1000 resultados para Alemanha História
Resumo:
En aquest treball es vol insistir en la necessitat d'estudiar alguns fets reals contemporanis que s'amagaven darrere el discurs pairalista. Corn a element de reflexi general, que convida a una comparaci en l'mbit europeu, es proposa lanlisi dels canvis en la concepci i en les practiques de la propietat que caracteritzaren el perode comprs, a Catalunya, entre les campanyes unitries de la dcada de 1880 sobre la codificaci i la discussi abrandada sobre la llei de contractes de conreu dels anys trenta. Com a temes concrets, es far referncia als debats sobre lemfiteusi i la parceria -institucions recurrentment proclamades com a instruments de benestar social- aix com a la necessitat d'estudiar, si aquest s el cas, les prctiques de resistncia social que acompanyaren aquests debats. Quan intentem posar en relaci els dos tipus de reflexi, la retrica del dret apareixer com una arma ideolgica en mans dels propietaris, per es revelaran algunes prctiques judicials que simultniament i progressivament hauran afavorit emfiteutes, parcers i, en general, els possedors de la terra. Aquesta utilitzaci del dret com a arma de lluita social no solament influir; decisivament en els discursos terics dels juristes, sin que trencar definitivament la unitat del discurs pairalista
Resumo:
L'article descriu les principals aportacions i activitats desenvolupades entorn de la histria del llibre, les biblioteques i la lectura al nostre pas en els anys 2008 i 2009. Una exhaustiva revisi bibliogrfica analitza les obres que han aparegut en cadascun dels mbits estudiat. En altres apartats, s'identifiquen les principals lnies de recerca i les diverses accions destinades a la difusi. La quantitat, qualitat i varietat de les aportacions sn un indicador de l'inters que els temes estudiats susciten entre la comunitat cientfica i bibliotecria, i posen de relleu l'amplitud cronolgica i la multiplicitat de mirades amb qu s'aborden els estudis i els projectes.
Resumo:
El febrer de 2001 moria a Santa Cristina dAro Jordi Verri i Faget, personatge polifactic que al llarg de la seva vida shavia dedicat a diferents tasques sempre en defensa i reconeixement de la cultura i la pedagogia catalanes. Investigador incansable, ens deixava un important llegat fruit de la seva passi pels llibres i del seu inters per la nostra histria educativa, una part del qual era donat a la Universitat de Girona. Aquest fons documental s el punt de partida daquest estudi, que vol aprofundir en la figura de Verri, contextualitzar el seu fons i valorar qu significa per la nostra pedagogia. Aquest s un reconeixement a Jordi Verri i a la seva tasca, que representa una important aportaci a la histria de leducaci catalana
Resumo:
En aquest treball es parteix de la concepci que la histria oral i les histries de vida sn elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. Sexposa el testimoni dun ciutad de Girona, Narcs Lecha, el meu avi matern, durant el perode de la Segona Repblica, la Guerra Civil i lexili. A partir del qual extraurem diferents aspectes collectivament rellevants. Lobjectiu principal daquest treball s lestudi i la difusi duna histria de vida que ens aporta coneixement sobre un perode cabdal de la nostra histria
Resumo:
En aquest treball es parteix de la concepci que la histria oral i les histries de vida sn elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. Sexposa el testimoni dun ciutad de Girona, Narcs Lecha, el meu avi matern, durant el perode de la Segona Repblica, la Guerra Civil i lexili. A partir del qual extraurem diferents aspectes collectivament rellevants. Lobjectiu principal daquest treball s lestudi i la difusi duna histria de vida que ens aporta coneixement sobre un perode cabdal de la nostra histria
Resumo:
To make maps to know history: contributions from the cartography to the study of the early middle ages. The accomplishment of maps can allow us to know many aspects that documents written do not allow us to have knowledge. This paper focuses on the boundaries of the townships or the parishes, on the routes and ways, and on the place names or on the invocations of the churches, in order to get to know like it was the territory in the early medieval centuries. One reaches the conclusion that often the limits, the ways and the settlements were created at early middle ages. This study allows to raise the ruptures and the continuities that took place throughout these centuries in the settlement.
Resumo:
In the history of food shortages and subsistence crises which affected the Catalan counties during the eleventh and twelfth centuries, the famine of 1129-1131 deserves special mention. Originating in the war of 1128 involving the Empord and neighboring counties, this famine affected the city of Barcelona and other points of Catalonia (Winter, 1131) and created conditions for the spread of a deadly epidemic (July 1130 -January 1132).
Resumo:
Els processos d'ensenyament-aprenentatge de la histria, a ms de tenir una problemtica fora especfica a la disciplina i que s la lligada a la susceptibilitat duna tria poltitzada i ideolgicament interessada dels continguts a ensenyar, tenen, com totes les altres matries, una problemtica lligada als aspectes cognitius dels alumnes i que sovint no s'han abordat de manera adequada, si ms no en el sistema curricular espanyol. Proposem, en aquest article, una possible aproximaci a un currculum integrat que faciliti l'aprenentatge en profunditat basat en mostrar un model o mtode que l'alumne sigui capa de reproduir per assolir futurs aprenentatges; i l'eix vertebrador de la nostra proposta s l'element indumentari.
Resumo:
Este artculo se inicia con la presentacin de la moderna concepcin cientfica de la enseanza/ aprendizaje de la historia que considera que la mejor manera de ensear esta disciplina social es reproduciendo el mtodo que utiliza el historiador en la construccin de la historia. Se da a conocer una experiencia docente de integracin de la didctica del patrimonio en el curriculum de la formacin de maestros. Siguiendo la idea ya sealada por otros especialistas, se defiende la necesidad de utilizar el patrimonio como un elemento del entorno que, en tanto que proyecta el pasado en el presente, se convierte en una fuente primaria de primer orden que favorece una enseanza/aprendizaje de la historia y del mtodo del historiador, de forma inducida, realista y por descubrimiento dirigido, mediante el anlisis de las fuentes documentales de carcter muy diverso que encierra el propio elemento patrimonial estudiado. Al mismo tiempo, desde una perspectiva constructivista del aprendizaje manifiesta la necesidad de la previa investigacin que sobre dicho elemento patrimonial debe realizar el profesor universitario de didctica de las Ciencias Sociales para llevar a cabo y definitivamente normalizar este tipo de docencia innovadora.
Resumo:
Malgrat la important revifalla que en els darrers anys han experimentat els estudis histrics, entre els quals cal incloure els d"histria de l"art, centrats en l"antic bisbat, l"antic terme i la ciutat mateixa de Tortosa, avui encara resulta relativament escs el coneixement que tenim tant dels materials de la construcci com dels mestres que van construir en aquest territori durant les poques medieval i moderna.1 Aquest breu estudi, basat en un nic document,2 pretn ser, simplement, una petita aportaci a la histria de l"arquitectura setcentista tortosina, i pretn serho en els dos vessants esmentats abans: el dels materials de la construcci i el dels mestres.
Resumo:
La presentaci del patrimoni en els museus i altres espais afins (exposicions, parcs arqueolgics, centres d"interpretaci patrimonial, etctera) s"est beneficiant en els ltims anys dels avenos a nivell didctic que ofereixen les noves tecnologies. Per, sovint es fa pals que aquestes estratgies comunicatives no impliquen necessriament una ptima assimilaci del discurs histric i museogrfic per part del pblic. La modernitzaci dels espais patrimonials amb la incorporaci d"audiovisuals i sistemes informtics multimdia no serveix de gran cosa si es planteja com un mer recurs passiu de delectaci o com una concessi a la creixent implantaci social de les noves tecnologies. s per aix que es fa imprescindible plantejar des d"un punt de vista didctic i comunicatiu com aquests recursos poden construir i/o enriquir el discurs a l"entorn del patrimoni (histric, arqueolgic, artstic, etctera) per a una museografia veritablement comprensiva i, ms enll dels objectes, educadora en valors.
Resumo:
A ultra-sonografia intra-operatria foi realizada especialmente a partir de 1960, com alguns relatos de experincias iniciais nos anos 50. Inicialmente foram avaliados tumores cerebrais, posteriormente estudando-se tambm clculos de vias biliares e clculos renais. Entretanto, a ultra-sonografia intra-operatria em modo A ou modo B esttico no adquiriu grande aceitao no meio mdico. No obstante, os primeiros estudos forneceram as bases para o desenvolvimento da moderna ultra-sonografia intra-operatria, com a utilizao dos equipamentos ultra-sonogrficos em modo B em tempo real. Os autores discorrem sobre a utilizao da ultra-sonografia intra-operatria desde o seu incio at os dias atuais.
