La Dictadura de Primo de Rivera a Girona : premsa i societat (1923-1930)

Existeix una acusada tendència en el món historiogràfic a presentar la dictadura de Primo de Rivera com un règim polític monolític i uniforme, amb un únic discurs, sense a penes escletxes. La hipòtesi central de la nostra investigació es fonamenta en la idea que la realitat fou molt distinta, ja que dins el mateix Directori cohabitaren plantejaments substancialment diferents, que provocaren discrepàncies serioses en el si del règim. L'esmentada hipòtesi la intentem demostrar partint de l'anàlisi d'un aspecte concret, però molt important, de la Dictadura que és el que fa referència al propòsit de Primo de Rivera, al nostre entendre fracassat, de fonamentar gran part del seu projecte polític en el fet de desenvolupar una intensa tasca propagandística que havia de servir per transmetre una bona imatge del règim i per inculcar ideologia. El marc territorial investigat és el format per les comarques gironines, on convergeixen tres factors decisius que aporten elements que ajuden a explicar el fracàs del projecte de Primo de Rivera. El primer de caràcter més general, però igualment constatable en l'àmbit gironí, és el relatiu a la mateixa política de premsa del dictador, que es caracteritza per la seva poca definició i per la seva pèssima aplicació. Els dos següents, més específics, incideixen en l'existència de diferents maneres d'entendre la reforma de l'Estat dins el primoriverisme, i en les lluites intestines i localistes entre bàndols ambiciosos de poder.

Winter wheat in England and Wales, 1923 - 1995: What do indices of genetic diversity reveal?

Genealogical data have been used very widely to construct indices with which to examine the contribution of plant breeding programmes to the maintenance and enhancement of genetic resources. In this paper we use such indices to examine changes in the genetic diversity of the winter wheat crop in England and Wales between 1923 and 1995. We find that, except for one period characterized by the dominance of imported varieties, the genetic diversity of the winter wheat crop has been remarkably stable. This agrees with many studies of plant breeding programmes elsewhere. However, underlying the stability of the winter wheat crop is accelerating varietal turnover without any significant diversification of the genetic resources used. Moreover, the changes we observe are more directly attributable to changes in the varietal shares of the area under winter wheat than to the genealogical relationship between the varieties sown. We argue, therefore, that while genealogical indices reflect how well plant breeders have retained and exploited the resources with which they started, these indices suffer from a critical limitation. They do not reflect the proportion of the available range of genetic resources which has been effectively utilized in the breeding programme: complex crosses of a given set of varieties can yield high indices, and yet disguise the loss (or non-utilization) of a large proportion of the available genetic diversity.