1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
El partido anti-inmigracin Plataforma per Catalunya (PxC) ha experimentado un progresivo crecimiento en la franja temporal que va desde su primera participacin electoral en 2003 hasta las municipales de 2011. En dicho periodo temporal ha pasado de ser una formacin presente exclusivamente en el mbito local, y con un apoyo fuertemente concentrado en ciertos municipios de Catalua, a recibir votos y tener secciones locales consolidadas en gran parte del territorio cataln. El texto trata de ofrecer claves interpretativas para entender tanto los xitos como las debilidades de PxC a lo largo del ciclo electoral 2003-2011. Partiendo de la base de que actualmente existe en Espaa una demanda electoral suficiente para el xito de una formacin como PxC, este trabajo se centra en el anlisis de la estrategia poltica y electoral desarrollada por el partido para aprovechar dicha demanda, y en su interaccin con el contexto social y poltico de la Catalua de la primera dcada del siglo XXI.
Resumo:
Malgrat que el debat de lEstat del Benestar est en el bell mig de lactualitat poltica i econmica des de fa uns quants anys amb graus ben diversos i aproximacions diferents, la darrera gran crisi ha disparat com mai la seva actualitat. Fins el present moment, amb algunes notables excepcions, totes les tendncies han conduit a desenvolupar lEstat del Benestar fins a extrems insostenibles. Aix t explicacions mltiples i variades com les que saborden al llarg del present text. Aquestes tendncies tenen una dinmica econmica i social prpia que sha constatat amb fora durant els darrers anys. Fa unes dues dcades que aquest debat va ser encetat amb profunditat per pocs pasos, per amb conclusions estimulants. Sucia s lexemple ms reeixit. La reforma duta a terme en el pas nrdics s una referncia de primer ordre per molts estudiosos del tema i hauria de ser font dinspiraci per a la resta de pasos. Seguidament, hem volgut descriure, de forma complementria i des duna perspectiva econmica i jurdica, un fenomen estrictament lligat al desenvolupament imparable de lEstat del Benestar, el de la burocratitzaci. La reflexi dacadmics descoles en diferents i, en particular, els de la Public Choice proporcionen una visi rica i complexa, que entenem fonamental per avaluar els problemes que sen deriven. Finalment, dins el marc de la Hisenda Pblica i entrant en lestudi concret del cas catal, hem volgut endinsar-nos en lanlisi del pressupost. Essent com s una eina indispensable per avaluar el conjunt de poltiques econmiques i socials dun pas. Aquesta anlisi es duu a terme des duna doble perspectiva: la primera, mitjanant un estudi comparatiu de levoluci del Pressupost de la Generalitat dels darrers anys i, en segon terme, el canvi que el Pressupost 2011 materialitza aquest any, prefigura el de lany 2012 i les principals crtiques de loposici. Queden oberts els camins envers els possibles canvis. De fet, res est definitivament escrit, per la pretensi daquest treball s modesta i, alhora, clara. Sense embuts, si volem mantenir un grau de benestar sostenible, s fonamental deixar de banda lactual concepci de lEstat del Benestar i comenar a treballar per implementar els profunds canvis necessaris que donin pas a lnic model que, a parer nostre, aconseguir que aix sigui possible: la Societat del Benestar. Una concepci actual del paper que ha de tenir lEstat, de carcter liberal i, alhora, social.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la University of Sussex, Gran Bretanya, entre mar i juliol del 2008. Lestada ha estat centrada en obtenir fonts documentals primries, per avanar en el projecte dinvestigaci sobre la transferncia de tecnologia entre Catalunya i Anglaterra durant la Segona Revoluci Industrial. Aix ha estat possible grcies a la consulta de les patents britniques (Business & Intellectual Property Centre at the British Library). Aix mateix, lobtenci dels recursos documentals especialitzats de diverses biblioteques de referncia situades al campus de la University of Sussex (Keith Pavitt Libray (SPRU), Library of Sussex, British Library of Development Studies) i a Ruddignton Framework Knitters Library a Nottingham han estat fonamentals, tal i com es pot veure en la relaci detallada que es presenta.
Resumo:
Investigacin producida a partir de una estancia en la Westflische Wilhelms-Universitt, Alemania, entre julio y septiembre del 2007. En este trabajo, se estudia la situacin del crdito hipotecario en Espaa a mediados de siglo XIX (con especial atencin a Catalua). En su desarrollo, se abordan tres cuestiones. La situacin del crdito hipotecario en Espaa a mediados de siglo XIX. La legislacin hipotecaria espaola en el siglo XIX. En especial, se ha puesto de relieve su incapacidad para movilizar la riqueza inmueble, que slo se solucion con una completa reforma hipotecaria y registral. El sistema de crdito territorial que, ideado por el desconocido abogado cataln Joaqun Borrell y Vil, debe considerarse como el verdadero primer paso jurdico hacia el futuro desarrollo de las instituciones de crdito hipotecario en Espaa, aunque fue ignorado por el Gobierno y los agentes econmicos.
Resumo:
El treball que es presenta t per a objecte lanlisi de les principals disposicions de carcter processal que sincorporen al Projecte de llei del Llibre II del Codi Civil de Catalunya. Shi desenvolupa el rgim jurdic que shi proposa per tamb sha tractat didentificar les possibles llacunes existents, aix com les contradiccions o defectes. Amb la finalitat de contribuir a millorar la qualitat del Projecte shan elaborat una srie desmenes que recullen les propostes realitzades en el treball.
Resumo:
En aquest sentit, no hem doblidar que lxit o el fracs en la selecci dun model de prestaci de serveis de seguretat avanat depn, de manera principal, de en quina mida serem capaos dadaptar-nos als requeriments actuals i danticipar-nos a la demanda futura. No tinc cap dubte que s precisament aqu on est una part de la clau de lxit o el fracs de les poltiques pbliques de seguretat: en lestabliment duna sintonia fina entre els productors de serveis seguretat -i aqu entra tamb la seguretat privada, a ms de la pblica- i els receptors daquests serveis la ciutadania, entesa com a ciutadans i com a entitats ciutadanes. Per a trobar laltra part de la clau cal donar un pas ms: entendre que els ciutadans i les seves entitats sn a ms de receptors- productors de seguretat, daqu la importncia capital de la qesti de la participaci ciutadana.
Resumo:
Es cerca lefecte dels informes pels equips psicosocials de Catalunya en les mesures judicials adoptades. Els resultats obtinguts mostren un elevat impacte dels informes del SATAF en les decisions judicials. La intervenci dels prits esdev un recurs rellevant en lavaluaci dels actuals sistemes familiars.
Resumo:
El llibre IV reconeix sols la possibilitat de nullitat. La crisi convivencial posterior al testament comporta la ineficcia. La manca originria o sobrevinguda dhereu t conseqncies diferenciades. Lhereu contractual i lintestat poden detreure la falcdia.
Resumo:
Es proposa que el legislador catal reguli, de manera uniforme, el dret de desistiment al Llibre VI CCCat. Pot fer-ho, en el seu cas, fent s o considerant els models de regulaci uniforme que sest proposant en el context de la revisi de lacquis comunitari. s aquesta mateixa regulaci comunitria la que avala una configuraci del dret a desistir com a causa extintiva del contracte, amb eficcia retroactiva o ex tunc, i, per tant, com a mecanisme que es projecte sobre un contracte perfeccionat, fins i tot consumat. Ara b, aquesta configuraci no hauria de privar al legislador catal de loportunitat de considerar altres possibilitats: aix, la darticular la facultat de penediment en fase pre-contractual. Serien ms duna les tcniques que faciliten la reflexi abans de latorgament del contracte, en comptes de permetre-la desprs. Convertida en mecanisme post-contractual, haur danar acompanyada de les disposicions que estableixin el rgim del contracte mentre no transcorre el termini per a desistir, les conseqncies de leventual prdua de la cosa entretant no caduqui el dret, les condicions i requisits dexercici de la facultat i la liquidaci de la situaci possessria, en el seu cas. Els comentaris i suggerncies que es proposen a lestudi es formulen a propsit dels preceptes que, relatius al desistiment, sincorporaren als Treballs preparatoris del Llibre Sis del Codi civil de Catalunya (document de 23.04.04)
Resumo:
El objetivo principal de esta investigacin es analizar la forma cmo se construye socialmente el amor materno en el marco de las sociedades occidentales, y para ello partiremos del estudio del caso de las maternidades en la Catalunya actual. El amor materno, como emocin, aparece como una codificacin cultural que responde a la canalizacin de la vida que cada cultura establece. En las sociedades occidentales el amor materno se revela como uno de los ejes vertebradores y legitimadores de la esfera reproductiva y del papel de la mujer dentro de sta, definindose en consonancia y dando coherencia al resto de aspectos del sistema social. Dada su importancia los discursos hegemnicos de la sociedad que lo define tienden a naturalizar esta emocin en favor del mantenimiento y el no cuestionamiento del orden social dado, a pesar de que abundante evidencia emprica en ciencias sociales demuestra que se trata de una construccin social que responde a las necesidades del sistema social en cuestin. Actualmente los discursos tradicionales que contenan y definan la concepcin de amor materno en Occidente se han ampliado y diversificado debido a cambios sociales como el ingreso de la mujer en la esfera pblica; el logro de igualdad jurdica entre gneros; cambios en los modelos familiares; nuevas situaciones en torno a la infancia y la juventud; la intensificacin de los flujos migratorios; la creciente urbanizacin; la expansin de los servicios pblicos (escuela y salud); el alargamiento de la esperanza de vida, los mtodos anticonceptivos modernos..., de manera tal que muchos de ellos entran en contraposicin con las definiciones tradicionales. Es decir, nuevos y viejos discursos alrededor de la maternidad se encuentran enfrentados en su redefinicin a otros que lo cuestionan, y a prcticas y cambios en ciertas instituciones que llevan en otra direccin la construccin de esta emocin. Esta nueva situacin, an en fase de conformacin, reclama una explicacin que pasa por conocer las causas, las formas y la definicin del amor materno, en nuestro actual contexto.
Resumo:
Treball que s fruit d'una investigaci qualitativa sobre uns joves que, per motius diversos, es fan voluntaris de les agrupacions de defensa forestal de la comarca d'Osona i dediquen part del seu temps a protegir la natura de l'amenaa del foc i posen en joc la seva integritat fsica. s l'estudi del comproms d'uns joves amb el territori.
Resumo:
El mn dels mitjans de comunicaci experimenta una gran transformaci a causa de la introducci de les noves tecnologies de la comunicaci i internet. Aix obliga a replantejar els plantejaments terics del circuit de la cultura, on la divisi de funcionalitats entre els productes, els productors i els consumidors est molt ms desdibuixada i barrejada. En aquest context l'estudi del fenomen del podcast, a partir del cas de Catalunya Rdio, ens ajuda a veure com ha canviat aquest circuit al mn de la cultura radiofnica.
Resumo:
Recerca sobre usos i actituds lingstiques a Catalunya en el marc del bilingisme catal-castell. S'analitza la relaci entre la conscincia idiomtica de la poblaci i l's social de la llengua, per mitj de 100 enquestes virtuals contestades per individus d'entre 25 i 55 anys amb estudis de nivell universitari.
Resumo:
La recerca es fonamenta en el Pla de Poltiques de Dones pel perode 2008/2011 de la Generalitat de Catalunya. En aquest treball de recerca i a partir d'aquest Pla s pretn conformar una geografia del que han estat les poltiques de dones, els seus resultats, si han estat efectives i la prospecci de quins poden ser els segents passos o fites tant a curt, mitj i llarg termini. Aix mateix, es far una especial menci al tema de la violncia masclista fent, en primer lloc, una aproximaci interdisciplinar, per centrar-nos en el que pretn el Pla dins d'aquesta greu problemtica tot procurant extreure unes conclusions.
Resumo:
Aquest treball se centra en la utilitzaci i aplicaci de les tecnologies dels Sistemes d'Informaci Geogrfica; en concret es realitza una prctica sobre el traat del riu Llobregat a l'poca romana.
