II Jornadas Anuales de la Sociedad Española de Medicina Legal y Forense: Barcelona 8-9 de abril de 1988: libro de actas

El volum recull 42 de les comunicacions presentades al llarg de les Jornades. Les comunicions provenen de 12 àmbits geogràfics diferents dins de l'estat espanyol i la temàtica que tracten és molt variada. Respon per tant a la voluntat de difondre el més ampli ventall possible d'enfocaments dintre de la Medicina Legal.

Antecedentes históricos de la medicina legal en España

L'obra està plantejada com una posada en antecedents per a l'actual disciplina de Medicina legal en l'àmbit de l'estat espanyol. Sense la voluntat de fer un estudi exhaustiu, que hauria estat massa extens, l'autor proposa l'estudi d'aquesta disciplina des de l'època visigoda i fins la meitat del segle XIX, moment en que la Medicina legal ja té les bases que seran les arrels de la disciplina actual.

II Jornadas Anuales de la Sociedad Española de Medicina Legal y Forense: Barcelona 8-9 de abril de 1988: libro de actas

El volum recull 42 de les comunicacions presentades al llarg de les Jornades. Les comunicions provenen de 12 àmbits geogràfics diferents dins de l'estat espanyol i la temàtica que tracten és molt variada. Respon per tant a la voluntat de difondre el més ampli ventall possible d'enfocaments dintre de la Medicina Legal.

De la mano de Keynes: "A tract on monetary reform"

En Tract on Monetary Reform, John Maynard Keynes propuso utilizar la base monetaria y el coeficiente de reserva bancaria como variables instrumentales d¿una política monetaria que había sido considerada hasta entonces innecesaria. En este trabajo se intenta desvelar las primeras contribuciones de Keynes al progreso del análisis económico

Para a noção de transformação curricular

Neste artigo é evidenciada a relação entre currículo e conhecimento, abordando-se o conhecimento escolar na sua seleção, organização e transformação, a partir de uma revisão do conceito de transposição didática e da proposição dos conceitos de transformação curricular e transformação didática. Qualquer debate sobre o currículo exige a dilucidação do conhecimento e uma reflexão sobre os seus diversos significados, sobretudo quando a educação se torna num projeto amplo de questionamento da realidade social. Para além de várias questões colocadas acerca do conhecimento escolar e do modo como a sua organização pode ser realizada, procura-se centrar o debate numa reflexão sobre as fronteiras entre conhecimentos e esclarecer que, sobre essa temática, jamais poderão existir respostas fechadas.

Title IIIB Legal Assistance Activity Report for SFY 2013, December 30, 2013

This report is prepared from data submitted by the Title IIIB providers and Area Agencies on Aging.

Citizen participation and the Lisbon Treaty : A legal perspective

How to "bring the [European] Union closer to its citizens" is a vexed and vital problem of European integration. Article 11 TEU on participatory democracy, recently introduced by the Lisbon Treaty, is meant to be part of the solution. The EU Economic and Social Committee has gone so far as to define this provision "a milestone on the road to a people's Europe that is real and feasible". This appears to be an overly optimistic assessment - partly because art. 11 relies heavily on the involvement of civil society organisations, which political science literature suggests is conceptually and/or practically irrelevant to citizen involvement; partly because it largely formalizes participatory practices that have been in existence for years without cognizable effects on citizen participation; and partly because even its most innovative element - the European citizens' initiative (ECI) - does not bring significant changes to the Union's constitutional arrangements in terms of redistributing decision-making power. In addition to that, secondary legislation places significant hurdles on the submission of ECIs and might prevent or delay their becoming a standard democratic practice. This is not to say that art. 11 TEU has no potential at all. Its insertion in the Treaty might provide impetus to rethink and develop past participatory practices, such as horizontal civil dialogue. Moreover, the effects of "popular input" in the form of ECIs on EU institutional dynamics is as yet unknown - and perhaps not negligible, to judge from the keen interest that the European Parliament and other bodies have demonstrated in "appropriating" it as a political asset. Finally, art. 11 raises the stakes of the Union's democratic challenge and might pressure EU institutions to make full use of its potential. Or, if eventually proved inadequate, art. 11 might constitute a constitutional experiment on the way to meaningful forms of direct democracy at EU level.

La llengua catalana a l'escola després de la Llei de qualitat de l'educació

A partir d'una minuciosa comparació entre la LOGSE i la LOCE i els decrets que les complementen, en aquest article s'analitzen l'abast dels canvis normatius introduïts per la LOCE en els nivells d'educació primària, secundària obligatòria i batxillerat, i la seva incidència sobre el model lingüístic escolar vigent a Catalunya. Al llarg de l'article es mostra com aquests canvis situen la llengua catalana en una situació de desigualtat i de discriminació respecte de la castellana, fet contrari als principis que deriven del reconeixement del català i del castellà com a llengües oficials a Catalunya. A més, el canvi de marc legal obliga la Generalitat a modificar la normativa vigent sobre el currículum dels ensenyaments no universitaris, ja que la Llei i els reials decrets aprovats recentment no permeten mantenir l'organització curricular actual d'aquests ensenyaments.

Iowa Legal Assistance Program Best Practices, 2009

Legal problems faced by older Iowans are often more critical than those problems faced by any other segment of our population. Older Iowans in poverty are less likely to seek the assistance of an attorney. Often, it is either because they do not have cash resources to pay for services or they do not realize that they have a “legal problem.” The Older Americans Act of 1965 (hereafter, OAA) as amended, which primarily funds the Legal Assistance Program, requires that states have the capacity to improve the quality and quantity of legal programs for older individuals. These Legal Assistance Program Best Practices are meant to provide guidance to providers in the area of priority casework, coordination and collaboration to ensure cohesiveness and uniformity throughout the state’s legal assistance programs. Additionally, Congress mandates that states improve the quality of their Title III-B legal programs. One proven way to ensure a quality program is to have in place best practices to define expectations for not only the legal assistance program provider, but for the state unit on aging (the Iowa Department on Aging) and the area agencies on aging as well. These legal assistance program best practices may be amended from time to time to reflect the change in the legal needs of older Iowans as well as the mandates under the OAA, Iowa Department on Aging (hereafter, department) policy and other governing state and federal laws and regulations.

El desplegament curricular de les competències bàsiques. Una proposta real d’intervenció

Les competències bàsiques han entrat a formar part dels currículums del país per donar resposta a les finalitats educatives que s'han descrit en l'àmbit internacional per definir les capacitats i els sabers que s'han d'haver adquirit al final de l'educació secundària obligatòria. A més dels tradicionals continguts relacionats amb les disciplines del saber, els canvis socials i culturals que estem vivim, les noves relacions personals i la complexitat en l'àmbit laboral han provocat que el currículum inclogui altres continguts relacionats amb la formació integral de la persona mitjançant les competències metadisciplinàries. El fet d'introduir les competències bàsiques en un currículum organitzat per àrees i amb una descripció quasi nul·la dels objectius i continguts de cada competència n'ha dificultat molt la comprensió i la posada en pràctica. Actuar de manera competent vol dir saber resoldre amb èxit un problema o una qüestió de la realitat a partir de la mobilització de diferents tipus de saber que s'ajustin a la selecció d'un esquema per resoldre'ls. La proposta presentada del desplegament curricular de les competències és una eina que aporta tres avantatges. Primerament, permet seqüenciar i garantir el treball de totes les competències des de totes les àrees. En segon lloc, permet incorporar continguts metodològics competencials dins de les àrees disciplinàries. En tercer lloc, facilita que es donin les condicions necessàries per ensenyar i aprendre les competències a través de la creació de l'àmbit comú.

Las Competencias profesionales de los educadores sociales como punto de partida para el diseño curricular de la formación universitaria. Un estudio mediante el método Delphi

En estos últimos años, la universidad española ha estado inmersa en un proceso de transformación de las titulaciones universitarias como consecuencia de la adaptación al espacio europeo de educación superior. Esta transformación se concreta en un cambio de estructura de los ciclos universitarios a la vez que supone una modificación del modelo pedagógico: de un modelo centrado en la enseñanza se pasa a un modelo centrado en el aprendizaje del estudiante. Los planes de estudio de las titulaciones deben estructurarse partiendo de las competencias profesionales que se atribuyen a una determinada profesión. Por ello, la identificación correcta de dichas competencias se convierte en un elemento esencial para el diseño de los títulos. En este artículo presentamos el proceso seguido en la Universidad de Girona (España) para identificar las competencias profesionales de los educadores sociales. Una parte de dicho proceso fue la realización de un estudio en el que, mediante el método Delphi, un panel de expertos valoró y llegó a un consenso sobre cuáles son las competencias profesionales que los educadores sociales en ejercicio desarrollan. El listado ordenado de las competencias de los educadores sociales sirvió como punto de partida para la elaboración del plan de estudios de Educación social de dicha universidad. El propósito del artículo es explicar el proceso seguido y exponer las ventajas de esta información como referente para el diseño de las nuevas titulaciones universitarias

Economic and legal analysis of mandatory non-recourse mortgages with applications to Spain

“The liquidity crisis of the Spanish banks is largely due to the lack of confidence of foreign investors and, therefore, the changes that occur in the legislation should not affect the credibility, stability, legal certainty, predictability that markets expect”.Sergio Nasarre (2011)In the current situation of economic crisis, many people have found they can no longer pay back the mortgage loans that were granted to them in order to purchase a dwelling. It is for this reason that, in light of the economic, political and social problems this poses, our paper studies the state of the Spanish real-estate system and of foreclosure, paying special attention to the solution that has been proposed recently as the best option for debtors that cannot make their mort-gage payments: non-recourse mortgaging. We analyze this proposal from legal and economic perspectives in order to fully understand the effects that this change could imply. At the same time, this paper will also examine several alternatives we believe would ameliorate the situation of mortgage-holders, among them legal reforms, mortgage insurance, and non-recourse mortgaging itself.