1000 resultados para Biblioteques -- Fons especials -- Congressos
Resumo:
Aquesta tesina, amb el títol "La poètica del desig. amor i bogeria a l'Orlando furioso", proposa una nova lectura del poema de Ludovico Ariosto, prenent com a objectiu l'anàlisi de la bogeria del seu protagonista, el Comte Orlando, "che per amor venne in furore e matto / d'uom che sì saggio era stimato prima". Així doncs, pretenem esbrinar per què davant de la constatació de Matteo Maria Boiardo d'un "Orlando innmorato", Ariosto va respondre amb un "Orlando furioso", narrant així "cosa non detta in prosa mai né in rima". Per arribar fins al fons de la qüestió, ens hem preguntat quins són l'origen, la manifestació textual, la dimensió i el significat del concepte de "furor" en el text; interrogants que ens han conduït cap a una bogeria amorosa que és manifestació externa d'un desig insatisfet. Un concepte que, a més a més d'evocar l"Hercules furens" d'Eurípides i Sèneca, ens remet a la teoria dels humors de Galè, al concepte de 'melancholia' d'Aristòtil i a l'eròtica platònica, al mateix temps que reprodueix els models del que Cesare Segre anomena la 'follie littéraire' característica de l'època medieval. A partir d'aquesta anàlisi s'ha interpretat el text com una apologia de les passions en la que es destrona al savi com a paradigma i model ètic, acabant així amb la imatge de l'home com a "animal rationale", situant per contra la seva "humanitas" ja no en la racionalitat (tampoc en la irracionalitat), sinó en la passionalitat, oferint així un retrat de l'ésser humà com a "animal passionalis" , una criatura intermitja en la que haurien de confluir idealment raó i passió.
Resumo:
En este trabajo se explica cuáles fueron las estrategias utilizadas y los resultados obtenidos en la primera exposición del nuevo esquema museográfico del Museo de Historia Natural de Londres, concebido por Roger Miles, Jefe del Departamento de Servicios Públicos de esa prestigiada institución. Esta iniciativa pretendía atraer a un mayor número de visitantes a partir de exposiciones basadas en modelos y módulos interactivos que relegaban a los objetos de las colecciones a un segundo plano. La exposición se tituló Human Biology y fue inaugurada el 24 de mayo de 1977. El tema de la exposición fue la biología humana, pero como se argumenta en este trabajo, Human Biology sirvió también como medio para legitimar el discurso modernizador de la biología humana, en tanto disciplina más rigurosa por las herramientas y técnicas más precisas que las utilizadas por la antropología física tradicional. Se buscaba también generar una audiencia para reforzar el campo interdisciplinario de la ciencia cognitiva y en particular la inteligencia artificial. El equipo de asesores científicos de la exposición contó entre sus miembros con personalidades que jugaron un papel protagónico en el desarrollo de esas disciplinas, y necesitaban demostrar su validez y utilidad ante los no especialistas y el público en general.
Resumo:
Com a responsable de la preservació del patrimoni bibliogràfic a Catalunya, la Biblioteca de Catalunya ha dedicat molts recursos a digitalitzar documents analògics, alhora que ha incorporat al seu fons documents creats directament en format digital. En l’actualitat representen un volum important, i per això el Grup de Preservació Digital de la BC ha descrit les necessitats i processos que són la base del disseny d’un repositori que garanteixi la perdurabilitat d’aquests documents. El present informe en descriu els detalls.
Resumo:
Aquesta relatoria correspon a les Jornades del Moviment per la Pau coorganitzades per la Federació Catalana d’ONG per la Pau i l’Institut Català Internacional per la Pau, i que es van desenvolupar a Barcelona durant els dies 13 i 14 de novembre de 2009. L'objectiu era reflexionar i debatre sobre els plantejaments dels quals parteix el moviment, la identificació de noves realitats, els reptes de futur, i la possible adequació a nous enfocaments o estratègies per incrementar la incidència transformadora en el camp social i polític.
Resumo:
Esta relatoría corresponde al seminario internacional "Mesuring Peace. Initiatives, Limitations and Proposals" organizado por el Institut Català Internacional per la Pau, y que tuvo lugar en Barcelona durante los días 4-5 de marzo de 2010. El Índice de Desarrollo Humano es el más visible de los esfuerzos de los últimos años para tratar de mejorar las herramientas estadísticas, de tal manera que ofrezcan resultados más próximos a las realidades sociales. En el ámbito de la paz los intentos por crear nuevos mecanismos de medición no han logrado avanzar más allá de la concepción negativa de la paz, es decir, tan solo se ha llevado a cabo considerándola como ausencia de conflictos violentos. En este contexto el seminario organizado por el ICIP trataba de recoger las aportaciones de diferentes centros de investigación que en los últimos años se han centrado en conceptualizar la paz positiva y las formas en que ésta podría medirse.
Resumo:
These proceedings correspond to the international seminar “Measuring Peace. Initiatives, Limitations and Proposals” organized by the International Catalan Institute for Peace, which took place in Barcelona on the 4th and the 5th of March 2010. The Human Development Index is the most visible attempt over the last years to improve the statistical tools so that they offer results which are closer to social realities. In the field of Peace the attempts to create new measuring mechanisms have not been able to move beyond the negative conception of peace, which means that it has just been considered as an absence of violent conflicts. In this context, the international seminar organized by the ICIP was an attempt to compile recent contributions of different investigation centres which have focused in conceptualizing positive peace and new ways to measure it.
Resumo:
El text que es mostra a continuació resumeix el treball realitzat en la primera fase de recerca del projecte titulat provisionalment "Del teatre líric a la cançó popular: construcció social a partir de la música en València (1900-1959)". Aquest treball ha tingut una durada de set mesos entre febrer i agost de 2009. El projecte pretén dibuixar les línies que uneixen teatre líric i cançó popular fent especial èmfasi en els mecanismes de creació d'identitat de gènere, que va envoltar tot aquest procés. Per aquests motius, la recerca está construïda sobre dos eixos: entrevistes amb les fonts orals i buidatge dels principals fons bibliogrífics per a l'estudi de les fonts primàries i secundàries del primer període analitzat (1931-1959), focalitzat en els pobles que envolten la ciutat de València. Les conclusions apunten cap a una clara vinculació entre teatre líric i cançó popular, així com la utilització dels esdeveniments musicals amb finalitats conformadores de rols socials per part de les institucions sociopolítiques. Les diferències entre fonts primàries i fonts orals assenyalen una naturalització de la desigualtat de gènere a través de la música que han arribat fins als nostres dies, per la qual cosa és necessari l'estudi i anàlisi de la memòria musical.
Resumo:
En aquesta memòria es detallen totes aquelles activitats d’investigació, formatives, i de difusió de les recerques realitzades en els darrers 6 mesos, gràcies a la concesió de la beca de Formació de Personal Investigador (FI), modalitat B, de la Generalitat de Catalunya. La proposta presentada a la convocatòria i que va ser aprovada, “La participació social de grups vulnerables davant l’exclusió educativa. Contribucions des de la recerca europea” , ha tingut com principal objectiu d’estudi: analitzar la relació entre la inclusió/exclusió educativa i la inclusió/exclusió en l’àmbit de la participació social i política en els grups vulnerables. En el compliment d’aquest objectiu he participat en dos projectes de recerca: "INCLUD-ED, Strategies for inclusion and social cohesion in Europe from education", finançat pel VI Programa Marc de la Comissió Europea (2006-2011), i on està adscrita la beca, i en el projecte del Plan Nacional I+D+I "TRANSMIGRA. Análisis de los procesos de transnacionalidad económica y política marroquí, ecuatoriana y rumana. La migración como factor de desarrollo en los países de origen y acogida". La participació en aquests dos projectes ha representat una gran experiència formativa per desenvolupar els dos treballs de recerca per l’obtenció del Diploma d’Estudis avançats (DEA). En un dels treballs del DEA, he estudiat des d’una perspectiva històrica la discriminació de la dona, tant social com educativa i de gènere, a la Barcelona dels anys 30 i com els ateneus llibertaris van ser un espai per superar aquesta exclusió. L’altre treball del DEA s’ha centrat en aquelles pràctiques inclusives que es desenvolupen a les escoles entorn l’aprenentatge d’història i en concret en l’ús de la història oral com a pràctica docent També en aquesta memòria s’expliquen les activitats formatives, les participacions a congressos, així com les publicacions resultants a partir de les recerques realitzades.
Resumo:
Aquesta memòria resumeix les principals tasques que he realitzat durant els quatre anys que he gaudit de la beca FI. Conté una llista de les meves publicacions, dels congressos i cursos als que he assistit així com les comunicacions que he presentat i les classes que he impartit. Tanmateix, la principal feina que m'ha ocupat ha estat la preparació de la tesi doctoral titulada "Un desheretat, de Llucià de Samosata: humor, sàtira i innovació a la tradició declamatòria grecoromana". L'objectiu d'aquest projecte és mostrar la importància literària d'aquesta declamació. Normalment s'ha concebut com un discurs que pertany a l'època en la que Llucià encara estava a l'escola. No obstant, hi ha evidències que permeten pensar que aquesta declamació ha de ser situada entre les obres de maduresa de l'autor. La construcció de l'argumentació és molt similar als tipus de plantejament habituals entre els rétors de l'època en què Llucià ja havia deixat l'escola. A més, podem observar en aquesta obra el mateix tipus de crítica social contra l'abús d'autoritat que podem trobar en altres obres del seu període de maduresa. I, finalment, també hi podem reconèixer alguns canvis a la representació que Llucià podria haver introduït per tal de fer el seu text més divertit que altres discursos retòrics i per explorar nous camins per recrear un gènere literari que estava essent representat d’idèntica manera des de feia dos segles.
Resumo:
Liberalism claims that for a subject S to be justified in believing p, a proposition about the external world, on the basis of his senses it is not necessary to be antecedently justified in believing propositions as there is an external world. On the other hand, conservatism claims that to be justified in believing that p on the basis of one’s perception, one must have antecedent justification to believe that p. Intuitively, we are inclined to think that liberalism about the structure of perceptual justification fits better with our epistemic practices. We acknowledge that, although we cannot produce warrant for the background belief in the external world, our empirical beliefs can be perceptually justified. However, I am interested in arguing that conservatism is theoretically better supported than liberalism. The first reason to defend this is based on the fact that in embracing liberalism dogmatism is affected by pervasive problems. The second one comes from recognizing the strength of the argument based on the thesis that experience is theory-laden. But not all are advantages for conservatism. Conservatism is presupposed in contemporary formulations of scepticism through the requirement of prior justification for background assumptions, and this fact compels anti-sceptical conservatives to conceive a non-evidential form of warrant, entitlement, to contest the sceptical threat My main worry is that, although the path of entitlement has some prospects to succeed, this new notion of justification seems to be posed ad hoc for conservatives to solve the sceptical problem. These contents are organized along the three chapters. The result of chapter 1 is a pattern of sceptical argument formed by two premises: P1*, a conservative principle, and P2*. In chapter 2 and chapter 3 two anti-sceptical proposals against the argument sketched in chapter 1 are described. Chapter 2 is devoted to explain and assess a first anti-sceptical proposal that denies P1*: dogmatism. Moreover, in chapter 3, another anti-sceptical strategy is described (the route of entitlement) that contests scepticism denying the plausibility of P2*.
Resumo:
El nostre objectiu es l'estudi d'extensions de la Relativitat General i, en particular, estem interessats en les teories que continguin camps vectorials addicionals. En aquests tipus de teories es necessari imposar que el vector ha de tenir norma fixa per evitar la presència d'un fantasma o grau de llibertat amb terme cinètic negatiu, i això implica que la simetria Lorentz està trencada espontàniament. El camp del aether només interactua gravitatòriament i la seva presència es difícil de detectar, no obstant això, durant inflació les fluctuacions del buit a escales petites d'un camp lleuger pot deixar una empremta en observables com les anisotropies del fons de radiació de microones. Les fluctuacions del Einstein-aether es comporten com els camps sense massa i això fa que inflació generi modes de longitud de ona llarga en els sectors escalar i vectorial. Hem estudiat la signatura del Einstein-aether dins l'espectre de pertorbacions primordials lluny del límit de de Sitter de inflació. Aquests modes escalars i vectorials poden deixar una empremta significativa en la radiació de fons de microones en funció dels paràmetres del model. Les observacions del fons de radiació de microones imposen restriccions fenomenològiques que redueixen els límits existents per aquesta classe de teoria. Amb aquest estudi del aether també esperem millorar el coneixement que tenim de una classe més ampla de teories que exhibeixen el mateix tipus de trencament de simetria.
Resumo:
El projecte del grup de treball en el portafoli d’aprenentatge de l'estudiant de la UPC (GtPoE) ha tingut una durada d'un any i s'ha realitzat a la Universitat Politècnica de Catalunya. Els objectius del projecte, que majoritàriament s’han assolit, han estat essencialment: (1) formació d'un grup d’interès per impulsar el portafoli i portafoli electrònic com a eines d'avaluació vàlides en el context nou de l'EEES, format per professors de la UPC i d’altres universitats que s’han volgut incorporar; (2) posta a punt i ús d’una plataforma intranet i web per a la coordinació del grup i exposició de materials; (3) realització de seminaris específics amb ponents expert en aquesta matèria per assolir les bases de la metodologia; (4) assaig per part de professors del grup de treball, d’experiències del portafoli de l’estudiant en assignatures tant obligatories com optatives en diversos centres de la UPC, i la introducció del portafoli de la carrera (o carpeta de competències) en l’EPSC; (5) adquirir documentació i referències bibliogràfiques sobre aquesta eina del portafoli i altres tècniques d’innovació docent; i (6), participar en congressos i jornades per explicar els resultats del projecte. Actualment, al final d’aquest projecte, el grup té 26 membres i la voluntat de continuar desenvolupant la tasca d’inserció del portafoli en els nous plans d’estudis. Així com també es treballa coordinadament amb els altres grups d’interès que s’han format al voltant de l’ICE de la UPC a l'entorn de la innovació docent, al mateix temps que es participa en les activitats que desenvolupa la RED E-Portfolio a nivell estatal amb objectius similars coordinada per professors de la UOC.
Resumo:
L'objectiu del projecte ha estat la millora de la qualitat docent de l'assignatura Estructura de Computadors I, impartida a la Facultat d'Informàtica de Barcelona (UPC) dins els estudis d'Enginyeria Informàtica, Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes i Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió. S'ha treballat en quatre línies d'actuació: (i) aplicació de tècniques d'aprenentatge actiu a les classes; (ii) aplicació de tècniques d'aprenentage cooperatiu no presencials; (iii) implantació de noves TIC i adaptació de les ja emprades per tal d'habilitar mecanismes d'autoavaluació i de realimentació de la informació referent a l'avaluació; i (iv) difusió de les experiències derivades de les diferents actuacions. Referent a les dues primeres mesures s'avalua l'impacte de metodologies docents que afavoreixen l'aprenentatge actiu tant de forma presencial com no presencial, obtenint-se clares millores en el rendiment respecte a altres metodologies utilitzades anteriorment enfocades a la realització de classes del tipus magistral, en què únicament es posa a l'abast dels alumnes la documentació de l'assignatura per a què puguin treballar de forma responsable. Les noves metodologies fan especial èmfasi en el treball en grup a classe i la compartició de les experiències fora de classe a través de fòrums de participació. La mesura que ha requerit més esforç en aquest projecte és la tercera, amb el desenvolupament d'un entorn d'interfície web orientat a la correcció automàtica de programes escrits en llenguatge assemblador. Aquest entorn permet l'autoavaluació per part dels alumnes dels exercicis realitzats a l'assignatura, amb obtenció d'informació detallada sobre les errades comeses. El treball realitzat dins d'aquest projecte s'ha publicat en congressos rellevants en l'àrea docent tant a nivell estatal com internacional. El codi font de l'entorn esmentat anteriorment es posa a disposició pública a través d'un enllaç a la web.
Resumo:
El present treball de recerca es centra en l’estudi de la programació general de l’aula en entorns inclusius. Concretament, s’ha dut a terme un estudi de cas a la comarca del Solsonès ja que les característiques demogràfiques i educatives d’aquesta comarca han facilitat la inclusió escolar de tot l’alumnat amb discapacitat a l’aula ordinària. Els principals objectius de la investigació són descriure les pràctiques de planificació general del professorat de la comarca del Solsonès que ha atès a alumnat amb necessitats educatives especials i conèixer els aspectes relacionats amb la programació didàctica que es poden millorar a partir de processos de formació permanent i assessorament. L’anàlisi de la informació recollida a través de qüestionaris realitzats al professorat del Solsonès i un grup de discussió als professionals dels serveis externs, ens ha permès conèixer les pràctiques de planificació del professorat del Solsonès i fins a quin punt són similars a bones pràctiques, com l’Ensenyament Multinivell o el Disseny Universal de l’Aprenentatge, desenvolupades en altres contextos; així com, quins són els principals problemes i dificultats amb què es troben els i les professionals a l’hora de dur a terme les programacions a l’aula.