"A Hard Battle to Fight": Natural Theology and the Dismal Science, 1820-1850

William Whewell's and Richard Jones's criticism of Jeremy Bentham's and David Ricardo's "dismal" views on the relation of theory and evidence in political economy was motivated by the former's views on the structuring role of natural theology for questions of method and evidence in the sciences, including political economy. In comparison, natural theology was for Richard Whately as structuring on these issues as it was for the Cambridge men. Whately's view on natural theology, however, conformed with the Ricardian predilection for theory over facts. The differences between the Cambridge men and Whately became manifest after (or better: during) the publication of Jones's book on rent in 1831 and led to a somewhat acerbic exchange of views on the role of definitions in science and the use of history for establishing scientific evidence. As far as political economy was concerned, Whately's stance carried the day in Victorian England.

Stress, coping and personal strengths and difficulties in internationally adopted children in spain

This study analyses the types of coping strategies used by internationally adopted children, and explores the relation between these strategies and personal strengths and difficulties. The Kidcope checklist (Spirito, Stark, & Williams, 1998) and the Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ; Goodman, 1997) were administered to a sample of 35 Spanish adoptees (25.7% boys and 74.3% girls, aged 8-12 years) and their parents. Self-reported problems were categorised and their relation with coping strategies and psychological adjustment was explored. Results indicated that adopted children report problems of interpersonal nature. The content of the problems mainly refers to relationships and health, illness, or accidents. Parents reported that children were generally well-adjusted and they had no problems outside the normal range. International adoptees used mainly control-oriented coping strategies. Escape-oriented coping was linked to parents' ratings of total difficulties, with self-criticism accounting for the highest percentage of the variance.

Una Lliçó d'història de la llengua literària: El pròleg a l'Atheneo de Grandesa, de Josep Romaguera

Text de la lliçó que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. S’estudia el pròleg de l’Atheneo de Grandesa. S'hi pretén establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text difícil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, però que gairebé sempre ha estat també mal entès, o entès de manera incompleta

El vigatanisme crític de Maria Àngels Anglada

Maria Àngels Anglada tenia una clara consciència del lloc, que va deixar una empremta profunda en la seva obra literària. L’article analitza les visions que l’autora dóna de Vic, la ciutat natal, a través de la poesia, la narrativa i la prosa assagística. En particular, l’anàlisi se centra en el relat de fons autobiogràfic No em dic Laura. Aquest text vehicula una dura crítica política, social i moral del Vic sotmès a la dictadura franquista. I, alhora, constitueix la millor mostra del vigatanisme crític que caracteritza l’autora.

O impacto do PADCT na química e engenharia química

Among all activities related to the management of science and technology in Brazil, program monitoring and evaluation is certainly one of the less developed and most needed. There are no universal methodologies that can be applied. In essence programs can be evaluated by relating their achievements to pre-established goals. A second strategy is to compare programs similar in nature, utilizing as reference common indicators. Finally programs can be evaluated by their socio-economic impact comparing investments to outcomes. All strategies mentioned require appropriate program design monitoring and expert independent evaluation. In Brazil as in many other countries including developed ones this activity is complicated by the fact that programs vary widely in their scope and goals. In Brazil program designs often do not specify clearly their purposes and output indicators, many are not monitored properly which makes evaluation difficult. Consequently science and technology programs are difficult to be compared to each other, and even evaluated on the basis of pre-established goals. In PADCT monitoring and evaluation proved to be the most challenging activities. Two lessons however were learnt. One is that the process of monitoring and evaluation has to be continuously exposed to criticism to be perfected; and the second is that the evaluation process must not be exhausted shortly after investments since translation of scientific knowledge into industrial applications may prove to be a lengthy process. In this exercise we certainly do not pretend to evaluate the QEQ subprogram but to organize some of the information produced by different sources related to this subject, including the PADCT administration. We use somewhat each strategy described: compare the outputs of the QEQ to predetermined proposed goals (particularly in PADCT II), compare the QEQ to other PADCT subprograms, and specify some outputs in terms of technological and industrial applications. Finally, we utilize this opportunity to discuss science and technology M&E in general and the complexity of developing this area in Brazil.

A formulação ab-initio da segunda lei da termodinâmica

This paper deals with Carathédory's formulation of the second law of thermodynamics. The material is presented in a didatical way, which allows a second year undergraduate student to follow the formalism. An application is made to an ideal gas with two independent variables. A criticism to Carnot formulation of the second law and an investigation of the historical origins of the Carathéodory formalism are also presented.

A la búsqueda del yo: Montaigne y Azorín

Sobre el 'gènere del Jo' en la literatura espanyola de finals del XIX i inicis del XX, concretament sobre l'obra de Montaigne i Azorín

Les Sentències catòliques del diví poeta Dant (1545) d’en Jaume Ferrer de Blanes: edició crítica del text

Procurador reial i nobiliari, cosmògraf, joier, lapidari, mercader i escriptor, i al capdavall, un ciutadà català honrat, en Ferrer (Vidreres, ~1445 – Blanes, 1529) va marxar de ben jove, primer, a la cort de Nàpols, al servei del rei en Ferran I, i després a la cort de Sicília, al servei de la reina na Joana de Sicília. Acabada aquesta peripècia italiana va tornar a Blanes al servei del vescomte de Cabrera i de Bas fins que va morir a la mateixa vila al 1529. Un seu criat, disset anys més tard, va editar uns papers esparsos que havia trobat a can Ferrer, les (sic) Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí, compilades per lo prudentíssim mossèn Jaume Ferrer de Blanes, incloent-hi tres parts. La primera, Conclusions, és un sumari destinat a mostrar (sic) «Entre totas las cosas necessàries a l’home per aconseguir lo seu fi y beatitut eterna principalment són tres»; la segona, Meditació, és una reflexió a fi d’il•luminar els misteris sobre la passió i mort de Jesucrist a (sic) «lo santíssim loch de Calvari»; la tercera, Letras, és un conjunt de dotze documents, entre cartes i d’altres textos, «fetas a mossèn Jaume Ferrer, respostes e regles per ell ordenades en cosmographia y en art de navegar». En Ferrer, home de grans recursos, fa un recorregut per tots els coneixements que havia acumulat al llarg de la seva vida, de Dant Alighieri a Ptolemeu i del marquès de Santillana a Albert Gran o a Aristòtil, fent servir fragments de la Commedia, dels Proverbios, de la Bíblia i de moltes altres autoritats científiques i filosòfiques, en català, italià, espanyol, llatí i, també, set mots en arameu

Els inicis de la filologia catalana moderna: estudi biogràfic d'Antoni de Bastero i Lledó, canonge de Girona (1675-1737)

Treball resultat d’un seguit de recerques paral·leles a l’estudi de l’obra filològica d’Antoni de Bastero, considerat avui el més important filòleg del segle XVIII, precursor dels estudis literaris i lingüístics moderns al nostre país

La Història de la llengua catalana d'Antoni de Bastero

Revisió de la Història de la llengua catalana, manuscrit d’Antoni de Bastero, degut a l’aparició d’un segon volum manuscrit del mateix Bastero que completa el primer però que no varia substancialment les conclusions a les que es van arribar fruit de l’estudi del primer manuscrit. Es relaciona també un inventari dels papers que es conserven del canonge Bastero

Folkloristik

Samlingen med signum HB Vd2 finns vid huvudbiblioteket och innehåller litteratur om folkloristik och folkdiktning till och med år 1999. I samlingen ingår ett stort antal eposverk. Vid Humanistiska biblioteket finns en liknande samling i samband med ämnet Folkloristik. Folkloristisk litteratur har ingått i bokdonationer såväl från hemlandet som från Sverige. Speciellt kan nämnas en omfattande Kalevala-Lönnroth-samling som donerades av vicehäradshövding Arvid Sourander. Friexemplar har erhållits från år 1919. Utgivningen har följts med kontinuerligt och genom inköp har samlingen kompletterats. Den folkloristiska litteraturen söks i databasen Alma med sökfunktionen Signum och söktermen HB Vd2. En del litteratur tryckt före 1980 skall sökas manuellt i huvudbibliotekets systematiska katalog, men retroaktiv inmatning i Alma av litteratur tryckt mellan 1830 och 1979 pågår. Från och med år 2000 ingår den folkloristiska litteraturen vid huvudbiblioteket i en numerus currens-samling.

La Transmisión textual de las Mémories de Philippe de Commynes en las traducciones de Felipe (1636) y Juan de Vitrián (1643)

Análisis de las traducciones de Felipe Vitrián (1936) y de Juan Vitrián (1643) de la obra de Philippe de Commynes “Mémoires”

Álvaro Cunqueiro y la defensa de la autosuficiencia del arte. Una cala en el 'Destino' de los años sesenta

Si bien Álvaro Cunqueiro había colaborado estrechamente con el semanario Destino durante la primera posguerra, hasta la década de los sesenta no volvió a cobrar cierto protagonismo en las páginas culturales de la revista. Es entonces, aún vigentes los últimos coletazos del realismo social en la novela española, cuando Destino enarboló el ejemplo de Cunqueiro como propuesta estética alternativa. En este trabajo glosaremos cómo la obra del escritor gallego se tomó como bandera a través de textos críticos de, fundamentalmente, Guillermo Díaz-Plaja, Antonio Vilanova, Néstor Luján o Joan Perucho. Palabras clave: Álvaro Cunqueiro, Guillermo Díaz-Plaja, prensa, crítica literaria, novela española de posguerra.