External technology sources: Embodied or disembodied technology acquisition

This paper analyzes the choice between different innovationactivities of a firm. In particular, we study the technologyacquisition decision of the firm, i.e. its technology BUYdecision as part of the firm's innovation strategy. We take a closer look at the different types of external technologyacquisition where we distinguish two broad types of technologybuy decisions. On the one hand, the firm can acquire new technology which is embodied in an asset that is acquired suchas new personnel or (parts of) other firms or equipment. On the other hand, the firm can obtain new technology disembodiedthrough a licensing agreement or by outsourcing the technologydevelopment from an R&D contractor or consulting agency. Through a series of Probit regressions, we discuss variables that might affect external technology acquisition choices of the firm andpay special attention to the firm's abilities to scan the market for technology and to absorb the technology acquired. Furthermore, we analyze the effect of different appropriationregimes on the decision of the firm to source technology.

Metabolic labeling and protein linearization technology allow the study of proteins secreted by cultured cells in serum-containing media.

Supernatants from cell cultures (also called conditioned media, CMs) are commonly analyzed to study the pool of secreted proteins (secretome). To reduce the exogenous protein background, serum-free media are often used to obtain CMs. Serum deprivation, however, can severely affect cell viability and phenotype, including protein secretion. We present a strategy to analyze the proteins secreted by cells in fetal bovine serum-containing CMs, which combines the advantage of metabolic labeling and protein concentration linearization techniques. Incubation of CMs with a hexapeptide ligand library was used to reduce the dynamic range of the samples and led to the identification of 3 times more proteins than in untreated CM samples. Labeling with a deuterated amino acid was used to distinguish between cellular proteins and homologous bovine proteins contained in the medium. Application of the strategy to two breast cancer cell lines led to the identification of proteins secreted in different amounts and which could correlate with their varying degree of aggressiveness. Selected reaction monitoring (SRM)-based quantitation of three proteins of interest in the crude samples yielded data in good agreement with the results from concentration-equalized samples.

Report of Recommendations to Iowa State University of Science and Technology, Ames, Iowa, for the year ended June 30, 2008

Report on Iowa State University of Science and Technology, Ames, Iowa, for the year ended June 30, 2008

Automation in clinical bacteriology: what system to choose?

With increased activity and reduced financial and human resources, there is a need for automation in clinical bacteriology. Initial processing of clinical samples includes repetitive and fastidious steps. These tasks are suitable for automation, and several instruments are now available on the market, including the WASP (Copan), Previ-Isola (BioMerieux), Innova (Becton-Dickinson) and Inoqula (KIESTRA) systems. These new instruments allow efficient and accurate inoculation of samples, including four main steps: (i) selecting the appropriate Petri dish; (ii) inoculating the sample; (iii) spreading the inoculum on agar plates to obtain, upon incubation, well-separated bacterial colonies; and (iv) accurate labelling and sorting of each inoculated media. The challenge for clinical bacteriologists is to determine what is the ideal automated system for their own laboratory. Indeed, different solutions will be preferred, according to the number and variety of samples, and to the types of sample that will be processed with the automated system. The final choice is troublesome, because audits proposed by industrials risk being biased towards the solution proposed by their company, and because these automated systems may not be easily tested on site prior to the final decision, owing to the complexity of computer connections between the laboratory information system and the instrument. This article thus summarizes the main parameters that need to be taken into account for choosing the optimal system, and provides some clues to help clinical bacteriologists to make their choice.

Schedule of Debt Service and Coverage for Iowa State University of Science and Technology for the Academic Building Revenue Bond Funds for the year ended June 30, 2009

Schedule of Debt Service and Coverage for Iowa State University of Science and Technology for the Academic Building Revenue Bond Funds for the year ended June 30, 2009

Audit report on the Student Health Facility Revenue Bond Funds of Iowa State University of Science and Technology for the year ended June 30, 2009

Audit report on the Student Health Facility Revenue Bond Funds of Iowa State University of Science and Technology for the year ended June 30, 2009

Automatització d'un procés de fabricació de peces plàstiques

RESUM L'automatització s'utilitza des de fa molts anys, tot i que va començar a agafar la definició que coneixem actualment al voltant dels anys seixanta i setanta, moment en què es comencen a comercialitzar els primers PLC. A partir d'aquí, el seu creixement ha estat exponencial. En aquest sentit, la tecnologia ha anat avançant i ha augmentat els components que la forma, per això a hores d'ara encara no sabem fins on podrà arribar i què aconseguirà. Per a la indústria tot això ha significat l'automatització de processos que fins ara utilitzaven molt mà d'obra, reduint-la dràsticament. Una de les indústries que més s'ha beneficiat de tots aquests avenços ha estat la de l'automoció, concretament les seves grans línies de producció, automatitzades a uns nivells que fins fa poc temps eren impensables. Aquest projecte forma part d'aquesta indústria, no directament per a la construcció de l'automòbil, sinó indirectament, ja que l'empresa per a la qual s'ha fet l'automatització fabrica peces plàstiques per a automòbils. Concretament, unes peces amb uns injerts metàl•lics conductors que es munten a tots els vehicles i s'utilitzen per accionar els neteja vidres dels cotxes. Aquest fet implica que la fabricació i el disseny de la peça sigui curosament vigilat i controlat per al client final, amb uns controls de qualitat extremadament exigents. El funcionament del procés de fabricació es fa a partir d'unes peces de plàstic produïdes per una injectora que es fan passar per unes estacions automatitzades, cada una de les quals fa una acció concreta per aconseguir el muntatge final.

Estudi de software lliure en diferents entorns

El software lliure està tenint últimament un pes cada cop més important en les empreses, però encara és el gran desconegut per a molta gent. Des de la seva creació als anys 80 fins ara, hi ha hagut un creixement exponencial de software lliure de gran qualitat, oferint eines per a tot tipus de necessitats, eines ofimàtiques, gestors de correu, sistemes de fitxer, sistemes operatius…. Tot aquest moviment no ha passat desapercebut per a molts usuaris i empreses, que s’han aprofitat d’ell per cobrir les seves necessitats. Pel que fa a les empreses, cada cop n’hi ha més que en petita o gran mesura, utilitzen el software lliure, ja sigui per el seu menor cost d’adquisició, o bé per la seva gran fiabilitat o per que és fàcilment adaptable o per no establir cap lligam tecnològic, en definitiva per tenir més llibertat. En el moment de la creació d’una nova empresa, on es parteix de zero en tota la tecnologia informàtica, és el moment menys costòs d’implementar l’arquitectura informàtica amb software lliure, és quan l’impacte que té sobre l’empresa, usuaris i clients és menor. En les empreses que ja tenen un sistema informàtic, caldrà establir un pla de migració, ja sigui total o parcial. La finalitat d’aquest projecte no és la de dir quin software és millor que l’altre o de dir quin s’ha d’instal•lar, sinó el de donar a conèixer el món del software lliure, mostrar part d’aquest software, fer alguna comparativa de software lliure amb software propietari, donant idees i un conjunt de solucions per a empreses, per què una empresa pugui agafar idees d’implementació d’algunes de les solucions informàtiques exposades o seguir algun dels consells proposats. Actualment ja hi ha moltes empreses que utilitzen software lliure. Algunes només n’utilitzen una petita part en les seves instal•lacions, ja que el fet de que una empresa funcioni al 100% amb software lliure, tot i que n’hi comença ha haver, de moment ho considero una mica arriscat, però que en poc temps, aquest fet serà cada cop més habitual.

Programa d'anàlisi d'imatges de provetes metal·logràfiques

L’objectiu del present TFM és explorar les possibilitats del programa matemàtic MATLAB i la seva eina Entorn de Disseny d’Interfícies Gràfiques d’Usuari (GUIDE), desenvolupant un programa d’anàlisi d’imatges de provetes metal·logràfiques que es pugui utilitzar per a realitzar pràctiques de laboratori de l’assignatura Tecnologia de Materials de la titulació de Grau en Enginyeria Mecatrònica que s’imparteix a la Universitat de Vic. Les àrees d’interès del treball són la Instrumentació Virtual, la programació MATLAB i les tècniques d’anàlisi d’imatges metal·logràfiques. En la memòria es posa un èmfasi especial en el disseny de la interfície i dels procediments per a efectuar les mesures. El resultat final és un programa que satisfà tots els requeriments que s’havien imposat en la proposta inicial. La interfície del programa és clara i neta, destinant molt espai a la imatge que s’analitza. L’estructura i disposició dels menús i dels comandaments ajuda a que la utilització del programa sigui fàcil i intuïtiva. El programa s’ha estructurat de manera que sigui fàcilment ampliable amb altres rutines de mesura, o amb l’automatització de les rutines existents. Al tractar-se d’un programa que funciona com un instrument de mesura, es dedica un capítol sencer de la memòria a mostrar el procediment de càlcul dels errors que s’ocasionen durant la seva utilització, amb la finalitat de conèixer el seu ordre de magnitud, i de saber-los calcular de nou en cas que variïn les condicions d’utilització. Pel que fa referència a la programació, malgrat que MATLAB no sigui un entorn de programació clàssic, sí que incorpora eines que permeten fer aplicacions no massa complexes, i orientades bàsicament a gràfics o a imatges. L’eina GUIDE simplifica la realització de la interfície d’usuari, malgrat que presenta problemes per tractar dissenys una mica complexos. Per altra banda, el codi generat per GUIDE no és accessible, cosa que no permet modificar manualment la interfície en aquells casos en els que GUIDE té problemes. Malgrat aquests petits problemes, la potència de càlcul de MATLAB compensa sobradament aquestes deficiències.

From radiobiology to technology: what is changing in radiotherapy for prostate cancer.

In the last decades, new technologies have been introduced in the daily clinical practice of the radiation oncologist: 3D-Conformal radiotherapy (RT) became almost universally available, thereafter, intensity modulated RT (IMRT) gained large diffusion, due to its potential impact in improving the clinical outcomes, and more recently, helical and volumetric arc IMRT with image-guided RT are becoming more and more diffused and used for prostate cancer patients. The conventional dose-fractionation results to be the best compromise between the efficacy and the safety of the treatment, but combining new techniques, modern RT allows to overcame one of the major limits of the 'older' RT: the impossibility of delivering higher total doses and/or high dose/fraction. The evidences regarding radiobiology, clinical and technological evolution of RT in prostate cancer have been reported and discussed.

Audit report of Iowa State University of Science and Technology, Ames, Iowa, (Iowa State University) for the year ended June 30, 2009

Audit report of Iowa State University of Science and Technology, Ames, Iowa, (Iowa State University) for the year ended June 30, 2009

Agreed-upon procedures report on the Iowa State Center Business Office of Iowa State University of Science and Technology for the year ended June 30, 2009

Agreed-upon procedures report on the Iowa State Center Business Office of Iowa State University of Science and Technology for the year ended June 30, 2009

Report on a review of selected general and application controls over the Iowa State University of Science and Technology (Iowa State University) Purchase Order/Requisition System for the period of March 20 through April 28, 2009

Report on a review of selected general and application controls over the Iowa State University of Science and Technology (Iowa State University) Purchase Order/Requisition System for the period of March 20 through April 28, 2009

Report of Recommendations to Iowa State University of Science and Technology, Ames, Iowa, for the year ended June 30, 2009

Report on Iowa State University of Science and Technology, Ames, Iowa, for the year ended June 30, 2009

Audit report on the Student Health Facility Revenue Bond Funds of Iowa State University of Science and Technology for the year ended June 30, 2010

Audit report on the Student Health Facility Revenue Bond Funds of Iowa State University of Science and Technology for the year ended June 30, 2010