Motor Vehicle Crash Fatalities for Week Ending,Year End 2008

Motor Vehicle Crash Fatalities

Fractures non traumatiques en fin de grossesse: s'agit-il toujours d'une ostéoporose? A propos de deux cas [Non-traumatic fractures at the end of a pregnancy: are there always of osteoporotic origin].

Pregnancy-associated osteoporosis usually appears during the first pregnancy and does not affect the followings. We report two cases where non-traumatic fractures have been diagnosed shortly after delivery of second pregnancies. Wide investigations could not find a cause of secondary osteoporosis. In the first case we came to the diagnosis of pregnancy-associated osteoporosis and an intravenous treatment of ibandronate has been prescribed. In the second case the bone mineral density (BMD) being almost normal and the localisation of the fracture being atypical, we concluded to a fracture of non-osteoporotic origin, probably due to mechanical stress during pregnancy. No therapy against osteoporosis has been prescribed.

Fitxa Qualitativa. Diagonal Mar-Rambla Taulat-Front Maritim [Barcelona]

Pòster

The prelude of the end-Permian mass extinction predates a postulated bolide impact

The mass extinction at the Permian-Triassic Boundary (PTB) is said to have been abrupt and probably caused by an extraterrestrial impact. However, evidence from the Global Stratotype Section and Point (GSSP) of the base of the Induan at Meishan, China, shows that the biotic crisis began prior to the level, in beds 25 and 26 at which the postulated impact event occurred. Evidence of such an earlier biotic crisis occurs in other sections in South China, and in central and western Tethyan regions. This event is characterized by the extinction of a range of faunas, including corals, deep-water radiolarians, most fusulinids and pseudotirolitidammonoids, and many Permian brachiopods. In all sections, this extinction level is usually a few decimeters to meters below that of the main mass extinction in the event beds (25 and 26) at Meishan, and their correlatives elsewhere. This earlier extinction event happened before the postulated bolide impact at the level of beds 25 and 26, and constrains interpretation of the mechanisms that brought about this greatest mass extinction.

Diabète et insuffisance rénate terminate. Evolution en huit ans dans le canton de Vaud [Diabetes and end stage renal disease. Eight year progression in the Canton de Vaud, Switzerland].

Diabetic nephropathy is the first cause of endstage renal disease. The demographic expansion, the increase in the incidence of diabetes and the prolonged survival rates explain the steep increase observed these last 30 years. In the United States, improved treatment has brought to a decline in the incidence of end-stage renal disease in the diabetic population since the mid nineties. We examined the change in prevalence of diabetics on dialysis from 2001 and 2009 in the Canton de Vaud, Switzerland. The prevalence of diabetics on dialysis increased from 18% to 31% in dialysis centers and increased from 1.1/1000 to 1.9/1000 in the diabetic population. These are strong indicators that efforts are needed to improve the renal outcome of patients with diabetic nephropathy.

Dispersal probability distributions and the wave-front speed problem

The speed and width of front solutions to reaction-dispersal models are analyzed both analytically and numerically. We perform our analysis for Laplace and Gaussian distribution kernels, both for delayed and nondelayed models. The results are discussed in terms of the characteristic parameters of the models

[6 phot. d'Angleterre et d'Irlande: Land's End, Dovedale, Waterford, Killarney, don E. Reclus en 1889]

Donateur : Reclus, Élisée (1830-1905)

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

Lengua familiar y conocimiento de la lengua escolar en Cataluña al finalizar la Educación Infantil = Home Language and Knowledge of the School Language in Catalonia at the end of Nursery School

La infancia extranjera se escolariza en Cataluña en un programa de cambio de lengua del hogar a la escuela. Las investigaciones afirman que este alumnado tarda un mínimo de seis años en equiparar sus habilidades lingüístico-cognitivas con sus pares autóctonos, no así las habilidades conversacionales, las cuales se adquieren antes de los dos años de residencia. Sin embargo, no existen estudios sobre los efectos de la escolarización en el parvulario del alumnado alófono, así como de su lengua familiar, en relación con la adquisición de la lengua escolar. El artículo es un estudio comparativo de la adquisición del catalán de 567 autóctonos y 434 alófonos, al final del parvulario, en 50 escuelas de Cataluña que escolarizan a alumnado de origen extranjero. Las lenguas del alumnado autóctono son el catalán, el castellano y el bilingüismo catalán-castellano y las lenguas del alumnado alófono son el árabe, el soninké y el castellano. Los factores utilizados más relevantes han sido el nivel socioprofesional y educativo de las familias, el tiempo de residencia y el momento de escolarización del alumnado, el porcentaje de alumnado catalanohablante y de alumnado alófono en el aula y el contexto sociolingüístico del centro escolar. Los resultados muestran que el alumnado autóctono sabe más catalán que el alumnado alófono, pero las diferencias desaparecen respecto a algunos factores, de los cuales los más relevantes son los relacionados con las características del alumnado de las aulas. La lengua familiar del alumnado alófono no incide en sus resultados

Climatic and biotic upheavals following the end-Permian mass extinction

Recovery from the end-Permian mass extinction is frequently described as delayed(1-3), with complex ecological communities typically not found in the fossil record until the Middle Triassic epoch. However, the taxonomic diversity of a number of marine groups, ranging from ammonoids to benthic foraminifera, peaked rapidly in the Early Triassic(4-10). These variations in biodiversity occur amidst pronounced excursions in the carbon isotope record, which are compatible with episodes of massive CO2 outgassing from the Siberian Large Igneous Province(4,11-13). Here we present a high-resolution Early Triassic temperature record based on the oxygen isotope composition of pristine apatite from fossil conodonts. Our reconstruction shows that the beginning of the Smithian substage of the Early Triassic was marked by a cooler climate, followed by an interval of warmth lasting until the Spathian substage boundary. Cooler conditions resumed in the Spathian. We find the greatest increases in taxonomic diversity during the cooler phases of the early Smithian and early Spathian. In contrast, a period of extreme warmth in the middle and late Smithian was associated with floral ecological change and high faunal taxonomic turnover in the ocean. We suggest that climate upheaval and carbon-cycle perturbations due to volcanic outgassing were important drivers of Early Triassic biotic recovery.

Low income, community poverty and risk of end stage renal disease

BACKGROUND: The risk of end stage renal disease (ESRD) is increased among individuals with low income and in low income communities. However, few studies have examined the relation of both individual and community socioeconomic status (SES) with incident ESRD. METHODS: Among 23,314 U.S. adults in the population-based Reasons for Geographic and Racial Differences in Stroke study, we assessed participant differences across geospatially-linked categories of county poverty [outlier poverty, extremely high poverty, very high poverty, high poverty, neither (reference), high affluence and outlier affluence]. Multivariable Cox proportional hazards models were used to examine associations of annual household income and geospatially-linked county poverty measures with incident ESRD, while accounting for death as a competing event using the Fine and Gray method. RESULTS: There were 158 ESRD cases during follow-up. Incident ESRD rates were 178.8 per 100,000 person-years (105 py) in high poverty outlier counties and were 76.3 /105 py in affluent outlier counties, p trend = 0.06. In unadjusted competing risk models, persons residing in high poverty outlier counties had higher incidence of ESRD (which was not statistically significant) when compared to those persons residing in counties with neither high poverty nor affluence [hazard ratio (HR) 1.54, 95% Confidence Interval (CI) 0.75-3.20]. This association was markedly attenuated following adjustment for socio-demographic factors (age, sex, race, education, and income); HR 0.96, 95% CI 0.46-2.00. However, in the same adjusted model, income was independently associated with risk of ESRD [HR 3.75, 95% CI 1.62-8.64, comparing the < $20,000 income group to the > $75,000 group]. There were no statistically significant associations of county measures of poverty with incident ESRD, and no evidence of effect modification. CONCLUSIONS: In contrast to annual family income, geospatially-linked measures of county poverty have little relation with risk of ESRD. Efforts to mitigate socioeconomic disparities in kidney disease may be best appropriated at the individual level.