1000 resultados para Fortificacions -- Catalunya -- Àger
Resumo:
Es va avaluar el contingut del sl en Mn, Cu, Zn, Ni i Cd fent una extracci amb DTPA, segons el mtode de Lindsay i Norvell (1969). Les mostres analitzades procedien de parcelles agrcoles d'arreu de Catalunya, conservades al Banc de Mostres de Sls del Mapa de Sls de Catalunya del DARP. Els resultats es van agrupar per sistemes agrcoles en funci de l'origen de les mostres, ja que dins de cada un es pot assumir una reducci important en l'interval de variaci de diferents factors. Es va realitzar una comparaci estadstica entre els valors mitjans dels diferents sistemes agrcoles, entre els valors mitjans de les dues profunditats de sl considerades, i una interpretaci agronmica. Els resultats van indicar que els sls procedents d'horticultura intensiva del Maresme sn els que tenen continguts disponibles ms elevats dels metalls considerats. D'altra banda, es fa pals que els valors estan condicionats tant pel material originari del sl com per l'acci antrpica. Per al Cu i el Zn en les mostres de sls del Maresme els continguts trobats estan molt per sobre dels mnims considerats com a agronmicament satisfactoris.
Resumo:
The consolidation of an agricultural economy based in extensive cereals production influenced the development of the typical communities of the plains of western Catalonia during the second millennium BC and the first centuries of the first and differentiated them from the villages of the coast. This paper analyzes the occupation and exploitation pattems of temtories, settlements and specially the development of stone architecture in the Bronze and Iron Age periods. We characterise the process that leads from the first open-air sedentary settlements to the agricultural settlements in early and middle Bronze Age period and the appearance of wellbuilt houses and town planning during the late Bronze Age. We can asses the contribution of the early Urnfield period and link the kind of settlement, the town plan, the architecture and building techniques - which centuries later characterised the Ibero-Ilergeta society - to their origin during the later Urnfield period: systematic exploitation of lands suitable for agriculture (Urgell, Monegros), the phenomenon of concentration-depopulation and the decrease in number of settlements combined with an increase in size.
Resumo:
Avaliou-se, em laboratrio, a no-preferncia para alimentao de Epicauta atomaria em diferentes espcies de maracuja, em teste com e sem chance de escolha. Verificou-se a melhor densidade de insetos que proporcionam a discriminao quanto aos graus de resistncia. Para avaliao, utilizaram P. setacea, P. alata, P. edulis, P. cincinnata e P. laurifolia. Para os testes com e sem chance de escolha, a no-preferncia para alimentao foi avaliada atravs da atratividade, onde foi contado o nmero de insetos atrados por espcie, em placa de Petri. As espcies P. laurifolia e P. alata foram resistentes a E. atomaria, expressando o tipo de resistncia no-preferncia para alimentao. As densidades de E. atomaria que melhor discriminaram as espcies de maracujazeiro, so trs e cinco (teste com chance de escolha) e dois (teste sem chance de escolha). P. edulis, P. setacea e P. cincinnata so suscetveis a E. atomaria.
Resumo:
A partir de la necessitat de conixer les bases del propi present i d'assolir puntals on arrelar els discursos de futur, ara i ads les diferents collectivitats es remeten als orgens, "l'obsessi pels orgens" deia Marc Bloch. I aquests, en una Europa que parla de l'Edat Mitjana com la infantesa de la prpia identitat, s'aboquen a una poca medieval on conflueixen -en el que des de la llunyania de la nostra quotidianitat pot semblar una amalgama poc destriada- tant les realitats gresoladores dels actuals signes d'identitat culrurals, socials i lingstics, com les projeccions que delerosament hi cerquen les justificacions del present i els condicionants del furur. Aix doncs, conv apamar b l'espai fsic i conceptual per definir adientment la realitat existent en aquells moments que han alimentat les arrels d'identitats que, travessant diferents estmuls al llarg de la histria, han menat fins als nostres dies.
Resumo:
El cort s una magistratura judicial local documentada des del tombant del segle XI al XII amb un caire representatiu comtal prpia dels indrets repoblats tant sota domini del titular de Barcelona com de lurgellenc, la qual es veur afectada per la feudalitzaci, pel desenvolupament urb i per laplicaci de frmules romanistes, alhora que aviat ser espill de les relacions entre el poder municipal i la corona fins haver dintegrar-se, a partir del pas del segle XIII al XIV, en les institucions jurisdiccionals batliars i vicarials. Malgrat la seva arrelada presncia, la historiografia sols nha apuntat determinats trets destacats grcies a notoris treballs allats fruit, bsicament, de lesfor de Klpfel i Lalinde, cosa que no ha impedit les evidents i excesssives dificultats actuals en la comprensi de la instituci i el seu desenvolupament. Potser, doncs, s bo de contribuir a lhomenatge al Dr. Manuel Riu amb latenci posada en el cort, malgrat que la limitaci despai disponible obliga a reduir laportaci a lesbs dels eixos articuladors de la figura i la seva evoluci.
Resumo:
This study is trying to evidence how Gothic entered Catalonia in the XIII century, specially in the Seu Vella of Lleida. First only partially with the introduction of isolated elements that, essentially, did not alter the leading Romanesque, particularly the prompted arch and the cross vault; but on the last third of the XIII century, the gothic elements are well manifested leading to its total introduction in 1300.
Resumo:
Amb aquest estudi intentarem analitzar algunes de les caracterstiques de les terres de conreu a Catalunya, a l'edat mitjana, especialment entre els segles X i XII. A partir d'una anlisi del significat dels noms utilitzats a l'poca, veurem les caracterstiques que tenien els terrenys dedicats al conreu, segons la documentaci escrita; tamb veurem com es crearen i, finalment, la relaci que hi havia entre aquestes terres de conreu i els llocs de poblament, d'una forma especial en les contrades on va predominar l'hbitat dispers.
Resumo:
In the history of food shortages and subsistence crises which affected the Catalan counties during the eleventh and twelfth centuries, the famine of 1129-1131 deserves special mention. Originating in the war of 1128 involving the Empord and neighboring counties, this famine affected the city of Barcelona and other points of Catalonia (Winter, 1131) and created conditions for the spread of a deadly epidemic (July 1130 -January 1132).
Resumo:
En el present treball analitzarem el pensament, actituds i valors del grup dominant liberal en la ciutat de Lleida durant l'poca isabelina (1833-1868). El nostre propsit ser el dintentar superar les evidents diferncies ideolgiques que havia entre els seus membres (principalment les poltiques entre liberals moderats i progressistes) per trobar els valors bsics acceptats en el comportament social dominant en la Lleida de mitjan segle XIX. D'aquesta manera, delimitant aquesta actitud collectiva intentarem arribar a la mentalitat de la comunitat al voltant de les seves costums.
Resumo:
En el presente artculo se aborda la problemtica de la victimizacin de inmigrantes, partiendo de una revisin de las aportaciones de las investigaciones realizadas en diversos pases, destacando los factores que inciden en la existencia de un riesgo diferencial de victimizacin de este colectivo. A partir de ah, se presentan los resultados de una encuesta de victimizacin de ciudadanos colombianos residentes en Catalua, con un anlisis comparado de los mismos en relacin con otros datos de victimizacin, del que se extraen algunas conclusiones para un mejor conocimiento del fenmeno y el diseo de polticas de prevencin.
Resumo:
La ciutat a Alandals s lespai hegemnic del poder pblic emiral i posteriorment califal. Partint de la ciutat de Lleida, analitzem la evoluci des del segle VIII fins al segle XI de la consolidaci dels espais urbans com a representants del poder. Talment, aquests, capitalitzen els districtes o cores, mitjanant una xarxa de ciutats i fortificacions que li donen cohesi interna. Parallelament, es vertebra i senvigoritza una societat urbana partint delements comuns didentitat i dun discurs ideolgic af a la dinastia Omeia. La gent de la ciutat representen una part de la societat andalusina, darrels hispanovisigodes, i alhora, assumeixen lhegemonia cultural de lIslam, tot convivint en la nova realitat polticosocial.
Resumo:
A causa de la rpida evoluci de la tecnologia, una gran quantitat de publicacions sobre pastures i farratges fetes a Catalunya han quedat oblidades. Saprofita loportunitat de participar en el projecte Tipificacin, cartogra- fa y evolucin de los pastos espaoles (1800-2004) per posar al dia la revisi bibliogrfica.Amb la nostra recerca shan trobat 316 articles o llibres sobre cultius farratgers i 159 sobre prats i pastures que en aquest treball es presenten ordenats per cultius.
