou Barris, ha tingut com a objectiu principal observar el rol del psicleg clnic en el procs d'avaluació i intervenci psicoteraputica en pacients que presenten un trastorn per dependncia de substncies psicotrpiques.
Resumo:
El treball es proposa dur a terme un estudi descriptiu sobre la situaci de l'avaluació interna a tres centres de secundria per tal de conixer quina s la situaci actual, quines actuacions es porten a terme explcitament o implcitament i quins beneficis se'n deriven o poden derivar-se'n, aix com tamb quins sn els problemes i reticncies que comporta i els riscos que pot originar la posada en prctica, tant conscientment com inconscient, d'aquesta avaluació interna.
Resumo:
Quan ens referim a alumnes excepcionals (a partir d'ara en aquest treball ens referirem a superdotats o a alumnes amb talent) ens preguntem entre altres qestions: com s'identifica un alumne excepcional?, com ha de diagnosticar-se?, quin mtode educatiu s el millor? Per a poder donar una resposta a aquestes preguntes, primer hem de tenir clar qu s un alumne/a excepcional (superdotat o amb talent). Amb aquest estudi voldria contribuir a ampliar la informaci als docents i facilitar-los els elements motivadors per a millorar la prctica educativa, amb els canvis organitzatius i metodolgics necessaris per a poder atendre els alumnes superdotats o amb talent dintre de la diversitat.
Resumo:
L'arribada a Catalunya de poblaci immigrant en edat escolar ha estat un repte per al nostre sistema educatiu. La resposta que s'ha donat a aquest repte amb les aules d'acollida s analitzada en aquest document. En primer lloc, s'explica quina s la situaci actual de l'alumnat catal i quines han estat les accions anteriors per a atendre immigrants. En segon lloc, s'estudia el cas del Canad. Finalment, es torna a mirar cap a Catalunya i el cas concret d'un institut del Valls Occidental. S'hi fa una avaluació del primer any de posada en marxa de les aules d'acollida i s'hi especifiquen millores que cal portar a terme per a optimitzar el recurs.
Resumo:
La Biblioteca de la UOC (BUOC) ha ofert durant tres mesos (octubre-desembre 09), en fase de prova pilot, un servei de consulta i prstec de lectors de llibres electrnics (e-readers). Aquest nou desplegament s'ha desenvolupat en consonncia amb l'aposta general de la Universitat en innovaci en tecnologies aplicades a l'educaci, i la voluntat de potenciar les colleccions de llibres electrnics i l's dels dispositius de lectura de llibres electrnics com una extensi ms de la tecnologia del Campus 5.0, en el suport a l'aprenentatge dels seus estudiants durant la seva formaci a la Universitat. Aquest treball presenta en detall les especificacions de la prova pilot a ms de contenir un anlisi i avaluació dels resultats obtinguts: punts forts i punts febles, relaci dels aspectes a millorar i modificar, de cara a la consolidaci final del servei.
Resumo:
La Biblioteca de la UOC (BUOC) ha ofert durant tres mesos (octubre-desembre09), en fase de prova pilot, un servei de consulta i prstec de lectors dellibres electrnics (e-readers). Aquest nou desplegament s'ha desenvolupat d'acordamb l'aposta general de la Universitat per la innovaci en tecnologies aplicades al'ensenyament, i la voluntat de potenciar les colleccions de llibres electrnics i l'sdels dispositius de lectura de llibres electrnics com una extensi ms de latecnologia del Campus 5.0, en el suport a l'aprenentatge dels estudiants durant laseva formaci a la Universitat. Aquest treball presenta en detall les especificacionsde la prova pilot, a ms de contenir una anlisi i una avaluació dels resultatsobtinguts: punts forts i punts febles, i relaci dels aspectes que cal millorar i modificaramb vista a la consolidaci final del servei.
Resumo:
Pre-print.
Resumo:
Pre-print.
Resumo:
La recerca va analitzar la interacci entre innovaci tecnolgica, canvi organitzatiu i transformaci dels serveis pblics i els processos poltics a l'Ajuntament de Barcelona. Prenent com a hiptesi de partida l'aparici d'un possible model Barcelona II (que entenem que s parallel al model Barcelona, un exemple internacionalment reconegut de combinaci de poltiques urbanes), es van estudiar les transformacions internes del consistori barcelon vinculades amb l's innovador de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i es van relacionar amb el conjunt de canvis socials i poltics que interaccionaven amb aquest procs.
Resumo:
La recerca va analitzar la interacci entre innovaci tecnolgica, canvi organitzatiu i transformaci dels serveis pblics i els processos poltics a l'Ajuntament de Barcelona. Prenent com a hiptesi de partida l'aparici d'un possible model Barcelona II (que entenem que s parallel al model Barcelona, un exemple internacionalment reconegut de combinaci de poltiques urbanes), es van estudiar les transformacions internes del consistori barcelon vinculades amb l's innovador de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i es van relacionar amb el conjunt de canvis socials i poltics que interaccionaven amb aquest procs.
Resumo:
Aquest estudi t com a objectiu principal analitzar les transformacions que s'esdevenen al voltant de la incorporaci d'innovacions tecnolgiques de l'entorn de les TIC en els processos d'atenci al ciutad per part de les administracions pbliques. Les transformacions que hem analitzat tenen a veure amb tres dimensions que hem considerat bsiques. D'una banda, ens hem centrat en els canvis que es produeixen en la forma en qu els ciutadans (com a principals, tot i que no nics, usuaris) i l'administraci es relacionen entre s. De l'altra hem analitzat les transformacions que s'esdevenen en el funcionament intern i en la prpia organitzaci de l'administraci arran de les transformacions dels canals de comunicaci amb els usuaris. Per ltim, hem considerat els canvis en la forma de gestionar (dissenyar, planificar, organitzar i dur a terme) el canvi i la innovaci, tenint en compte especialment els rols dels diferents actors (no noms pblics) que hi participen. La recerca es recolza en un ampli estudi empric sobre la Generalitat de Catalunya i en un estudi compartiu internacional sobre el Quebec, Emillia-Romagna i Esccia.
Resumo:
Estat de la lectura a les comarques gironines. Es tracten temes com ara qu significa llegir; la histria de la lectura, especialment a les terres gironines; lestat de lanalfabetisme tant absolut com funcional; el Manifest dOlot i laprenentatge de la lectura
Resumo:
Breu itinerari per la histria del turisme de la ciutat de Girona, estructurada en quatre perodes. En la primera etapa, s'assenten les bases de la imatge turstica de la ciutat (1850 1900); el perode artesanal (1900-1950) coincideix amb els primers passos de la indstria turstica i la consolidaci de l'ideal romntic; seguidament, el perode fordista (1950- 1980) s la fase de transformaci radical del turisme i implica una concentraci de la demanda en el litoral; i, finalment, el perode postfordista (1980-2006), caracteritzat per la instauraci de la democrcia, l'inici de l'esgotament del model tradicional i la densitat creixent de fluxos turstics al Barri Vell
Resumo:
El Pla dEspais dInters Natural (PEIN) s una figura de planificaci contemplada per la Llei 12/1985 despais naturals del Parlament de Catalunya. Cal assenyalar que el 1989 ja es va produir una primera exposici pública, en el transcurs de la qual el pla va patir fortes pressions, sobretot provinents dassociacions lligades al mn rural, ja que sn les ms afectades per laprovaci del pla, fet que va provocar el desenvolupament duna nova versi presentada el setembre de 1992
