1000 resultados para Cadets -- Actituds -- Espanya
Resumo:
La desigual representacin de sexos en el Congreso de los Diputados contina siendo una realidad, a pesar de la aplicacin de la Ley de Igualdad, que modifica la normativa electoral para impulsar la presencia de mujeres en la elite poltica. A travs del presente artculo se explica metdicamente con datos empricos porque la implementacin de las cuotas femeninas por ley no ha modificado la composicin del Parlamento espaol segn sexo. Por un lado, se analiza la primera fase de reclutamiento de los diputados, es decir, las listas electorales. Por otro, se estudia el escenario parlamentario, en concreto la consolidacin de esta elite poltica femenina.
Resumo:
Este trabajo se propone analizar las estrategias electorales y de coalicin del PP y del PSOE en las distintas Comunidades Autnomas con el objetivo de demostrar que un mismo partido puede adoptar simultneamente respuestas. Este comportamiento segn el planteamiento que aqu se sostiene se debe que cada comunidad presenta una dinmica de la competencia diferenciada, sobre todo aquellas que cuentan con partidos de mbito no estatal relevantes.
Resumo:
La comunicaci interna s una eina de transmissi de les noves creences i valors organitzatius i per aix constitueix un instrument essencial en la gesti del canvi i en la modernitzaci de les organitzacions. L'objectiu dels departaments de comunicaci interna s que totes les persones que treballen en una organitzaci coneguin quines sn les seves funcions i els seus resultats, aconseguir un clima d'integraci i implicaci en els projectes i incrementar la motivaci i participaci de tot el personal. Pot considerar-se, a ms, el suport i la base de la comunicaci externa de l'organitzaci cap als seus clients i altres pblics (destinataris), ja que mitjanant aquesta s'aconsegueix transmetre una imatge positiva cap a l'exterior. En el segent escrit s'analitza la situaci actual de les empreses espanyoles i el seu entorn, es detecten certes mancances comunicacionals en els membres de les organitzacions, que dificulten l'optimitzaci de les accions dels departaments de comunicaci, i es proposen millores concretes, per a fer de la comunicaci interna una realitat integrada en el nucli de les organitzacions.
Resumo:
Investigaci en torn als fonaments del dret de llegtima, i de les diferencies en la seva configuraci als diferents ordenaments espanyols. Aquesta diversa configuraci, que en alguns casos arribaria a buidar de significat la instituci, vol dir qu s un dret convencional? Quina s la finalitat de la llegtima, com y per qu va sorgir? Aquest treball cerca donar resposta a aquestes qestions, aix com qestionar-se la actual validesa del sistema de llegtimes del nostre ordenament.
Resumo:
En l'actualitat, el desenvolupament permanent de les tecnologies informtiques, Internet i el diner digital, fan cada cop ms evolucionades i sofisticades les operacions financeres des de i cap a qualsevol lloc del mn, potenciant la propagaci del problema del blanqueig de capitals. Sn desmesurats i enormes els recursos financers que es generen i provenen d'activitats illcites, la qual cosa genera un gran impacte en l'economia formal. El present treball, explora i analitza aspectes fundamentals del blanqueig de capitals, centrant-se en el cas d'Argentina i comparant-lo amb el d'Espanya. Es desenvolupa en l'evoluci histrica i dels processos, com s'ha anat modificant la legislaci existent en aquesta matria i savalua el seu impacte en l'economia.
Resumo:
Aquest treball parla de lexternalitzaci de serveis. Hi ha una primera part mes bibliogrfica on tractarem dexplicar lhistoria del outsourcing, el procs dexternalitzaci, els avantatges e inconvenients, i tot tipus de conceptes per entendre millor tot el treball. Desprs hi ha una segona part dinvestigaci, on expliquem com ha evolucionat lexternalitzaci del serveis en el temps, que pasos son els que mes externalitzen els seus serveis i quin tipus de serveis externalitzen aquets pasos. Els principals pasos a estudi son: Espanya, Grcia, Itlia, Portugal i Frana. Hem decidit agafar aquets pasos ja que tot plegats son a la zona sud de Europa y presenten caracterstiques semblants.
Resumo:
El present treball de final de carrera pretn poder arribar a la conclusi de si els immigrants sn per a Espanya un benefici o al contrari un cost. Per a aix utilitzarem les diverses fonts estadstiques de qu disposem, que ens ajudaran a ponderar si amb la immigraci hi ha un benefici net o no. Aquest treball tamb pretn donar resposta a diverses creences populars que hi ha sobre el col.lectiu dimmigrants, tals com que els immigrants ens treuen llocs de treball o que els immigrants no contribueixen a la Seguretat Social entre daltres. Dedicarem un apartat per parlar dels sectors i activitats laborals en els quals sinsereix la poblacin immigrant. Tamb ens referirem a un tema important com s leconomia submergida i el trfic de persones. I per finalitzar el treball analitzarem lactual crisis financiera i les seves repercusions en la migraci. Dedicarem un apartat per parlar del retorn dels immigrants als seus pasos dorigen i donarem resposta a si el retorn s una opci positiva o ms aviat negativa per sortir de la crisis financiera, i les repercusions que t lesmentat retorn tant a curt termini com a llarg termini.
Resumo:
El presente trabajo de final carrera, como su ttulo indica, Aplicacin de los convenios de la OIT a travs de la jurisprudencia de los tribunales espaoles, se cie al estudio de la aplicacin de los Convenios ratificados por el Estado espaol en los procesos judiciales que les han sido de aplicacin. Los referidos Convenios son, en esencia, tratados internacionales sujetos al rgimen jurdico que establece el Derecho Internacional Pblico y, atendiendo a ste, se rigen por la voluntad de las partes. Cada Estado miembro y firmante, establece el alcance que tendr cada Convenio, el cual entrar en vigor cuando este Estado receptor lo haya ratificado. Resulta interesante el estudio de las normas de la OIT, principalmente los Convenios, pues son las nicas normas que, una vez ratificadas, tienen el peso de norma sustantiva y los tribunales proceden y deben proceder a su aplicacin como tal. De ello, se deduce que existe un mnimo de garantas en el Derecho de Trabajo Internacional, las cuales, afectan a las condiciones laborales de los trabajadores de la mayor parte de los pases y como objetivo ambicioso, se debera procurar y conseguir que su aplicacin, como norma mnima, fuera en todos los Estados de planeta. Para ello, se realiza un estudio genrico de la aplicacin jurisprudencial de los Convenios de la OIT ratificados por Espaa, para finalmente concretar con un Convenio determinado, siendo el mismo, el Convenio nmero 155, sobre Seguridad y Salud de los Trabajadores y Medio Ambiente de Trabajo, en su aplicacin en reclamaciones por daos y perjuicios, as como en recargo de las prestaciones econmicas de la Seguridad Social, entre otras, todo ello, derivado de las consecuencias producidas por accidentes de trabajo. Recientemente se ha publicado el instrumento de Ratificacin del Convenio nmero 187, (BOE 04.08.09), sobre el marco promocional para la seguridad y salud en el trabajo, si bien, su entrada en vigor para Espaa ser el prximo 5 de mayo de 2010; el mismo, hace hincapi en la importancia de promover de forma continua una cultura nacional de prevencin en materia de seguridad y salud, el cual, tambin tendr en un futuro su aplicacin en el mbito laboral como norma sustantiva.
Resumo:
Drawing on data contained in the 2005 EU-SILC, this paper investigates the disparities in educational opportunities in Italy and Spain. Its main objective is to analyse the predicted probabilities of successfully completing upper-secondary and tertiary education for individuals with different parental backgrounds, and the changes in these probabilities across birth cohorts extending from 1940 to 1980. The results suggest that the disparities in tertiary education opportunities in Italy tend to increase over time. By contrast, the gap in educational opportunity in Spain shows a marked decrease across the cohorts. Moreover, by using an intuitive decomposition strategy, the paper shows that a large part of the educational gap between individuals of different backgrounds is composed of the difference in the endowment of family characteristics. Specifically, it seems that more highly educated parents are more able to endow their children with a better composition of family characteristics, which accounts for a significant proportion of the disparities in educational opportunity.
Resumo:
The purpose of this paper is to analyze the diferences that immigrants have in the Spanish labour market. Immigrants in Spain come from a diversity of continents (Africa, South America, Eastern Europe, Asia, etc.), and there are substantial diferences in characteristics not only among continents but also among countries in each continent. Using a quantile regression method of decomposition we estimate these diferences that are reflected in the labour market and in particular are mirrored in the wage, so some immigrants are more discriminated or segregated that others because they have less advantage. For example Argentineans and Peruvians have the same origin and culture but we can find diferences in the wage that they receive in the Spanish labor market, or for example Moroccans have a advantage with respect to the Rest of Africans, due to the geographical proximity to Spain. So when we study the pay gap and the gender pay gap we need to take into consideration the origin of immigrants. We also want to study how the integration of immigrants evolved across years, whether the wage gap that we find in the first episode of work between immigrants and natives disappears or continues to be present in the Spain labour market.
Resumo:
La evolucin de los gases de efecto invernadero en Espaa se est distanciando notablemente del objetivo marcado por el Protocolo de Kyoto. En el presente trabajo se analizan los diferentes factores que han contribuido al importante aumento experimentado en las emisiones de gases de efecto invernadero provenientes del consumo de energa en Espaa en el perodo 1990-2007. La metodologa de descomposicin factorial utilizada permite hacer una distribucin exacta (sin residuos) de la variacin de emisiones en diferentes efectos (efecto carbonizacin, efecto transformacin, efecto intensidad y efecto escala). Los resultados muestran claramente que el efecto escala -la variacin en el nivel de produccin- ha sido determinante en explicar el aumento de emisiones, mientras que la contribucin de los otros efectos, que deberan ser los que cambiaran la tendencia de crecimiento de emisiones, no ha permitido moderar su aumento. Una contribucin especialmente negativa es la atribuible al efecto intensidad, que refleja la variacin en la intensidad energtica final del PIB, ya que incluso habra contribuido a aumentar las emisiones. En sentido opuesto, el efecto transformacin, el impacto atribuible a la transformacin energtica, habra contribuido a moderar el aumento de las emisiones totales. El trabajo discute las implicaciones de los resultados obtenidos.
Resumo:
This paper develops a simple model that can be used to estimate the effectiveness of Cohesion expenditure relative to similar but unsubsidized projects, thereby making it possible to explicitly test an important assumption that is often implicit in estimates of the impact of Cohesion policies. Some preliminary results are reported for the case of infrastructure investment in the Spanish regions.
Resumo:
Saborda, des duna ptica processal, lestudi de larticle 48.3 de la Llei Concursal relatiu a lembargament preventiu dels bns dels administradors i liquidadors de la persona jurdica declarada en concurs de creditors. En particular, sanalitzen els problemes derivats de la connexi daquest precepte amb lespecfic rgim de responsabilitat dadministradors previst en larticle 172.3 de la Llei Concursal, i es fa referncia a les diferents solucions interpretatives aportades pels rgans judicials, doncs la de larticle 48.3 LC depn en gran mesura de la concepci que es tingui respecte a la naturalesa i pressupostos de la responsabilitat concursal. Transcorreguts cinc anys des del comenament de la vigncia de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, i de la seva coetnia, la Llei Orgnica 8/2003, per la Reforma Concursal i per la que es modifica la Llei Orgnica del Poder Judicial sembla adequat referir quin s lestat de la nova legislaci, reflectir com sha posat en prctica, quins problemes ha suscitat i quines interpretacions han efectuat els diferents operadors jurdics. Centrem aquest anlisi en una matria concreta: dins dels efectes que produeix la declaraci de concurs sobre el deutor persona jurdica, la nova font de responsabilitat que instaura sobre els seus administradors i liquidadors, i les mesures que propicia per assegurar la seva efectivitat, qualificades per la seva indubtable transcendncia com una de les novetats ms importants introdudes en el nostre Dret per la Llei Concursal. Sestudia lembargament de bns dels administradors societaris per assegurar la cobertura del dficit resultant de la liquidaci de la massa activa.
Resumo:
Conceptualitzaci multidisciplinar de la trobada Accessibilitat-Patrimoni, de manera que s'acordi un llenguatge com en termes d'accessibilitat i de conservaci del Patrimoni entre tots els membres del consorci, aix com un coneixement exhaustiu de la situaci de l'accessibilitat a Espanya en relaci amb els diferents mbits d'actuaci abastats en el projecte, des de la demanda potencial d'usuaris, magnitud, tipus i estat del Patrimoni Cultural, als instruments d'anlisis i intervenci utilitzables.
Resumo:
Anlisi normativa d'mbit europeu, nacional, autonmic i municipal existent sobre Accessibilitat en l'edificaci, Accessibilitat al patrimoni i Protecci de Bns Culturals i Patrimoni Histric. Identificaci dels conflictes d'aplicaci entre les normatives d'accessibilitat i la conservaci del patrimoni histric
