Modelització de la contribució del formigó traccionat entre fissures en estructures reforçades amb armadures de materials compostos amb matriu polimèrica (FRP).

El present treball s’emmarca dins el camp de les estructures de formigó, i mésconcretament, a les que es troben reforçades amb armadures de materials compostos amb matriu polimèrica, és a dir FRP “Fiber Reinforced Polymer”

Formación interactiva en entornos virtuales : una experiencia en screencasting

L'objectiu de la comunicació és donar a conèixer un estudi sobre els requisits que han de tenir els materials formatius en línia de les biblioteques, i difondre l'experiència pilot que s'ha dut a terme per a elaborar uns materials de formació en format vídeo a la Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya.El punt de partida de l'estudi ha estat la necessitat de crear uns materials de formació nous, adaptats a les necessitats dels usuaris en un entorn virtual i en el marc de l'EEES, en el qual els estudiants cada vegada han de ser més autònoms i en què les competències informacionals són bàsiques. Tots aquests aspectes ens han portat a repensar els nostres materials formatius.

La cascarilla cerámica y su uso innovador

The ceramic shell is a material mainly used for making foundry molds. This research demonstrates that ceramic shell can be used for making sculptures with exceptional definition in its finish. The research has identified a number of advantages of the material to meet the challenges of an artist during the making of a sculpture. The research has been developed in six stages: In the first stage data were collected from the chaff as the process material. This was the starting point for research. In the second stage, we have set the appropriate composition of the slurry, both in percentage and type of binder, and firing curve. To this end, we evaluated the application characteristics, thickness, drying, mechanical strength, the reduction coefficient and porosity. In the third stage it was observed that the husk is suitable for all types of materials acting as support. It was also found that the slurry can be used with various sculptural processes: modeling, molding using silicone or plaster mold, shuttering, with internal metal frame, and so on. In addition, we have established methods to repair and modify the husk by hand and power tools. In the fourth stage we have found ways to modify the surface of the husk with other minerals that affect the structure: introduction of filing of copper, bronze and iron in the slurry ceramics, different staining procedure in hot or cold, by enamel slip, and so on. In the fifth stage sculptures were made using the methods established in the previous stages, to verify this hypothesis. The sixth stage, which is annexed, contains a new method to process the ceramic shell as a mold in casting that emerged from the proven methods in the investigation.

Bone turnover markers in HIV-infected patients before starting antiretroviral therapy.

Purpose: Bone turnover markers (BTM) - aminoterminal propeptide of type 1 collagen (P1NP) and C-terminal telopeptide of type 1 collagen (b-CTX) - are related to bone density and fracture risk. A high prevalence of osteopenia/osteoporosis and hypovitaminosis D has been reported in HIV patients, however there are few data about BTM in this population. Our aim was to analyse the prevalence of elevated serum levels of BTM in HIV patients before starting antiretroviral therapy (ART), and related factors. Methods: Cross-sectional study of a series of HIV-patients who started ART during June/11-June/12 in our hospital. Patients with presence of diseases or treatments known to affect bone metabolism were excluded. Epidemiological, clinical, and immunovirological data in addition to serum fasting levels of glucose, lipid profile, calcium, phosphate, alkaline phosphatase, 25-hydroxyvitamin D3 (25OHD), parathyroid hormone (PTH), P1NP, and β-CTX were collected. Definitions: hypovitaminosis D if 25OHD<30 ng/ml, vitamin D deficiency if 25OHD<20 ng/ml; elevated levels of BTM if β-CTX (ng/ml) >0.64 (men<70 years),>0.85 (men>70 years),>0.58 (pre-menopause women), >0.99 (post-menopause women), or P1NP (ng/mL)>69.4 (men<60 years), >71.1 (men>60 years), >55.7 (pre-menopause women), >61.2 (post-menopause women). Results: 47 patients were included, 91.5% men, median age 37.1 years (30.0-44.3), and 93.6% sexual transmission of HIV (34 HMX, 10 HTX). Median time since the diagnosis of HIV was 3.4 months (1.4- 31.7); there were 7 (14.9%) Aids cases, median CD4 count was 277/ mm3 (155-433), and HIV-VL 4.8 log10 (4.1-5.2). Median serum 25OHD was 29 mg/L (21.9-41.1), with a prevalence of hypovitaminosis of 52.2%, and deficiency of 17.4%. PTH was in range in all cases. Median serum P1NP was 33.3 ng/mL (24.5-52.5) and β-CTX 0.25 ng/mL (0.20-0.45); five (11.4%) patients presented high levels of BTM: 4 men, median age 37.1 years, median CD4 count 247/mm3, median HIV-VL 5.18 log10, and one with hypovitaminosis D. Elevated BTM were related with no clinical, analytical, immunovirological parameters nor with serum levels of 25OHD nor PTH. Conclusions: The prevalence of elevated BTM was high in this series of HIV-patients, mostly young men, with short time of HIV infection and with no immunovirologic control. BTM were related with no clinical nor analytical data.

Obesity trends and body mass index changes after starting antiretroviral treatment : the Swiss HIV Cohort Study

BACKGROUND: The factors that contribute to increasing obesity rates in human immunodeficiency virus (HIV)-positive persons and to body mass index (BMI) increase that typically occurs after starting antiretroviral therapy (ART) are incompletely characterized. METHODS: We describe BMI trends in the entire Swiss HIV Cohort Study (SHCS) population and investigate the effects of demographics, HIV-related factors, and ART on BMI change in participants with data available before and 4 years after first starting ART. RESULTS: In the SHCS, overweight/obesity prevalence increased from 13% in 1990 (n = 1641) to 38% in 2012 (n = 8150). In the participants starting ART (n = 1601), mean BMI increase was 0.92 kg/m(2) per year (95% confidence interval, .83-1.0) during year 0-1 and 0.31 kg/m(2) per year (0.29-0.34) during years 1-4. In multivariable analyses, annualized BMI change during year 0-1 was associated with older age (0.15 [0.06-0.24] kg/m(2)) and CD4 nadir <199 cells/µL compared to nadir >350 (P < .001). Annualized BMI change during years 1-4 was associated with CD4 nadir <100 cells/µL compared to nadir >350 (P = .001) and black compared to white ethnicity (0.28 [0.16-0.37] kg/m(2)). Individual ART combinations differed little in their contribution to BMI change. CONCLUSIONS: Increasing obesity rates in the SHCS over time occurred at the same time as aging of the SHCS population, demographic changes, earlier ART start, and increasingly widespread ART coverage. Body mass index increase after ART start was typically biphasic, the BMI increase in year 0-1 being as large as the increase in years 1-4 combined. The effect of ART regimen on BMI change was limited.

Síntesi de nous catecols amb aplicació en materials adhesius bioinspirats

En el nostre grup de recerca i en col·laboració amb el doctor Daniel Ruiz-Molina del Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia (CIN2) d’aquest campus universitari, hem iniciat un projecte que es planteja aconseguir biomimetitzar certes proteïnes adhesives de mol·luscs, l’adherència de les quals es deu a la presència de la funcionalitat catecol. L’objectiu és poder desenvolupar nous materials adhesius basats en aquesta funcionalitat, per tant, és necessari posar a punt protocols sintètics per a l’obtenció de compostos tipus catecol convenientment substituïts. Concretament, en el present treball s’ha aconseguit la síntesi del nou catecol 10, que incorpora en la seva estructura una cadena alquílica acabada en la funcionalitat tiol, amb la finalitat de desenvolupar, més endavant, superfícies o nanopartícules d’or adhesives. En el transcurs d’aquest treball s’ha sintetitzat 4-(6’-mercaptohexil)catecol 10 en una síntesi de tipus convergent l’etapa clau de la qual és una reacció de Wittig entre la sal de fosfoni 11 i l’aldehid 20. La síntesi desenvolupada consta de 9 etapes i s’ha obtingut un rendiment global del 2%.

Nanopartícules metàl·liques estabilitzades en materials híbrids orgànico-inorgànics. Aplicacions en catàlisi

En el present treball de recerca s’ha reproduït la síntesi de nanopartícules de Rh i Ru estabilitzades en el material híbrid orgànico-inorgànic altament fluorat i s’han realitzat estudis de l’activitat catalítica en les reaccions d’hidrogenacions d’arens i hidròlisi de nitrils respectivament. S’han sintetitzat per primera vegada nanopartícules d’Ir i Os estabilitzades per el material. S’ha assajat l’activitat catàlitica de les nanopartícules d’Ir en la reacció d’alquilació d’amines amb alcohols i la de les nanopartícules d’Os en l’oxidació aeròbica de l’alcohol benzílic i de l’estirè. S’ha sintetitzat un nou monòmer, que mitjançant processos sol-gel ha donat lloc a diversos materials híbrids orgànico-inorgànics i s’han sintetitzat nanopartícules d’Au estabilitzades.

EU “actorness” in International Relations: The Non-Proliferation Policy of the EU in the Southern Mediterranean

El punt de partida d'aquesta investigació és una retòrica molt utilitzada que la UE és un actor global. En vista d'això, la no proliferació de la política comunitària al sud de la Mediterrània s'examina. L'estudi es realitza sobre la base de la conceptualització de la UE "actorness" ia través d'alguns criteris (context extern, l'evolució de l'aparell de política exterior de la UE, la Unió Europea l'auto-presentació i la percepció de tercers, la consistència i la disponibilitat d'instruments de política i accions concretes) que involucren tant factors ideacionals i materials, d'acord amb el "pluralisme metodològic". Aquest marc conceptual va ajudar a avaluar la no proliferació de la política comunitària en aquesta regió en particular on la UE té interessos i bones raons per actuar. Cada un dels criteris de manifest els avantatges i desavantatges de la UE "actorness" en aquest camp seleccionat i la caixa. Aquest document sosté que la no proliferació "actorness" de la UE a la regió del sud de la Mediterrània ha estat limitat a causa d'una varietat de raons.

Incidence of HIV-1 drug resistance among antiretroviral treatment-naive individuals starting modern therapy combinations.

BACKGROUND: Estimates of drug resistance incidence to modern first-line combination antiretroviral therapies against human immunodeficiency virus (HIV) type 1 are complicated by limited availability of genotypic drug resistance tests (GRTs) and uncertain timing of resistance emergence. METHODS: Five first-line combinations were studied (all paired with lamivudine or emtricitabine): efavirenz (EFV) plus zidovudine (AZT) (n = 524); EFV plus tenofovir (TDF) (n = 615); lopinavir (LPV) plus AZT (n = 573); LPV plus TDF (n = 301); and ritonavir-boosted atazanavir (ATZ/r) plus TDF (n = 250). Virological treatment outcomes were classified into 3 risk strata for emergence of resistance, based on whether undetectable HIV RNA levels were maintained during therapy and, if not, whether viral loads were >500 copies/mL during treatment. Probabilities for presence of resistance mutations were estimated from GRTs (n = 2876) according to risk stratum and therapy received at time of testing. On the basis of these data, events of resistance emergence were imputed for each individual and were assessed using survival analysis. Imputation was repeated 100 times, and results were summarized by median values (2.5th-97.5th percentile range). RESULTS: Six years after treatment initiation, EFV plus AZT showed the highest cumulative resistance incidence (16%) of all regimens (<11%). Confounder-adjusted Cox regression confirmed that first-line EFV plus AZT (reference) was associated with a higher median hazard for resistance emergence, compared with other treatments: EFV plus TDF (hazard ratio [HR], 0.57; range, 0.42-0.76), LPV plus AZT (HR, 0.63; range, 0.45-0.89), LPV plus TDF (HR, 0.55; range, 0.33-0.83), ATZ/r plus TDF (HR, 0.43; range, 0.17-0.83). Two-thirds of resistance events were associated with detectable HIV RNA level ≤500 copies/mL during treatment, and only one-third with virological failure (HIV RNA level, >500 copies/mL). CONCLUSIONS: The inclusion of TDF instead of AZT and ATZ/r was correlated with lower rates of resistance emergence, most likely because of improved tolerability and pharmacokinetics resulting from a once-daily dosage.

Epiphyseal fracture of distal humerus in children, treated with bio-absorbable materials: one year follow-up

Introduction: The use of bioabsorbable materials for orthopaedic useand traumatic fracture fixation in children has been poorly investigatedin the litterature and the effects on growing bones seem contradictory.The aim of the study is to compare the clinical and radiological resultsand evolution between bioabsorbable and traditional K-Wires for thetreatment of elbow epiphyseal fractures in children.Method: From jan. 2008 to Dec. 2009 21 children with similar fracturesand age were separated in two groups according to the way of fracturefixation: bioabsorbable K-Wire group and traditional K-Wire group.Follow-up was done at 3, 6 and 12 month post-operatively. Range ofmotion and elbow stability were measured for all patients. Theradiological evolution of the two groups were compared in term ofconsolidation, ossous resorption and radiolucencies. The clinicalresults were compared according to the Mayo Elbow Peformancescore. Controlateral elbow is compared with injured elbow in the twogroups.Results: In the bioabsorbable K-wire group, there were 10 children,including 5 girles and 5 boys with an average age of 9.5 years, rangingfrom 5 to 14 years. They were 7 external condylar fractures and3 epitrochlear fractures. In the traditional K-Wire group there were11 children, 2 girls and 9 boys with an average age of 7.6 years,ranging from 4 to 14 years. There were 10 external condylar fracturesand 1 epitrochlear fracture. At first follow up. The Mayo ElbowPerformance score was 93.8 (85-100 )for the bioabsorbable K-Wiregroup and 95.5 (85-100) for the traditional K-Wire group. In twochildren from the bioabsorbable K-Wire group there were transitoryradiolucencies along the wire tract on the x-ray, without clinicalmanifestation of it.We didn't see any premature closure of growingcartilage.Discussion: There is no significant differencies in term of clinical andradiological outcome between the two groups. The use ofbioabsorbable pins seems to be a good alternative to removabletraditional materials, avoiding a second operation.

Adaptació i elaboració materials per a alumnat sord

A l'escola Joc de la Bola hi existeix una USEE que atent a alumnat sord des del curs 2007/08. Des dels seus inicis, els professionals de la USEE, juntament amb els tutors/es, han vist la necessitat d'adaptar i elaborar diferents materials, i així facilitar que aquest alumnat participi de les activitats de l'aula ordinària i del centre.

Materials nanocomposits a partir de whiskers de cel•lulosa i matriu polimèrica de cautxú

De acuerdo con los objetivos generales del proyecto y plan de trabajo previsto, para esta anualidad, se obtuvieron fibras y microfibras de celulosa a partir de dos fuentes: celulosa vegetal de pino y eucalipto y celulosa bacterial. Las microfibrillas han sido utilizadas como material de refuerzo para la fabricación de materiales compuestos a partir de caucho natural, policaprolactona y polivinil alcohol. Las muestras se fabricaron mediante la técnica de "casting" en medio acuoso y temperatura ambiente. Las muestras fueron caracterizados en sus propiedades mecánicas, físicas y térmicas. Se observó que, en general, la adición de las microfibrillas de celulosa en las matrices poliméricas provoca una mejora sustancial en las propiedades mecánicas del material en comparación con el polímero sin reforzar. Los resultados pueden resumirse de la siguiente manera: 1.Fabricación de materiales compuestos a base de caucho natural y fibras de celulosa. Se obtuvieron fibras y nanofibras de celulosa que fueron modificadas químicamente y usadas como refuerzo en matriz de caucho. Los resultados mostraron mejora de propiedades mecánicas del material, principalmente en los materiales compuestos reforzados con nanofibras. 2. Obtención de whiskers de celulosa y su utilización como material de refuerzo en una matriz de policaprolactona. Se obtuvieron whiskers de celulosa a partir de pasta blanqueada. La adición en una matriz de policaprolactona produjo materiales compuestos con propiedades mecánicas superiores a la matriz, con buena dispersión de los whiskers. 3. Obtención de fibras de celulosa bacterial y nanofibras de celulosa, aislamiento y utilización sobre una matriz de polivinil alcohol. Se obtuvo celulosa bacterial a partir de la bacteria Gluconacetobacter xylinum. Además se fabricaron nanofibras de celulosa a partir eucalipto blanqueado. La celulosa bacterial como material de refuerzo no produjo importantes mejoras en las propiedades mecánicas de la matriz; en cambio se observaron mejoras destacables con la nanofibra como refuerzo.

Estudi del comportament de materials nanoestructurats en el tractament d'aigües contaminades amb arsènic

El SPION (Super Paramagnetic Iron Oxide Nanoparticles) ha estat estudiat com un nou adsorbent per eliminar l’arsènic d’aigües contaminades. Les condicions òptimes de treball es van assolir per un pH de 3,6 i per concentracions inferiors als 100ppm. No es van trobar interferències significatives produïdes pels cations Cu, Ni i Zn en l’adsorció de l’As, sent el fosfat l’anió que més interfereix. Una esponja de cel·lulosa s’ha utilitzat com a suport del SPION, per disminuir les agregacions de les nanopartícules en suspensió i per proporcionar una material adequat per l’adsorció en continu, experiment amb columnes. Així, es va obtenir un augment de la capacitat d’adsorció del SPION per l’As(V), mentre que per l’As(III) continua sent baixa, per tant s’augmenta la selectivitat per l’As(V). Les interferències aniòniques afecten d’igual manera a l’adsorció de l’As(III) i l’As(V) quan l’adsorció és en continu o en discontinu. Els cations metàl·lics no interfereixen en l’adsorció de l’arsènic, a excepció del coure que és adsorbit i porta a la disminució de l’adsorció d’arsènic.

Disseny d’un muntatge experimental per les practiques de Resistència de materials

Degut a l’augment del nombre de classes i d’alumnes en l’Àrea de Mecànica de MedisContinus i Teoria d’Estructures (MMCTE), s’ha fet necessari la reestructuració i ocupació denous espais per la realització de les pràctiques de Resistència de materials.Per tal de realitzar les pràctiques al nou laboratori de Resistència de materials, calredissenyar les pràctiques referents a Allargaments longitudinals en bigues sotmeses acompressió i tracció simple i la referent a la Deformada d’una biga biarticulada amb voladís.El disseny de les noves pràctiques ha de complir les condicions exigides pel client. A més,els muntatges de cada pràctica han d’anar muntats sobre un pòrtic adquirit recientment perl’Àrea de Mecànica de Medis Continus i Teoria d’Estructures (MMCTE) que actuaran debancada. La pràctica relacionada amb Allargaments longitudinals en barres sotmeses a compressió itracció simple consta d’un muntatge experimental (Muntatge 1) i un guió de pràctiques perl’alumnat i professorat docent La pràctica relacionada amb la Deformada d’una biga biarticulada amb voladís consta d’unmuntatge experimental (Muntatge 2) i un guió de pràctiques per l’alumnat i professoratdocent. Les dos pràctiques permeten comparar els valors obtinguts experimentalment de cadamuntatge amb uns resultats teòrics i d’aquesta manera validar l’èxit de cada muntatge