Explaining vineyard specialization in the province of Barcelona (Spain) in the mid-19th century

[cat] Presentem un model estadístic de l’especialització vitícola a la província de Barcelona cap el 1860 que combina la pressió boserupiana de l’augment de població, l’atracció de la demanda induïda per un creixement de tipus smithià (mesurada per les distancies horàries al port més proper), i l’adequació dels sòls disponibles per sembrar gra o plantar ceps (mesurada per l’estès hídric, el pendent i el risc de glaçades). L’assoliment global d’uns nivells de R2 ajustats que oscil·len entre 0,608 i 0,826 poden considerar-se força bons. Creiem que la desigualtat en la propietat de la terra també va jugar un paper molt important, però l’hem hagut d’ometre de moment per manca de dades estadístiques. També cal aprofundir en el tractament del problema de possible endogeneïtat derivat de l’ús de variables socio-demogràfiques.

Explaining vineyard specialization in the province of Barcelona (Spain) in the mid-19th century

[cat] Presentem un model estadístic de l’especialització vitícola a la província de Barcelona cap el 1860 que combina la pressió boserupiana de l’augment de població, l’atracció de la demanda induïda per un creixement de tipus smithià (mesurada per les distancies horàries al port més proper), i l’adequació dels sòls disponibles per sembrar gra o plantar ceps (mesurada per l’estès hídric, el pendent i el risc de glaçades). L’assoliment global d’uns nivells de R2 ajustats que oscil·len entre 0,608 i 0,826 poden considerar-se força bons. Creiem que la desigualtat en la propietat de la terra també va jugar un paper molt important, però l’hem hagut d’ometre de moment per manca de dades estadístiques. També cal aprofundir en el tractament del problema de possible endogeneïtat derivat de l’ús de variables socio-demogràfiques.

Estudi comparatiu del mercat d'eines de gestió de projectes informàtics

Estudi comparatiu del mercat de les eines de gestió de projectes informàtics, que serveixi de suport en el procés d'adquisició d'una eina que ens faciliti les tasques derivades de la gestió de projectes.

El primer Prat de la Riba: trajectòria política, pensament i catalanisme (1887-1906). Un estat de la qüestió

La figura d’Enric Prat de la Riba és bàsica per entendre i estudiar el catalanisme polític de finals del segle XIX i principis del segle XX. La seva trajectòria política, definida i dividida entre el seu paper com a home de partit i la funció com a home de govern, el converteixen en un dels personatges més influents de l’època. El present treball esdevé un estat de la qüestió on s’analitza, precisament, aquesta primera part de la vida política de Prat (1887-1906), és a dir, des dels primers contactes amb entitats catalanistes fins a la publicació de La Nacionalitat Catalana. A més a més, aquest estudi també tracta l’evolució i influències que tingué el seu pensament en el si del catalanisme polític, un moviment que es trobava en ple desenvolupament durant el canvi de segle.

Do Schools Discriminate Against Homosexual Parents? Evidence from an Internet Field Experiment

The recognition of homosexual rights is a controversial issue in many countries. Spain was the third country in the world (after Netherlands and Belgium) to introduce a law recognizing homosexual marriage and adoption of children. In this paper, we examine for the first time whether schools are more hesitant to give feedback to homosexual parents during children's pre-registration period in Spain. In order to do that, we designed an internet field experiment to be conducted in schools. We created three types of fictitious couples; one heterosexual, one male homosexual and one female homosexual, and send emails to schools making sexual orientation explicit. Our results show that men homosexual couples had a significant lower probability to receive and answer than heterosexual couples (22.5 percentage points less). No statistically significant differences in the response rate were found between female homosexual and heterosexual couples. This result suggests that male homosexual couples might be penalized because of the lack of a maternal figure. Keywords: Discrimination, field experiment, schools, homosexual rights. JEL codes: H41, I20, K36

Multidrug resistance protein 1 localization in lipid raft domains and prostasomes in prostate cancer cell lines

Background: One of the problems in prostate cancer (CaP) treatment is the appearance of the multidrug resistance phenotype, in which ATP-binding cassette transporters such as multidrug resistance protein 1 (MRP1) play a role. Different localizations of the transporter have been reported, some of them related to the chemoresistant phenotype. Aim: This study aimed to compare the localization of MRP1 in three prostate cell lines (normal, androgen-sensitive, and androgen-independent) in order to understand its possible role in CaP chemoresistance. Methods: MRP1 and caveolae protein markers were detected using confocal microscopy, performing colocalization techniques. Lipid raft isolation made it possible to detect these proteins by Western blot analysis. Caveolae and prostasomes were identified by electron microscopy. Results: We show that MRP1 is found in lipid raft fractions of tumor cells and that the number of caveolae increases with malignancy acquisition. MRP1 is found not only in the plasma membrane associated with lipid rafts but also in cytoplasmic accumulations colocalizing with the prostasome markers Caveolin-1 and CD59, suggesting that in CaP cells, MRP1 is localized in prostasomes. Conclusion: We hypothesize that the presence of MRP1 in prostasomes could serve as a reservoir of MRP1; thus, taking advantage of the release of their content, MRP1 could be translocated to the plasma membrane contributing to the chemoresistant phenotype. The presence of MRP1 in prostasomes could serve as a predictor of malignancy in CaP

Multidrug resistance protein 1 localization in lipid raft domains and prostasomes in prostate cancer cell lines

Background: One of the problems in prostate cancer (CaP) treatment is the appearance of the multidrug resistance phenotype, in which ATP-binding cassette transporters such as multidrug resistance protein 1 (MRP1) play a role. Different localizations of the transporter have been reported, some of them related to the chemoresistant phenotype. Aim: This study aimed to compare the localization of MRP1 in three prostate cell lines (normal, androgen-sensitive, and androgen-independent) in order to understand its possible role in CaP chemoresistance. Methods: MRP1 and caveolae protein markers were detected using confocal microscopy, performing colocalization techniques. Lipid raft isolation made it possible to detect these proteins by Western blot analysis. Caveolae and prostasomes were identified by electron microscopy. Results: We show that MRP1 is found in lipid raft fractions of tumor cells and that the number of caveolae increases with malignancy acquisition. MRP1 is found not only in the plasma membrane associated with lipid rafts but also in cytoplasmic accumulations colocalizing with the prostasome markers Caveolin-1 and CD59, suggesting that in CaP cells, MRP1 is localized in prostasomes. Conclusion: We hypothesize that the presence of MRP1 in prostasomes could serve as a reservoir of MRP1; thus, taking advantage of the release of their content, MRP1 could be translocated to the plasma membrane contributing to the chemoresistant phenotype. The presence of MRP1 in prostasomes could serve as a predictor of malignancy in CaP

Multidrug resistance protein 1 localization in lipid raft domains and prostasomes in prostate cancer cell lines

Background: One of the problems in prostate cancer (CaP) treatment is the appearance of the multidrug resistance phenotype, in which ATP-binding cassette transporters such as multidrug resistance protein 1 (MRP1) play a role. Different localizations of the transporter have been reported, some of them related to the chemoresistant phenotype. Aim: This study aimed to compare the localization of MRP1 in three prostate cell lines (normal, androgen-sensitive, and androgen-independent) in order to understand its possible role in CaP chemoresistance. Methods: MRP1 and caveolae protein markers were detected using confocal microscopy, performing colocalization techniques. Lipid raft isolation made it possible to detect these proteins by Western blot analysis. Caveolae and prostasomes were identified by electron microscopy. Results: We show that MRP1 is found in lipid raft fractions of tumor cells and that the number of caveolae increases with malignancy acquisition. MRP1 is found not only in the plasma membrane associated with lipid rafts but also in cytoplasmic accumulations colocalizing with the prostasome markers Caveolin-1 and CD59, suggesting that in CaP cells, MRP1 is localized in prostasomes. Conclusion: We hypothesize that the presence of MRP1 in prostasomes could serve as a reservoir of MRP1; thus, taking advantage of the release of their content, MRP1 could be translocated to the plasma membrane contributing to the chemoresistant phenotype. The presence of MRP1 in prostasomes could serve as a predictor of malignancy in CaP

Com ha de ser l'economia del coneixement?

Catalunya ha apostat per una política de recerca que cada dia aconsegueix bons resultats. Aquesta setmana s'ha fet públic que 14 investigadors que treballen en centres i universitats catalanes han rebut les prestigioses 'Starting Grants de l'European Research Council'. El resultat és destacable si es considera que tot l'Estat espanyol, amb Catalunya, n'ha rebut 29. Catalunya està per sobre de Dinamarca, Àustria, Finlàndia, Noruega, Portugal, Irlanda, Grècia, Hongria, Turquia, Polònia i Eslovàquia

Catalunya, pol de recerca del sud d'Europa

A principis del decenni, Andreu Mas-Colell va iniciar una política que anava adreçada a la captació de talent. Andreu Mas-Colell és ara al govern, com aleshores, i aquesta política continua malgrat la crisi. Tanmateix, quan el govern era un altre, aquell govern va seguir la mateixa política. No va fer allò tan comú en els nostres polítics que és eliminar aquelles accions perquè les havia fet un altre partit. La política continuada durant deu anys ens ha situat relativament bé en el context internacional

Innovació oberta per sortir de la crisi econòmica

L'increment del nombre de llocs de treball no pot estar només associat a fer-ne aparèixer de nous basant-nos en les noves empreses derivades dels resultats de la recerca. Crear petites empreses basades en productes de les TIC o de disseny de molècules, per citar-ne dos jaciments típics, està molt bé, però des de qualsevol punt de vista, no permetria una disminució substancial del nombre de desocupats. Amb prou feines servirien per donar sortida als joves que surten d'escoles i universitats, més ben formats que una gran proporció dels desocupats

Dinamitzar sectors d'alt valor afegit evitarà crisis

Segons dades de Biocat, Catalunya té el 21% de les empreses del sector biotecnològic espanyol que mouen més de 15.000 milions d'euros i ocupen més de 22.000 persones. A final del 2011, en el sector hi constaven 1.156 empreses i entitats, incloent-hi centres de recerca. De les 481 empreses, un 84% són d'origen català. Una part important són d'R+D+I i d'àmbit en què les universitats i centres de recerca catalans estan més ben situats en els rànquings internacionals

La Universitat ens ajudarà a sortir de la crisi?

La Universitat no ha de ser un centre de formació professional, i en general no prepara per professions específiques, però sí que pot afavorir l'adquisició d'eines necessàries en el món professional, entre les quals l'esperit crític i la capacitat de moure's en la incertesa i en el desig d'aprendre, perquè, com en altres coses, el coneixement és mou i augmenta a una velocitat cada vegada més gran. Fer-ho millor ha de ser el resultat de reflexions personals i conjuntes dels que ens dediquem a formar

La innovació defineix l'Europa de dues velocitats

A Catalunya la recerca bàsica està bastant desenvolupada i els indicadors mostren que la qualitat és relativament alta. Els resultats de la mobilitat tampoc no són dolents. En tenim molts exemples. Comentaré el darrer. El de la concessió dels ajuts a investigadors avançats (Advanced Grants), de 2,5 a 3,5 milions d'euros, de l'European Reserch Council. Fa pocs dies se'n van publicar els resultats. Investigadors que treballen a l'Estat espanyol van rebre quinze ajuts. D'aquests, set treballen a centres catalans. En aquesta convocatòria, un 47% dels ajuts de l'Estat vénen a Catalunya.

Reformar la Universitat és clau per a la competitivitat

Ara com ara el govern espanyol es proposa reformar la Universitat i per això ha creat una comissió d'experts. Curiosament, per justificar la reforma, en lloc de basar-se en fets objectius es basa en dades que no es corresponen amb la realitat. Cal reformar la Universitat, sí. En el que tinc dubtes és en les solucions que proposarà el govern espanyol si parteix d'idees tan estranyes com dir que sobren universitats. Un argument per justificar-ho és dir que ha Califòrnia n'hi ha deu. Resulta que n'hi ha cent quaranta-sis. Si ens centrem a Catalunya, no hi sobren universitats, el que cal és no repetir titulacions amb poca demanda i impulsar el seu encaix en el teixit productiu