Com conduïm després d’un programa formatiu de seguretat viària?

Els programes formatius de seguretat viària són una mesura que s’aplica des de l’execució penal a la comunitat en delictes de trànsit i tenen com a finalitat reduir la reincidència dels conductors de major risc. L’objectiu principal del treball és identificar les característiques comunes dels infractors de trànsit que fan aquest tipus d’intervenció, conèixer els factors de risc associats a aquests infractors i en quina mesura l’estat psicològic és un factor de risc en l’estil de conducció. També es volia determinar si hi havia diferències entre les entitats que impartien la formació i avaluar l’efectivitat d’aquests programes en l’estil de conducció dels participants en finalitzar el curs. En l’estudi, hi van participar 278 voluntaris del total de 354 infractors de trànsit que van fer el programa formatiu entre l’1 d’abril de 2009 i el 13 de febrer de 2010. How do we drive after a driving educational program? The study analyzes the results of educational programs that are applied as a community sanction for those convicted for driving offenses, in majority drunk driving, in Catalonia. Between April 1, 2009 and February 13, 2010 a total of 278 offenders participated in these mandatory educational programs. ¿Cómo conducimos después de un programa formativo de educación vial? El estudio analiza los resultados de los programas formativos que se aplican como medida penal alternativa a la prisión a los condenados por delitos de tráfico en Cataluña. En total han participado 278 infractores que realizaron el programa formativo entre el 1 de abril de 2009 y el 13 de febrero de 2010.

Como conducimos después de un programa formativo de seguridad vial?

Evaluación del estilo de conducción y del estado psicológico de los participantes en programas formativos en delitos de tráfico

Anàlisi de l'etapa d'introducció del programa CA/AC a centres del Berritzegune de Guipúscoa

Aquest estudi presenta els diferents àmbits d’actuació que composen el Programa CA/AC així com l’explicació de les etapes d’implementació d’aquest programa en la seva modalitat B. Aquesta modalitat ha estat aplicada en diversos centres escolars pertanyents als Berritzegunes (Serveis Educatius) de la província de Guipúscoa durant el curs 2010/11. A partir d’aquesta pràctica, s’ha realitzat l’anàlisi quantitativa de les diferents actuacions dels àmbits A i B de manera que se’n poden analitzar a partir de gràfics, quines han estat les freqüències i el grau d’aplicació de les dinàmiques i de les estructures cooperatives que conformen el programa aplicat.

Mejoría de la calidad de vida en pacientes ancianos tras un programa de intervención en un Hospital de Día de Geriatría (HDG)

Objetivo: analizar si un programa de intervención geriátrica en un HDG mejora la calidad de vida (CV) en los pacientes ancianos. Método: estudio longitudinal que incluyó 110 pacientes que ingresaron entre Enero de 2007-Diciembre 2009. Se administró el Nottingham Health Profile (NHP) al inicio/alta. Resultados: Al analizar las puntuaciones del NHP al inicio y al alta, se observó mejoría en la dimensión de CV de movilidad física (p=0,002) y emoción (p=0,04), así como en la puntuación global del NHP (p=0,04). Conclusiones: el ingreso en un HDG mejora la CV de los ancianos, especialmente en movilidad física y estado emocional.

Validesa, generalització i seguiment del programa prosocial. Un estudi transversal i longitudinal

Aquest projecte és una continuació lògica de la investigació realitzada durant l’any 2005. Ha consistit en l’aplicació del programa a un conjunt de joves infractors de les terres de Lleida i el seu seguiment per conèixer la possible reincidència en el delicte. L’objectiu general era disposar d’un instrument d’intervenció eficaç en Medi Obert per al tractament de menors amb mesures judicials, de manera que els menors es vegin beneficiats pel contingut d’un programa que augmenta la competència i autoestima prosocial. L’estudi s’ha fet amb 10 menors, 5 en el grup experimental i 5 en el grup de control, dintre de la població que al començament de 2006 es trobava sota mesura imposada pel jutge de llibertat vigilada o sota mesura de realització de tasques socioeducatives. Els resultats del seguiment dels menors que han realitzat el programa porta als autors a concloure que la taxa de reincidència en el delicte és molt inferior en els joves que han seguit el programa que en els que no l’han seguit. Aquesta taxa també és inferior a la mitjana de reincidència per mesures de medi obert de Lleida i Catalunya

La reincidència en el Programa de Mediació i Reparació de menors

L’estudi actualitza la taxa de reincidència dels menors que durant l’any 2008 van finalitzar un programa de mediació o reparació (MRM) i als quals s’ha seguit fins el 30 de juny de 2011 per saber si han reincidit, és a dir, si han tornat a prendre contacte amb el sistema d’execució penal a Catalunya, ja sigui com a infractors juvenils o com a adults, en mesures d’execució penal a la comunitat o en el sistema penitenciari català. En total, la població estudiada ha estat de 2.022 subjectes. També s’han estudiat les poblacions d’altres tres mesures o programes que a priori es pensava que podrien correspondre a segments de població similars als del Programa de MRM i es volia comprovar si efectivament era així. Aquests tres grups de població estudiada són: 1) els menors i joves als que s’ha aplicat l’Art. 27.4 de la LORPM5/2000 (no continuar la tramitació de l’expedient), 2) aquells als que s’ha aplicat la mesura d’amonestació i 3) els joves per als quals l’informe tècnic proposava una mesura de prestacions en benefici de la comunitat. En l’informe es donen resultats del perfil dels infractors i de les víctimes; de les característiques del Programa de MRM; de la reincidència i les seves característiques; del perfil del jove reincident; es fa una anàlisi específica des de les perspectives de gènere i d’estrangeria; es comparen els programes i mesures esmentats i finalment es fan un seguit de recomanacions derivades dels resultats i de les conclusions.

Estudio prospectivo de capacidad funcional y estado de salud en pacientes intervenidos de ATC incluidos en un programa de rehabilitación pre y postquirúrgico

L´artroplastia total de cadera (ATC) es un dels procediments ortopédics més exitosos que es realitzen avui en dia. En aquest estudi es valora l´evolució de l´estat funcional i de l´estat de salut abans, al mes i ½ i als 3 mesos de la cirurgia. Després de l´ATC s´observa una millora de la condició funcional i de l´estat de salut. L´obtenció d´ecuacions de regresió lineal permitiria aproximar l´estat previ a la cirugia, i el grau de millora esperable per a l´estat de salut als 3 mesos.

ExaFarm, programa preparador de exámenes para Farmacología

El programa ExaFarm forma parte del TFC en el entorno J2EE. Se trata de un programa que pretende facilitar el trabajo del profesorado universitario para la generación de exámenes en papel para los estudiantes. El entorno de programación ha sido EJB 2.0, incluyendo JSF, EJB, la librería Primefaces y iText para la generación de PDF.

OpLegis: Programa de gestió per a l'advocat d'ofici

Aquest projecte final del Màster de Programari Lliure, consisteix en el desenvolupament d'unprograma informàtic via web per la gestió integral de l'advocat d'ofici. Fent un estudi de projectes existents a sourceforge, cap d'ells s'adequa a la idea que es voldesenvolupar, per tant, es decideix a crear un Sistema d'Informació des de zero.

Fonaments d'un programa informàtic de suport psicològic i superació personal : dels llibres d'autoajuda al software d'autoajuda

Aquest treball descriu els principis de disseny i els components essencials d'un hipotètic programa informàtic que té per finalitat facilitar el procés d'autoajuda i que també pot ser utilitzat com a eina de desenvolupament personal i motivació. Prèviament, l'autor fa una revisió dels mètodes existents, des de l'èxit dels llibres d'autoajuda del segle XX fins al'expansió de la interactivitat impulsada pel desenvolupament de les tecnologiesinformàtiques. A través d'aquest recorregut es constata la pobre implantació de les novestecnologies com a instruments populars d'autoajuda i s'advoca per la creació i ús deprogrames informàtics flexibles i generalistes com a mitjà de suport psicològic.

Influencia de sobrepeso y obesidad sobre la infertilidad: Plan de cuidados y programa educacional

The scientific evidence, demonstrates that the obesity reduces the possibility that a woman, conceive naturally and diminishes the success of the treatment for the fertility. Nurses of the Unit of Attended Reproduction and of the Units of Nutrition and Dietary, they consider necessary to design an educational program of Formation and Information, to change attitudes related with the overweight and the obesity, in even not fertile. The strategy of this Program is based in the control and reduction of the weight, assuring the adhesion to the treatment of fertility, with interactive works shops for the change of alimentary habits, giving emotional support and indications to practice adapted physical exercise. This Nursing Intervention is applied like one tool that develops abilities for the learning and training; never using diets or products of the denominated miracle. The narrow collaboration and investigating participation among the nurses of these Units, bear the design of a methodology channeled to the obtaining of some prospective results that can be evaluated regarding the obtained results.

Eficacia de un programa de entrenamiento intradiálisis de fuerza-resistencia en combinación con electroestimulación neuromuscular: mejora en la capacidad funcional, fuerza, y calidad de vida

The purpose of this study was to determine the efficacy of a programme of strength-stamina exercises during haemodialysis, in improving muscular strength, quality of life and functional capacity to carry out everyday activities. A quantitative, experimental pre-test and post-test study was carried out. A programme of strength-stamina exercises in combination with neuromuscular electrostimulation was applied to 10 patients undergoing haemodialysis. These were three simple exercises adapted to the position in which haemodialysis was carried out. All the patients showed a significant improvement in strength, measured using functional tests to carry out everyday activities: walking (6-MWT) and sit-to-stand tests (10-STS). These tests were measured before and after the training programme. They also showed an improvement in the physical dimension of the quality of life measured using the specific questionnaire for renal patients, KDQOL-SFTM.

Apoyo social a drogodependientes en programa de mantenimiento con metadona en una prisión

Goal: To learn more about the social support available to patients participating in a prison methadone maintenance program (PMM). Methodology: Descriptive, with controls. Setting: A penitentiary in Albolote (Granada) Population Sample: The total prison population was 1,579; 364 patients were included in the PMM; 35 were female and 329 were male. 60 patients, 7 women and 53 men, were used as cases. 30 non-drug dependent prisoners, 3 women and 27 men, were the control group. They had no antecedents of problems with drug addiction. Interventions: Interviews with cases and controls to learn about their addictive antecedents, family structure, socio-economic level, and a hetero-applied MOS questionnaire was completed. Percentages of each social support variable were obtained and compared using the chi-squared technique. Results: The overall support received is low in 38 cases (74.5%) and in 9 controls (30%): p = 0.0001. OR 0.1466, confidence interval at 95% (0.0538-0.3989). Support received is normal in 13 cases (25%) and 21 controls (70%): p = 0.0007. OR 0.69, confidence interval at 95% (0.44-0.93). All of the variables were statistically significant for non-drug addicts, except for emotional support, which was the same for both groups. Conclusion: The perception of inmates participating in the methadone maintenance program was that they received less social support than the non-drug dependent inmates.

Promoción de la salud bucodental en el ámbito escolar : "programa aprende a sonreír" : propuesta didáctica

En port.: Secretaría General de Salud Pública y Participación. Consejería de Salud. Dirección General de Innovación Educativa. Consejería de Educación. Publicado en la página web de la Consejería de Salud: www.juntadeandalucia.es/salud (Consejería de Salud / Ciudadanía / Nuestra Salud / Vida sana / Salud bucodental / Materiales para la Salud Bucodental Infantil)