964 resultados para Parks -- Spain -- Arbucias -- Contests
Resumo:
Economic impacts from floods have been increasing over recent decades, a fact often attributed to a changing climate. On the other hand, there is now a significant body of scientific scholarship all pointing towards increasing concentrations and values of assets as the principle cause of the increasing cost of natural disasters. This holds true for a variety of perils and across different jurisdictions. With this in mind, this paper examines the time history of insured losses from floods in Spain between 1971 and 2008. It as- sesses whether any discernible residual signal remains after adjusting the data for the increase in the number and value of insured assets over this period of time. Data on insured losses from floods were sourced from Consorcio de Com- pensacion de Seguros (CCS). Although a public institution, CCS compensates homeowners for the damage produced by floods, and thus plays a role similar to that of a private insurance company. Insured losses were adjusted using two proxy measures: first, changes in the total amount of annual surcharges (premiums) paid by customers to CCS, and secondly, changes in the total value of dwellings per year. The adjusted data reveals no significant trend over the period 1971-2008 and serves again to confirm that at this juncture, societal in- fluences remain the prime factors driving insured and economic losses from natural disasters.
Resumo:
Resveratrol has been shown to have beneficial effects on diseases related to oxidant and/or inflammatory processes and extends the lifespan of simple organisms including rodents. The objective of the present study was to estimate the dietary intake of resveratrol and piceid (R&P) present in foods, and to identify the principal dietary sources of these compounds in the Spanish adult population. For this purpose, a food composition database (FCDB) of R&P in Spanish foods was compiled. The study included 40 685 subjects aged 35-64 years from northern and southern regions of Spain who were included in the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition (EPIC)-Spain cohort. Usual food intake was assessed by personal interviews using a computerised version of a validated diet history method. An FCDB with 160 items was compiled. The estimated median and mean of R&P intake were 100 and 933 mg/d respectively. Approximately, 32% of the population did not consume R The most abundant of the four stilbenes studied was trans-piceid (536 %), followed by trans-resveratrol (209 %), cis-piceid (193 %) and cis-resveratrol (62 %). The most important source of R&P was wines (984 %) and grape and grape juices (16 %), whereas peanuts, pistachios and berries contributed to less than 001 %. For this reason the pattern of intake of R&P was similar to the wine pattern. This is the first time that R&P intake has been estimated in a Mediterranean country.
Resumo:
Background: Hyperhomocysteinemia and methylenetetrahydrofolate reductase (MTHFR) gene mutation have been postulated as a possible cause of recurrent miscarriage (RM). There is a wide variation in the prevalence of MTHFR polymorphisms and homocysteine (Hcy) plasma levels among populations around the world. The present study was undertaken to investigate the possible association between hyperhomocysteinemia and its causative genetic or acquired factors and RM in Catalonia, a Mediterranean region in Spain. Methods: Sixty consecutive patients with 3 unexplained RM and 30 healthy control women having at least one child but no previous miscarriage were included. Plasma Hcy levels, MTHFR gene mutation, red blood cell (RBC) folate and vitamin B12 serum levels were measured in all subjects. Results: No significant differences were observed neither in plasma Hcy levels, RBC folate and vitamin B12 serum levels nor in the prevalence of homozygous and heterozygous MTHFR gene mutation between the two groups studied. Conclusions: In the present study RM is not associated with hyperhomocysteinemia, and/or the MTHFR gene mutation.
Resumo:
Se describen someramente los principales arrecifes del Messiniense en Espaa, haciendo hincapi en el conjunto de 'anomalias' presentan los arrecifes del Negeno inferior en comparacin con las asociaciones arrecifales actuales. Se discute la importancia y significado de Porites sp. como coral claramente dominante, y a menudo exclusivo, en la construccin de edificios arrecifales.
Resumo:
The hercynian outcrops of the Catalonian Coastal Ranges (NE Spain) consist mainly of Lower Permian-Upper Carboniferous, post-tectonic, epizona1 granitoid intrusions which form a typical applutonic calc-alkaline suite ranging from mafic hornblende gabbros and ultramafic olivine homblendites throught on alites and granodioritcs to leucogranites. This suite displays major andtrace-element characteristics and Sr isotope ratios similar to volcanic arc and post-collision magmatism oceanic lithosphere and to have been modified by contamination and is therefore believed to have formed above subducted with melts from the crust
Resumo:
[cat] Aquest treball analitza la trajectria de lempresa FASA-Renault durant la dcada dels setanta del segle XX. Aquest perode compren els primers anys de la crisis experimentada per leconomia i la industria espanyola entre 1974 y 1985. A nivell extern, leconomia espanyola es va veure afectada per dos xocs en el preu del petroli. A nivell intern, la industria de lautombil es va veure afectat per un decret governamental: es tractava de lanomenat decret Ford, aprovat lany 1972, el qual facilitava lestabliment de Ford a Espanya. Aquest decret va tenir greus conseqncies per a SEAT, el principal productor espanyol. Entre 1972 y 1980 la producci de SEAT es va reduir en una tercera part i la seva situaci financera va esdevenir insostenible. Per contra, en aquest perode FASA-Renault va esdevenir el principal productor ubicat a Espanya (la seva producci es va multiplicar per 3,5 durant els anys setanta) i en lder de ventes en el mercat espanyol (la seva penetraci es va incrementar del 23 al 36%). El principal objectiu del treball es analitzar els factor que expliquen lxit de FASARenault durant els anys setanta.
Resumo:
[spa] La mayora de estudios sobre el Estado del Bienestar, hasta el momento, se han centrado en pases democrticos y ricos. Sin embargo, los pases pobres y no democrticos han recibido mucha menos atencin. Este artculo aporta nueva evidencia emprica sobre la evolucin del gasto social en Espaa y Portugal entre 1950 y 1980. A partir de sta se ha podido analizar la relacin entre dictaduras y redistribucin, ya que ambos pases sufrieron gobiernos no democrticos durante la mayor parte del periodo. Adems del gasto social pblico y su clasificacin por funciones, en este artculo se analiza tambin la forma de financiacin de dicho gasto social.
Resumo:
[cat] En aquest treball, s'estudia si la hiptesi de la desigualtat efectivament mantinguda effectively maintained inequality es cumpleix a Espanya. Es postula que en les transicions terciries a Espanya, les influncies dels pares no es manifesten tant a travs de la probabilitat de fer la transici, sin ms aviat a travs de les diferncies qualitatives associades a aquesta transici en termes de les qualitats dels programes educatius. Analitzem dues caracterstiques qualitatives dels estudis universitaris: la durada del programa i el seu prestigi acadmic. Identifiquem per a quins individus la influncia parental s ms important en cada cas.
Resumo:
[cat] En aquest article investiguem els factors que porten a universitaris espanyols i holandesos a lamentar els estudis cursats. Espanya i Holanda tenen un sistema educatiu molt diferent en termes de la rigidesa de leducaci secundria i el vincle entre leducaci i el mercat laboral. Comparant Espanya i Holanda ens permet aprendre sobre les conseqncies de dos sistemes educatius molt diferenciats a la probabilitat de lamentar els estudis cursats. Basant-nos en la literatura psicolgica sobre larrepentiment/lamentaci, derivem unes hiptesis de partida que contrastem empricament. Els resultats mostren que tant la rigidesa de leducaci secundria com el desajustament entre educaci i ocupaci sn factors importants per explicar la lamentaci dels estudis universitaris cursats. Larticle conclou amb recomenacions sobre el sistema educatiu universitari.
Resumo:
[cat] Aquest treball analitza la trajectria de lempresa FASA-Renault durant la dcada dels setanta del segle XX. Aquest perode compren els primers anys de la crisis experimentada per leconomia i la industria espanyola entre 1974 y 1985. A nivell extern, leconomia espanyola es va veure afectada per dos xocs en el preu del petroli. A nivell intern, la industria de lautombil es va veure afectat per un decret governamental: es tractava de lanomenat decret Ford, aprovat lany 1972, el qual facilitava lestabliment de Ford a Espanya. Aquest decret va tenir greus conseqncies per a SEAT, el principal productor espanyol. Entre 1972 y 1980 la producci de SEAT es va reduir en una tercera part i la seva situaci financera va esdevenir insostenible. Per contra, en aquest perode FASA-Renault va esdevenir el principal productor ubicat a Espanya (la seva producci es va multiplicar per 3,5 durant els anys setanta) i en lder de ventes en el mercat espanyol (la seva penetraci es va incrementar del 23 al 36%). El principal objectiu del treball es analitzar els factor que expliquen lxit de FASARenault durant els anys setanta.
Resumo:
[spa] La mayora de estudios sobre el Estado del Bienestar, hasta el momento, se han centrado en pases democrticos y ricos. Sin embargo, los pases pobres y no democrticos han recibido mucha menos atencin. Este artculo aporta nueva evidencia emprica sobre la evolucin del gasto social en Espaa y Portugal entre 1950 y 1980. A partir de sta se ha podido analizar la relacin entre dictaduras y redistribucin, ya que ambos pases sufrieron gobiernos no democrticos durante la mayor parte del periodo. Adems del gasto social pblico y su clasificacin por funciones, en este artculo se analiza tambin la forma de financiacin de dicho gasto social.
Resumo:
[cat] En aquest article investiguem els factors que porten a universitaris espanyols i holandesos a lamentar els estudis cursats. Espanya i Holanda tenen un sistema educatiu molt diferent en termes de la rigidesa de leducaci secundria i el vincle entre leducaci i el mercat laboral. Comparant Espanya i Holanda ens permet aprendre sobre les conseqncies de dos sistemes educatius molt diferenciats a la probabilitat de lamentar els estudis cursats. Basant-nos en la literatura psicolgica sobre larrepentiment/lamentaci, derivem unes hiptesis de partida que contrastem empricament. Els resultats mostren que tant la rigidesa de leducaci secundria com el desajustament entre educaci i ocupaci sn factors importants per explicar la lamentaci dels estudis universitaris cursats. Larticle conclou amb recomenacions sobre el sistema educatiu universitari.
Resumo:
[cat] En aquest treball, s'estudia si la hiptesi de la desigualtat efectivament mantinguda effectively maintained inequality es cumpleix a Espanya. Es postula que en les transicions terciries a Espanya, les influncies dels pares no es manifesten tant a travs de la probabilitat de fer la transici, sin ms aviat a travs de les diferncies qualitatives associades a aquesta transici en termes de les qualitats dels programes educatius. Analitzem dues caracterstiques qualitatives dels estudis universitaris: la durada del programa i el seu prestigi acadmic. Identifiquem per a quins individus la influncia parental s ms important en cada cas.
Resumo:
Flood simulation studies use spatial-temporal rainfall data input into distributed hydrological models. A correct description of rainfall in space and in time contributes to improvements on hydrological modelling and design. This work is focused on the analysis of 2-D convective structures (rain cells), whose contribution is especially significant in most flood events. The objective of this paper is to provide statistical descriptors and distribution functions for convective structure characteristics of precipitation systems producing floods in Catalonia (NE Spain). To achieve this purpose heavy rainfall events recorded between 1996 and 2000 have been analysed. By means of weather radar, and applying 2-D radar algorithms a distinction between convective and stratiform precipitation is made. These data are introduced and analyzed with a GIS. In a first step different groups of connected pixels with convective precipitation are identified. Only convective structures with an area greater than 32 km2 are selected. Then, geometric characteristics (area, perimeter, orientation and dimensions of the ellipse), and rainfall statistics (maximum, mean, minimum, range, standard deviation, and sum) of these structures are obtained and stored in a database. Finally, descriptive statistics for selected characteristics are calculated and statistical distributions are fitted to the observed frequency distributions. Statistical analyses reveal that the Generalized Pareto distribution for the area and the Generalized Extreme Value distribution for the perimeter, dimensions, orientation and mean areal precipitation are the statistical distributions that best fit the observed ones of these parameters. The statistical descriptors and the probability distribution functions obtained are of direct use as an input in spatial rainfall generators.
Resumo:
[spa] Espaa no fue admitida en la Comunidad Econmica Europea durante el rgimen de Franco por razones polticas. Integrarse a la Comunidad Europea en enero de 1986 fue el ltimo peldao hacia la consolidacin definitiva de la democracia en Espaa y de la apertura de su economa.. Los resultados de los veinticinco aos como miembro de la UE se han traducido en un impulso sin precedentes de modernizacin y progreso. Espaa adopt el Acervo Comunitario y recibi considerables beneficios de su integracin a la Comunidad, eliminando barreras, siguiendo las polticas comunes, recibiendo fondos europeos y adoptando la moneda europea comn. A partir de un nivel del 60% del promedio europeo de renta per capita en 1986, el nivel actual incluso con la crisis que estall en 2008- se sita en torno al 105 por ciento. Los ltimos tres aos han sido diferentes y difciles como consecuencia de la severa crisis econmica y financiera.En este contexto este trabajo analiza como los sucesivos gobiernos de Espaa han organizado la gobernanza econmica para adaptarla a los cambios cuantitativos y cualitativos que se han ido produciendo en la integracin europea.