Funcions de les aplicacions d'internet en la relació família-escola

El vincle entre família i escola és un aspecte clau en el clima d’aula, el clima de centre i l’èxit acadèmic. A la vegada ens trobem davant impediments, ja sigui de conciliació familiar i laboral o de prejudicis en la relació entre família i escola, que dificulten aquest vincle. D’altra banda ens trobem davant una societat de la informació i el coneixement que avança a un ritme accelerat i que ofereix il·limitades propostes d’intercanvi i comunicació. La present recerca pretén donar a conèixer quines funcions tenen les aplicacions d’internet en la relació família i escola. En segon lloc, l’estudi identifica els factors i les limitacions que condicionen aquesta relació. Finalment, la recerca proposa possibles pràctiques inclusives entorn les aplicacions d’internet, que poden contribuir a millorar el vincle entre escola i família, com també en el clima d’aula, el clima de centre i l’èxit acadèmic.

Sistema de control per a línies de producció

Creació d'un sistema per al control d'una línia de producció des del punt de vista de l'enginyeria del programari.

Bringing Funds of Family Knowledge to school. The Living Morocco Project (“برغملا شيعلا”)

The purpose of the study, grounded in sociocultural theory, is to describe the funds of knowledge of a Moroccan family living in Catalonia (Spain) in order to document how teachers can use these funds of knowledge to make direct links between students' lives and classroom teaching. The funds of knowledge approach is based on a simple premise: regardless of any socio-economical and sociocultural "deficit" that people may or may not have all families accumulate bodies of beliefs, ideas, skills and abilities based on their experiences (in areas such as their occupation or their religion). The challenge consists in connecting these bodies of educational resources with teaching practice in order to connect the curriculum with students' lives. In doing so, qualitative research can be carried out using several techniques such as self portraits, self-definition tasks, assessment of family artefacts, documenting routines through photographs, or the analysis of a person's significant circle. The results in terms of teaching practices illustrate the variety of ways teachers can make connections between home and school in ways that assist learners in their academic development. In this article, we propose using the term funds of identity to complement the concept of funds of knowledge

Lengua familiar y conocimiento de la lengua escolar en Cataluña al finalizar la Educación Infantil = Home Language and Knowledge of the School Language in Catalonia at the end of Nursery School

La infancia extranjera se escolariza en Cataluña en un programa de cambio de lengua del hogar a la escuela. Las investigaciones afirman que este alumnado tarda un mínimo de seis años en equiparar sus habilidades lingüístico-cognitivas con sus pares autóctonos, no así las habilidades conversacionales, las cuales se adquieren antes de los dos años de residencia. Sin embargo, no existen estudios sobre los efectos de la escolarización en el parvulario del alumnado alófono, así como de su lengua familiar, en relación con la adquisición de la lengua escolar. El artículo es un estudio comparativo de la adquisición del catalán de 567 autóctonos y 434 alófonos, al final del parvulario, en 50 escuelas de Cataluña que escolarizan a alumnado de origen extranjero. Las lenguas del alumnado autóctono son el catalán, el castellano y el bilingüismo catalán-castellano y las lenguas del alumnado alófono son el árabe, el soninké y el castellano. Los factores utilizados más relevantes han sido el nivel socioprofesional y educativo de las familias, el tiempo de residencia y el momento de escolarización del alumnado, el porcentaje de alumnado catalanohablante y de alumnado alófono en el aula y el contexto sociolingüístico del centro escolar. Los resultados muestran que el alumnado autóctono sabe más catalán que el alumnado alófono, pero las diferencias desaparecen respecto a algunos factores, de los cuales los más relevantes son los relacionados con las características del alumnado de las aulas. La lengua familiar del alumnado alófono no incide en sus resultados

Patients' right to information: a review of the regulatory and ethical framework

[eng] Aim: The paper examines the current situation of recognition of patients' right to information in international standards and in the national laws of Belgium, France, Italy, Spain (and Catalonia), Switzerland and the United Kingdom.Methodology: International standards, laws and codes of ethics of physicians and librarians that are currently in force were identified and analyzed with regard to patients' right to information and the ownership of this right. The related subjects of access to clinical history, advance directives and informed consent were not taken into account.Results: All the standards, laws and codes analyzed deal with guaranteeing access to information. The codes of ethics of both physicians and librarians establish the duty to inform.Conclusions: Librarians must collaborate with physicians in the process of informing patients.

El derecho a la información del paciente: una aproximación legal y deontológica

[eng] Aim: The paper examines the current situation of recognition of patients' right to information in international standards and in the national laws of Belgium, France, Italy, Spain (and Catalonia), Switzerland and the United Kingdom.Methodology: International standards, laws and codes of ethics of physicians and librarians that are currently in force were identified and analyzed with regard to patients' right to information and the ownership of this right. The related subjects of access to clinical history, advance directives and informed consent were not taken into account.Results: All the standards, laws and codes analyzed deal with guaranteeing access to information. The codes of ethics of both physicians and librarians establish the duty to inform.Conclusions: Librarians must collaborate with physicians in the process of informing patients.

Marine and transitional Middle/Upper Eocenen units of the Southeastern Pyrenean Foreland Basin (NE Spain)

The stratigraphic basis of this work has allowed the use of larger foraminifers in the biostratigraphic characterisation of the new Shallow Benthic Zones (SBZ). This part of the volume presents a description of the sedimentary cycles formed by the transgressive-regressive systems of the Lutetian and Bartonian in the southeastern sector of the Ebro Foreland Basin. Concerning the Lutetian deposits studied in the Amer-Vic and Empordà areas, four sedimentary cycles have been characterised. The first and second are found within the Tavertet/Girona Limestone Formation (Reguant, 1967; Pallí, 1972), while the third and fourth cycles cover the Coll de Malla Marl Formation (Clavell et al., 1970), the Bracons Formation (Gich, 1969, 1972), the Banyoles Marl Formation (Almela and Ríos, 1943), and the Bellmunt Formation (Gich, 1969, 1972). In the Bartonian deposits studied in the Igualada area, two transgressive-regressive sedimentary cycles have been characterised in the Collbàs Formation (Ferrer, 1971), the Igualada Formation (Ferrer, 1971), and the Tossa Formation (Ferrer, 1971). The Shallow Benthic Zones (SBZs) recognised within the Lutetian are the following: SBZ 13, from the Early Lutetian, in the transgressive system of the first cycle; SBZ 14, from the Middle Lutetian, in the second cycle and the lower part of the transgressive system of the third cycle; SBZ 15, from the Middle Lutetian, in the remaining parts of the third system; SBZ 16, from the Late Lutetian, throughout the fourth cycle. The association of larger foraminifers in the first and second cycles of the Bartonian in the Igualada area has been used as the basis for the definition of SBZs 17 and 18 recognised in the Bartonian of the western Tethys.

Light induced defects in thermal annealed hydrogenated amorphous silicon

The metastable defects of a-Si:H samples annealed at temperatures in the 300-550°C range have been studied by photothermal deflection spectroscopy (PDS). The light-soaked samples show an increase in optical absorption in the 0.8 to 1.5 eV range. The metastable defect density decreases when the annealing temperature increases, while the defect density increases. This decrease in the metastable defect density shows an almost linear correlation with the decrease in the hydrogen content of the samples, determined by IR transmission spectroscopy and thermal desorption spectroscopy.

El Prat de Llobregat de fa un segle segons una topografia mèdica: 1904

Aquest llibre va lligat a l'estudi que un dels seus autors, el doctor Vallribera i Puig, havia fet prèviament sobre els 145 treballs que restaven inèdits i que havien estat presentats al concurs de Topografies Mèdiques a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, on restaven conservats. Aquí es recupera un d'aquest treballs, datat el 1904 i aquí atribuït a Segimon Salgot i Baucells. Aquest treball centra el seu estudi a les topografies mèdiques a la comarca del Baix Llobregat.

Grau Mira, Ignacio: La organización del territorio en el área central de la 'Contestania' Ibérica, Anejo de la revista Lucentum, 12, Publicaciones de la Universidad de Alicante, Alacant, 2002

Els estudis sobre territoris iberics -no sobre arees territorials més o menys coherents, com l'estudi classic de Llobregat (1972) sobre la Contestania o el de Lillo (1981) sobre l'area murciana, que són una altra COsa- compten ja amb una tradició relativament llarga, des deis primers treballs de F. Burillo (1982) sobre la val! mitjana de l'Ebre i els d' A. Ruiz i M. Molinos (1984) al' Alt Guadalquivir, posteriorment els de J. Bernabeu, H. Bonet, P. Guerin i C. Mata a l'Edetania (en particular, Bonet, 1995) i els que diferents autors han realitzat a les arees costaneres de Catalunya (Martín i Plana, 2001). El trebal! d'Ignacio Grau Mira s'insereix plenament dins d'aquesta tradició i, com és lógic, se'n beneficia en gran mesura.

Implementació d'estratègies de pràctica reflexiva en la formació inicial i permanent dels mestres

La recerca formativa que es presenta a continuació s'ha dut a terme durant els cursos acadèmics 2008-2009 i 2009-2010, en l'àmbit de la formació de mestres, amb grups d'estudiants de primer i en el marc de les assignatures de Didàctica i Organització Educativa del nou grau d'Educació Infantil. Per dur-la a terme s'ha disposat de la col·laboració de mestres en actiu de l'etapa d'educació infantil de diferents escoles de Barcelona. Aquesta recerca ha facilitat la incorporació d'estratègies de pràctica reflexiva a partir de la participació directa dels estudiants en entorns d'aprenentatge propis de l'exercici docent: les aules d'educació infantil. La intervenció dels estudiants ha estat possible gràcies a l'organització i la planificació curricular de les escoles en diferents espais i ambients d'aprenentatge, que han permès un treball col·laboratiu entre mestres, estudiants i professorat. Els resultats d'aquesta recerca han estat la implementació de metodologies de formació de pràctica reflexiva (millora personal i professional), la relació entre l'ensenyament universitari i el món laboral (teoria i pràctica) i l¿adquisició d'habilitats i competències dels estudiants i professionals (novells i experts), resultats que contribueixen a millorar l'acció docent a través de la participació conjunta de dos col·lectius: universitat i escola.

Omphalina Umbellifera (L. ex. Fr.)Quel. Novedad para la flora liquénica

Se da cuenta de la recolección en el Montseny, el Corredor y el Moixeró de varios basidiocarpos de Omphalina umbellifera(L. ex Fr. ) Quel. (= O. ericetorum (Pers.) M. Lange), en taludes y sobre madera en descomposición.

Marine and transitional Middle/Upper Eocenen units of the Southeastern Pyrenean Foreland Basin (NE Spain)

The stratigraphic basis of this work has allowed the use of larger foraminifers in the biostratigraphic characterisation of the new Shallow Benthic Zones (SBZ). This part of the volume presents a description of the sedimentary cycles formed by the transgressive-regressive systems of the Lutetian and Bartonian in the southeastern sector of the Ebro Foreland Basin. Concerning the Lutetian deposits studied in the Amer-Vic and Empordà areas, four sedimentary cycles have been characterised. The first and second are found within the Tavertet/Girona Limestone Formation (Reguant, 1967; Pallí, 1972), while the third and fourth cycles cover the Coll de Malla Marl Formation (Clavell et al., 1970), the Bracons Formation (Gich, 1969, 1972), the Banyoles Marl Formation (Almela and Ríos, 1943), and the Bellmunt Formation (Gich, 1969, 1972). In the Bartonian deposits studied in the Igualada area, two transgressive-regressive sedimentary cycles have been characterised in the Collbàs Formation (Ferrer, 1971), the Igualada Formation (Ferrer, 1971), and the Tossa Formation (Ferrer, 1971). The Shallow Benthic Zones (SBZs) recognised within the Lutetian are the following: SBZ 13, from the Early Lutetian, in the transgressive system of the first cycle; SBZ 14, from the Middle Lutetian, in the second cycle and the lower part of the transgressive system of the third cycle; SBZ 15, from the Middle Lutetian, in the remaining parts of the third system; SBZ 16, from the Late Lutetian, throughout the fourth cycle. The association of larger foraminifers in the first and second cycles of the Bartonian in the Igualada area has been used as the basis for the definition of SBZs 17 and 18 recognised in the Bartonian of the western Tethys.

Diagnóstico radiológico de un cuerpo extraño en fosas nasales. A propósito de un caso con retraso de erupción de incisivos laterales.

Se presenta el caso de un paciente con un objeto inanimado en fosa nasal izquierda, que acudió a la Clínica Odontológica de Bellvitge, por la ausencia de los incisivos laterales permanentes en el maxilar superior. Al confirmar la presencia de los incisivos, a partir de una radiografía oclusal, descubrimos, de forma casual, un objeto radiopaco al que acompañaba una específica sintomatología. Después de la intervención del otorrinolaringólogo, dicha sintomatología desapareció. Referimos el manejo de los cuerpos extraños en fosas nasales y aprovechamos la ocasión para revisar las pautas generales de orientación diagnóstico-terapéuticas frente a esta patología.