Projecte d'una explotació de boví de llet a la finca "Cal Verd" de Llambilles

L’objectiu del projecte és determinar la viabilitat i la rendibilitat de la instauració d’una explotació de vaques de llet en una zona agrícola on es practica el conreu d’ordi. La finca on se situa és a “Cal Verd”, al municipi de Llambilles, comarca del Gironès. S’estudia la construcció d’una nau principal on s’allotjaran tots els animals de l’explotació, un edifici annex on s’instal·larà la sala de munyir, la lleteria, l’oficina i un lavabo; una fossa de purins i un femer per a l’emmagatzematge de les dejeccions dels animals

Projecte de cultiu ecològic de planta aromàtica i medicinal i avantprojecte d'assecador a la finca de Mas Teulera, al municipi de Lladó, l'Alt Empordà

El projecte estudia la producció ecològica de planta aromàtica i medicinal com a alternativa a la producció de cereals en una de les parcel·les de Mas Teulera, situada al terme municipal de Lladó, a l’Alt Empordà, per millorar la rendibilitat econòmica de la finca. Es proposa la rotació de cultius de planta aromàtica i medicinal més adequada tenint en compte la seva adaptació en el medi, la sortida comercial més interessant i la compatibilitat del seu procés productiu amb les característiques tècniques de l’explotació. Es realitza a més, un avantprojecte sobre la transformació de la collita per a conèixer les característiques del procés d’assecat de les plantes necessari per obtenir un producte de qualitat i amb el format adequat per a la seva comercialització

Reconversió d'una explotació hortícola convencional a producció ecològica i viabilitat de diferents alternatives de venda, en una finca de 2 ha situada a Fornells de la Selva, comarca del Gironès

L’explotació actual disposa d’una superfície de 1,8 ha i està situada en elmunicipi de Fornells de la Selva a la comarca del Gironès. Les comunicacions per accedir-hi són bones, ja es troba prop de la ciutat de Girona i dels seus accessos. Dins la finca s’hi poden trobar dos hivernacles que en total tenen unasuperfície de 180 m2, i la resta de finca està dividia en dues parcel!les, en les quals es desenvolupa cultiu a l’exterior i que anualment s’alterna el lloc de cultiu. El canvi que es proposa i es descriu en el projecte, es base en reconvertir el sistema productiu actual per un sistema d’agricultura ecològica. També es valora el canvi en el sistema de venda on s’estudia la possibilitat de realitzar la venda directa al consumidor mitjançant una cistella ecològica. Per realitzar el canvi de sistema productiu s’han dissenyat unes rotacions decultius i un augment de variabilitat d’espècies cultivades donant major importància a les especies locals. Les rotacions plantejades es basen en les famílies botàniques de les espècies cultivades i en la seva exigència en les extraccions de nutrients del sòl i la seva necessitat d’adobat. El sistema de reg s’ha utilitzat el mateix que ja hi havia en la situació actual fent una modificació en les vàlvules d’entrada als sectors de reg, col•locant electrovàlvules programades per automatitzar el reg

A Factor analysis of hidrochemical composition of Llobregat river basin

Hydrogeological research usually includes some statistical studies devised to elucidate mean background state, characterise relationships among different hydrochemical parameters, and show the influence of human activities. These goals are achieved either by means of a statistical approach or by mixing modelsbetween end-members. Compositional data analysis has proved to be effective with the first approach, but there is no commonly accepted solution to the end-member problem in a compositional framework.We present here a possible solution based on factor analysis of compositions illustrated with a case study.We find two factors on the compositional bi-plot fitting two non-centered orthogonal axes to the most representative variables. Each one of these axes defines a subcomposition, grouping those variables thatlay nearest to it. With each subcomposition a log-contrast is computed and rewritten as an equilibrium equation. These two factors can be interpreted as the isometric log-ratio coordinates (ilr) of three hiddencomponents, that can be plotted in a ternary diagram. These hidden components might be interpreted as end-members.We have analysed 14 molarities in 31 sampling stations all along the Llobregat River and its tributaries, with a monthly measure during two years. We have obtained a bi-plot with a 57% of explained totalvariance, from which we have extracted two factors: factor G, reflecting geological background enhanced by potash mining; and factor A, essentially controlled by urban and/or farming wastewater. Graphicalrepresentation of these two factors allows us to identify three extreme samples, corresponding to pristine waters, potash mining influence and urban sewage influence. To confirm this, we have available analysisof diffused and widespread point sources identified in the area: springs, potash mining lixiviates, sewage, and fertilisers. Each one of these sources shows a clear link with one of the extreme samples, exceptfertilisers due to the heterogeneity of their composition.This approach is a useful tool to distinguish end-members, and characterise them, an issue generally difficult to solve. It is worth note that the end-member composition cannot be fully estimated but only characterised through log-ratio relationships among components. Moreover, the influence of each endmember in a given sample must be evaluated in relative terms of the other samples. These limitations areintrinsic to the relative nature of compositional data

La permacultura en la gestión del agua: el caso de Can Valldaura

El presente trabajo se centra en el análisis del ciclo del Agua en la finca de Can Valldaura, en el municipio de Cerdanyola, dentro del Parc de Collserola. El IAAC (Instituto de Arquitectura Avanzada de Cataluña), organismo gestor, pretende estudiar e investigar sobre el término de la autosuficiencia, volviendo a dinamizar entre otros aspectos las funciones agrícolas y ganaderas de la finca. El objetivo principal de este estudio es hacer propuestas en la gestión del agua bajo los principios de la Permacultura en la finca de Can Valldaura, queriendo analizar si es posible alcanzar la autosuficiencia a nivel hídrico realizando el proyecto silvoagroforestal planeado por el IAAC. Una vez calculadas las necesidades hídricas del proyecto de Can Valldaura, y analizadas las entradas y salidas hídricas del sistema, los resultados muestran que las infraestructuras actuales son insuficientes para llevar a cabo el proyecto silvoagroforestal si la autosuficiencia es un objetivo prioritario. En este sentido se proponen distintas medidas de gestión: la restauración del antiguo sistema de drenaje, la construcción de una nueva balsa, y el aprovechamiento de las aguas recogidas por los caminos. Además se proponen sistemas de cultivo que mejorarían la estructura del suelo aumentando la infiltración del agua de la lluvia y su retención. Los datos analizados indican que con las medias de gestión y sistemas de cultivo propuestos el proyecto silvoagroforestal podría llevarse a cabo de forma autosufiente.

L'altra cara del progrés. Estudi multidimensional sobre les conseqüències de les activitats d'explotació intensiva sobre l'ecosistema del manglar i les activitats econòmiques tradicionals a la comunitat de Cumbe, Brasil

La localitat de Cumbe és una comunitat tradicional que es troba al tram baix del riu Jaguaribe situat a l’estat de Ceará (Brasil) i que ha viscut centenars d’anys a partir de les pràctiques extractives que es porten a terme a l’ecosistema del manglar. Fa 20 anys va aparèixer a la regió una nova economia basada en l’explotació intensiva. L’aqüicultura destinada a la cria de gamba està causant danys severs a l’ecosistema del manglar i perjudicant greument la font d’ingressos de moltes famílies, amenaçant la continuïtat de l’economia local i deteriorant la qualitat de vida de les persones que s’hi dediquen. A partir de l’observació personal i la immersió en aquesta societat s’ha detectat que l’economia tradicional està infravalorada pel govern i per les persones que donen suport a l’aqüicultura. Per aquest motiu s’han creat una sèrie d’indicadors, a partir de les activitats extractives del cranc, que posin en valor aquesta economia tradicional envers la nova economia emergent.

Massive nest-box supplementation boosts fecundity, survival and even immigration without altering mating and reproductive behaviour in a rapidly recovered bird population.

Habitat restoration measures may result in artificially high breeding density, for instance when nest-boxes saturate the environment, which can negatively impact species' demography. Potential risks include changes in mating and reproductive behaviour such as increased extra-pair paternity, conspecific brood parasitism, and polygyny. Under particular cicumstances, these mechanisms may disrupt reproduction, with populations dragged into an extinction vortex. With the use of nuclear microsatellite markers, we investigated the occurrence of these potentially negative effects in a recovered population of a rare secondary cavity-nesting farmland bird of Central Europe, the hoopoe (Upupa epops). High intensity farming in the study area has resulted in a total eradication of cavity trees, depriving hoopoes from breeding sites. An intensive nest-box campaign rectified this problem, resulting in a spectacular population recovery within a few years only. There was some concern, however, that the new, high artificially-induced breeding density might alter hoopoe mating and reproductive behaviour. As the species underwent a serious demographic bottleneck in the 1970-1990s, we also used the microsatellite markers to reconstitute the demo-genetic history of the population, looking in particular for signs of genetic erosion. We found i) a low occurrence of extra-pair paternity, polygyny and conspecific brood parasitism, ii) a high level of neutral genetic diversity (mean number of alleles and expected heterozygosity per locus: 13.8 and 83%, respectively) and, iii) evidence for genetic connectivity through recent immigration of individuals from well differentiated populations. The recent increase in breeding density did thus not induce so far any noticeable detrimental changes in mating and reproductive behaviour. The demographic bottleneck undergone by the population in the 1970s-1990s was furthermore not accompanied by any significant drop in neutral genetic diversity. Finally, genetic data converged with a concomitant demographic study to evidence that immigration strongly contributed to local population recovery.

La ramaderia extensiva a la Vall d'Alinyà. Un retrat de la ramaderia de muntanya del segle XXI

El projecte se centra en el la vall d’Alinyà, en els terrenys de la Fundació Territori i Paisatge que abasten des dels cims del Port del Comte, a més de 2.000 m d’altitud fins més avall del nucli de Perles en els 500 m, en un ambient de muntanya a la comarca de l’Alt Urgell, Catalunya. L’objectiu principal ha estat diagnosticar la situació de la ramaderia extensiva de la vall, tot predient la seva viabilitat socioeconòmica com a estratègia de futur, tant pel que fa la seva població, com per les característiques d’un paisatge en mosaic molt ben afaiçonat per la mà humana en el passat. Aquesta diversitat paisatgística assegurada per l’existència de la ramaderia extensiva, provoca una riquesa en biodiversitat ecològica, en front del creixement continu de la massa forestal causat per l’abandonament de les activitats a la muntanya. Un dels aspectes estudiats de la ramaderia de la vall, ha estat la gestió dels cinc ramats existents en l’actualitat, dos de vaques, un de cabres, un d’ovelles i un de cavalls. Des de la identificació dels moviments de transtermitància durant les diferents estacions de l’any, a la de l’obtenció dels diferents recursos alimentaris pel bestiar provinents directament de la natura. Les entrevistes personals als ramaders han estat una important font d’informació i de tractament de dades per poder diagnosticar la situació actual del sector i de la figura del pastor com a figura professional clau en la vessant socioeconòmica i paisatgística local. Es van poder identificar clarament els problemes amb els quals es troba la ramaderia extensiva i quins reptes presenta per poder arribar a ser un sector de futur per a la població de la vall. En aquest context es proposen mesures de millora de l’activitat i de difusió dels productes agroramaders de qualitat.

De viles rurals a indrets de la regió metropolitana de Barcelona: transformacions històriques del paisatge a la Vall del Congost (Figaró-Montmany, l’Ametlla del Vallès i la Garriga, 1850-2010)

El projecte ha assolit la majoria d’objectius, ajustats a la reducció d'una quarta part de l'import concedit: 1) caracteritzar la transformació del paisatge agro-forestal i urbà a dos municipis de la vall del Congost, La Garriga i Figaró-Montmany, reconstruint amb SIG els mapes d'ús del sòl de 1854, 1949, 1956 i 2005, obtenint per intersecció de cobertes les matrius dels canvis d'ús; i 2) avaluar amb l’índex de connectivitat ecològica l'impacte ambiental d'aquells canvis des del punt de vista de la biodiversitat i la resiliència del paisatges, amb un especial èmfasi en la reforestació induïda per l'abandonament rural i la pèrdua de paisatges en mosaic, en un àmbit més gran pel període 1956-1993-2005. Aquests resultats han permès preparar varis articles per publicar en co-autoría a revistes com Landscape History, Environment and History o Landscape and Urban Planning. Ja és a punt de poder-se lliurar el primer amb el títol de "Looking backwards into a Mediterranean edge environment: Landscape changes and ecological connectivity in El Congost Valley (province of Barcelona, Catalonia) 1850-2005", incloent dos objectius esmentats a la memòria: identificar les principals forces motores d'aquells canvis en el paisatge relacionant els usos del sòl amb les formes d'ordenació del territori, caracteritzar-ne les forces rectores econòmico-socials i el paper jugat per la protecció del Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bertí. Els resultats també permetran abordar en el futur altres aspectes, com per exemple estimar el potencial energètic de la biomassa local tot cercant que el seu aprofitament generi sinèrgies territorials positives per a l'ecologia del paisatge amb la recuperació d’una ramaderia extensiva i una agricultura ecològica que facin possible la restauració dels paisatges en mosaic. L'estudi ha pogut incorporar un aspecte inicialment no previst, el cens d'orquídies mediterrànies a Figaró-Montmany elaborat pel naturalista Paul Wilcox

Développement de l'irrigation et évolution des régimes fonciers dans la région de Gaya (Niger)

Since the mid 90's, international actors as well as governmental actors have raised their interest into the development of irrigation's potential that is still largely unexploited in Niger. It seems all the more interesting as it could answer the needs of a fast growing population (3.3% per year). However, if everyone agrees on the need to development this system, the current implementation triggers questions on the process itself and its side effects. National and international policies on this matter were build upon an historical process through colonial, post-colonial and then the late 1980's neoliberal structures, leading to a business model that reveals a discrepancy between the state logic and the farming one. This business model asks for a high capacity of mobilization of resources unachievable for many, especially when they want to address small-scale irrigation (area

DNR Interactive Mapping: A tool for Iowa Agriculture, 2006

The planning tools you need to improve both your farming operation and Iowa’s streams and lakes are right at your fingertips. With DNR interactive mapping online, you can access a large amount of information for free and without special software.

Brushy Creek Lake: Improving Our Lake for the Future, 2006

While the quality of water in Brushy Creek Lake is currently adequate, a number of factors in the watershed (the surrounding area that drains into the lake) could put that water quality at risk. Sediment from the large watershed could fill in the lake and affect water clarity. Nutrients, like nitrogen and phosphorus, could cause algae blooms and other problems. Without preventative measures, potential manure and chemical spills could harm aquatic life in the lake. Using conservation farming practices and building structures like wetlands will work to maintain and even improve the lake’s water quality. Taking steps now to implement these critical practices will help prevent water quality problems, preserving water quality for future generations.

Restoring Our Pride in Badger Creek Lake, 2006

For years, Badger Creek Lake has been a source of pride for people living and farming nearby. Today, as the quality of water in the lake declines and new residents move to the area, the people of Badger Creek Lake need to maintain and renew that pride by improving their lake.

Soil and water conservation strategies and impact on sustainable livelihood in Cape Verde – Case study of Ribeira Seca watershed

Cape Verde, located off the coast of Senegal in western Africa, is a volcanic archipelago where a combination of human, climatic, geomorphologic and pedologic factors has led to extensive degradation of the soils. Like other Sahelian countries, Cape Verde has suffered the effects of desertification through the years, threatening the livelihood of the islands population and its fragile environment. In fact, the steep slopes in the ore agricultural islands, together with semi-arid and arid environments, characterized by an irregular and poorly distributed rainy season, with high intensity rainfall events, make dryland production a challenge. To survive in these fragile conditions, the stabilization of the farming systems and the maintenance of sustainable yields have become absolute priorities, making the islands an erosion control laboratory. Soil and water conservation strategies have been a centerpiece of the government0s agricultural policies for the last half century. Aiming to maintain the soil in place and the water inside the soil, the successive governments of Cape Verde have implemented a number of soil and water conservation techniques, the most common ones being terraces, half moons, live barriers, contour rock walls, contour furrows and microcatchments, check dams and reforestation with drought resistant species. The soil and water conservation techniques implemented have contributed to the improvement of the economical and environmental conditions of the treated landscape, making crop production possible, consequently, improving the livelihood of the people living on the islands. In this paper, we survey the existing soil and water conservation techniques, analyze their impact on the livelihood condition of the population through a thorough literature review and field monitoring using a semi-quantitative methodology and evaluate their effectiveness and impact on crop yield in the Ribeira Seca watershed. A brief discussion is given on the cost and effectiveness of the techniques to reduce soil erosion and to promote rainfall infiltration. Finally, we discuss the critical governance factors that lead to the successful implementation of such strategy in a country with scarce natural resources.

O Processo de Intrusão Salina a jusante da Bacia Hidrográfica da Ribeira Seca. A Inversão do Processo e Impactos da Barragem

Os recursos hídricos na Bacia hidrográfica da Ribeira Seca não têm sido explorados numa base auto-sustentável. Como consequência, verifica-se a deterioração da qualidade da água dos poços e dos furos como resultado da intrusão salina que chega a avançar à volta dos quatro quilómetros para o interior da bacia hidrográfica. Na tentativa de mitigar os efeitos de uma exploração desequilibrada dos recursos em água, muitos projectos de conservação do solo e água foram levados a cabo, destacando-se o Projecto de Desenvolvimento de Bacias Hidrográficas, “Watershed Development Project” – financiado no quadro da USAID na década de 80, (mais concretamente em 1984) e que contemplava todas as bacias hidrográficas da ilha de Santiago. As principais actividades levadas a cabo no âmbito do “Watershed Development Project” foram essencialmente as seguintes: 1. Infra-estruturas hidráulicas de captação, armazenamento, adução e distribuição de água para a rega e consumo doméstico; 2. Infra-estruturas de correcção do leito da ribeira, de espalhamento e recarga das águas de escoamento superficial; 3. Instalação de bombas eólicas para bombagem da água dos poços; 4. Adaptação ao regadio de terrenos de cultura e construção de terraços; 5. Arborização das encostas em dispositivos anti-erosivos (banquetas, muretes, caldeiras, etc.) 6. Sistemas de “water harvesting/runoff farming” (incluindo construção de grandes reservatórios, diques de captação de águas de escoamento superficial); 7. Plantação de feijão Congo (Cajanus cajan) em muretes e banquetas nas encostas. No quadro do projecto de Desenvolvimento de Bacias Hidrográficas, “Watershed Development Project”, dois projectos de luta contra a intrusão salina foram elaborados. Um dos projectos contemplou a Ribeira de Saltos e outro na Ribeira Seca. Só o da Ribeira de Saltos foi executado sob a orientação do coordenador técnico do projecto e os resultados, embora evidentes, estão sendo quantificados no âmbito de um trabalho por nós conduzido. O projecto de luta contra a intrusão salina na Ribeira Seca não foi implementado e bem assim, os projectos considerados no PDH-Ribeira Seca financiados no quadro da Cooperação Austríaca.Pretende-se com este trabalho de fim de curso não só analisar os efeitos da degradação ecológica dos terrenos de cultura localizados a jusante e submetidos à intrusão salina, como também, quantificar os impactos das infra-estruturas hidráulicas executadas a jusante da Ribeira Seca, mais concretamente, o efeito da construção da Barragem de Poilão na melhoria das condições hidrológicas do troço da bacia hidrográfica a jusante.