1000 resultados para Laos -- Política i govern
Resumo:
Les infraestructures de recerca inclouen diferent tipologies, des d’instal·lacions úniques a altres basades en xarxes. Típicament han sorgit de necessitats específiques d’una disciplina o bé multidisciplinàries. Les infraestructures de recerca produeixen, processen o gestionen volums heterogenis d’informació, tant grans com petits. Són les anomenades “fàbriques de dades científiques” del segle XXI. Comprenen diversos tipus de recursos d’informació com publicacions, col·leccions digitalitzades, objectes d’aprenentatge i dades de recerca. Les qüestions clau d'avui dia per a les infraestructures de recerca són el seu coneixement per part dels investigadors, i la seva viabilitat, sostenibilitat i interoperabilitat. El compromís de les biblioteques de recerca amb les infraestructures de recerca ha estat baix. Si bé això podria ser comprensible el 2005, quan les primeres prioritats per les inversions en infraestructures de recerca s’estaven definint, ara representa un gran buit en l'estratègia europea. Iniciatives clau com ESFRI no inclouen cap participació per part de biblioteques de recerca, amb excepció de DARIAH. La participació en projectes finançats per la Unió Europea (a través de LIBER o directament a través d'institucions) es va centrar (amb algunes excepcions) en les àrees de digitalització, patrimoni cultural i publicacions. Les biblioteques de recerca han d'esdevenir actors visibles en les discussions estratègiques sobre les infraestructures de recerca i haurien d’explorar activament la seva participació en les infraestructures de dades d'investigació. Accés Obert, Ciència Oberta (dades), les dades de recerca (infraestructures i gestió) són els catalitzadors per aconseguir que les biblioteques de recerca siguin presents pels investigadors més enllà de les humanitats i les ciències socials. "L'accés obert és global - però la seva aplicació és local '. Aquest és popular lema del projecte OpenAIRE i dóna a les biblioteques de recerca locals un paper important en el context europeu. Les dades de recerca són específiques segons les disciplines, però les polítiques, els fluxos de treball i les normes també s'han d'aplicar a nivell local. La creació d'infraestructures participatives amb la participació d’actors institucionals, nacionals i temàtics ha estat identificat per la Unió Europea com una tasca clau per a la dècada actual. El terme 'participatiu' també es considera d'importància fonamental per a l'estratègia de la política europea, ja que s'adapta molt bé amb la coordinació a nivell nacional i europeu per aconseguir una eficiència de costos i contribueix a evitar la duplicació de treball. Els principals desafiaments per a la construcció d'un ecosistema coherent, finançable i sostenible no es troben en les TIC, sinó més aviat en la gestió, la normativa, l'organització, els aspectes socioculturals, la confiança, i, per descomptat, els costos.
Resumo:
Es pretén fer una descripció de la política turística de la ciutat de Girona en el període 1976-2007. Es defineixen 6 objectius: estudiar el concepte de política turística, estudiar l’evolució del boom turístic dels 60 fins al turisme de qualitat dels 90, observar el repartiment de competències entre les diferents administracions, observar l’actual política turística de l’Ajuntament de Girona, descriure els fets que han influït en la política turística de la ciutat de Girona, i comparar la política turística estatal i la de Girona en aquest període
Resumo:
The aim of this working paper is to analyze the inclusion of political humor into the set of actions used by opponents to the Syrian regime during the first year of a state-wide uprising in 2011. The research argues that although political humor has traditionally been seen mainly as a concealed voice against dominant elites, it can nevertheless take a confrontational stance and challenge a regime. In this paper we assess the role of political humor in challenging the legitimacy of the Syrian State through the battle for the signification of events. We will work with a theoretical framework that draws its assumptions from social movements’ studies and cultural studies. Through the assessment of the importance of discourse and the role of ideological domination to a regime we will see how the first year of the Syrian uprising included widespread acts of political humor as part of the strategy against the regime.
Resumo:
L’increment de les operacions de manteniment de la pau de les Nacions Unides (ONU) des del final de la Guerra Freda i el seu caràcter cada vegada més multifuncional ha suscitat una problemàtica impensada en haver aflorat denúncies de casos d’explotació i abusos sexuals comesos per part de personal pertanyent a aquestes operacions. Des de 2006 està en estudi a l’Assemblea General un Projecte de Convenció sobre l’exigència de responsabilitats penals als funcionaris i els experts de l’ONU en missió, que avança de manera molt limitada, tant pels problemes jurídics que suscita com per la manca de voluntat política per part dels Estats. Aquest policy paper examina els aspectes principals d’aquest Projecte de Convenció i pretén oferir propostes pràctiques per millorar l’efectivitat en l’exigència d’aquesta responsabilitat penal adreçada als responsables polítics de l’ONU i dels seus Estats Membres.
Resumo:
Un any després de la segona volta de les eleccions presidencials, i a pocs dies de les eleccions legislatives (11 de desembre de 2011), la Costa d’Ivori es troba en un moment especialment important. Després d’intensos enfrontaments armats, el país sembla estar passant cap a una nova etapa de la seva història. Per aquest motiu, ara és un bon moment per establir una retrospectiva crítica de les causes de la crisi postelectoral que, a la vegada, serveixi per construir un escenari per a una construcció pacífica de l’estat. En coherència, aquest policy paper fa una sèrie de recomanacions a curt, mig i llarg termini i pensades a partir d’una premissa: construir la pau i el desenvolupament depèn exclusivament de decisions nacionals, ivorianes, però les responsabilitats i deures són, en alguns casos, compartits per actors nacionals i internacionals. Hom continua així el compromís de l’ICIP amb la construcció de la pau a la Costa d’Ivori.
Resumo:
La localitat de Cumbe és una comunitat tradicional que es troba al tram baix del riu Jaguaribe situat a l’estat de Ceará (Brasil) i que ha viscut centenars d’anys a partir de les pràctiques extractives que es porten a terme a l’ecosistema del manglar. Fa 20 anys va aparèixer a la regió una nova economia basada en l’explotació intensiva. L’aqüicultura destinada a la cria de gamba està causant danys severs a l’ecosistema del manglar i perjudicant greument la font d’ingressos de moltes famílies, amenaçant la continuïtat de l’economia local i deteriorant la qualitat de vida de les persones que s’hi dediquen. A partir de l’observació personal i la immersió en aquesta societat s’ha detectat que l’economia tradicional està infravalorada pel govern i per les persones que donen suport a l’aqüicultura. Per aquest motiu s’han creat una sèrie d’indicadors, a partir de les activitats extractives del cranc, que posin en valor aquesta economia tradicional envers la nova economia emergent.
Resumo:
L’informe que es presenta en aquest llibre és el resultat d’un nou acord de col·laboració entre el Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans (ONU-Habitat) i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, impulsat amb l’objectiu de millorar la seguretat en esdeveniments públics en els espais urbans a l’Àfrica. La fase pilot es va dur a terme el 2010, durant els dos seminaris de formació realitzats a Mollet del Vallès (Barcelona) com a part de la Plataforma Policia per al Desenvolupament Urbà (PPUD). En aquest informe es descriuen els orígens i l’estat de la iniciativa i resumeix els resultats. També s’inclouen algunes recomanacions per a millorar la seguretat d’esdeveniments públics. Font d'informació: http://www.onuhabitat.org.
Resumo:
Castellbell i el Vilar és un municipi amb poc més de 3.700 habitants, el qual es troba situat a la comarca del Bages. En aquesta comarca s‟han produït alguns fets i dinàmiques que ens porten la preocupació per un increment de la intolerància racial de les persones autòctones respecte a les immigrades. Tot i que aquestes dinàmiques no s‟han percebut a Castellbell i el Vilar, tenint en compte que hi ha un nombre important de persones immigrades i la influència que poden exercir els successos en municipis veïns, s‟ha cregut oportú fer un treball de recerca sobre la intolerància racial en aquest municipi. L‟objectiu d‟aquest treball, per tant, és proporcionar una aproximació a la situació sobre la intolerància racial en el municipi de Castellbell i el Vilar, esbrinar quines poden ser les seves causes o factors afavoridors d‟aquest sentiment i conèixer les actituds de la població envers la intolerància racial, amb la finalitat de facilitar el disseny d‟un programa d‟intervenció. La complexitat del tema només ens permetrà fer una aproximació a la situació actual, formular algunes hipòtesis sobre les principals causes, i contrastar-la amb les dades i teories relacionades. No obstant això, tenint en compte l‟impacte de la informació a nivell global, es valorarà la influència o “contagi” que podrien provocar les notícies o accions d‟altres municipis de la comarca o d‟altres llocs en el nivell de convivència de Castellbell i el Vilar. El diagnòstic i la comprovació de les hipòtesis sobre les principals causes que contribueixen en la intolerància racial han de permetre identificar la situació actual i pronosticar els diferents escenaris de futur, per poder definir les línies estratègiques i dissenyar propostes d‟acció orientades a la solució o disminució dels problemes detectats i avançar-se a possibles problemes o conflictes futurs.
Resumo:
Aquesta anàlisi es proposa conèixer la naturalesa interna del canvi en el suport a la independència de Catalunya. L’evolució d’aquesta actitud política no ha restat inalterable en les dues darreres dècades i en aquesta recerca volem saber si la edat dels individus, el canvi generacional o el període en què es prenen les observacions tenen la capacitat d’explicar aquestes oscil•lacions i en quina mesura. Immediatament comprovarem que per comprendre bé aquesta actitud hem de tenir en compte una segona que la literatura especialitzada no dubta en relacionar: la identificació nacional subjectiva. Amb aquest objectiu es realitzaran unes aproximacions descriptives i exploratòries i una contrastació estadística a partir de models de regressió multinivell per conèixer com afecten l’edat, la generació i el període al suport a la independència de Catalunya i a la identificació nacional subjectiva.
Resumo:
La guerra dels Segadors (1640-1652/59) va ser també una guerra d'idees o arguments polítics. A diferència, però, d'altres conflictes anteriors (com ara l'anomenada guerra civil catalana de mitjan segle xv), aquests arguments antagònics conegueren (al Principat i fins i tot mes enllà) una difusió sense precedents; sobretot pel fet que s'expressaren tot sovint per la via impresa
Resumo:
Con el objetivo de evitar los altos costes que supone un servicio LVoD hemos implementado una solución basada en el paradigma P2P. De esta forma se ha diseñado un sistema de servidores virtuales en las que son ubicados los diferentes peer dependiendo que parte de un vídeo determinado solicitan al servidor principal.
Resumo:
En el treball que es desenvolupa a continuació s’analitza el perfil comunicatiu de Jordi Pujol i Soley, expresident de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu de l’estudi és analitzar els diferents elements de la vida personal i professional de l’expresident posant-los en relació amb la seva faceta comunicativa per tal d’acabar determinant els elements clau de la seva comunicació política. El treball s’inicia amb una breu biografia, personal i professional, de l’expresident de la Generalitat de Catalunya que dóna peu a l’anàlisi de les facetes que el posicionaren com a líder. Seguidament, s’estudia l’electorat i el procés mental que aquest desenvolupa al rebre informació per part dels polítics per, finalment, acabar estudiant en detall la comunicació política a nivell verbal, vocal i visual del subjecte d’estudi.
Resumo:
Les obres d’acondicionament i millora del riu Güell passen per dues fases. La primera, fins al 1971, demostren que el problema no estava ni de bon tros solucionat, més fruit de la improvisació i poca lògica de l’Administració que d'una bona política de planificació hidràulica. Les obres mes recents, (transvasament Güell-Marroc.Massanas-Ter), aparentment solucionen el problema. Però cal insistir un cop més; d'ençà el 1970 i fins avui dia, el riu Güell no ha sofert cap més avinguda important, si bé és cert que Girona no n'ha patit cap d’aquelles dimensions. Com passa en la majoria dels casos, el risc d'avingudes és un fantasma que ve de la mateixa manera que se'n va, que dura l’escàs període de l'avinguda i els dies-mesos que segueixen
Resumo:
Este papel analiza el modelo gerencial del Ayuntamiento de Barcelona basado en la separación entre política y gestión, que le distingue de otras grandes ciudades españolas. Se describe el proceso de gerencialización iniciado a principios de la década de los noventa del pasado siglo y se destacan sus logros, particularmente en el terreno de las finanzas y la calidad y eficiencia de los servicios públicos. Como ejemplo de la singularidad del modelo barcelonés se estudia la figura del Gerente Municipal, a partir de entrevistas con las diferentes personas que hasta la fecha han ocupado el cargo, se analiza su trabajo cotidiano, valores, estilo de dirección, relaciones con el ámbito político, problemas y limitaciones propias de su función. Finalmente, se concluye que la principal debilidad del modelo radica en su baja institucionalización formal y se propone que ésta se refuerce.
Resumo:
La seguretat en els espais públics és un element determinant per als nivells de seguretat de les nostres societats. Els incidents que afecten aquesta seguretat no són únicament actes delictius, sinó sovint les conductes incíviques o desordenades i els conflictes que tenen el seu lloc d’expressió en els espais públics. La seguretat subjectiva de les persones ve donada per un conjunt de factors personals i socials i que, sovint, tenen poc a veure amb la delinqüència i molt amb aquelles situacions que els fan més difícil, més feixuga la seva vida quotidiana, precisament en l’ús d’aquests espais. La policia té com a gran repte aconseguir que els espais públics ofereixin prou garanties als ciutadans perquè hi puguin dur a terme de manera raonablement segura les seves activitats derivades de les seves obligacions i de les seves necessitats o preferències personals. La intervenció policial necessitarà d’un ús excel•lent de la discrecionalitat policial (una aplicació rígida i massiva de la normativa de vegades pot agreujar els problemes), i d’una actuació efectiva davant de les activitats delictives, de les activitats incíviques i dels conflictes que afecten els espais públics. Però aquesta actuació haurà sempre d’anar acompanyada d’altres actuacions d’altres actors que incideixin en els elements que afavoreixen l’aparició de les conductes desviades o pertorbadores.