1000 resultados para Vacuna contra la Rubéola, provisión
Resumo:
La propuesta de investigacin para el prximo perodo est dirigida a conocer en profundidad varios aspectos del proceso de enquistamiento de Giardia. Por otro lado, continuaremos con la dilucidacin de los mecanismos involucrados en la regulacin de la variacin antignica en Giardia y el desarrollo de una vacuna contra este importante patgeno intestinal. Se continuar con la profundizacin de los estudios inmunolgicos que generan proteccin y se desarrollar un nuevo proyecto para la utilizacin de los antgenos de superficie de Giardia para la generacin de una plataforma para la produccin de vacunas orales contra otros agentes infecciosos.
Resumo:
Durante las ltimas dcadas las ciudades latinoamericanas se caracterizaron por fuertes procesos de crecimiento urbano y profundizacin de la distribucin inequitativa de la riqueza, reforzando el patrn de segregacin residencial socioeconmica existente. Desde la supremaca de la lgica del mercado inmobiliario y de suelo vinculada al desarrollo urbano, estas situaciones prefiguran un contexto de reiteradas violaciones al derecho a la ciudad y acaban cristalizando en focos de conflictos sociales y urbanos, que atentan contra la gobernabilidad local del territorio y la posibiidad del ejercicio de derechos inalienables. En Crdoba el nivel de conflictividad urbana ha ido incrementndose. En este sentido, el presente proyecto propone identificar, caracterizar y georreferenciar los conflictos urbanos existentes en la ciudad a partir de la seleccin de variables urbanas, ambientales y sociopolticas relevantes en su determinacin (acceso al suelo, precariedad habitacional, necesidad de espacios verdes, acceso a infraestructura y servicios pblicos, criticidad ambiental, entre otras variables emergentes en campo). Tambin se pretende comprender las representaciones y prcticas de los distintos agentes involucrados respecto de las mismas y de las polticas pblicas asociadas. La hiptesis del trabajo sostiene que cuando se analiza el sistema urbano de un modo integral, emergen vinculaciones espaciales que derivan en situaciones conflictivas, predominando la sectorizacin y la compartimentizacin segn problemticas focalizadas, no existiendo actualmente polticas que integren la complejidad de aristas que supone el desarrollo urbano. Esto tambin se observa en el campo de las representaciones y prcticas relacionadas a dichos conflictos, registrndose fuertes diferenciaciones entre las de la ciudadana afectada por situaciones de violacin de derechos a la ciudad, y aquellas que tienen los sectores pblicos y/o privados con incidencia en las mismas. Ambas situaciones inciden en la formulacin y ejecucin de polticas pblicas que no terminan de resolver las disputas que se materializan en el territorio. De aqu que el propsito del trabajo sea identificar y caracterizar de manera ms integral los conflictos urbanos existentes en la ciudad, confrontando las distintas miradas y acciones que coexisten en su construccin territorial; y en base a ese diagnstico proponer, a partir de su visibilizacin, estrategias de superacin de dichas tensiones e incompatibilidades.
Resumo:
Sn cada cop ms freqents les retirades de campanyes de publicitat a Espanya provocades per la crispaci de determinats collectius o particulars allegant que atempten contra la dignitat de la persona, destacant especialment aquelles que es refereixen a la dona. La innovaci i el sortir dall que s com sn fonamentals en la professi del publicitari i sn les principals armes per cridar latenci del pblic al que es dirigeixen. Per alhora, els creatius tamb tenen que prevenir la reacci social que pot perjudicar la imatge de la marca anunciada i fer perdre tot all invertit en la campanya. En aquesta lluita per preservar la creativitat, les lleis i la tica marcaran uns lmits que no tenen que ser traspassats.
Resumo:
En el periodo 2005-2008 hemos publicado tres artculos sobre las alteraciones de los astrocitos reactivos en el cerebro durante el envejecimiento. En el primer estudio, evaluamos la capacidad neuroprotectora de los astrocitos en un modelo experimental in vitro de envejecimiento. Los cambios en el estrs oxidativo, la captacin del glutamato y la expresin proteica fueron evaluados en los astrocitos corticales de rata cultivados durante 10 y 90 das in vitro (DIV). Los astrocitos envejecidos tenan una capacidad reducida de mantener la supervivencia neuronal. Estos resultados indican que los astrocitos pueden perder parcialmente su capacidad neuroprotectora durante el envejecimiento. En el segundo estudio el factor neurotrfico derivado de la lnea glial (GDNF) fue probado para observar sus efectos neurotrficos contra la atrofia neuronal que causa dficits cognitivos en la vejez. Las ratas envejecidas Fisher 344 con deficiencias en el laberinto de Morris recibieron inyecciones intrahippocampales de un vector lentiviral que codifica GDNF humano en los astrocitos o del mismo vector que codifica la protena fluorescente verde humana como control. El GDNF secretado por los astrocitos mejor la funcin de la neurona como se muestra por aumentos locales en la sntesis de los neurotransmisores acetilcolina, dopamina y serotonina. El aprendizaje espacial y la prueba de memoria demostraron un aumento significativo en las capacidades cognitivas debido a la exposicin de GDNF, mientras que las ratas control mantuvieron sus resultados al nivel del azar. Estos resultados confirman el amplio espectro de la accin neurotrfica del GDNF y abre nuevas posibilidades de terapia gnica para reducir la neurodegeneracin asociada al envejecimiento. En el ltimo estudio, examinamos cambios en la fosforilacin de tau, el estrs oxidativo y la captacin de glutamato en los cultivos primarios de astrocitos corticales de ratones neonatos de senescencia acelerada (SAMP8) y ratones resistentes a la senescencia (SAMR1). Nuestros resultados indican que las alteraciones en cultivos del astrocitos de los ratones SAMP8 son similares a las detectadas en cerebros enteros de los ratones SAMP8 de 1-5 meses de edad. Por otra parte, nuestros resultados sugieren que esta preparacin in vitro es adecuada para estudiar en este modelo murino el envejecimiento temprano y sus procesos moleculares y celulares.
Resumo:
Lobjecte de la recerca s analitzar laplicaci a Catalunya de la mesura dexpulsi prevista a larticle 89 del Codi penal en el cas de les dones penades, fer-ne la valoraci corresponent i, si sescau, plantejar alternatives dactuaci. La recerca constata les dificultats daplicaci del principi constitucional de reinserci i daltres de previstos a la legislaci penitenciria en relaci amb el collectiu de penats estrangers en situaci irregular. La prctica penitenciria observada a Catalunya en els darrers anys ha fet una aposta clara per lacolliment dels penats estrangers en el territori, en general, amb independncia de la seva situaci administrativa. Aquesta prctica ha generat una important expectativa de romandre en el territori per part de bona part daquests penats. Per la seva banda, els jutges i tribunals han obviat en general i sota diversos arguments i fonaments el mandat del legislador en les diverses ocasions en qu aquest ha fet laposta per lexpulsi dels penats estrangers en situaci irregular. Aquesta posici oficial majoritria contrria a lexpulsi ha coincidit plenament amb el desig de la majoria de la poblaci reclusa estrangera clarament contrria a la seva expulsi. Les diverses opcions legals que poden implicar el retorn del penat al seu pas de residncia resulten estranyament aplicades per part dels tribunals i en menor mesura per la mateixa Administraci penitenciria. Aquesta no-actuaci i la manca dalternatives legals provoquen situacions divergents de carcter negatiu que atempten clarament contra el principi digualtat, contra la finalitat reinsertadora de les penes i poden resultar generadores dinseguretat pblica. Conscients i coneixedors de les dificultats actuals, els autors estableixen diverses vies dactuaci en la lnia de superar aquesta situaci. Es proposa una reforma en profunditat de lart. 89 del Codi penal i sobre la via favorable a lestabliment duna nova llibertat condicional per a penats estrangers en situaci irregular i que han assolit el compliment de la meitat de la pena privativa imposada.
Resumo:
Aquesta tesina, amb el ttol "La potica del desig. amor i bogeria a l'Orlando furioso", proposa una nova lectura del poema de Ludovico Ariosto, prenent com a objectiu l'anlisi de la bogeria del seu protagonista, el Comte Orlando, "che per amor venne in furore e matto / d'uom che s saggio era stimato prima". Aix doncs, pretenem esbrinar per qu davant de la constataci de Matteo Maria Boiardo d'un "Orlando innmorato", Ariosto va respondre amb un "Orlando furioso", narrant aix "cosa non detta in prosa mai n in rima". Per arribar fins al fons de la qesti, ens hem preguntat quins sn l'origen, la manifestaci textual, la dimensi i el significat del concepte de "furor" en el text; interrogants que ens han condut cap a una bogeria amorosa que s manifestaci externa d'un desig insatisfet. Un concepte que, a ms a ms d'evocar l"Hercules furens" d'Eurpides i Sneca, ens remet a la teoria dels humors de Gal, al concepte de 'melancholia' d'Aristtil i a l'ertica platnica, al mateix temps que reprodueix els models del que Cesare Segre anomena la 'follie littraire' caracterstica de l'poca medieval. A partir d'aquesta anlisi s'ha interpretat el text com una apologia de les passions en la que es destrona al savi com a paradigma i model tic, acabant aix amb la imatge de l'home com a "animal rationale", situant per contra la seva "humanitas" ja no en la racionalitat (tampoc en la irracionalitat), sin en la passionalitat, oferint aix un retrat de l'sser hum com a "animal passionalis" , una criatura intermitja en la que haurien de confluir idealment ra i passi.
Resumo:
In 1975 the Kribi region (Southern Cameroon) became host of the rubber plantation HEVECAM, the third largest employer in Cameroon. The establishment of the plantation has been preceded by the expropriation of customary land and by the destruction of the rainforest used by local populations. As a result, conflicts mostly latent pitting neighbouring Bulu communities against the plantation have occurred, especially during the last few years. Drawing on fieldwork data as well as on anthropological, economic and historical materials, I try to explore a new way of looking at such environmental conflicts by arguing that they reflect the struggle between two distinct institutional logics with different impacts on the environment, i.e. the logic of property versus the one of possession. In short, the logic of possession corresponds to a multi-functional community-based forest management, while the logic of property gave birth to the commercial monoculture model, the highest stage of the transformation of an ecosystem in order to match the requirements of property. It is argued that the conflict between the logic of possession and the logic of property is at the heart of many cases of environmentalisms of the poor that arise in reaction to development.
Resumo:
El moviment Okupa ha adquirit una gran importncia durant els ltims vint anys a tota Europa occidental, incloent-hi, per descomptat, al nostre pas. Aquest grup contracultural que, en nombroses ocasions voreja o entra de ple en el simple vandalisme o en la marginalitat, va arribar amb fora a Espanya durant la dcada dels anys vuitanta. Es tracta d'un moviment social de protesta contra la dificultat d'accs a l'habitatge que tenen els joves i contra el sistema capitalista establert. Aix doncs, aquest collectiu respon contra aquests problemes mitjanant la okupacai no autoritzada d'immobles abandonats als quals els seus propietaris no donen cap tipus d's. Per, realment aquests grups organitzats tenen dret a Okupar l'habitatge d'un altre individu que s el legtim propietari del mateix? Doncs b, aquest Treball Fi de Carrera pretn mostrar les particularitats jurdiques que envolten al fenomen Okupa, partint de la base que el dret espanyol no contempla l'ocupaci com a manera d'adquirir la propietat d'un habitatge. Per a aix, analitza detalladament els conceptes de possessi i propietat, aix com els procediments per a recuperar el domini d'un b immoble o la possessi d'aquest, a travs de l'ordenament jurdic civil catal i espanyol. Per tant, realitza una comparativa de les dues regulacions per examinar els mecanismes de defensa jurdica de qu disposa el legtim propietari d'un habitatge okupat. Aix mateix, per a aconseguir una visi global d'aquest assumpte hem cregut convenient estudiar el delicte d'usurpaci de bns immobles que recull el Codi Penal. La Llei Orgnica 10/1995 del Codi Penal va introduir, sense que hi hagus cap antecedent en els anteriors Codis, llevat del fuga Codi Penal de 1928, el delicte d'usurpaci sense violncia o intimidaci en el seu article 245.2. Amb aquesta nova disposici, el legislador ha atorgat al possedor o propietari d'un b immoble una protecci suplementria a la que ve rebent des del Dret Civil, tant catal com com. El debat que genera aquest tema s saber quina via s ms adequada per a procedir davant d'una okupaci, si la civil o la penal o si s preferible utilitzar les dues simultniament, cosa que permet la legislaci actual. Per tant, aquest treball pretn aprofundir en tots aquests aspectes i donar una resposta clara per saber com actuar en cas que ens okupin un immoble de la nostra propietat.
Resumo:
L'estudi busca establir les xifres de reincidncia dels agressors de parella condemnats a pres, en el seu historial i desprs de la seva posada en llibertat. Es pretn augmentar el coneixement sobre la violncia contra la parella (VCP), sobre les tipologies d'agressors de parella i sobre l'efecte d'intervencions i variables personals. Es descriu el perfil delictiu de 100 subjectes avaluats des del 2008 i el seguiment, durant una mitjana de 15 mesos, de 40 casos posats en llibertat. Es valora la capacitat del B-SAFER (una escala breu derivada de la SARA) per classificar segons tipologies i per predir la reincidncia. Els resultats indiquen que els agressors a pres sn poc especialitzats (un 45% limita la seva activitat delictiva a la VCP). Un 47% s reincident penitenciari i el 41% presenta detenci prvia per VCP. El B-SAFER mostra una capacitat elevada per classificar tipolgicament els agressors (eficcia diagnstica del 79% amb una puntuaci 13). Desprs de la seva excarceraci, el 17,5% ha reincidit (un 15% en VCP) i el 66% ho ha fet en un termini inferior a l'any. L'eficcia diagnstica del B-SAFER s del 70% (sensibilitat del 100%). El 21% dels antisocials/patolgics davant el 12,5% dels normalitzats ha reincidit, amb una sobrerepresentaci del subtipus antisocial/patolgic entre els reincidents (71%). Les variables amb major valor predictiu sn la justificaci de la violncia, l'edat en el primer ingrs a pres i el tractament. Un 57% dels reincidents no havia rebut tractament, i es dna un 9% de reincidncia entre els tractats davant el 50% en els no tractats. Recidivism in intimate partner violence (IPV) The research analyzes the criminal profile (criminal career and changeability) of offenders in custody because of IPV, and their recidivism after release. The influence of treatment and profiles are analyzed, as well as the ability to predict the risk of recidivism by the B-SAFER. Anlisis de la reincidencia en agresores de pareja Se analiza el perfil delictivo (carrera y versatilidad) de los agresores de pareja que se encuentran en prisin y la reincidencia que presentan despus de la excarcelacin. Se valora la influencia del tratamiento y de las tipologas, as como la posibilidad de predecir el riesgo de reincidencia mediante el B-SAFER.
Resumo:
Se analiza el perfil delictivo (carrera y versatilidad) de los agresores de pareja que se encuentran en prisin y la reincidencia que presentan despus de la excarcelacin. Se valora la influencia del tratamiento y de las tipologas, as como la posibilidad de predecir el riesgo de reincidencia mediante el B-SAFER. L'estudi busca establir les xifres de reincidncia dels agressors de parella condemnats a pres, en el seu historial i desprs de la seva posada en llibertat. Es pretn augmentar el coneixement sobre la violncia contra la parella (VCP), sobre les tipologies d'agressors de parella i sobre l'efecte d'intervencions i variables personals. Es descriu el perfil delictiu de 100 subjectes avaluats des del 2008 i el seguiment, durant una mitjana de 15 mesos, de 40 casos posats en llibertat. Es valora la capacitat del B-SAFER (una escala breu derivada de la SARA) per classificar segons tipologies i per predir la reincidncia. Els resultats indiquen que els agressors a pres sn poc especialitzats (un 45% limita la seva activitat delictiva a la VCP). Un 47% s reincident penitenciari i el 41% presenta detenci prvia per VCP. El B-SAFER mostra una capacitat elevada per classificar tipolgicament els agressors (eficcia diagnstica del 79% amb una puntuaci 13). Desprs de la seva excarceraci, el 17,5% ha reincidit (un 15% en VCP) i el 66% ho ha fet en un termini inferior a l'any. L'eficcia diagnstica del B-SAFER s del 70% (sensibilitat del 100%). El 21% dels antisocials/patolgics davant el 12,5% dels normalitzats ha reincidit, amb una sobrerepresentaci del subtipus antisocial/patolgic entre els reincidents (71%). Les variables amb major valor predictiu sn la justificaci de la violncia, l'edat en el primer ingrs a pres i el tractament. Un 57% dels reincidents no havia rebut tractament, i es dna un 9% de reincidncia entre els tractats davant el 50% en els no tractats. The research analyzes the criminal profile (criminal career and changeability) of offenders in custody because of IPV, and their recidivism after release. The influence of treatment and profiles are analyzed, as well as the ability to predict the risk of recidivism by the B-SAFER.
Resumo:
Fins a la primera Conferncia de Revisi de lEstatut de la Cort Penal Internacional (CPI), que se celebr a Kamapala el juny de 2010, tant la Uni Europea (UE) com els seus estats membres shavien mostrat com alguns dels principals promotors daquesta nova instituci. Aquesta poltica, tanmateix, pot resultar afectada pel que succe a Kampala. El fet que sabords un tema tan delicat com s la competncia de la Cort per jutjar un crim dagressi ha creat una divisi entre els estats de la Uni, que en pot posar en perill la implicaci en aquest model de lluita contra la impunitat. Aquest policy paper pretn oferir propostes concretes per tal que la poltica de cooperaci de la UE amb la Cort tot i la disputa sobre lagressi no noms no es redueixi, sin que, fins i tot, i tant com sigui possible, sigui cada vegada ms efectiva.
Resumo:
La Llei Integral de Mesures contra la Violncia de Gnere estableix una srie de mesures legislatives que tenen per objecte el reconeixement dels drets de les vctimes de la violncia, enfortir la sensibilitat ciutadana davant de la violncia de gnere, instaurar un sistema de serveis socials datenci i de recuperaci de les vctimes, garantir els seus drets econmics i laborals, instaurar un sistema institucional de tutela, determinar un marc penal i processal i garantir la coordinaci de tots aquells recursos que es dediquen a aquesta qesti. Conscients de la importncia daquesta Llei, de les dificultats que deriven de la seva aplicaci, aix com de la nostra experincia en la prctica forense en casos de violncia domstica i de gnere, neix la idea de realitzar la recerca daquest estudi. Una recerca que pretn establir, a partir de lanlisi dels relats de dones vctimes de violncia de gnere en la relaci de parella, criteris de credibilitat que permetin validar les seves declaracions. Criteris obtinguts a partir de les mateixes paraules de les vctimes. Partint duna metodologia mixta, quantitativa i qualitativa, hem obtingut uns resultats que ens han perms definir un sistema de criteris de credibilitat genuns i discriminadors. Una discriminaci obtinguda a partir de la comparaci de les declaracions de dues mostres: vctimes reals i vctimes simulades. I, fruit daquesta comparaci, la discontinutat narrativa, els detalls estranys, la reproducci de converses, les correccions espontnies, lambivalncia i ambigitat vers lagressor, la violncia indirecta, suscitant por i terror, la por a les represlies, la imposici i intimitat del secret, la indefensi, levoluci de la violncia i progressi de la asimetria de poder, la dualitat de la conducta domstica / imatge social de lhome, el control ampli mascul cognitiu-conductual, la descripci contextualitzada de microviolncies, les estratgies de supervivncia de la dona i el relat inhibit amb vergonya, han resultat criteris de credibilitat de les dones vctimes de violncia de gnere que ens permetran validar el seu relat.
Resumo:
Esta investigacin contrasta los relatos de dos muestras de mujeres. La primera, vctimas reales de violencia de gnero en la relacin de pareja; la segunda, deliberadamente ofrecen relatos falsos sobre esta misma problemtica. Los resultados muestran una diferencia cualitativa significativa en base a los criterios de credibilidad definidos. Al mismo tiempo, el estudio ha encontrado otros criterios de credibilidad genuinos, que conforman el discurso explicativo que permite validar sus declaraciones.
Resumo:
En l'mbit judicial es constata una relaci entre drogoaddicci i delicte. Els addictes a drogues han iniciat amb freqncia algun programa de desintoxicaci o han sollicitat suport mdic o psicolgic. L'estudi es proposa avaluar l'associaci entre la conducta illegal i l'abs de substncies txiques, aix com interpretar l'eficcia dels tractaments teraputics en la disminuci daquesta associaci, i les repercussions de les terpies tant sobre els pacients com sobre el seu entorn. s un estudi observacional prospectiu duna mostra de 100 subjectes que tenen relaci amb el consum de drogues d'abs, al Jutjat de Gurdia de Barcelona i en subjectes interns del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. Els resultats de lestudi diuen que el sexe mascul hi est representat en un 94%, la mitjana dedat s de 25,5 anys, amb baix nivell destudis i sense professi qualificada. Gaireb la meitat de la mostra sn estrangers i solters. Els pacients estudiats sn politoxicmans amb un consum majoritari de cocana (92%), cannabis (87%), alcohol (71%) i el 54% dherona. Destaca lalta freqncia dels UDVP i de la positivitat als tres virus (VIH, VHC, VHB), tot i que es demostra el descens de ls de la via parenteral. El 73% dels subjectes comenten delictes contra la propietat. El 93% de la mostra han estat en tractament, per en perodes curts (70%). El 72,7% que estan en PMM consumeixen habitualment cocana. Els pacients tractats amb psicofrmacs sn detinguts menys vegades que la resta de pacients. Pocs pacients han fet tractaments combinats amb psicoterpia o lliure de drogues. Entre la poblaci de detinguts, els tractaments rebuts han resultat beneficiosos pel que fa a autoestima, autoagressivitat, heteroagressivitat, conflictivitat penal i violncia en els fets delictius, per aquestes variables quasi no es modifiquen en el cas dels joves. Els tractaments produeixen un benefici als pacients toxicmans i disminueixen la conflictivitat penal. Els tractaments shan diniciar en els primers estadis del consum, aix com potenciar ladhesi i el seguiment. Els centres penitenciaris de justcia juvenil, les comissaries i els jutjats de gurdia sn els llocs idonis per a labordatge del tractament del drogodependent.
Resumo:
Lestudi vol fer una prospecci quantitativa i qualitativa en relaci a limpacte en el sistema penal i penitenciari catal de laplicaci de la Llei Orgnica 1/2004 de Mesures de Protecci Integral contra la violncia de gnere en la seva vessant de tutela penal, i emmarcat en lmbit de Catalunya. A lestudi es recull lopini de diversos serveis i operadors que actuen al voltant del sistema penal i penitenciari a Catalunya, per tal de fer una primera aproximaci a limpacte dels nous dispositius legislatius i jurisdiccionals. Aquesta aproximaci s una radiografia actualitzada del que est suposant la posada en marxa de la legislaci vigent i labast de labordatge penal i penitenciari de la violncia domstica / de gnere. La recerca recull tamb lopini de les vctimes i, com a contrast, la dels condemnats per violncia contra les dones, a partir del buidatge de 58 entrevistes realitzades a 30 vctimes i 28 agressors. Daquests, la meitat ingressats a pres i laltra meitat amb mesures penals alternatives. La recerca finalitza fent tot un seguit de recomanacions finals per millorar latenci efectiva i integral a la vctima de violncia de gnere.
