Energy policies for rural electrification: a social multi-criteria evaluation approach

In this article, a real-world case- study is presented with two general objectives: to give a clear and simple illustrative example of application of social multi-criteria evaluation (SMCE) in the field of rural renewable energy policies, and to help in understanding to what extent and under which circumstances solar energy is suitable for electrifying isolated farmhouses. In this sense, this study might offer public decision- makers some insight on the conditions that favour the diffusion of renewable energy, in order to help them to design more effective energy policies for rural communities.

Aparcería y gestión de la gran propiedad rural en la Cataluña contemporánea

La capacidad de las formas de tenencia, y más concretamente de la aparcería, para estimular el crecimiento agrario ha dado origen a un amplio debate, iniciado por los economistas clásicos del siglo XVIII y mantenido hasta nuestros días. Hasta la década de 1970 dominaron las opiniones poco favorables a la aparcería; sin embargo, a partir de esta fecha, han aparecido bastantes trabajos empíricos y teóricos cuestionando dichas tesis. Se trata mayoritariamente de trabajos vinculados a enfoques neoinstitucionalistas, distantes del pensamiento neoclásico más ortodoxo, que parten de la inexistencia de un mercado perfectamente competitivo con el que supuestamente se alcanzaría una asignación razonable de recursos, y que concluyen que la aparcería podía alcanzar notables niveles de eficiencia, aunque fuera una eficiencia del second best. Estas conclusiones coinciden en parte con algunas investigaciones sobre la agricultura española y catalana contemporánea, cuyos resultados contradicen la imagen dominante de una agricultura poco proclive al cambio y con escasa capacidad de crecimiento. En este artículo se pretende exponer el funcionamiento de la aparcería en Cataluña y cuestionar que dicha forma de tenencia sea un factor explicativo relevante del moderado crecimiento de la agricultura catalana.

Definició de les estratègies de desenvolupament rural integrat i sostenible per a la comarca del Solsonès : 2007-2013

L’objectiu del present projecte és establir i recomanar un seguit d’estratègies de desenvolupament rural integrat i sostenible per a la comarca del Solsonès. Per damunt de tot pretén ser una eina útil, fent coincidir les propostes amb l’àmbit temporal del nou PDR (2007-2013) i presentant el projecte a diferents institucions. Amb aquest objectiu s’han estudiat els aspectes socioeconòmics més rellevants dels diferents municipis, així com altres factors clau com els recursos naturals , els elements dinamitzadors del territori i el context global de l’agricultura i polítiques sectorials europees. A partir de l’avaluació estratègica, i el posterior debat en grups de discussió, es conclou que el Solsonès és una comarca amb la població envellida, especialment a les zones rurals, on els ocupats agraris cada dia són menys. Amb tot, es configura un escenari on el despoblament rural és constant, amb les conseqüències socioembientals implícites a aquest fenomen. Posteriorment a l’avaluació es discuteix l’estratègia global de desenvolupament rural, i, en base a aquesta, es proposen diferents línies estratègiques agrupades en tres grans eixos: la vertebració social, la vertebració territorial i el manteniment, millora i coneixement del paisatge cultural.

De l'economia a les mentalitats: reforma agrària, desenvolupament rural i identitat ètnica als Andes

Estudi elaborat a partir d’una estada a la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales, Ecuador, entre setembre i desembre del 2006. El projecte té l'objectiu general d'elaborar una monografia, entre el treball d’arxiu i el de camp, capaç d’exemplificar els processos de consolidació dels sectors dirigents indígenes i de vincular-los amb les transformacions de la societat rural andina contemporània. L’estudi de cas és el d’una organització de segon grau molt representativa (la UNOCANC, parròquia de Toacazo, província de Cotopaxi, Equador), analitzant el que han significat aquest canvis des de la descomposició del règim d’hisenda fins a l’ascens d’una part de l’élite camperola local a les altes instàncies de la CONAIE (Confederación de Nacionalidades Indígenas del Ecuador).

Ten Propositions on Rural Poverty and Agrarian Transition in Central Eurasia

The relation between agricultural development and rural poverty reduction in six Central Eurasian countries, namely Azerbaijan (South Caucasus) and Kazakhstan, Kyrgyzstan, Tajikistan, Turkmenistan and Uzbekistan (Central Asia), is discussed by presenting and analyzing ten propositions. These propositions cover a broad range of issues that relate to rural poverty in this region, such as: the state of income and non-income poverty; the diverse processes of land reform and farm restructuring, and agricultural policy reform; and finally, the institutional and market framework that is needed for dynamic agricultural and rural development. The paper contends that rural poverty is not responding as robustly to rapid economic growth in these countries, and that agricultural growth, in particular in the newly emerging peasant farm sector, is necessary to promote rural poverty reduction.

Cutaneous allergic reactions to Triatoma infestans after xenodiagnosis

We determined the frequency of cutaneous allergic reactions to bites of Triatoma infestans during xenodiagnosis in a rural community where Panstrongylus megistrus is the only domestic vector of Trypanosoma cruzi. Localized urticaria or more intense cutaneous allergic reactions at 48 and 72 hours were observed in 86.7% and 82.1% respectively of the individuals in our study. Urticaria was more severe in children and older adults and in women than in men. The high frequency of reactions suggests either cutaneous reactivity to T. infestans without prior sensitization or cross reactivity between P. megistus and T. infestans. A single application of topical corticosteroid or antihistamine medication did not reduce the cutaneous reactions.

Outbreak of human toxoplasmosis in a rural area. A three year serologic follow-up study

Thirty-six persons living on a farm located in the state of Minas Gerais (Brazil) were studied. Nine of them had the glandular form of toxoplasmosis, between May and August, 1976. These nine cases of toxoplasmosis were confirmed serologically by immunefluorescence-IF-, presenting IgG antibody titres between 1:4096 and 1:32000 and IgM antibody titres between 1:16 and 1:8000. Twelve out of thirty-six persons studied were considered to be "dubious cases". They were defined either by presenting a clinical picture compatible with acquired toxoplasmosis, yet having low serologic titres, or inversely they did not have a clear clinical picture but had serologic evidence of recent Toxoplasma infection. Fifteen out of thirty-six persons studied showed neither serologic nor clinical evidence of recent Toxoplasma infection. The epidemiologic information suggests two possible modes of transmission: a) poorly cooked pork at a barbecue party; b) farm vegetables and soil contaminated with Toxoplasma gondii oocysts (rat-cat cycle). Serologic follow-up nine months later in the human farm population demonstrated still high IgG titres, yet they tended to decline and IgM titres became negative. Three years later most of the IgG titres continued to decline and were almost compatible with the titres obtained in Brazilian population surveys.

Agroecologia periurbana a Sant Cugat: document base per a la redacció del Pla de Gestió i Desenvolupament del parc rural de la Torre Negra

El parc rural de la Torre Negra ha estat protegit recentment després de 15 anys de lluita ciutadana, gràcies a l’aprovació del Pla Especial de Protecció i Millora el 29 de juny del present any. A partir d’ara, s’obre un ampli ventall de possibilitats per a la seva gestió i desenvolupament. En aquest context és on es situa el present estudi, amb la finalitat de presentar unes línies estratègiques bàsiques per a iniciar l’activitat al parc. Una activitat que té en el punt de mira el desenvolupament rural de l’espai i la transformació social de la ciutadania.

Ecoetiquetes de serveis: establiments de turisme rural en l'àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu

L’increment del turisme rural i la relació directe amb l’entorn és el que ha motivat l’elaboració d'aquest projecte. L’objectiu del qual és fer un estudi de l’estat ambiental dels 17 establiments de turisme rural (ETR) dels 47 ETR situats a l’àmbit d’influència del Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP). A partir del qual s’analitzarà la viabilitat d’aplicar el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (DGQA).

Men perform comparably to women in a perspective taking task after administration of intranasal oxytocin but not after placebo

Oxytocin (OT) is thought to play an important role in human interpersonal information processing and behavior. By inference, OT should facilitate empathic responding, i.e. the ability to feel for others and to take their perspective. In two independent double-blind, placebo-controlled between-subjects studies, we assessed the effect of intranasally administered OT on affective empathy and perspective taking, whilst also examining potential sex differences (e.g., women being more empathic than men). In study 1, we provided 96 participants (48 men) with an empathy scenario and recorded self reports of empathic reactions to the scenario, while in study 2, a sample of 120 individuals (60 men) performed a computerized implicit perspective taking task. Whilst results from Study 1 showed no influence of OT on affective empathy, we found in Study 2 that OT exerted an effect on perspective taking ability in men. More specifically, men responded faster than women in the placebo group but they responded as slowly as women in the OT group. We conjecture that men in the OT group adopted a social perspective taking strategy, such as did women in both groups, but not men in the placebo group. On the basis of results across both studies, we suggest that self-report measures (such as used in Study 1) might be less sensitive to OT effects than more implicit measures of empathy such as that used in Study 2. If these assumptions are confirmed, one could infer that OT effects on empathic responses are more pronounced in men than women, and that any such effect is best studied using more implicit measures of empathy rather than explicit self-report measures.