Contribució de Pietro Mengoli al concepte de límit a través d'una teoria de les quasi proporcions

El treball de recerca que aquí es presenta és l’estudi dels tres primers "elementa" de la "Geometriae Speciosae Elementa" (Bolonya, 1659) de Pietro Mengoli (1625-1686), que fou possiblement el deixeble més original de Bonaventura Cavalieri (1598-1647). En aquesta obra Mengoli desenvolupa un nou mètode per calcular quadratures utilitzant una teoria numèrica anomenada de “quasi proporcions”. Mengoli fonamenta les quasi proporcions en la teoria de proporcions del llibre cinquè dels "Elements" d’Euclides, a la qual hi afegeix unes nocions originals: raó “quasi nul•la”, “quasi infinita” i “quasi un nombre”. Una exhaustiva anàlisi d’aquesta teoria demostra l’originalitat de l’obra de Mengoli tant pel que fa a la seva forma d’exposició com pel que fa al seu contingut.

Ciència i política exterior francesa a l'Espanya de Franco: el cas dels físics catalans

Hem estudiat la influència de la política científica francesa a Espanya entre 1946 i 1964, la seva repercussió a Barcelona i la creació de diverses institucions patrocinades pel govern francès. Hem analitzat els cursos de mecànica quàntica dels anys seixanta que va impartir l’agregat científic francès a Barcelona i que són els primers que presentaven la física teòrica que es practicava als Estats Unit a llicenciats espanyols. Hem analitzat el programa de beques que va permetre estudiar a França a molts estudiants de física catalans. Finalment hem revisat la carrera d’un grup destacat d’aquest físics que van quedar-se a França.

La informació a la ràdio durant el franquisme

El Treball Final de Carrera investiga l’evolució de la ràdio a Espanya durant la dictadura franquista, entre els anys 1939 i 1975. El seguit de qüestions polítiques i socials que es viuen al país durant la postguerra fan que el mitjà radiofònic es desenvolupi notablement durant la primera etapa del franquisme, però no només com una arma de propaganda o d’informació oficial del règim, sinó també com entreteniment per als oients. Serien les emissores privades les que impulsarien de manera més important l’aparició de nous espais dedicats a la societat popular i també, les que potenciarien la difusió de la cultura. Posteriorment, Radio Nacional de España, l’emissora pública, també acompanyaria a les privades en l’emissió de magazins i programes de varietats. En el treball acadèmic també es destaca l’evident diferència entre les restriccions a la ràdio al principi del mandat i al final. Els primers anys de la dictadura es caracteritzen per una forta censura pel que fa a la informació i a la difusió de programes. No obstant, l’obertura del règim als voltants dels 60 permetrà a les emissores ser més arriscades en la seva programació.

Adaptación de un gestor de contenidos para agendas de aprendizaje

Una agenda d'aprenentatge és la disposició temporal de les activitats a realitzar per part d'un alumne per tal d'assolir els objectius docents d'una assignatura. Aquest projecte, una vegada analitzats diferents gestors de continguts, n'adapta un, Moodle, per mostrar les citades agendes. Aquesta implementació neix de la necessitat que els estudiants de primers cursos tinguin pautades les activitats a realitzar tenint en compte el nou escenari europeu d'educació superior i la posada en marxa dels crèdits ECTS, que inclouen les hores de dedicació fora de l'aula.

Evolució i estabilitat d’àcids grassos i vitamines antioxidants a la llet materna

Recerca realitzada durant el periode Gener 2006-Abril 2007, a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona sota la direcció de la Dra. M. Carmen López Sabater. La nutrició durant els primers anys de vida té una enorme importància, amb repercussions en el creixement i desenvolupament del nen i en les possibles malalties futures. Tenint en compte que la llet materna és l’aliment ideal per al nadó durant els primers sis mesos de vida, és important conéixer la composició nutricional de la mateixa i la seva evolució al llarg de la lactància (calostre, llet de transició i madura). La llet conté nutrients majoritaris (proteïnes, carbohidrats i lípids) i nutrients minoritaris, com vitamines i minerals. S'ha desenvolupat i validat un mètode per a la determinació d'àcids grassos (AG) i Àcid Linoleic Conjugat (CLA) en llet materna per Cromatografia de Gasos "fast" (fast-GC), permetent reduir el temps d'anàlisi considerablement en comparació amb els mètodes utilitzats fins el moment. La repetibilitat i reproducibilitat trobades han estat bones, amb coeficients de variació inferiors al 10% en tots els casos. L'aplicació a 6 mostres de llet materna ha demostrat que es tracta d'un mètode senzill, ràpid, eficient i pràctic per a l'anàlisi rutinari d'un elevat nombre de mostres. També s'ha començat a desenvolupar un mètode per a l'anàlisi dels anàlegs de tocoferol de la llet materna, degut a l'interès de la vitamina E com a antioxidant natural. És un mètode per Cromatografia Líquida d'Ultra Resolució (UPLC) amb detecció per Fluorescència (FD) i per Photodiode Array (PDA) que permet treballar amb quantitats de mostra petites mantenint o inclús millorant la sensibilitat i reduint el temps d’anàlisi.

Pharmacokinetics and pharmacogenomics of once-daily raltegravir and atazanavir in healthy volunteers.

Atazanavir inhibits UDP-glucuronyl-transferase-1A1 (UGT1A1), which metabolizes raltegravir, but the magnitude of steady-state inhibition and role of the UGT1A1 genotype are unknown. Sufficient inhibition could lead to reduced-dose and -cost raltegravir regimens. Nineteen healthy volunteers, age 24 to 51 years, took raltegravir 400 mg twice daily (arm A) and 400 mg plus atazanavir 400 mg once daily (arm B), separated by ?3 days, in a crossover design. After 1 week on each regimen, raltegravir and raltegravir-glucuronide plasma and urine concentrations were measured by liquid chromatography-tandem mass spectrometry in multiple samples obtained over 12 h (arm A) or 24 h (arm B) and analyzed by noncompartmental methods. UGT1A1 promoter variants were detected with a commercially available kit and published primers. The primary outcome was the ratio of plasma raltegravir C(tau), or concentration at the end of the dosing interval, for arm B (24 h) versus arm A (12 h). The arm B-to-arm A geometric mean ratios (95% confidence interval, P value) for plasma raltegravir C(tau), area under the concentration-time curve from 0 to 12 h (AUC(0-12)), and raltegravir-glucuronide/raltegravir AUC(0-12) were 0.38 (0.22 to 0.65, 0.001), 1.32 (0.62 to 2.81, 0.45), and 0.47 (0.38 to 0.59, <0.001), respectively. Nine volunteers were heterozygous and one was homozygous for a UGT1A1 reduction-of-function allele, but these were not associated with metabolite formation. Although atazanavir significantly reduced the formation of the glucuronide metabolite, its steady-state boosting of plasma raltegravir did not render the C(tau) with a once-daily raltegravir dose of 400 mg similar to the C(tau) with the standard twice-daily dose. UGT1A1 promoter variants did not significantly influence this interaction.

Los Amantes de Teruel: De la leyenda al teatro español de los siglos XVIII y XIX

Este trabajo de investigación abarca el desarrollo de la leyenda “Los Amantes de Teruel” en el teatro español de los siglos XVIII y XIX empezando con los primeros textos escritos. El desarrollo de la leyenda se analiza haciendo una comparación de los textos según las características del género. Las versiones que se estudian son los melodramas de Francisco Mariano Nifo, y Francisco Comella, la tragedia anónima, los dos dramas de Hartzenbusch que se escribieron en las diferentes fechas (1836-1849) y el drama lírico de Tomás Bretón.

The transmission of suprapylarian Leishmania by bite of experimentally infected sand flies (Diptera: Psychodidae)

Lutzomyia furcata transmitted Leishmania chagasi to a hamster 10 days after being experimentally fed on an infected spleen. An individual female Psychodopygus carrerai carrerai that had fed on a hamster lesion caused by Leishmania mexicana amazonensis transmitted this parasite 6 days later to another hamster. Transmission electron microscopy of this fly's head revealed a small number of degenerate promastigotes in the foregut, but only a few were attached.

On locally finite transitive two-ended digraphs

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Department de Matemàtica Aplicada de la Montanuniversität Leoben, Àustria, entre agost i desembre del 2006. L’ objectiu ha estat fer recerca sobre digrafs infinits amb dos finals, connexos i localment finits, i, en particular, en digrafs amb dos finals i altament arc-transitius. Malnic, Marusic et al. van introduir un nou tipus de relació d’equivalència en els vèrtexs d’un dígraf, anomenades relacions d’assolibilitat, que generalitzen i tenen el seu origen en un problema posat per Cameron et al., on les classes de la relació d’equivalència eren vèrtexs que pertanyien a un camí alternat del dígraf . Malnic et al. en el mencionat article van establir connexions ben estretes entre aquestes relacions d’assolibilitat i l'estructura de finals i creixement dels digrafs localment finits i transitius. En aquest treball, s’ha caracteritzat per complet aquestes relacions d’assolibitat en el cas de dígrafs localment finits i transitius amb exactament dos finals, en termes de la descomposició en números primers del número de línies que genera el digraf amb dos finals. A més, es nega la Conjectura 1 sostinguda per Seifter que afirmava que un digraf connex localment finit amb més d’un final era necessàriament o be 0-, 1- o altament arc-transitiu. Seifer havia donat una solució parcial a la conjectura pel cas de digrafs regulars amb grau primer que tinguin un conjunt de tall connex. En aquest treball, es descriu una família infinita de dígrafs regulars de grau dos, amb dos finals, exactament 2-arc transitius i no 3-arc transitius. Així, es nega la Conjectura de Seifter en el cas general, fins i tot per grau primer. Tot i així, la solució parcial donada per Seifter en el seu article és en cert sentit la millor possible i l'existència un conjunt de tall connex essencial.

Promoter rearrangements cause species-specific hepatic regulation of the glyoxylate reductase/hydroxypyruvate reductase gene by the peroxisome proliferator-activated receptor alpha.

In liver, the glyoxylate cycle contributes to two metabolic functions, urea and glucose synthesis. One of the key enzymes in this pathway is glyoxylate reductase/hydroxypyruvate reductase (GRHPR) whose dysfunction in human causes primary hyperoxaluria type 2, a disease resulting in oxalate accumulation and formation of kidney stones. In this study, we provide evidence for a transcriptional regulation by the peroxisome proliferator-activated receptor alpha (PPARalpha) of the mouse GRHPR gene in liver. Mice fed with a PPARalpha ligand or in which PPARalpha activity is enhanced by fasting increase their GRHPR gene expression via a peroxisome proliferator response element located in the promoter region of the gene. Consistent with these observations, mice deficient in PPARalpha present higher plasma levels of oxalate in comparison with their wild type counterparts. As expected, the administration of a PPARalpha ligand (Wy-14,643) reduces the plasma oxalate levels. Surprisingly, this effect is also observed in null mice, suggesting a PPARalpha-independent action of the compound. Despite a high degree of similarity between the transcribed region of the human and mouse GRHPR gene, the human promoter has been dramatically reorganized, which has resulted in a loss of PPARalpha regulation. Overall, these data indicate a species-specific regulation by PPARalpha of GRHPR, a key gene of the glyoxylate cycle.

PHYTOCHROME KINASE SUBSTRATE4 modulates phytochrome-mediated control of hypocotyl growth orientation

Gravity and light are major factors shaping plant growth. Light perceived by phytochromes leads to seedling deetiolation, which includes the deviation from vertical hypocotyl growth and promotes hypocotyl phototropism. These light responses enhance survival of young seedlings during their emergence from the soil. The PHYTOCHROME KINASE SUBSTRATE (PKS) family is composed of four members in Arabidopsis (Arabidopsis thaliana): PKS1 to PKS4. Here we show that PKS4 is a negative regulator of both phytochrome A- and B-mediated inhibition of hypocotyl growth and promotion of cotyledon unfolding. Most prominently, pks4 mutants show abnormal phytochrome-modulated hypocotyl growth orientation. In dark-grown seedlings hypocotyls change from the original orientation defined by seed position to the upright orientation defined by gravity and light reduces the magnitude of this shift. In older seedlings with the hypocotyls already oriented by gravity, light promotes the deviation from vertical orientation. Based on the characterization of pks4 mutants we propose that PKS4 inhibits changes in growth orientation under red or far-red light. Our data suggest that in these light conditions PKS4 acts as an inhibitor of asymmetric growth. This hypothesis is supported by the phenotype of PKS4 overexpressers. Together with previous findings, these results indicate that the PKS family plays important functions during light-regulated tropic growth responses

MFGE8 does not influence chorio-retinal homeostasis or choroidal neovascularization in vivo.

PURPOSE: Milk fat globule-epidermal growth factor-factor VIII (MFGE8) is necessary for diurnal outer segment phagocytosis and promotes VEGF-dependent neovascularization. The prevalence of two single nucleotide polymorphisms (SNP) in MFGE8 was studied in two exsudative or "wet" Age-related Macular Degeneration (AMD) groups and two corresponding control groups. We studied the effect of MFGE8 deficiency on retinal homeostasis with age and on choroidal neovascularization (CNV) in mice. METHODS: The distribution of the SNP (rs4945 and rs1878326) of MFGE8 was analyzed in two groups of patients with "wet" AMD and their age-matched controls from Germany and France. MFGE8-expressing cells were identified in Mfge8(+/-) mice expressing ß-galactosidase. Aged Mfge8(+/-) and Mfge8(-/-) mice were studied by funduscopy, histology, electron microscopy, scanning electron microscopy of vascular corrosion casts of the choroid, and after laser-induced CNV. RESULTS: rs1878326 was associated with AMD in the French and German group. The Mfge8 promoter is highly active in photoreceptors but not in retinal pigment epithelium cells. Mfge8(-/-) mice did not differ from controls in terms of fundus appearance, photoreceptor cell layers, choroidal architecture or laser-induced CNV. In contrast, the Bruch's membrane (BM) was slightly but significantly thicker in Mfge8(-/-) mice as compared to controls. CONCLUSIONS: Despite a reproducible minor increase of rs1878326 in AMD patients and a very modest increase in BM in Mfge8(-/-) mice, our data suggests that MFGE8 dysfunction does not play a critical role in the pathogenesis of AMD.

Multi-agent contracting with countervailing incentives and limited liability

We consider a principal who deals with a privately informed agent protected by limited liability in a correlated information setting. The agent's technology is such that the fixed cost declines with the marginal cost (the type), so that countervailing incentives may arise. We show that, with high liability, the first-best outcome can be effected for any type if (1) the fixed cost is non-concave in type, under the contract that yields the smallest feasible loss to the agent; (2) the fixed cost is not very concave in type, under the contract that yields the maximum sustainable loss to the agent. We further show that, with low liability, the first-best outcome is still implemented for a non-degenerate range of types if the fixed cost is less concave in type than some given threshold, which tightens as the liability reduces. The optimal contract entails pooling otherwise.

Aprenentatge Servei: una proposta d'educació en valors

La finalitat d’aquest document es presentar un conjunt de resultats de recerca i d’innovació al voltant de l’aprenentatge servei, una metodologia pràctica d’educació en valors i per a la ciutadania que combina el servei a la comunitat amb l’aprenentatge de coneixements i valors. Els objectius bàsic que es busquen són: fonamentar teòricament l’aprenentatge servei, analitzar experiències rellevants i impulsar accions per afovorir la seva implantació en el nostre sistema educatiu formal i no formal. L’amplitud d’objectius ens obliga a diferenciar els resultats de recerca d’aquells vinculats a la innovació. Pels que fa als primers –els de recerca– es presenten tres treballs complementaris per documentar i analitzar bones pràctiques d’aprenentatge servei: 1) l’estudi d’experiències realitzat conjuntament entre els protagonistes i els investigadors usant com a metodologia la etnografia històrica; 2) l’estudi etnogràfic en situació natural d’experiències paradigmàtiques en l’àmbit de l’aprenentatge servei, i 3) la classificació i anàlisi quantitatiu d’experiències properes a l’aprenentatge servei que s’han detectat en revistes pedagògiques de relleu. Aquestes recerques ofereixen un bagatge experièncial ampli i obren camins per una reflexió teòrica més acurada. Pel que fa als objectius d’innovació es presenten en els annexos els següents treballs: la col•laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya per implementar una proposta d’aprenentatge servei, de la que es presenten uns materials didàctics; el desenvolupament amb Institut Municipal d’Educació de Mataró d’un pla per acordar experiències d’aprenentatge servei entre centres educatius i entitats de la ciutat; i finalment dos treballs sobre el lloc de l’aprenentatge servei en l’Educació per a la ciutadania i, per una altra part, un treball de síntesi sobre la formació del professorat en la metodologia de l’aprenentatge servei.