“Policy Scepticism” and the Impact of Scottish Higher Education Institutions (HEIs) on their Host Region: Accounting for Regional Budget Constraints under Devolution

A “policy scepticism” has emerged that challenges the results of conventional regional HEI impact analyses. Its denial of the importance of the expenditure impacts of HEIs appears to be based on a belief in either a binding regional resource constraint or a regional public sector budget constraint. In this paper we provide a systematic critique of this policy scepticism. However, while rejecting the extreme form of policy scepticism, we argue that it is crucial to recognise the importance of the public-sector expenditure constraints that are binding under devolution. We show how conventional impact analyses can be augmented to accommodate regional public sector budget constraints. While our results suggest that conventional impact studies overestimate the expenditure impacts of HEIs, they also demonstrate that the policy scepticism that treats these expenditure effects as irrelevant neglects some key aspects of HEIs, in particular their export intensity.

“Policy Scepticism” and the Impact of Welsh Higher Education Institutions (HEIs) on their Host Region: Accounting for Regional Budget Constraints

This paper replicates the analysis of Scottish HEIs in Hermannsson et al (2010b) for the case of Wales in order to provide a self-contained analysis that is readily accessible by those whose primary concern is with the regional impacts of Welsh HEIs. A “policy scepticism” has emerged that challenges the results of conventional regional HEI impact analyses. This denial of the importance of the expenditure impacts of HEIs appears to be based on a belief in either a binding regional resource constraint or a regional public sector budget constraint. In this paper we provide a systematic critique of this policy scepticism. However, while rejecting the extreme form of policy scepticism, we argue that it is crucial to recognise the importance of the publicsector expenditure constraints that are binding under devolution. We show how conventional impact analyses can be augmented to accommodate regional public sector budget constraints. While our results suggest that conventional impact studies overestimate the expenditure impacts of HEIs, they also demonstrate that the policy scepticism that treats these expenditure effects as irrelevant neglects some key aspects of HEIs, in particular their export intensity.

“Policy Scepticism” and the Impact of Northern Irish Higher Education Institutions (HEIs) on their Host Region: Accounting for Regional Budget Constraints

This paper replicates the analysis of Scottish HEIs in Hermannsson et al (2010b) for the case of Northern Ireland. The motivation is to provide a self-contained analysis that is readily accessible by those whose primary concern is with the regional impacts of Northern Irish HEIs. A comparative analysis will follow in due course. A “policy scepticism” has emerged that challenges the results of conventional regional HEI impact analyses. This denial of the importance of the expenditure impacts of HEIs appears to be based on a belief in either a binding regional resource constraint or a regional public sector budget constraint. In this paper we provide a systematic critique of this policy scepticism. However, while rejecting the extreme form of policy scepticism, we argue that it is crucial to recognise the importance of the public sector expenditure constraints that are binding under devolution. We show how conventional impact analyses can be augmented to accommodate regional public sector budget constraints. While our results suggest that conventional impact studies overestimate the expenditure impacts of HEIs, they also demonstrate that the policy scepticism that treats these expenditure effects as irrelevant neglects some key aspects of HEIs, in particular their export intensity.

“Policy Scepticism” and the Impact of London-based Higher Education Institutions (HEIs) on the economy of England: Accounting for Alternative Uses of Public Expenditure

This paper replicates the analysis of Scottish HEIs in Hermannsson et al (2010a) for the case of London-based HEIs’ impact on the English economy in order to provide a self-contained analysis that is readily accessible by those whose primary concern is with the regional impacts of London HEIs. A “policy scepticism” has emerged that challenges the results of conventional regional HEI impact analyses. This denial of the importance of the expenditure impacts of HEIs appears to be based on a belief in either a binding regional resource constraint or a regional public sector budget constraint. In this paper we provide a systematic critique of this policy scepticism. However, while rejecting the extreme form of policy scepticism, we argue that it is crucial to recognise the importance of alternative uses of public expenditure, and show how conventional impact analyses can be augmented to accommodate this. While our results suggest that conventional impact studies overestimate the expenditure impacts of HEIs, they also demonstrate that the policy scepticism that treats these expenditure effects as irrelevant neglects some key aspects of HEIs, in particular their export intensity.

Avaluació del risc ambiental de productes farmacèutics en l'àmbit català

S’ha dut a terme una Avaluació del Risc Ambiental dels productes farmacèutics més consumits en l’àmbit català treballant sobre un model de planta de tractament d’aigües residuals determinat. La Concentració ambiental estimada (PEC) pel medi aquàtic s’ha calculat a partir de dades fisicoquímiques dels fàrmacs tenint en compte una sèrie d’hipòtesis i suposicions prèvies. La Concentració estimada de no-efecte (PNEC) s’ha estimat mitjançant dades d’ecotoxicitat extretes de l’ECOSAR. Es considera que hi ha afecció al medi quan la relació PEC/PNEC excedeix d’1; en aquest estudi s’ha obtingut que l’Ibuprofèn, el Diclofenac i l’Atorvastatina superen aquest valor suposant, per tant, un risc per al medi ambient. D’aquesta manera es mostra que l’eliminació dels fàrmacs durant el procés de la depuració de les aigües residuals no resulta totalment eficient.

Plan de gestión de energías renovables en el Monasterio Sakya Tashi Ling del Garraf

En el presente estudio se han analizado las posibilidades de reducción del impacto ambiental que genera el consumo de energía en el Monasterio budista Sakya Tashi Ling del Parque del Garraf, mediante la mejora de la eficiencia energética de los edificios y la producción de la energía consumida a partir de fuentes de energía renovables. Se ha realizado un inventario exhaustivo de los flujos energéticos de entrada del Monasterio: electricidad y combustibles fósiles, y el análisis de estos datos ha permitido observar que la mayor parte del consumo energético del Monasterio tiene como uso final la iluminación. El consumo total de energía se ha cuantificado en 138 kWh/m2/año y la emisiones de CO2 en 177 kg CO2/m2/año. A partir de estos datos se ha estudiado la posibilidad de reducir el consumo y abastecer la demanda energética del Monasterio a través de fuentes de energía renovable como las placas solares fotovoltaicas o las calderas de biomasa. Para alcanzar este objetivo se han propuesto tres escenarios posibles con costes económicos y resultados muy distintos. A diferencia de los escenarios “Edificio Energía Plus” y “Edificio Energía 0”, el tercer escenario propuesto, que trataba de alcanzar el triple objetivo del Plan 20/20/20 (producir a partir de fuentes renovables el 20% de la energía consumida, aumentar en una 20% la eficiencia energética y reducir en un 20% las emisiones de CO2 derivadas del uso de la energía) ha resultado ser muy viable económicamente: la inversión necesaria se amortizaría en tan sólo 5 años.

Going beyond energy intensity to understand the energy metabolism of nations: the case of Argentina

The link between energy consumption and economic growth has been widely studied in the economic literature. Understanding this relationship is important from both an environmental and a socio-economic point of view, as energy consumption is crucial to economic activity and human environmental impact. This relevance is even higher for developing countries, since energy consumption per unit of output varies through the phases of development, increasing from an agricultural stage to an industrial one and then decreasing for certain service based economies. In the Argentinean case, the relevance of energy consumption to economic development seems to be particularly important. While energy intensity seems to exhibit a U-Shaped curve from 1990 to 2003 decreasing slightly after that year, total energy consumption increases along the period of analysis. Why does this happen? How can we relate this result with the sustainability debate? All these questions are very important due to Argentinean hydrocarbons dependence and due to the recent reduction in oil and natural gas reserves, which can lead to a lack of security of supply. In this paper we study Argentinean energy consumption pattern for the period 1990-2007, to discuss current and future energy and economic sustainability. To this purpose, we developed a conventional analysis, studying energy intensity, and a non conventional analysis, using the Multi-Scale Integrated Analysis of Societal and Ecosystem Metabolism (MuSIASEM) accounting methodology. Both methodologies show that the development process followed by Argentina has not been good enough to assure sustainability in the long term. Instead of improving energy use, energy intensity has increased. The current composition of its energy mix, and the recent economic crisis in Argentina, as well as its development path, are some of the possible explanations.

Pla d'acció d'energia sostenible al monestir tibetà Sakya Tashi Ling

El Monestir Budista del Garraf presenta un Pla Executiu per a l’ampliació del monestir. Amb la finalitat de millorar l’eficiència energètica en el futur monestir, s’estima el consum en compliment amb alguns criteris del Decret d’Ecoeficiència. Posteriorment, es realitza una comparació del consum actual del sistema amb l’estimat, analitzant les dades de manera global i per subsistemes. Mitjançant la realització d’un inventari del consum actual, l’estimació del consum futur, l’eficiència energètica i els potencials de captació d’energies renovables, es realitza un estudi per la implantació d’energies renovables al monestir. Es realitzen i s’avaluen les propostes per tal d’augmentar l’estalvi energètic del monestir i disminuir l’impacte ambiental. Es realitza l’estudi de dos escenaris energètics: el cobriment del 20% de la demanda energètica amb energies renovables (Pacte d’Alcaldes) i l’abastiment complet del consum amb energies renovables. Valorant diferents criteris ambientals, socials i econòmics es recomanen propostes per la seva aplicació.

Impacte ambiental dels iots en els ports de Sitges: anàlisi comparativa

Els ports esportius a nivell català han augmentat considerablement a causa de la creixent afició a la navegació i els esports nàutics. L’increment de la demanda d’amarratges al port i la conseqüent concentració d’iots, ha implicat la necessitat d’un estudi dels seus impactes potencials. El Port Garraf té un impacte més reduït degut a que prioritzen les embarcacions de vela, en canvi pel que fa al Port d’Aiguadolç i Port Ginesta la proporció d’embarcacions a motor és superior, per tant tindran un consum més elevat de combustible. Pel que fa a residus especials, concretament olis, els tres ports tenen un impacte sever per la difícil recuperació del medi en cas d’accident, encara que hi ha una bona gestió en els ports. Per acabar el Port d’Aiguadolç és el que té un consum d’aigua superior. Segons la comparació que s’ha realitzat dels diferents fluxos, es pot concloure que el port Ginesta és el més sostenible. Gràcies a la bona gestió portuària i a la sensibilització dels usuaris del port, tot i tenir major superfície i més quantitat d’embarcacions, aquest port és el que té menors impactes potencials.

Estudi preliminar per la creació d'una nova categoria d'impacte ambiental dins el marc de l'ACV: la dimensió natural del paisatge

L’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) és una eina emprada per gestionar els impactes ambientals i els recursos usats al llarg del cicle de vida d’un bé o servei. Existeixen reptes de futur en el desenvolupament de l’ACV, tals com la introducció de noves categories d’impacte ambiental, que permetin una anàlisi més específica dels impactes sobre determinats elements del medi, com ara el paisatge. En el present estudi s’analitza la dimensió natural del paisatge per tal de proposar la creació d’un índex de paisatge. Així doncs, s’han revisat les noves propostes de categories d’impacte en ACV que inclouen directament o indirecta el paisatge i s’ha analitzat una mostra de 33 estudis d’indicadors de paisatge. Aquesta cerca deriva en l’elecció de 6 indicadors: els usos del sòl, la diversitat paisatgística, la fragmentació, la connectivitat, la riquesa d’espècies i la densitat de carreteres. En la determinació dels seus respectius mètodes de càlcul s’ha detectat la importància de l’ús dels SIG, l’elecció d’una base de dades d’usos del sòl comuna (CORINE) i les interrelacions que existeixen entre indicadors. La proposta de l’índex hauria de poder ésser un punt de partida per a futurs estudis en aquest àmbit i derivar en una nova categoria d’impacte de paisatge, donat que caldrà estudiar alguns elements, com la interrelació entre indicadors.

Estimation of Aedes aegypti (Diptera: Culicidae) population size and adult male survival in an urban area in Panama

Traditional mosquito control strategies rely heavily on the use of chemical insecticides. However, concerns about the efficiency of traditional control methods, environmental impact and emerging pesticide resistance have highlighted the necessity for developing innovative tools for mosquito control. Some novel strategies, including release of insects carrying a dominant lethal gene (RIDL®), rely on the sustained release of modified male mosquitoes and therefore benefit from a thorough understanding of the biology of the male of the species. In this report we present the results of a mark-release-recapture study aimed at: (i) establishing the survival in the field of laboratory-reared, wild-type male Aedes aegypti and (b) estimating the size of the local adult Ae. aegypti population. The study took place in Panama, a country where recent increases in the incidence and severity of dengue cases have prompted health authorities to evaluate alternative strategies for vector control. Results suggest a life expectancy of 2.3 days for released male mosquitoes (confidence interval: 1.78-2.86). Overall, the male mosquito population was estimated at 58 males/ha (range 12-81 males/ha), which can be extrapolated to an average of 0.64 pupae/person for the study area. The practical implications of these results are discussed.

Characterization of lead-recycling facility emissions at various workplaces : major insights for sanitary risks assessment

Most available studies on lead smelter emissions deal with the environmental impact of outdoor particles, but only a few focus on air quality at workplaces. The objective of this study is to physically and chemically characterize the Pb-rich particles emitted at different workplaces in a lead recycling plant. A multi-scale characterization was conducted from bulk analysis to the level of individual particles, to assess the particles properties in relation with Pb speciation and availability. Process PM from various origins were sampled and then compared; namely Furnace and Refining PM respectively present in the smelter and at refinery workplaces, Emissions PM present in channeled emissions.These particles first differed by their morphology and size distribution, with finer particles found in emissions. Differences observed in chemical composition could be explained by the industrial processes. All PM contained the same major phases (Pb, PbS, PbO, PbSO4 and PbO·PbSO4) but differed on the nature and amount of minor phases. Due to high content in PM, Pb concentrations in the CaCl2 extractant reached relatively high values (40 mg.L-1). However, the ratios (soluble/total) of CaCl2 exchangeable Pb were relatively low (< 0.02%) in comparison with Cd (up to 18%). These results highlight the interest to assess the soluble fractions of all metals (minor and major) and discuss both total metal concentrations and ratios for risk evaluations. In most cases metal extractability increased with decreasing size of particles, in particular, lead exchangeability was highest for channeled emissions. Such type of study could help in the choice of targeted sanitary protection procedures and for further toxicological investigations. In the present context, particular attention is given to Emissions and Furnace PM. Moreover, exposure to other metals than Pb should be considered. [Authors]

De viles rurals a indrets de la regió metropolitana de Barcelona: transformacions històriques del paisatge a la Vall del Congost (Figaró-Montmany, l’Ametlla del Vallès i la Garriga, 1850-2010)

El projecte ha assolit la majoria d’objectius, ajustats a la reducció d'una quarta part de l'import concedit: 1) caracteritzar la transformació del paisatge agro-forestal i urbà a dos municipis de la vall del Congost, La Garriga i Figaró-Montmany, reconstruint amb SIG els mapes d'ús del sòl de 1854, 1949, 1956 i 2005, obtenint per intersecció de cobertes les matrius dels canvis d'ús; i 2) avaluar amb l’índex de connectivitat ecològica l'impacte ambiental d'aquells canvis des del punt de vista de la biodiversitat i la resiliència del paisatges, amb un especial èmfasi en la reforestació induïda per l'abandonament rural i la pèrdua de paisatges en mosaic, en un àmbit més gran pel període 1956-1993-2005. Aquests resultats han permès preparar varis articles per publicar en co-autoría a revistes com Landscape History, Environment and History o Landscape and Urban Planning. Ja és a punt de poder-se lliurar el primer amb el títol de "Looking backwards into a Mediterranean edge environment: Landscape changes and ecological connectivity in El Congost Valley (province of Barcelona, Catalonia) 1850-2005", incloent dos objectius esmentats a la memòria: identificar les principals forces motores d'aquells canvis en el paisatge relacionant els usos del sòl amb les formes d'ordenació del territori, caracteritzar-ne les forces rectores econòmico-socials i el paper jugat per la protecció del Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bertí. Els resultats també permetran abordar en el futur altres aspectes, com per exemple estimar el potencial energètic de la biomassa local tot cercant que el seu aprofitament generi sinèrgies territorials positives per a l'ecologia del paisatge amb la recuperació d’una ramaderia extensiva i una agricultura ecològica que facin possible la restauració dels paisatges en mosaic. L'estudi ha pogut incorporar un aspecte inicialment no previst, el cens d'orquídies mediterrànies a Figaró-Montmany elaborat pel naturalista Paul Wilcox

Extracção de areia na Praia de Calhetona (Ilha de Santiago, Cabo Verde) : causas, processos e consequências

A extracção de areia nas praias do mar, nas bacias hidrográficas e nas encostas montanhosas, tem sido prática de muitas famílias cabo-verdianas. A Praia de Calhetona foi uma das que nos últimos anos sofreu degradação significativa, em função da apanha clandestina de areia, sem qualquer plano de extracção, destinada a construção civil. A extracção de areia, para vender ou para a autoconstrução, é efectuada em família por indivíduos, maioritariamente do sexo feminino, de baixa renda ou sem profissão remunerada. O processo de extracção de areia na Praia de Calhetona teve o seu ponto alto nos anos 80, diminuindo consideravelmente com a escassez de areia e implementação do Decreto – Lei nº 69/97, de 3 de Novembro, que visava disciplinar a exploração de inertes nas praias. Em face da pesquisa feita, baseada no estudo de caso, ficou expresso que os inquiridos implicados na actividade de extracção clandestina de areia correm riscos elevados para obterem lucros reduzidos. Quem efectivamente beneficia são os camionistas que compram esse inerte e o vendem pelo dobro do preço. Qualquer actividade de exploração de recursos naturais causa impactes sobre o espaço de actuação. No caso da Praia de Calhetona, observa-se o recuo da linha de costa, a quase ausência de areia e a desertificação de propriedades nas suas proximidades, para além dos impactes negativos sobre o turismo, a função balnear e a desova de tartaruga. Apesar de tudo, constata-se uma consciência generalizada dos impactes ambientais causados pelos inquiridos, os quais, no entanto, alegam que a extracção de areia é uma das alternativas para garantir a sobrevivência individual e das suas famílias.

Extracção de areia na Praia de Calhetona (Ilha de Santiago, Cabo Verde) : causas, processos e consequências

A extracção de areia nas praias do mar, nas bacias hidrográficas e nas encostas montanhosas, tem sido prática de muitas famílias cabo-verdianas. A Praia de Calhetona foi uma das que nos últimos anos sofreu degradação significativa, em função da apanha clandestina de areia, sem qualquer plano de extracção, destinada a construção civil. A extracção de areia, para vender ou para a autoconstrução, é efectuada em família por indivíduos, maioritariamente do sexo feminino, de baixa renda ou sem profissão remunerada. O processo de extracção de areia na Praia de Calhetona teve o seu ponto alto nos anos 80, diminuindo consideravelmente com a escassez de areia e implementação do Decreto – Lei nº 69/97, de 3 de Novembro, que visava disciplinar a exploração de inertes nas praias. Em face da pesquisa feita, baseada no estudo de caso, ficou expresso que os inquiridos implicados na actividade de extracção clandestina de areia correm riscos elevados para obterem lucros reduzidos. Quem efectivamente beneficia são os camionistas que compram esse inerte e o vendem pelo dobro do preço. Qualquer actividade de exploração de recursos naturais causa impactes sobre o espaço de actuação. No caso da Praia de Calhetona, observa-se o recuo da linha de costa, a quase ausência de areia e a desertificação de propriedades nas suas proximidades, para além dos impactes negativos sobre o turismo, a função balnear e a desova de tartaruga. Apesar de tudo, constata-se uma consciência generalizada dos impactes ambientais causados pelos inquiridos, os quais, no entanto, alegam que a extracção de areia é uma das alternativas para garantir a sobrevivência individual e das suas famílias.