1000 resultados para Cinema e literatura Teses
Resumo:
Estudo de reviso integrativa da literatura com o objetivo de buscar evidncias que subsidiem a incorporao do oznio como agente esterilizante de produtos para sade. A busca foi realizada nas bases MEDLINE, SCOPUS, COCHRANE, COMPENDEX, INSPEC E ENGINEERING RESEARCH DATABASE, utilizando-se os descritores ozone e sterilization. Foram obtidas cinco publicaes, entre 1990 e 2008, que testaram o oznio como esterilizante. Todas utilizaram o mesmo tipo de investigao (experimental laboratorial) e alcanaram esterilizao pelo oznio, porm com variados escopos e produtos testados, alm de diversos procedimentos metodolgicos. Tendo em vista a incessante tecnologia de novos produtos, com ampla variedade de conformaes e matria-prima, os achados denotam o oznio um mtodo promissor, porm ainda em fase inicial de investigao. Mais estudos experimentais ainda so necessrios, de maneira a subsidiar evidncias mais amplas sobre suas possibilidades e limitaes.
Resumo:
Atualmente, a ideia de que as condies de sade-doena dos membros da famlia e a famlia como unidade influenciam-se mutuamente j consolidada. Atuar em sade tendo como objeto do cuidado a famlia uma forma de reverso do modelo hegemnico voltado doena, que fragmenta o indivduo e separa-o de seu contexto e de seus valores socioculturais. A Estratgia Sade da Famlia (ESF) foi implantada para reorganizar o Sistema nico de Sade, e nela cada equipe levada a conhecer a realidade das famlias pelas quais responsvel. Nesse sentido, elaborou-se uma reviso integrativa da literatura com o objetivo de identificar o conceito de famlia e os fatores associados abordagem familiar na ESF. Foram identificados aspectos que contribuem para a manuteno da abordagem fragmentada na ESF, assim como aspectos que podem contribuir para a superao em direo a um modelo de abordagem com foco na famlia.
Resumo:
O objetivo do estudo foi analisar o conhecimento sobre as intervenes de enfermagem aos pacientes hospitalizados por acidente vascular enceflico. Realizou-se uma reviso integrativa da literatura a partir de acesso on-line a cinco bases de dados, no ms de setembro de 2009. Utilizou-se os descritores Cuidados de Enfermagem e Acidente Cerebral Vascular nas lnguas portuguesa, inglesa e espanhola. Foram encontrados 223 artigos e selecionados 12. Identificou-se nos artigos um maior nmero de intervenes de enfermagem assistenciais, seguidas das educacionais, gerenciais e de pesquisa. As do domnio assistencial esto mais relacionadas aos aspectos biolgicos dos pacientes. Em relao s educativas, os artigos apontam o papel fundamental do enfermeiro, bem como dos familiares e dos cuidadores. A principal interveno gerencial foi a coordenao dos cuidados. Quanto s intervenes de pesquisa foi identificada apenas uma descrita como o desenvolvimento e aprimoramento da prtica de cuidados por meio de evidncias clnicas.
Resumo:
L'amor ha estat concebut des d'una paraula que evoca la imatge i des d'una imatge que evoca la paraula. Partint d'aquesta hiptesi ens preguntem com arribar a la sntesi d'ambdues formes d'expressi sense trencar l'indefinit a travs del qual una evoca l'altra. Trobant en el cinema la possibilitat dialctica entre ambdues, el segent estudi planteja com des d'un cert cinema d'autor francs nascut als anys 50 i prenent l'amor com a font d'inspiraci, l'oscillaci entre la imatge i la paraula es presenta en cada cas com una eina dereformulaci del tema i a travs de la qual l'autor articula el seu discurs
Resumo:
Aquest treball de recerca vol explorar com el concepte del salvatge europeu es plasmaen l'obra del cineasta alemany Werner Herzog. Aquesta plasmaci es produeix tant anivell figuratiu i narratiu com a nivell esttic. Per una banda, en aquests films hi ha un treball del cos i de com aquest es sotmet a diverses regles socials i de representaci, que el salvatge contestar amb un rebuig de l'ordre establert, sovint concretat en la idea de fuga cap a la natura. Per altra banda, l'esttica dels films de Herzog respon al que denominem una mirada salvatge: la representaci d'una societat teatral que s'enfonsa, per una banda, i l's de recursos formals per a reproduir una mirada primignia sobre les imatges, per l'altra. En tots els casos, la dinmica d'alliberament de les forces civilitzadores constitueix el fonament de la narraci i l'esttica del cineasta alemany.
Resumo:
Este trabajo se ocupa de la transferencia cultural entre la literatura blgara y el mbito hispnico a travs de la traduccin, abordndola desde la perspectiva de los estudios de la sociologa de la traduccin y desde la perspectiva del anlisis textual.A partir de un catlogo bibliogrfico elaborado para el fin del estudio, se estudia la traduccin de la literatura blgara en el mundo hispnico. Se distinguen tres espacios geogrficos traductores Espaa, Hispanoamrica y Bulgaria. Se otorga mayor nfasis al desarrollo de la traduccin de la literatura blgara en Espaa.Asimismo, se estudia la transferencia cultural a nivel textual a travs del anlisis de la traduccin de los culturemas en la novela Bajo el yugo de Vazov. A partir de la clasificacin de las tcnicas de traduccin empleadas por los traductores, se describe la traduccin de los culturemas, divididos en cuatro categoras: medio natural, patrimonio cultural, cultura social, cultura lingstica.
Resumo:
La escritora salmantina Carmen Martn Gaite (1925-2000) compagin su dedicacin a la novela con la publicacin de casi trescientos artculos en la prensa durante la segunda mitad del siglo XX. Estos aos corresponden al lento desentumecerse de la Espaa de la posguerra para desembocar en la de la televisin y el consumo, en palabras de la propia autora.Este estudio pretende analizar la mirada de Martn Gaite sobre estos cambios comunicativos y sociales, a la vez que quiere abordar la vertiente periodstica de la escritora, slo estudiada hasta el momento por Jos Teruel. Partiremos de la hiptesis de que Carmen Martn Gaite revela en sus artculos una relacin ambigua con los medios de comunicacin: unas veces se muestra entusiasmada por el periodismo mientras que en otras ocasiones se trasluce una visin despectiva de los mass media, especialmente de los audiovisuales.
Resumo:
Aquest treball se situa en el marc de l'estudi de les mirades en el cinema clssic de Hollywood. S'interroga, en concret, sobre una mirada: la que alguns personatgesdirigeixen a la seva imatge especular. A la llum del mite de Narcs, es proposa escatirquin s el desig que va unit a aquesta mirada i quins efectes produeix sobre aquells que hi recorren, sobretot pel que fa a la fonamentaci de la seva subjectivitat.Desprs de la identificaci i l'examen de les figures cinematogrfiques que mostrenpunts de contacte amb la figura de Narcs, s'ha procedit a una exploraci de les imatgesque les mostren mirant-se al mirall, per tal de precisar els trets que defineixen la sevamirada. Finalment, s'han resseguit certes variacions i prolongacions del mite de Narcs, presents tamb al cinema clssic, per tal de veure l'evoluci que hi sofreixen tant la prpia mirada com la relaci dels personatges amb la seva imatge. Aquest recorregut ha perms d'extreure algunes conclusions sobre la qesti principal que ens havem plantejat
Resumo:
Aquest treball de recerca traa, mitjanant una metodologia transversal i comparativa, un recorregut per dos dels pilars fonamentals en la producci videocinematogrfica del duet de directors sicilians Daniele Cipr i Franco Maresco: el cos i la runa. Considerada la seva obra com una visi radical del cinema i la televisi com a mitj expressiu, al mateix temps que es treuen a la llum les principals motivacions que els han dut a seguir aquesta via al marge dels convencionalismes, saborden i analitzen alguns dels conceptes i motius visuals que es troben en ella: el cinisme, el sublim, el grotesc, el context postapocalptic... Defugint tot propsit destablir una cronologia de fets, es destaquen i examinen posteriorment els aspectes ms rellevants de la geografia dels espais que filmen i de lanatomia dels personatges que els habiten, tot desglossant un seguit de subtemes per facilitar lanlisi i demostrar que la conjunci de cos i runa confecciona una atmosfera expressiva portada al lmit de la representaci