1000 resultados para História História em quadrinhos
Resumo:
Arquitectura, construcci i ciutat en la histria d'occident s un llibre que vol relacionar aquests tres conceptes i, a la vegada, projectar-los en la complexitat de la nostra cultura.Aquest volum sobre el mn antic posa de manifest, des de Grcia fins a Bizanci, els fets ms rellevants i els edificis ms caracterstics d'una arquitectura eterna, tot subratllant-ne les arrels mediterrnies.
Resumo:
Sntesi dels primers resultats del Projecte Ager Tarraconensis i de les aportacions al simposi, de les quals sextreuen reflexions i coneixements nous sobre el tema de lestudi entorn del conjunt de lespai de la ciutat romana, del paisatge, tractat com un sistema. Les aportacions se centren en la varietat de les primeres estratgies de control rom del territori, de les tipologies i evoluci dels establiments, dels aspectes econmics i de la dinmica del poblament. Tot plegat fa referncia molt especialment al territori de Tarraco, per b que es fan nombroses comparacions amb altres territoris de lrea catalana i saguntina i tamb daltres provncies romanes. Tarraco es va perfilant com una ciutat amb un territorium molt productiu, no sols en agricultura, sin tamb en indstries, producci txtil, explotacions de recursos minerals com les pedreres i el ferro, i amb un comer molt actiu que la devia convertir en un port important de la Mediterrnia occidental romana. La jerarquia dels hbitats rurals tamb sest demostrant ms complexa grcies al coneixement de noves aglomeracions. Levoluci posterior al perode rom tamb ha entrat en discussi, especialment pel que fa a lpoca islmica, sobre la qual es discuteix si el camp va quedar poblat o despoblat, tema que resol en sentit positiu el diagrama pollnic realitzat dins del marc del projecte.
Els ltims hereus. Una recerca d'histria oral sobre els grans propietaris rurals de la regi de Girona
Resumo:
Articles que estudia la transformaci experimentada pels propietaris rurals de les comarques gironines durant el segle XX i, sobretot, durant els darrers cinquanta o seixanta anys
Resumo:
Article que analitza l'impacte, que histricament, ha tingut el desenvolupament econmic sobre el medi ambient
Resumo:
L"article presenta l"entorn histric de les gramtiques universals del segle xvii. Descriu el moviment cultural de l"abadia de Port-Royal, en els vessants religis, poltic, pedaggic i cientfic. Analitza els principis de la Grammaire gnrales et raisonne d"Antonie Arnauld i Claude Lancelot. Considera la relaci de la gramtica amb la Logique d"A. Aranuld i Pierre. Nicole. I examina la recepci que ha tingut la gramtica de Port-Royal a la histria de la Lingstica, en especial a partir de la tesi de Noam Chomsky sobre la lingstica cartesiana. La controvertida postura de Chomsky, rebutjada per la crtica, instrueix sobre els processos de construcci de la historiografia
Resumo:
Malgrat la important revifalla que en els darrers anys han experimentat els estudis histrics, entre els quals cal incloure els d"histria de l"art, centrats en l"antic bisbat, l"antic terme i la ciutat mateixa de Tortosa, avui encara resulta relativament escs el coneixement que tenim tant dels materials de la construcci com dels mestres que van construir en aquest territori durant les poques medieval i moderna.1 Aquest breu estudi, basat en un nic document,2 pretn ser, simplement, una petita aportaci a la histria de l"arquitectura setcentista tortosina, i pretn serho en els dos vessants esmentats abans: el dels materials de la construcci i el dels mestres.
Resumo:
El fet que la pintura decorativa del darrer quart del Set-cents sigui una de les manifestacions plstiques ms interessants de la produccin catalana del moment ha estat el motor impulsor de la nostra dedicaci al tema dins el marc del projecte de recerca ACAF/ART. Aix, centrarem la nostra ponncia en els programes decoratius del palaus barcelonins d'aquest perode.
Resumo:
En aquest treball es vol insistir en la necessitat d'estudiar alguns fets reals contemporanis que s'amagaven darrere el discurs pairalista. Corn a element de reflexi general, que convida a una comparaci en l'mbit europeu, es proposa lanlisi dels canvis en la concepci i en les practiques de la propietat que caracteritzaren el perode comprs, a Catalunya, entre les campanyes unitries de la dcada de 1880 sobre la codificaci i la discussi abrandada sobre la llei de contractes de conreu dels anys trenta. Com a temes concrets, es far referncia als debats sobre lemfiteusi i la parceria -institucions recurrentment proclamades com a instruments de benestar social- aix com a la necessitat d'estudiar, si aquest s el cas, les prctiques de resistncia social que acompanyaren aquests debats. Quan intentem posar en relaci els dos tipus de reflexi, la retrica del dret apareixer com una arma ideolgica en mans dels propietaris, per es revelaran algunes prctiques judicials que simultniament i progressivament hauran afavorit emfiteutes, parcers i, en general, els possedors de la terra. Aquesta utilitzaci del dret com a arma de lluita social no solament influir; decisivament en els discursos terics dels juristes, sin que trencar definitivament la unitat del discurs pairalista
Resumo:
L'article descriu les principals aportacions i activitats desenvolupades entorn de la histria del llibre, les biblioteques i la lectura al nostre pas en els anys 2008 i 2009. Una exhaustiva revisi bibliogrfica analitza les obres que han aparegut en cadascun dels mbits estudiat. En altres apartats, s'identifiquen les principals lnies de recerca i les diverses accions destinades a la difusi. La quantitat, qualitat i varietat de les aportacions sn un indicador de l'inters que els temes estudiats susciten entre la comunitat cientfica i bibliotecria, i posen de relleu l'amplitud cronolgica i la multiplicitat de mirades amb qu s'aborden els estudis i els projectes.
Resumo:
El febrer de 2001 moria a Santa Cristina dAro Jordi Verri i Faget, personatge polifactic que al llarg de la seva vida shavia dedicat a diferents tasques sempre en defensa i reconeixement de la cultura i la pedagogia catalanes. Investigador incansable, ens deixava un important llegat fruit de la seva passi pels llibres i del seu inters per la nostra histria educativa, una part del qual era donat a la Universitat de Girona. Aquest fons documental s el punt de partida daquest estudi, que vol aprofundir en la figura de Verri, contextualitzar el seu fons i valorar qu significa per la nostra pedagogia. Aquest s un reconeixement a Jordi Verri i a la seva tasca, que representa una important aportaci a la histria de leducaci catalana
Resumo:
En aquest treball es parteix de la concepci que la histria oral i les histries de vida sn elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. Sexposa el testimoni dun ciutad de Girona, Narcs Lecha, el meu avi matern, durant el perode de la Segona Repblica, la Guerra Civil i lexili. A partir del qual extraurem diferents aspectes collectivament rellevants. Lobjectiu principal daquest treball s lestudi i la difusi duna histria de vida que ens aporta coneixement sobre un perode cabdal de la nostra histria
Resumo:
En aquest treball es parteix de la concepci que la histria oral i les histries de vida sn elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. Sexposa el testimoni dun ciutad de Girona, Narcs Lecha, el meu avi matern, durant el perode de la Segona Repblica, la Guerra Civil i lexili. A partir del qual extraurem diferents aspectes collectivament rellevants. Lobjectiu principal daquest treball s lestudi i la difusi duna histria de vida que ens aporta coneixement sobre un perode cabdal de la nostra histria
Resumo:
To make maps to know history: contributions from the cartography to the study of the early middle ages. The accomplishment of maps can allow us to know many aspects that documents written do not allow us to have knowledge. This paper focuses on the boundaries of the townships or the parishes, on the routes and ways, and on the place names or on the invocations of the churches, in order to get to know like it was the territory in the early medieval centuries. One reaches the conclusion that often the limits, the ways and the settlements were created at early middle ages. This study allows to raise the ruptures and the continuities that took place throughout these centuries in the settlement.
Resumo:
In the history of food shortages and subsistence crises which affected the Catalan counties during the eleventh and twelfth centuries, the famine of 1129-1131 deserves special mention. Originating in the war of 1128 involving the Empord and neighboring counties, this famine affected the city of Barcelona and other points of Catalonia (Winter, 1131) and created conditions for the spread of a deadly epidemic (July 1130 -January 1132).
