El pensament a les Balears durant els segles XIX i XX.'El pensamiento en las Baleares durante los siglos XIX y XX'.

Resumen tomado del propio recurso

La cultura a Eivissa i Formentera (segles XIX i XX).'La cultura en Ibiza y Formentera (siglos XIX y XX)'.

Resumen tomado del propio recurso

El folklore i l'etnografia a les Balears : segles XIX i XX.'El folklore y la etnografía en las Baleares : siglos XIX y XX'.

Resumen tomado del propio recurso

Les organitzacions juvenils a les Balears (segles XIX i XX).'Las organizaciones juveniles en las Baleares (siglos XIX y XX)'.

Resumen tomado del propio recurso

Història social de l'escola a la Catalunya central. Vic 1830-1900

En aquesta tesi es valora l'impacte social que comporta per a la ciutat de Vic el bastiment d'un nou sistema educatiu implantat per l'estat liberal en el transcurs del segle XIX. L'estudi s'estructura a partir de: l'anàlisi del discurs i de les accions de les elits locals; de les actituds de les famílies; del sorgiment i consolidació dels i les mestres; i de l'escola com a espai educatiu: Vic esdevé un cas molt particular perquè és capital de bisbat però no de província; perquè exerceix una notable influència sobre el territori i perquè és zona de frontera entre el liberalisme i el carlisme. La tesi valora fins a quin punt tots els agents implicats en la qüestió educativa s'interconecten i com des de l'àmbit local es viuen les transformacions del segle XIX.

La consolidació de la propietat pagesa a Catalunya (el Baix Empordà , 1850-1940)

Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada.

"Relíquias de casa velha : uma leitura do Rio de Janeiro e do Brasil do século XIX e início do XX através do olhar do escritor e do funcionário público Machado de Assis"

Este trabalho é uma leitura interpretativa do último livro de contos de Machado de Assis, Relíquias de Casa Velha (1905). Em nossa análise, procuramos observar o olhar do escritor sobre a cidade do Rio de Janeiro do século XIX, que serve de cenário para a obra machadiana, e sobre as transformações urbanas que ocorreram na cidade no início do século XX. Além disso há nesse trabalho, uma tentativa de identificar algumas relações entre a temática dos contos e as atividades desenvolvidas por Machado de Assis como funcionário público do Governo Federal. Numa leitura histórica, geográfica e literária, procura-se entender a ótica do escritor sobre a História do Brasil e analisar sua qualidade contística.

Continente Improvável : artes visuais no Rio Grande do Sul do final do século XIX a meados do século XX

Este trabalho trata das dificuldades de formação do campo artístico no Rio Grande do Sul, Brasil, desde o final do século XIX até meados do século XX, articulando perspectivas econômicas e sociais com ações pontuais de indivíduos e de grupos que tiveram participação na construção de uma história regional, segmentada e descontínua, que ainda não foi incorporada a uma narrativa geral da arte brasileira. A pesquisa, que, além de envolver levantamento empírico e historiográfico, também inclui análise formal de obras produzidas em diferentes períodos, procurou estabelecer nexos entre fenômenos que, até o presente momento, tinham sido tratados de maneira isolada. Independentemente do potencial artístico, da capacidade intelectual, ou da disposição para trabalhar em prol da coletividade, todos os indivíduos estudados se defrontaram com resistências e desafios, que variaram em grau e intensidade, por parte do conjunto da sociedade gaúcha, e o reconhecimento social só aconteceu depois de encontrarem aceitação em centros artísticos mais tradicionais. Assim, a despeito da existência de artistas e de agentes culturais bastante ativos, o campo artístico, propriamente dito, não encontrou formas concretas de existência no Rio Grande do Sul, pelo menos até o final dos anos de 1950, pela ausência de outros elementos necessários para sua estruturação.

Cartas oficiais norte-riograndenses dos séculos XVIII, XIX e XX : constituição e caracterização de um corpus diacrônico

The diachronic studies marked the first decades of the 20th century in Brazilian linguistics, passing by an ostracism period after the 50s. Mainly from the 90s especially with the project, created in 1997, Para a história do português brasileiro (PHPB), which has systemized, in national ambit, the programme related to the area of diachrony the historical studies retake forces and have gradually increased since then. Our work is set in the new scene of Brazilian historical linguistics and it is associated to two research programmes: i) the constitution of a diachronic corpus; ii) the diachrony of text and discourse. As regards the first programme, we made effort to constitute a diachronic corpus of official letters about Rio Grande do Norte, we called cartas oficiais norte-rio-grandenses, written in 18th, 19th and 20th centuries. The chosen for bureaucrat letters occurred for they represent a textual category very productive in historical contexts, mostly 18th and 19th centuries, in which the command of writing was the least and also because they bring, almost always explicitly, the information of where, when, for whom and from whom, as remembers Fonseca (2003). The rules for constituting the corpus were based, although not strictly, on the orientation from PHPB. In respect to the second programme, we set up on the ideas of coserian base came from the studies on discourse traditions (TD) (Koch, 1997; Kabatek, 2006) amongst which that the texts are shaped so as to follow their own tradition (Coseriu, 2007), and we turned to Diplomatics (Belloto, 2002) in order to do the characterization of this corpus by the application of concepts from Diplomatics and TD as well as by the presentation of the structures that form those official letters: their textual genres, a kind of TD, with their macrostructures; and some of their formulaic expressions (microstructures), another sort of TD. This stage of characterizing will pay attention, as far as possible, to the dynamic between tradition and innovation that happen in the actualization of those textual structures along the centuries. This work intends to contribute with the researches connected to Historical Linguistics in Rio Grande do Norte, more specifically the ones related to the constitution of diachronic corpora and to TD; and with the study of official documents, textual category about which there are almost no studies (cf. Silveira, 2007)

Construções com tópico marcado em cartas pessoais brasileiras dos séculos XVIII, XIX E XX

This dissertation is a research on the marked topic construction (CT) in Brazilian personal letters from eighteenth, nineteenth and twentieth centuries. The goal of our research is to verify if CT are present in the writing of Brazilians born in the centuries in question. Our research focus is based on the assumptions of generative theory (CHOMSKY 1981; 1986), which states that grammar is internalized in the mind / brain of the writers, with the emphasis on studies of grammatical change, as pointed texts by Paixão de Sousa (2004), Carneiro (2005); Galves, Namiuti and Paixão de Sousa (2006) and Martins (2009). Our corpus was extracted from Projeto Para a História do Português Brasileiro (PHPB) and Cartas Brasileiras coletânea de fontes para o estudo do português. We selected forty-six correspondents who should be inserted into the two criteria set out in this research: to be Brazilian and be born in the centuries mentioned above, so that we could find legitimate topic constructions of PB. This work is based on researches by Pontes (1987), Mateus et al. (2003), Araujo (2006, 2009), Berlinck, Duarte and Oliveira (2009), which actively support us in the study of this linguistic phenomenon in Portuguese. The results show that the marked topic construction in our corpus appear on the writing of Brazilians since the second half of the eighteenth century, while the typical constructions in Brazilian Portuguese locative topic, subject topic and copy topic - are already reflected in the I-language of the writers born in the second half of the nineteenth century and the first of the twentieth century

Os imigrantes alemães em Rio Claro: estratégias de sobrevivência e redes de sociabilidade nos séculos XIX e XX

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

A biblioteca da Fazenda Pinhal e o universo de leitura na passagem do século XIX para o século XX

Pós-graduação em Estudos Literários - FCLAR

Alegrias engarrafadas: os alcoóis e a embriaguez na cidade de São Paulo no final do século XIX e começo do XX

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Gráficos e Mutualismo: a trajetória da Associação Tipográfica Baiana (Salvador, final do século XIX e início do século XX)

Pós-graduação em História - FCLAS

Palavras viajeiras: circulação do conhecimento pedagógico em manuais escolares (Brasil/Portugal, de meados do século XIX a meados do século XX)

Na presente publicação apresenta-se análises de um conjunto de manuais escolares que circularam na Escola Normal brasileira e portuguesa entre meados do século XIX e meados do século XX a partir de diferentes olhares, reeditando em outra chave o processo original de circulação de ideias entre Brasil e Portugal no qual esses materiais se inserem. Orientados por outros estudos que tratam do mesmo tema, os autores realizaram recolha nos dois países a fim de comprovar a circulação do corpus empírico que, ao final, foi definido como fonte. Assim, chegou-se ao seguinte conjunto de manuais didáticos: Elementos de Pedagogia de Affreixo & Freire (1870); Curso Prático de Pedagogia Destinado aos Alunos-Mestres das Escolas Normaes Primarias e aos Instituidores em Exercício de Daligault (1874); Lições de Pedagogia Geral e de História da Educação de Pimentel Filho (1875); Lições de Pedologia e Pedagogia Experimental de Faria de Vasconcelos (1910); Lições de Metodologia, de Fonseca Lage (1920); A arte da leitura, de Mário Gonçalves Viana (1949) e Lições de Pedagogia, de Aquiles Archêro Junior (1955). Os pesquisadores utilizam diferentes lentes para tecer suas análises e, cada um segundo sua especialidade de pesquisa, aprofunda aspectos que, juntos, compõem um painel interpretativo sobre o processo de escolarização e seus espaços, a normatização do trabalho docente, os princípios que nortearam a seleção cultural para a escola primária, a constituição de modos e métodos de ensino para realizar os objetivos educacionais e a especificidade que assumem os materiais e o ensino da leitura e da escrita nessa instituição. Todas as análises reiteram a importância dos impressos na consolidação da escola primária portuguesa e brasileira, notadamente no que se refere às prescrições feitas nos manuais escolares que, em trânsito, configuram-se como palavras viajeiras.