New species of Alpaida (Araneae, Araneidae) from Rondônia, Brazil

ABSTRACT We described a new species of spider, Alpaida clarindoi sp. nov. (Araneidae), from the southwestern Amazon forest. The new species is distinguished from most Alpaida by the presence of a pair of shoulders spines. Females can be separated from similar species by the subquadrangular shape of the epigynum, and males by the shape of the terminal apophysis and the tegulum, which possess an apical pointed tip. Alpaida clarindoi sp. nov. is described based on both sexes.

Glutathion no sangue humano normal

1.) - Woodward-Fry's and Okuda-Hess technics were employed in the determination of blood glutathione in normal healthy adults of both sexes. 2.) - It was found more accurately results with the technic of Woodward and Fry than of any others for the dosage of G. S. H. of blood. 3.) - When the process of Okuda-Hess is modified by the use of an intern indicator (starch) the readings of the end-point are much more easy and therefore the results more exacts. 4.) - The averages of the data obtained for normal blood by the technic of Woodward and Fry were for men per hundred cubic cent. 27 mgrs (G.S.H); 6.6 mgrs. (G.S.S) and 33.6 mges. (G. T) and for women: 28.4 mgrs. (G.S.H), 7.8 mgrs. (G.S.S) and 36,2 mgrs. (G.T). 5.) - Autoxidation in the blood filtrate is only apreciated after 24 hs. In the first eight hours autoxidation is never observed. 6.) - The increase of glutathione in hyperglobulia is a function of the amount of red corpuscles. In acrocyanosis arterial blood is richest in these component than venous blood and this fact is in accordance with the observation of Blanchetière, Mélon and Binet for the experimental asphyxia of dogs.

Nivells de vida: antics i nous problemes

L’evolució de l’activitat econòmica s’analitza sovint en funció d’una noció de creixement que considera, de forma més o menys explícita, que l’augment de la producció, de la productivitat i dels ingressos són els principals indicadors de la eficiència econòmica i del benestar de la població. No obstant, en els darrers anys també s’ha anat constatant que la noció tradicional de creixement i les formes d’avaluar-lo presenten importants deficiències i que aquells processos no sempre han generat les millores en el benestar que calia esperar. En aquestes pàgines intentarem desenvolupar aquestes idees en tres apartats. En el primer farem algunes observacions sobre les diferents evolucions dels salaris rurals i urbans i sobre les dificultats existents alhora d’interpretar aquestes diferències en termes de nivells de vida. En el segon analitzarem algunes de les connexions que s’acostumen a fer entre nivells de renda i pautes alimentàries, i mostrarem que els canvis d’aquestes pautes han estat molt condicionats pels canvis experimentats en l’oferta d’aliments. En el tercer, veurem que indicadors com l’esperança de vida o l’alçada de la població no sempre s’han relacionat de la mateixa manera amb els nivells de renda, en haver influït també en la seva evolució dos grans grups de variables: la incidència i forma de tractar les malalties infeccioses i les diferents disponibilitats d’aliments.

Incidência do reumatismo (febre reumática, reumatismo infecioso específico) no Rio de Janeiro

1 – A close inquiry into 6700 post mortem examinations reveals amongst them 589 cases of endocarditis which, as causa mortis, thus concur with an 8.82% score. 2 – As to their etiology, the endocarditis cases are classified in: Rheumatic E………………417cases or 6.22% of the necropsies; Syphilitic E……………….106 cases or 1.58% of the necropsies; Malignant E………………….66 cases or 0.98% of the necropsies . 3 – With the exception of the cases of syphilitic endocarditis, or aortic endocarditis connected with syphilitic changes, as well as of malignant (bacterial) endocarditis, 417 cases of rheumatic endocarditis are left which constitute 6.22% of the total amount of the post mortem examinations and 70.79% of the endocarditis cases. 4 – As to their anatomical location, the cases of rheumatic endocarditis are distributed as follows: Valvular E………..396 cases or 94.96% of the endocarditis cases; Mural E………..21 cases or 5.04% of the endocarditis cases; 5 – As to valvular changes, the following location was observed: Mitral E…………….156 cases or 39.39%; Aortic E……………120 cases or 30.30%; Tricuspid E…………10 cases or 2.51%; Pulmonary E…………2 cases or 0.50%; Mitral-aortic E……….88 cases or 22.22%; Mitral-tricuspid E………….10 cases or 2.51%; Mitral-tricuspid-aortic E…………9 cases or 2.27%; Mitral-tricuspid-pulmonary E………….1 cases or 0.25%. 6 – As to sex, 59.21% are males and 40.70% females. As regards mitral endocarditis, the incidence for both sexes is practically one and the same (49.55% of males and 50.47% of females), whilst as regards aortic endocarditis 74.16% of males and 26.84% of females are affected by. 7 – As to colour: White……..50.24% of the cases; Black……………28.50% of the cases; Brown……………21.25% of the cases. 8 – As to nationality: Brazilians…………81.86% of the cases; Aliens…………..18.13% of the cases. 9 – As to age: 0 to 10 years…………7 cases, 51 to 60 years……57 cases; 11 to 20 years……..33 cases, 61 to 70 years……51 cases; 21 to 30 years……..64 cases, 71 to 80 years……..21 cases; 31 to 40 years……..79 cases, 81 to 90 years……1 cases; 41 to 50 years…………58 cases, 91 to 100 years……..2 cases.

16-N: un vot estrany en unes eleccions agòniques

Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya mostren el canvi en el comportament polític dels catalans, especialment quan hi ha la fi d’una era, la del govern nacionalista de Jordi Pujol i de la seva coalició de centre Convergència i Unió. A través d’una anàlisi dels electorats d’esquerra i de dreta i dels seus canvis des de 1995, l’autor conclou que hi ha tendències que començaren aquell any i que, amb l’ajut d’enquestes, mostren els realiniaments dels electorats, especialment en el camp del centre-esquerra, les diferències entre el vot rural i urbà, i l’estancament dels dos grans partits en benefici d’altres de més petits, com ERC i el PP. El cansament de 23 anys de govern del mateix partit explicaria, només en una part, els resultats de les eleccions de 2003.

Modeling usage of medical care services: the medical expenditure panel survey data, 1996-2000

We explore the determinants of usage of six different types of health care services, using the Medical Expenditure Panel Survey data, years 1996-2000. We apply a number of models for univariate count data, including semiparametric, semi-nonparametric and finite mixture models. We find that the complexity of the model that is required to fit the data well depends upon the way in which the data is pooled across sexes and over time, and upon the characteristics of the usage measure. Pooling across time and sexes is almost always favored, but when more heterogeneous data is pooled it is often the case that a more complex statistical model is required.

Fair procedures. Evidence from games involving lotteries

Procedural fairness plays a prominent role in the social discourse concerning the marketplace in particular, and social institutions in general. Random procedures are a simple case, and they have found application in several important social allocation decisions. We investigate random procedures in the laboratory. We find that an unbiased random procedure is an acceptable substitute for an unbiased allocation: similar patterns of acceptance and rejection result when either is inserted as a feasible proposal in a sequential battle-of-the-sexes. We also find that unbiasedness, known to be a crucial characteristic of allocation fairness, is important to procedural fairness: in the context of a random offer game, a biased outcome is more readily accepted when chosen by an unbiased random draw than by one that is biased. Procedural fairness is conceptually different than allocation fairness or attribution-based behavior, and none of the current models of fairness and reciprocity captures our results. Post hoc extension of one of these models (ERC) suggests that a deeper understanding of procedural fairness requires further investigation of competing fairness norms.

RECERCAT. El Dipòsit de la Recerca de Catalunya

Seguint la tendència mundial de crear dipòsits institucionals d'accés lliure per recopilar i preservar els documents d'investigació generats en les institucions acadèmiques, el CESCA i el CBUC han posat en funcionament RECERCAT. RECERCAT és un dipòsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d'investigació de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memòries tècniques, etc. La comunicació pretén explicar els processos que s'han seguit per posar en marxa aquest projecte: des de la selecció i adaptació del programari amb el que funciona (DSpace), fins als treballs duts a terme per establir les polítiques d'accés, d’introducció de dades, de metadades Dublin Core necessàries per descriure els documents, el tipus de llicència de les Creative Commons sota la qual es troben subjectes els documents, etc.

Dipòsits col·lectius d'e-informació

El Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) des del 1999, com a fruït del llavors Pla Estratègic Catalunya en Xarxa, promouen activitats per posar continguts a la xarxa en accés obert. Això s’ha materialitzat, de moment, en la posada en marxa de tres dipòsits col·lectius d'e-informació: Tesis Doctorals en Xarxa (TDX), Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) i Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO). Al febrer de 2001 va néixer el TDX (www.tesisenxarxa.net), que permet la consulta de més de 3400 tesis doctorals llegides a les universitats de Catalunya i d'altres comunitats autònomes. Al setembre de 2005 es va inaugurar RECERCAT (www.recercat.net), un dipòsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d’investigació de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memòries tècniques, etc. El tercer dipòsit, RACO (www.raco.cat), s'ha posat en marxa a març de 2006, fent possible la consulta, en accés obert, dels articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes. Per al desenvolupament de tots tres dipòsits s'ha usat programari lliure. Per al TDX es va adaptar l'Electronic Theses and Dissertations (ETD) de la Universitat de Virgina Tech. Per a RECERCAT, el DSpace, fet pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) i Hewlett-Packard (HP). I per a RACO s'ha fet servir el Open Journal Systems (OJS) del Public Knowledge Project (PKP). La comunicació pretén explicar breument què són aquests tres dipòsits, els beneficis obtinguts pel fet que hagin estat desenvolupats sota programari lliure i que les tesis, els documents de recerca i les revistes que contenen siguin en accés obert. Programari lliure i accés obert, un binomi guanyador.

Sôbre alguns Phlebotomus e Brumptomyia da Colômbia (Diptera, Psychodidae)

The first case of Kala-azar in Colombia was discovered in Soledad, S. Vicente do Chucuri, Dept. Santander, by Gast-Galvis who viscerotomized a three year old girl deceased in December, 1943. In 1944, fifty-three Phlebotominae were collected in the chicken pen of the girl's house, two new species included. Mangabeira helped by A. Gast Galvis, Juan Antonio Montoya and E. Osorno Mesa, collected some Phlebotomus in that country. The geographical distribution of the species of Phlebotomus collected in Colombia (P. abonnenci, P. camposi, P. columbianus, P. dubitans, P. gasti, P. montoyai, P. saulensis, P. serranus, P. triramulus) and two species of Brumptomyia (B. beaupertuyi and b mesari), are included. our description of the male P. columbianus is based on some specimens found in association with females. However, doubts exist about such association of sexes. There is no correspondence between the length of the spicules and the ducts of spermathecae. Besides, the specimens were not obtained by raising. The following new species are described and compared with previously known ones: a) Phlebotomus gasti sp. n. differs from the other species by a protruding tubercle in the gubernaculum. It has also fewer setae in the tuft of the basistyle, a different length of the inferior gonapophyses, and a differently shaped clasper. b) Phlebotomus dubitans sp. n. differs from P. walkeri and P. deanei (according to personal information from O. Theodor, who examined the types, they are identical to P. williamsi and P. sericeus respectively), mainly because these species have the inferior gonapophyses larger than the basistyle and fewer setae in the basistyle. P. evandroi is separated by the shape of the claspers and by the tuft of setae of the basistyle. P. marajoensis is the closest relative to P. dubitans. There is a possibility of their being synonymous. On the other hand, they can be differentiated by the existence of three extra distal spines in P. marajoensis. There is also a difference in their palpal indexes: for marajoensis I - II - IV - III - V, and for dubitans I - IV (III - II) - V. We notice, too, that the inferior gonapophyses in P. marajoensis is a little shorter. P. marajoensis has a long seta in the basistyle (clearly shown in the original drawing), not found in the new species. c) Phlebotomus montoyai sp. n.: The closest relatives are P. noguchii, P. peruensis, P. pescei, P. quinquifer and P. rickardi. They differ from the new species by the number and length of the setae of the basistyle tuft which are more numerous and longer in the new species. The shapes of their claspers are also different. Other differences are: the basal portion of the basistyle in P. noguchii is very wide (in montoyai it is narrower); the intermediate spine of the dististyle is located on a protruding tubercle ( in the new species there is hardly a tubercle); the spicules are long, and the inferior gonapophyses is longer than the basistyle. P. quinquifer and P. rickardi have a shorter dististyle and narrower wings, with different venation. The main difference, however lies, in the M4, which ends almost at the level of the junction of M1 with M2 (in P. montoyai the M4 ends far behind). In P. peruensis and P. pescei the intermediary spine of the dististyle is closer to the distal spine than to the basal one, whereas in the new species it is situated between the two pairs. Their inferior gonapophyses is longer than the basistyle. d) Brumptomyia mesai sp. n. - Closest relatives are: B. hamatus, B. pentacanthus, B. beaupertuyi which are easily separated from the new species because the tufts of their basistyle have thin and differently shaped hairs. Also their claspers are shaped differently. B. avellari is also easily recognized on account of the twisted aspect of its clasper and because the basal tuft of the basistyle has few setae, B. brumpti tuft of setae arise directly from the basistyle; these setae are stronger than those of the new species. It has 8 blade-like setae located on the inner surface of the distal half, whereas the new species has only six setae. In B. brumpti, there are three median and two terminal spines in the dististyle; in the new species, there are two median and two terminal spines and one between them, which is closer to the two median spines. The comparison with B. galindoi is based in a specimen determined by Fairchild and deposited in the entomological collection of the "Faculdade de Higiene e Saúde Pública da Universidade de S. Paulo". The genitalia of the new species is much shorter, in galindoi the inferior gonapophyses is 0,8 mm long whereas in B. mesai it hardly reaches 0,6 mm. The shape of the clasper and the distribution of its setae are different. The sub-median lamellae, besides being longer in B. galindoi are also longer in comparison with the other parts of the genitalia. The gubernaculum of the new species is longer, thinner, and more pointed; in B. galindoi it is shorter and triangular. In the drawing published by Fairchild and Hertig 91947), the basistyle shows 8 blade-like setae on the distal half, whereas in the new species only six are found.

Primeira contribuição ao conhecimento da tribu Cuphoceratini: (Diptera, Tachinidae)

The author studies 10 species of the Tribu Cuphoceratini, belonging to the genera Ccrpecrypta Townsend, 1908, Cyanopsis Townsend, 1917, Spanipalpus Townsend, 1931, Neocuphocera Townsend, 1927, Beskiocephala Townsend, 1916 and Deopalpus Townsend, 1908. Eight species are identified with previously described species and two species are considered new to science: Neocuphocera aurifacies sp. n. and Deopalpus reinhardi sp. n. The characteristics of the new species are chiefly founded in the male genitalia. Generic definitions are based on the following characters: presence or absence of ocellar bristles, shape and relative length of antennal articles and arrangement of the head bristles in both sexes. The material is located in the Institute Oswaldo Cruz collections, Guanabara, Brazil.

Contribuição ao conhecimento da sistemática e biologia de buprestídeos minadores do gênero Pachyschelus Solier, 1833: (Coleoptera, Buprestidae)

Buprestid leaf-miners are generally included in the subtribe Trachytes. The genera belonging to this subtribe are commonly very rich in number of species and their systematics envolves huge difficulties. On the other hand the biological knowledge on those insects is very poor. The A. tries to clarify the systematical status of two species of Pachyschelus - P. subundulatus Kerr. and P. fulgidipennis Lucas, and redescribes also P. binderi Obenberger. The hosts of the first two species are recorded, namely: Terminalia catappa (Combretaceae) - host-plant of P. subundulatus and Luhea spp. (Tiliaceae) - host-plant of P. fulgidipennis. The mines, developmental stages and habits of the three species are described and is made a full redescription of the adults, both male and female. The study is based on reared material from mined leaves, as well as insects assembled in several brazilian collections, both private and public ones. The importance of some biological facts as well as some morphological characters are stressed. The knowledge of the host-plants and the shape and other structural features of the mine were found to be helpfull to the identification of the species. Some morphological features of adults also prooved to be of systematical value. Besides the female pygidium and the male genitalia, the tibiae of the third pair of legs show some intersting structural details, reasonably alike in both sexes and quite different in each species.

Estimulació beta-adrenèrgica en la síndrome del destret respiratori agut (SDRA)

Estudi elaborat a partir d’una estada al Royal Brompton Hospital, Londres, Regne Unit, durant octubre i novembre del 2006.Els beneficis de la estimulació beta-adrenèrgica en pacients amb lesió pulmonar aguda (LPA) són coneguts, però no es disposa de dades sobre el possible efecte antiinflamatori. El condensat d'aire exhalat (CAE) és una tècnica no-invasiva de recollida de mostres del tracte respiratori inferior, podent ser útil en la monitorització de patologies respiratòries. S’ha usat marcadors biològics en el CAE de pacients ventilats mecànicament amb LPA per estudiar el possible efecte antiinflamatori que el salbutamol hi podria exercir. El CAE va ser recollit abans i després de l'administració de salbutamol inahalat. Inmediatament després es va mesurar la conductivitat i el pH abans i després de la desgasificació amb heli. Es va mesurar la concentració de nitrits i nitrats. Les mostres varen ser liofilitzades i guardades a -80ºC. La concentració de leucotriè B4 es va mesurar després de la reconstitució de la mostra. Els resultats s'expressen com a mitjana (error estàndard de la mostra). No s'han detectat diferències entre els valors de CAE basals dels pacients amb LPA i els de referència de la població sana de Barcelona. Es conclou doncs que el CAE és una tècnica no invasiva que pot ser usada en la monitorització de paceints ventilats mecànicament. El salbutamol inhalat incrementa de manera significativa el pH del CAE dels paceints amb LPA, tot i que un efecte directe de la inhalació de slabutamol no pot ser desestimat.

Tendències temporals de la mortalitat per càncer de fetge a Catalunya: periode 1983-2002 i projeccions pel 2005

Estudi elaborat a partir d’una estada al Finnish Cancer Registry a Helsinki, Finlandia entre setembre i novembre del 2006. Davant l’increment dels tumors hepàtics en països industrialitzats, s’avaluen les tendències temporals de la malaltia hepàtica a Catalunya durant el període 1983-2002 i s’estima la tendència futura a partir de l’any 2005. L’estudi s’ha basat en dades del Registre de Mortalitat de Catalunya i de l’Institut d’Estadística de Catalunya. La malaltia hepàtica inclou diverses tipologies de tumors hepàtics i la cirrosi hepàtica. Els models edad-període-cohort s’han emprat per estimar els efectes període de mortalitat i cohort de naixement. Els resultats han mostrat que les taxes de mortalitat per cirrosi han disminuït en ambdós sexes, exceptuant els homes d’entre els 35-50 anys, pels quals la mortalitat es mantingué estable. S’han observat increments en la mortalitat per carcinoma hepatocel•lular i en els tumors de vies biliars intrahepàtiques, mentre que les projeccions mostren estabilitat en la tendència d’aquestes malalties durant el període 2005-2009. Les tendències de la mortalitat per malaltia hepàtica constatades poden ser degudes a la implementació de teràpies noves, nous mètodes de diagnòstic, infecció pel virus de l’hepatitis C d’altres factors desconeguts.

Visions i aparences del mite de Tristany i Isolda

Treball de recerca realitzat per un grup d’alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2006."Tristany i Isolda" representa un dels grans mites eròtics moderns. A través de les diferents versions de les fonts medievals i de les més contemporànies més estimades per melòmans, Wagner i Bédier, es defineixen semblances i diferències i els trets principals dels personatges, arguments, espais... L'estudi d'aquestes obres constata que la finalitat de tots els creadors era, almenys a efectes interpretatius, la mateixa. És evident que tant Tomàs com Wagner intentaven plasmar les alegries i els sofriments dels eterns amants, però potser per influència de Plató mostren un procés catàrtic i redemptor de dos individus a través de l'amor que es converteix en una via cap a un eixamplament tan enorme de la consciència que no pot desembocar sinó en la mort, el punt en què dos amants es converteixen en un únic alè, el punt en què dos éssers satisfacin individualment els seus anhels de felicitat col•lectiva. Partint d'aquesta idea, com el lector comprovarà a les conclusions, es pot sostenir la tesi que aquest tipus de relació en què l'anhel de saviesa vital és tan exacerbat es correspon generalment amb una actitud lesbiana. I és que, perifrasejant Wagner, tot rau en aprendre a morir.