1000 resultados para 187-1156A


Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

OBJECTIVES: Ultrasound scan in the mid-trimester of pregnancy is now a routine part of prenatal care in most European countries. The objective of this study was to evaluate the prenatal diagnosis of dysmorphic syndromes by fetal ultrasound examination. METHODS: Data from 20 registries of congenital malformations in 12 European countries were included in the study. RESULTS: There were 2454 cases with congenital heart diseases, 479 of which were recognized syndromes, including 375 chromosomal anomalies and 104 syndromes without chromosomal anomalies. Fifty-one of the 104 were detected prenatally (49.0%). One hundred and ninety-two of 1130 cases with renal anomalies were recognized syndromes, including 128 chromosomal anomalies and 64 syndromes without chromosomal anomalies; 162 of them (84.4%) were diagnosed prenatally, including 109 chromosomal anomalies and 53 non-chromosomal syndromes. Fifty-four of the 250 cases with limb defects were recognized syndromes, including 16 chromosomal syndromes and 38 syndromes without chromosomal anomalies; 21 of these 54 syndromes were diagnosed prenatally (38.9%), including 9 chromosomal syndromes. There were 243 cases of abdominal wall defects including 57 recognizable syndromes, 48 with omphalocele and 9 with gastroschisis; 48 were diagnosed prenatally (84.2%). Twenty-six of the 187 cases with diaphragmatic hernia had recognized syndromes, including 20 chromosomal aberrations and 6 syndromes without chromosomal anomalies. Twenty-two of them (84.6%) were detected prenatally. Sixty-four of 349 cases with intestinal anomalies were recognized syndromes; 24 were diagnosed prenatally (37.5%). There were 553 cases of cleft lip and palate (CL(P)) and 198 of cleft palate (CP) including 74 chromosomal anomalies and 73 recognized non-chromosomal syndromes. Prenatal diagnosis was made in 51 cases of CL(P) (53.7%) and 7 of CP (13.7%). Twenty-two of 188 anencephalic cases were syndromic and all were diagnosed prenatally. Of 290 cases with spina bifida, 18 were recognized syndromes, and of them 17 were diagnosed prenatally. All 11 syndromic encephaloceles were diagnosed prenatally. CONCLUSIONS: Around 50% of the recognized syndromes which are associated with major congenital anomalies (cardiac, renal, intestinal, limb defects, abdominal wall defects and oral clefts) can be detected prenatally by the anomaly scan. However the detection rate varies with the type of syndrome and with the different countries' policies of prenatal screening.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Macrophage migration inhibitory factor (MIF) is an important regulator of glucose homeostasis. In pancreatic beta-cells, MIF expression is regulated by glucose and its secretion potentiates the glucose-induced insulin secretion. The molecular mechanisms by which glucose mediates its effect on MIF expression are not elucidated. Herein, we report that incubating the differentiated insulin-secreting cell line INS-1 in high glucose concentration increases MIF transcriptional activity as well as the reporter gene activity driven by the -1033 to +63 bp fragment of the MIF promoter. A minimal region located between -187 and -98 bp of this promoter sequence contributes both to basal activity and glucose-responsiveness of the gene. Within this promoter region, two cis-binding sequences were identified by mobility shift assays and footprinting experiments. Both cis-elements interact with nuclear proteins expressed specifically in insulin-secreting cells. In conclusion, we identified a minimal region of the MIF promoter which contributes to the glucose stimulation of the mif gene in insulin-secreting cells.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Després de la Jornada de Bones Pràctiques dels educadors socials de l'àmbit penitenciari català (febrer de 2008) es va veure la necessitat de revisar el Programa marc d'educació per a la convivència en la diversitat als centres penitenciaris. El programa fou elaborat i implementat als centres a partir de mitjan 2002. I, tot i que la justificació del seu naixement continua essent vàlida, sí que hi ha matisacions teòriques que han canviat a l’hora d'entendre la convivència en la diversitat i, sobretot, a l’hora de treballar-la des d'un enfocament educatiu. Proposem una educació intercultural que s'articuli com una pedagogia de la ciutadania i del desenvolupament d'una societat democràtica. Cal promoure la reflexió sobre aquesta nova ciutadania, la igualtat d'oportunitats i la dimensió social de la identitat en la complexa societat en la qual es desenvolupa. Així, ni la cultura ni la identitat ni tampoc els continguts educatius poden ser pensats des d'una perspectiva estàtica i determinista de les societats. La cultura, com a principal objectiu de l'educació intercultural, s'ha d'entendre com el dret a allò que és comú, o que hauria de ser comú. I per què un plantejament d'aquest tipus en el marc del sistema penitenciari? Doncs perquè precisament a les presons es tendeixen a amplificar les diferències i les caracteritzacions tenint en compte que una sèrie d'individus socialitzats en diferents maneres de pensar, sentir i actuar han de conviure de manera obligada. I que atesa la complexitat de les societats actuals (procés de globalització; interdependència a escala mundial; transformació dels models de comunicació, consum i treball; canvis polítics i econòmics; les migracions...) la uniformitat que se suposava que atorgava una cultura s'ha trencat. Així doncs, us presentem un programa d'educació intercultural que es proposa transmetre continguts, amb un valor social, per a la comprensió del món, de tal manera que permeti als participants adquirir els elements importants per circular per allò social ampli. Tampoc no se'ns escapa que estem plantejant la idea d'una acció educativa fora de l'espai social i familiar de la persona interna. És per aquest motiu que plantegem una pràctica educativa que parteix d'un handicap metodològic d'actuació: la impossibilitat d'una acció comunitària. Entenem tota acció comunitària des del punt de vista de lligam amb el territori de vida de les persones en llibertat. Per tant, l'acció educativa, en el cas que ens ocupa, s'ha de centrar necessàriament en un marc d'educació per a la transferència de coneixements i d'alternatives de canvi en la realitat personal i social des d'un punt de vista grupal i individual. Una transferència que pot posar en pràctica la persona interna en el moment en què s'incorpori a la vida en llibertat.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Rationale: Cystic fibrosis (CF) is characterized by progressive pulmonary inflammation that is infection-triggered. Pseudomonas aeruginosa represents a risk factor for deterioration of lung function and reduced life expectancy. Objectives: To assess T-cell cytokine/chemokine production in clinically stable children with CF and evaluate the association between T-cell subtypes and susceptibility for infection with P. aeruginosa. Methods: T-cell cytokine/chemokine profiles were measured in bronchoalveolar lavage fluid (BALF) from children with CF (n = 57; 6.1 ± 5.9 yr) and non-CF control subjects (n = 18; 5.9 ± 4.3 yr). Memory responses to Aspergillus fumigatus and P. aeruginosa were monitored. High-resolution computed tomography-based Helbich score was assessed. In a prospective observational trial the association between BALF cytokine/chemokine profiles and subsequent infection with P. aeruginosa was studied. Measurements and Main Results: Th1- (INF-γ), Th2- (IL-5, IL-13), Th17- (IL-17A), and Th17-related cytokines (IL-1β, IL-6) were significantly up-regulated in airways of patients with CF. IL-17A, IL-13, and IL-5 were significantly higher in BALF of symptomatic as compared with clinically asymptomatic patients with CF. IL-17A and IL-5 correlated with the percentage of neutrophils in BALF (r = 0.41, P < 0.05 and r = 0.46, P < 0.05, respectively). Th17- (IL-17A, IL-6, IL-1β, IL-8) and Th2-associated cytokines and chemokines (IL-5, IL-13, TARC/CCL17), but not IFN-γ levels, significantly correlated with high-resolution computed tomography changes (Helbich score; P < 0.05). P. aeruginosa- and A. fumigatus-specific T cells from patients with CF displayed significantly higher IL-5 and IL-17A mRNA expression. IL-17A and TARC/CCL17 were significantly augmented in patients that developed P. aeruginosa infection within 24 months. Conclusions: We propose a role for Th17 and Th2 T cells in chronic inflammation in lungs of patients with CF. High concentrations of these cytokines/chemokines in CF airways precede infection with P. aeruginosa.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Objetivou-se avaliar a qualidade de vida (QV) de adultos com lesão medular e identificar os domínios que podem influir na qualidade de vida. Para coletar os dados utilizou-se o WHOQOL-bref e um questionário com variáveis sociodemográficas. Participaram 47 sujeitos com média de idade de 42,95 anos, 91,5% do sexo masculino e 8,5% do feminino. Os domínios obtiveram os escores: físico (58,59%), psicológico (63,82%), social (68,79%) e ambiental (55,20%). Por meio de regressão linear múltipla, verificou-se a correlação dos escores dos domínios com a percepção da QV: físico (p < 0,187), psicológico (p < 0,399), social (p < 0,000) e ambiental (p < 0,008). Concluiu-se que a maioria (55,3%) dos participantes está insatisfeita com a QV e que os domínios social e ambiental apresentaram maior correlação com a QV.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Apoptosis is defined as a programmed cell death process operating in multicellular organisms in order to maintain proper homeostasis of tissues. Caspases are among the best characterized proteases to execute apoptosis although lately many studies have associated them with non-apoptotic functions. In the laboratory an antiapoptotic pathway relying on caspase-3 activation and RasGAP has been described in vitro. RasGAP bears two conserved caspase-3 cleavage sites. Under low stress conditions, RasGAP is first cleaved by low caspase-3 activity generating an N terminal fragment (fragment N) that induces a potent anti-apoptotic response mediated by the Ras/PI3K/Akt pathway. High levels of active caspase-3, associated with increased stress conditions, induce further cleavage of fragment N abrogating this anti-apoptotic response. In the present work I studied the functionality of fragment N-mediated protection in physiological conditions as well as the mechanism by which fragment N induces an anti-apoptotic response, with a focus on survivin, an inhibitor of apoptosis. During my work in the laboratory I found that mice lacking caspase-3 or unable to cleave RasGAP (KI mice) are deficient in Akt activation and more sensitive to apoptosis than wild-type mice in response to stress. This higher sensitivity to stress led to augmented tissue damage, highlighting the importance of this pathway in protection against low stress. In parallel I focused on the study of survivin expression in the skin in response to UV-B light and I found that survivin is induced in the cytoplasm of keratinocytes in response to stress where it may fulfill a cyto-protective role. However fragment N had no effect on survivin expression. In addition, cytoplasmic survivin was increased in keratinocytes exposed to UV-B light, whether RasGAP is cleaved (WT mice) or not (KI mice), indicating that survivin is not involved in fragment N mediated protection. Altogether these data indicate that fragment N is pivotal for cell protection against pathophysiologic damage and can encourage the development of therapies aimed to strengthen the resistance of cells against aggressive treatments. Importantly, this finding contributes to the characterization of how caspase-3 can be activated without inducing cell death, although further studies need to be conducted in order to completely characterize this pro-survival molecular mechanism.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Cf. notice du ms. par Leroquais, Sacramentaires, II, 180-183 n° 366. Les incipit des proses ont été relevés dans la table des incipit. F. 1-6v Calendrier de Paris : 3 janv., en rouge, «Genovefe virg. IX lc.» (1); 22 avr., «Inventio corporis s. Dyonisii sociorumque ejus. Oportune virg. semid.» (2v); 28 mai, en rouge, «Germani ep. Parisiensis semid. Carauni mart. memoria» (3); 25juin, en violet, «Translatio s. Eligii ep.» (3v); en violet, «In prima dominica hujus mensis [augusti] fit d. de cruce» [réception à Notre-Dame d'un fragment de la vraie Croix] (4v); 9 oct., en rouge, «Dyonisii sociorumque ejus duplex» (5v); 28 oct., «Germani ep. Translatio s. Genovefe virg. mart. memoria» (5v); 3 nov. «Marcelli ep. Parisiensis dupl.»; 13 nov., «Gendulphi ep. et conf. [Parisiensis] dupl.»; 26 nov., en violet, «Genovefe virg. de miraculo [ardentium] IX lc.» (6); 4 déc., «Susceptio capillorum b. Marie et capitis b. Dyonisii in ecclesia Parisiensi» (6v). Le calendrier ne contient pas la fête de s. Louis au 25 août (établie en 1298) ni au 17 mai la translation du chef de s. Louis à la Sainte-Chapelle (en 1306); — Ajout du XIVe s. au 30 avr., «Eutropii mart. et conf.» [culte établi à Paris en 1296] (2v); cf. Leroquais, Bréviaires, I, CXII-CXIII, Tableau chronologique des fêtes parisiennes. — Au début de chaque mois, vers sur les jours égyptiaques (éd. Hennig, Traditio, XI (1955), 84 III), sauf celui de janvier (1) qui correspond au premier vers de la série éd. par Riese (Anthol. lat., I2 (1906), 680a); — À la fin de février, vers sur l'année bissextile : «Byssextum sexte martis tenuere kalende...»; cf. ms. Latin 3162, f. 102 (1v); — À la fin de mars, vers sur la date de Pâques : «Post martis nonas ubi sit nova luna requiras...» (2); — Notations astrologiques et de comput, passim. F. 7-353v Temporal, avec parties chantées notées. Incomplet du début par la perte du premier f., il commence dans la prose du premier dimanche de l'Avent : «... [eterna indefici]ens mundi vita...» (7). À remarquer : «dominica IIIa [in Adventu] more ecclesie Parisiensis» (24v); — Cérémonie des Cendres avec rubriques liturgiques (62v-66v); — Dimanche des Rameaux, «congregatis processionibus conventualibus in ecclesia B. Marie, capiceriis portantibus capsam et tribus clericis in albis paratis tres textus, exitur de ecclesia nichil cantando et sic eundum est ad ecclesiam Sancte Genovefe de Monte...» (147); cf. Leroquais, 181; — Dans l'évangile des Rameaux, le Christ est désigné par la lettre L, le narrateur par la lettre C et les autres par la lettre S (153-158); dans les autres évangiles de la Passion (162-186 passim), ces lettres suscrites ont été effacées et remplacées à la mine de plomb de façon sporadique, le Christ étant alors désigné par une croix; — «Oremus pro papa nostro N...» (186v); «... pro christianissimo rege nostro N...» (187); — Parmi les litanies, «s.Stephane... s. Dyonisi...» (191v)..., « s. Lucane... s. Justine... s. Gendulphe... s. Germane...» (199)..., « s. Genovefa...» (201v). — «Incipit ordo misse. Sacerdos primo induat se rocheto dicens : Actiones nostras...» (203v-206); pour les rubriques liturgiques, cf. Leroquais, 181; — Préfaces notées : «Incipiunt prefationes...» (206-210); — Canon de la messe (210-213); pour les rubriques liturgiques, cf. Leroquais, 182; — «In die Re[sur]rectionis» (214); — «In die sancto [Pentecostes]» (262v); — [De sancta Trinitate] (280v); — «Dominica XXVa» (348v); — «In dedicatione ecclesie» (350-353v). La fête du Saint-Sacrement ne figure pas. F. 354-496v Sanctoral, avec parties chantées notées. À noter parmi les saints parisiens : 3 janv., «S. Genovefe virg.» (373v); 22 avr., «Inventio corporis s. Dyonisii, Rustici et Eleuterii» (398v); — 28 mai, «S. Germani ep. Parisiensis» (407v); — 10 juin, «S. Landerici Parisiensis ep.» (410); — 26 juill., «In translatione s. Marcelli» (432); — 11août, «De receptione s. corone...» (443v); —, 4 oct., «Auree virg. [abb. Parisiis]» (480); 9 oct., «In die [s. Dyonisii]», avec octave (481v); — 28oct., «In translatione s. Genovefe» (487); — 3nov., «S. Marcelli Parisiensis ep.», avec octave (489v); — 26 nov., «S. Genovefe de miraculo ardentium» (495); — «De s. Gendulpho. Prosa» (495). F. 497-541 Commun des saints, avec pièces chantées notées. F. 541-559 Messes votives, sans parties notées à l'exception de la messe des morts (551v-556). Aux ff. 546v-547, en marge de la messe «pro amico», deux additions d'une écriture cursive de la fin du XIVe s. précisent : «ducem nostrum et duxissem ejusque prolem». — Prières diverses (556-559). F. 559-563 Rituel de mariage. «Incipit ordo ad sponsam benedicendam. Cum venerint ante valvas ecclesie sponsus et sponsa, accinctus sacerdos alba et stola... auxilium et argentum super scutum positum benedicat dicens : Manda Deus... Tunc aspergatur aqua benedicta et thurificetur et sponsus et sponsa; quo facto sacerdos dicat : Bones genz nos avons faiz les bans III foiz de ces II genz et encore les faison nous, que se il i a nul ne nule qui sache enpeschement par quoi l'un ne puisse avoir l'autre par loi de mariage, si le die. Et re[spon]dent assistentes : Nous ni savons se bien non. Quo audito, accipiat sacerdos manum dexteram sponse et ponat in dextera manu sponsi et dicat... nominandos eos : Vos Marie et vos Jeham vous prometez, fianciez et jurez l'un à l'autre à garder la foi et la loiauté du mariage... Tunc sacerdos tradat anulum sponso et sponsus autem per manum sacerdotis primo in police sponse... dicens... : Marie de cest annel t'espous et de mon cors t'ennor et de douaire qui est devisiez entre mes amis et les tiens. In nomine... Secundo in indice dicens... Tercio in medio dicens : Et Spiritus sancti. Amen... Postea sacerdos extensa manu super illos dicat orationes... Tunc sacerdos centus [sic] sponsum per manum dexteram et sponsam et introducat eos in ecclesiam...» (559-559bis); — Messe de mariage, comportant deux préfaces notées : «Deinde celebratur missa...» (559bis-562v); pour les rubriques liturgiques, cf. Leroquais, 183. — «Missa celebrata, recedant sponsus et sponsa et, ipsis stantibus ante hostium domus illorum presentibus pane et vinum [sic], faciat sacerdos benedictionem super panem dicens : Benedic Domine creaturam... Tunc sponsus mordet in pane, postea sponsa. Item benedictio super vinum... Tunc sponsus bibat, postea sponsa. Quo facto introducit eos sacerdos per manum in domum... Item in sero benedictio thalami... Tunc turificet thalamum, postea sponsum et sponsam sedentes vel jacentes in lecto suo benedicat dicens : Benedic Domine adulescentulos...» (562v-563) (éd. avec variantes par E. Martène, De antiquis Ecclesiae ritibus, II, 374-376, d'après le ms. Latin 859A); même ordo dans le ms. NAL 2649, f. 333-336. F. 563-565v Exorcisme de l'eau et du sel (563-564v). — «Pro Terra sancta» (564v-565). — «Pro rege nostro» (565). — «Benedictio pere et baculi peregrinorum» (565-565v). — «Benedictio crucis... Benedictio novorum fructuum... Benedictio panis» (565v).