L’Escolarització compartida: el cas de la Laia

Actualment s’està donant molt pes al fet d’incloure dins l’aula a tot aquell alumnat amb necessitats educatives especials per tal de fomentar la inclusió. Aquest fet i com a persona que visc el dia a dia amb persones amb diversitat funcional ha fet que hem plantegi molts dubtes i reptes sobre la inclusió. Així doncs, vaig pensar que seria interessant observar, descriure i analitzar com viu un infant amb diversitat funcional la seva escolarització dins una aula ordinària i dins una aula d’educació especial. La principal participant de la investigació ha estat la Laia, una nena de 10 anys la qual realitza escolarització compartida. La seva família i les tutores dels dos centres han col·laborat en la investigació aportant informació. El mètode utilitzat per a la investigació ha estat una recerca qualitativa a partir de l’anàlisi d’un estudi de cas utilitzant les entrevistes amb la família i els tutors de la Laia, l’observació de Laia dins l’horari escolar i les notes de camp com a instruments de recollida de dades. Com a conclusions pensem que la inclusió d’aquells infants amb diversitat funcional dins l’aula ordinària és molt important ja que els ajuda a viure en un àmbit amb total normalitat i fomenta el respecte de la gent que els envolta. Cal fomentar les situacions d’inclusió amb l’ús d’estratègies com poden ser el treball cooperatiu o establint bones relacions amb la gent que els envolta.

Les cançons a l'educació infantil. Com i per què s'utilitzen? Anàlisi d’un cas

Les cançons a l’Educació Infantil. Com i per què s’utilitzen? constitueix el títol del tema estudiat en aquest treball d’investigació qualitativa basada en la teoria constructivista de l’aprenentatge. Amb aquest procés de recerca hem volgut conèixer quina importància tenen les cançons en l’àmbit escolar, com cal treballar-les a l’aula i per a què es poden utilitzar. A partir d’aquesta informació extreta de la fonamentació teòrica hem realitzat l’aplicació pràctica basada en l’observació directa del treball de les cançons a l’aula de P5 de l’Escola Peranton de Granollers, centre que basa la seva metodologia en un Projecte Musical. Per últim, hem comparat, analitzat i extret conclusions entre el tractament de les cançons que defensen els teòrics i la realitat observada en el centre.

Du capitalisme familial au capitalisme financier? : le cas de l'industrie suisse des machines, de l'électrotechnique et de la métallurgie au 20e siècle

L'objectif principal de cette thèse consiste à mettre en évidence la persistance du capitalisme familial en Suisse au cours du 20e siècle, et sa résistance aux capitalismes managérial et financier qui sont censés lui avoir succédé. Pour ce faire, nous avons retenu vingt-deux grandes entreprises du secteur des machines, de l'électrotechnique et de la métallurgie - principale branche de l'industrie suisse pour la période considérée -, pour lesquelles ont été recensés les membres des conseils d'administration et les principaux dirigeants exécutifs pour cinq dates- repère couvrant le siècle (1910, 1937, 1957, 1980 et 2000). Cette thèse s'inscrit dans une démarche pluridisciplinaire qui relève à la fois de l'histoire d'entreprise et de la sociologie des dirigeants, et fait appel à différentes méthodes telles que l'analyse de réseau et l'analyse prosopographique. Elle s'articule autour de trois axes de recherche principaux : le premier vise à mettre en évidence l'évolution des modes de gouvernance dans notre groupe d'entreprises, le second investit la question de la coordination patronale et le troisième a pour but de dresser un portrait collectif des élites à la tête de nos vingt-deux firmes. Nos résultats montrent que durant la majeure partie du siècle, la plupart de nos entreprises sont contrôlées par des familles et fonctionnent sur un mode de coordination hors marché qui repose notamment sur un réseau dense de liens interfirmes, le profil des dirigeants restant dans l'ensemble stable. Si la fin du siècle est marquée par plusieurs changements qui confirment l'avènement d'un capitalisme dit financier ou actionnarial et la mise en place de pratiques plus concurrentielles parmi les firmes et les élites industrielles, le maintien du contrôle familial dans plusieurs entreprises et la persistance de certains anciens mécanismes de coopération nous incitent cependant à nuancer ce constat. - The main objective of this research is to highlight the persistence of family capitalism in Switzerland during the 20th century and its resistance to managerial and financial capitalisms that succeeded. For this purpose, we focus on twenty- two big companies of the machine, electrotechnical and metallurgy sector - the main branch of the Swiss industry for the considered period - whose boards of directors and executive managers have been identified for five benchmarks across the century (1910, 1937, 1957, 1980 and 2000). This thesis relates to business history and elites sociology, and uses different methods such as network analysis and prosopography. It is articulated around three main parts. The aim of the first one is to identify the evolution of corporate governance in our twenty-two enterprises, the second part concentrates on interfirms coordination and the objective of the last one is to highlight the profile of the corporate elite leading our firms. Our results show that during the main part of the century, most of the companies were controlled by families and were characterized by non-market mechanisms of coordination such as interlocking directorates ; moreover, the profile of the corporate elite remained very stable. Although some major changes that took place by the end of the century confirmed a transition towards financial capitalism and more competitive interaction among firms and the corporate elite, the persistence of family control in several companies and the maintaining of some former mechanisms of coordination allow us to put this evolution into perspective.

La Bressola: Percepcions, actituds i motivacions del professorat en l'ús de les TIC

El present estudi de cas se centra en la identificació de les actituds, motivacions i percepcions vers les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) que té el professorat de les escoles La Bressola. Existeix molta documentació del treball en la immersió lingüística de la llengua catalana que fan aquests centres, però no s’ha fet cap estudi que parli de l’ús de les TIC a La Bressola. El constant avenç tecnològic no només implica canvis en la societat, sinó també a nivell educatiu. Per aquest motiu, els docents han d’adaptar-se els nous canvis i saber com integrar els nous recursos digitals dins l’aula per continuar progressant en els processos d’ensenyament i aprenentatge. A través d’una enquesta dirigida al professorat de La Bressola, s’ha vist que els docents de La Bressola mostren una actitud optimista vers l’ús de les TIC, tot i que els principals factors que influeixen per a la bona integració de les eines és la falta de formació i de recursos digitals.

L’atenció a la diversitat i la inclusió a l’escola rural a la comarca de la Garrotxa: el cas de l’aprenentatge cooperatiu

L’estudi que es presenta a continuació pretén indagar en una part concreta i en auge constant del món educatiu: l’atenció a la diversitat mitjançant l’estructura cooperativa d’aprenentatge. L’estudi ha estat realitzat a partir d’un estudi de cas, l’objectiu del qual és analitzar, comprendre i plantejar pràctiques educatives dirigides a promoure la inclusió satisfactòria de tot l’alumnat; siguin quines siguin les seves característiques individuals vers l’aprenentatge. Els resultats observats mostren l'existència d'un fort vincle entre la millora de la cohesió del grup i la capacitat de rebre i donar ajudes per part de l'alumnat.

Geografia literària dels Països Catalans. El cas de la comarca d' Osona

La literatura ha estat, històricament, una forma de vivència i de coneixença del territori. En aquest sentit, el projecte Geografia literària dels Països Catalans esdevé una proposta de redescoberta de pobles, ciutats i comarques, de recuperació i fixació en la memòria d’espais, indrets, cases, monuments, edificis patrimonials o llocs mítics que han estat el centre d’interès dels nostres escriptors d’ençà dels trobadors i Ramon Llull fins als nostres dies. Per tot plegat, aquest treball té un triple objectiu: en primer lloc, donar a conèixer la iniciativa Geografia literària dels Països Catalans; en segon lloc, proposar-ne un marc teòric, i, per acabar, analitzar, específicament, alguns dels espais literaris que es localitzen a la comarca d’Osona.

Le fixateur externe dans les lésions traumatiques graves du bassin: résultats à propos de 20 cas consécutifs [External fixator in severe traumatic injuries of the pelvis: results apropos of 20 consecutive cases]

From August 91 to December 94, 20 external fixators were used for severely injured patients (avg. ISS 25.2). The fractures were essentially open book with or without lateral compression and vertical lesions. The indication for fixation was treatment of shock and stabilization in 8 cases, stabilization alone in 9 cases, and in 3 cases as complementary fixation after internal fixation of posterior lesions. The fixation of the pelvis was effective on the amount of blood loss. One acetabulum fracture required surgery, two patients had internal fixation for loss of reduction and two others for late pubic and posterior pain. The clinical results are good; they are more related to the severity of the initial lesion than to the mode of fixation or the quality of the reduction. No superficial sepsis or osteitis was observed in relation to the pins.

Parler petit nègre: una pincelada fraseológica y léxica de la visión de la lengua del otro

El artículo intentará ofrecer una pincelada sobre qué nos deparan las unidades fraseológicas de diversas procedencias cuando se refieren a otras lenguas o a sus hablantes. La connotación es casi siempre peyorativa para la lengua del otro, se trate de una variante vernácula minorizada, como el patués, o de cualquier idioma extranjero ininteligible y por ello molesto a los autóctonos. El prejuicio lingüístico, constante universal que persiste en nuestro mundo globalizado bajo diversas formas, puede originarse por circunstancias históricas, en el caso de contactos entre pueblos por movimientos migratorios, conflictos bélicos o directamente por invasiones. Sería el caso del pidgin English para los súbditos de Su Majestad que se vieron obligados a aprender la lengua del Imperio, o del parler petit nègre de los africanos orientales en el siglo XIX. La algarabía es ahora sinónimo de confusión lingüística y antaño de lengua árabe, incomprensible para los peninsulares, «que hablaban en cristiano». En otras ocasiones, se trata del estereotipo de la cultura remota desconocida, como «Me suena a chino». Nuestra cata abarcará, entre otros, ejemplos en inglés, francés, castellano y catalán.

Entrevistes i Estudi de Cas. desembre 2013 i gener 2014

Aquest document consta de les nou entrevistes realitzades durant els mesos de desembre 2013 igener 2014, per tal d'elaborar la comunicació La enseñanza y el aprendizaje de la música tradicional y popular en Cataluña: el caso del AMTP, CAT y los grupos de castellers y gigantes, que es presenta al III Congrés CEIMUS Congreso de Educación y Investigación Musical, Enseñar y aprender música: modelo tradicional, online y semipresencial, que es celebra a Barcelona el 28 de febrer i 1 i 2 de març de 2014.

Apport des épreuves projectives dans la compréhension des agirs transgressifs à l'adolescence : à partir du cas d'Angelo

Cette communication s'appuie sur une recherche qualitative et s'articule autour d'une étude de cas, le cas d'Angelo, adolescent de 16 ans rencontré en foyer d'éducation (Suisse). Elle vise à interroger les enjeux psychiques du recours, du renforcement et du renoncement aux agirs transgressifs. La proposition du terme agir transgressif permettra d'explorer les contours de la problématique des pathologies de l'agir dans une perspective psychodynamique, au plan intrapsychique et intersubjectif. Dans ce cadre, les épreuves projectives (Hand-Test, Rorschach, TAT) constitueront, associés à l'entretien, des analyseurs privilégiés, au regard de leur potentialité à mettre à l'épreuve notamment les processus de symbolisation propres à rendre compte de l'engagement dans ce type d'agirs. Au-delà, la proposition d'appréhender les agirs de la latence à l'adolescence du point de vue de l'engagement, du renforcement et du renoncement peut ouvrir des perspectives d'accompagnement spécifique pour l'accueil de ces adolescents et de travail à des propositions singulières de prise en charge afin de contribuer à l'amélioration des modalités d'accompagnement et de soins.