Creación de una empresa: Bambú Lògic

Este trabajo analiza el desarrollo y viabilidad de un proyecto empresarial que pretende introducir un producto muy poco explotado en España. Se trata de un sustitutivo casi perfecto de los suelos de madera, de menor coste para el consumidor y totalmente ecológico, el parquet de bambú. Sin embargo, entrar en el mercado español actualmente puede ser muy arriesgado puesto que se trata de un producto de la construcción.A lo largo de este documento se analizan los posibles factores que podrían provocar dicho fracaso como el estado del sector de la construcción o el clima económico general para las empresas en España. También se estudia el comportamiento del consumidor frente a nuevos productos de la construcción y su compromiso con los problemas medioambientales y el interés de empresas de distintos sectores por ofrecer a sus clientes una imagen más cercana fundamentada en los pilares de la sostenibilidad. Posteriormente, este trabajo también realiza un plan financiero, económico y de marketing con resultados sorprendentemente positivos para tener una imagen un poco más real de esta futura empresa en el caso que los socios decidieran establecerse en España.

Creació d'una discoteca: Amber Club

El món de l’oci nocturn és un món que molta gent disfruta però que ningú acaba de conèixer. Tothom sap per on van els trets principals, però ningú es preocupa profundament per saber realment com funciona, quins són els costos, si els beneficis són elevats, o si és difícil aconseguir que un negoci sigui viable. Aquest, doncs, ha estat el pilar sobre del qual s'ha construït el nostre treball.A través de la creació d’una discoteca i el seu anàlisi cost-benefici hem intentat esbrinar quina és la viabilitat d’un projecte d’aquestes característiques, analitzant tots els costs que s’han d’incórrer, i realitzant un supòsit a la baixa dels ingressos que s’obtindrien.Per dur a terme aquest anàlisi hem realitzat 200 enquestes repartides per les diferents universitats de la província de Barcelona. D’aquesta manera hem pogut analitzar si hi ha demanda per una nova discoteca i quines són les preferències del consumidor.Una vegada fet aquest anàlisi, hem procedit a la recerca d'un local que s'adapti a les nostres necessitats i a les mostrades pel públic enquestat. Al no voler entretenir-nos en qüestions com la decoració del local, o l’adaptació d’aquest a tota la normativa vigent, hem partit del supòsit que un local que actualment funciona estigués disponible pel lloguer, concretament Opium Mar. Hem introduït un seguit de reformes que creiem necessàries pel millor funcionament, i a continuació hem començat amb les estratègies de màrqueting i la determinació dels serveis oferts.Dos punts seran claus per tal que la discoteca funcioni correctament. Primer de tot, el fet que sigui coneguda per un gran públic, i llavors que aquest públic en qüestió estigui content amb el serveis oferts. És per això que hem destinat un gran nombre de recursos en màrqueting (pàgina web, mailing , SMS...) i ens hem centrat també amb tots els serveis que podem oferir (guarda-roba, sales VIP...). La reputació, ens han dit molts responsables, pot ser l’eina que pot fer del teu projecte una gran font d’ingressos, o el contrari, una gran pèrdua de diners.També ens hem centrat en el personal i el subministrament de begudes, calculant així quin és el nombre de treballadors necessaris per tirar endavant el projecte, i quin és l’estoc de begudes òptim que hem de tenir per cobrir tota la demanda.Finalment, hem tingut en compte els impostos que hem d'incórrer a un projecte d'aquest tipus, ja sigui impost de societats, el cost de la llicència per exercir l'activitat, IVA, etc.Una conclusió és clara després de la realització d’aquest projecte: la nostra discoteca és rendible, i per extensió qualsevol altre amb un nombre considerable d’assistència. El valor afegit que crea un projecte d’aquestes magnituds és tan gran, i la despesa mitjana de la gent en oci nocturn tan considerable, que un projecte capaç de portar un nombre de clients relativament petit en funció del local, pot presentar beneficis

El Sector del taxi

Aquest treball és una simple idea de quins són els costos, els ingressos i beneficisd’un taxista. Varem escollir aquest tema perquè ens vem informar avanç sobre elsector del taxi, tal i com ens van dir la demanda d’aquestes havia anat creixent en elsúltims anys. A partir d’aquí nosaltres vem formular la hipòtesi, que es centrava en lademanda de llicències. Per això ens vem pregunta si:És tan rentable l’explotació d’un taxi com per què la demanda d’accés a la professióno cessi?Un cop ja teníem la hipòtesi formulada vem començar a recollir informació. Aquestava ser treta des de institucions públiques com el STAC (Sindicat del Taxi Autònomde Catalunya) o la IMT (Institut Metropolità del Taxi) fins als propis taxistes.El treball està dividit en cinc parts, de les quals les dos primeres són una petitaintroducció al món del taxi i una comparativa amb altres ciutats pel que fa preus inúmeros de llicències. A les altres tres parts, en primer lloc, trobem quins son elscostos que té cada taxista, dividits en inicials, és a dir, sense haver iniciat l’activitat, ien aquells ja iniciada aquesta, en segon lloc, hi ha tot els ingressos que té i per últim,els beneficis, per tant, els ingressos menys els costos calculats en els apartatsanteriors.

El Impacte dels coolhunters

T'has preguntat mai per què tries Cola Cao i no pas Nesquik? O Coca-Cola en lloc de Pepsi? Què els fa diferents? Sensibilitat, originalitat, observació, intuïció, creativitat, innovació són substantius que les empreses han hagut d'incorporar a les seves estratègies comercials. És per això que en els últims anys els serveis d'un coolhunter s'han convertit en essencials per les empreses. Aquest treball consisteix en verificar quin han estat el impacte d'aquests caçadors de tendències en l'àmbit empresarial. Particularment, volem nvestigar si els coolhunters aporten més beneficis que costos a les empreses. També ens agradaria investigar quin tipus d'empreses són les que contracten aquests serveis i les que ho fan quins són els seus motius principals. “Innovar és una capacitat única del gènere humà que s’alimenta de les necessitats innates de crear i progressar. La capacitat d’innovar està programada en el nostre codi genètic, una qualitat afavorida per la força de la selecció natural, ja que contribueix a la supervivència i mou el motor de l’evolució” Dr. Luis Rojas Marcos

La Capoeira como símbolo de los nuevos modos de representación audiovisual

Partiendo de la capacidad expresiva y reflexiva que albergan las imágenes tecnológicas para manifestar la red de implicaciones que se configuran en un sistema de representación como el que se desarrolla durante una exhibición de Capoeira, el propósito que me planteo en este trabajo consiste en abrazar el gran desafío del saber contemporáneo de educar(se) ‘en’ y ‘para’ la era planetaria, es decir, desatar un impulso de pensamiento complejo que esté animado por una tensión permanente entre la aspiración a un saber no parcelado, no dividido, no reduccionista, y el reconocimiento de lo inacabado e incompleto de todo conocimiento La aventura especulativa que se desencadena en esta investigación parte de una posición propia declarada: el análisis histórico, estético y antropológico de los fundamentos culturales que se despliegan durante una roda de Capoeira nos sirve para detectar categorías conceptuales que permiten esbozar la delimitación de un territorio metafórico donde se ilustra el carácter epistémico adscrito a la visualidad de alguno de los dispositivos y formas audiovisuales que configuran los entornos digitales comunicativos que habitamos en la actualidad

La gestió de les destinacions i les noves mobilitats turístiques

Amb l’objectiu d’analitzar i comprendre d’una manera més adequada els mecanismes pels quals els potencials turistes que venen d’Anglaterra prenen la decisió de viatjar fins la Costa Daurada, en el context de la introducció de les línies aèries de baix cost a Espanya i la creació de noves rutes, s’ha dut a terme una enquesta a l’aeroport de Reus a un total de 445 turistes que estaven a punt de tornar de les seves vacances cap a Anglaterra tenint l'aeroport d'East Midlands (EMA) com a destinació i viatjant amb la companyia aèria de baix cost RyanAir. Amb el mètode utilitzat en aquest projecte s'ha mesurat, per mitjà de l'enquesta esmentada, el pes de la causalitat entre la presència de vols barats des de EMA fins a Reus amb la decisió dels turistes de passar les seves vacances en una regió turística de primer ordre a Catalunya com és la Costa Daurada. Segons els resultats de les dues preguntes causals que formen part de l’enquesta (pregunta 18 i pregunta 19), gairebé un 30% de l'impacte econòmic turístic total és degut a la disponibilitat de vols barats mitjançant RyanAir. Tanmateix, al voltant d’un 60% de l'impacte estaria relacionat amb el fet que els turistes visitarien la Costa Daurada independentment de la disponibilitat de vols de RyanAir. Això indicaria que tot i que els vols de Ryanair són innegablement atractius pels turistes, hi ha un desig important de visitar la Costa Daurada que podria ser satisfet per altres mitjans.

La Comunicación en los gabinetes de comunicación en la Unión Europea en el siglo XXI : el uso de las TICs

El trabajo analiza la organización y funcionamiento de los gabinetes de comunicación de las instituciones europeas, poniendo especial énfasis en las nuevas tecnologías de la información. Para ello, en una primera parte se construirá un paradigma sobre los gabinetes de comunicación desde dos puntos de vista: teórico, mediante el análisis de bibliografía sobre gabinetes de comunicación y práctico, mediante el estudio del gabinete de comunicación de una empresa privada de carácter global. Este paradigma será utilizado desde una perspectiva comparativa para el análisis de los gabinetes de las instituciones europeas, objeto de la segunda parte del trabajo

La Calidad televisiva : análisis comparativo de los informativos Telenotícies Vespre y Noticias Cuatro

El treball que presentem a continuació pretén oferir una perspectiva general sobre les investigacions realitzades entorn a la qualitat televisiva per tal d'extreure una sèrie de criteris que es puguin aplicar en una anàlisi d'informatius de televisió. Per a això, presentem una panoràmica general de les investigacions que s'han dut a terme sobre qualitat televisiva i destaquem les principals valoracions del concepte "qualitat". D'aquesta manera, aplicant els criteris estudiats a la mostra seleccionada, podem extreure unes conclusions més precises sobre l'anàlisi de qualitat en els noticiaris

La Promoción de libros impresos a través de Twitter : análisis de los casos Ediciones Deusto, Gestión 2000 y Alienta Editorial

El sector editorial a Espanya s’ha vist obligat a canviar el seu model de negoci a partir de la Revolució Digital del S.XXI. Això inclou la utilització de mitjans socials a través dels quals es busca, entre altres coses, una nova forma de promoció dels seus llibres i un apropament a les noves tendències de la comunicació per a una efectiva relació amb els seus lectors. Recolzat en les teories de la comunicació digital, aquest treball té l’objectiu d’explorar la promoció de llibres imprès a Twitter mitjançant el hashtag. Es du a terme utilitzant una metodologia qualitativa que ha permès fer un ajust entre les dades i la realitat actual de l’ús d’aquesta eina dintre del sector editorial, i per tant ofereix algunes bases i teories per a futures investigacions

Análisis de la comunicación online de las marcas de moda de España: estudio de caso Mango

Amb la revolució digital van apareixe noves eines informàtiques i plataformes q donen lloc a les jnteraccions en línea, com les xarxes socials i Blogs, aquestes han canviat la manera de comunicació entre les marques i les seves audiències. L' indústria de la moda no ha estat inmune a aquestes transformacions i ha estat adaptar-se al nou format. La recerca presenta una estructura deductiva: Moda Marca Moda- Marques de Moda Espanyola i altres exemples-cas moda- estudio maneta de comunicació online i offline. En aquest últim apartat mostra els resultats de l'anàlisi de les accions comunicatives quotidianes de Marca de Moda Mango, en un període determinat de temps. L'estudi conclou q les accions online i offline és completamenten, es relacionen entre si, evolucionen i donen lloc a una nova forma de comunicació

El Uso del humor en los contenidos publicitarios para redes sociales y su coherencia con los valores de marca

Amb el creixement de les xarxes socials digitals i la constant recerca de contingut de valor
i entreteniment que exigeix el nou consumidor, diferents marques estan utilitzant cada vegada més l'humor com a eina en el seu missatge per als mitjans digitals, esperant aconseguir nivells de "viralitat", abast, freqüència, posicionament i fins i tot engagement més alts. Molts d'ells ho aconsegueixen a curt termini, però: està realment aquest missatge representant correctament els valors de marca?, el consumidor arriba a identificar característiques importants del producte? La identitat de la marca es veu reflectida correctament després de l'ús de l'humor en un missatge?

Determinar qué tipo de imágenes de moda exhibidas en Pinterest propician la intención de compra

S'ha decidit aprofundir en una xarxa que a més de fer soroll per la seva nova proposta, està generant trànsit a pàgines webs que ofereixen venda online dels seus productes: Pinterest. Per la seva proposta gràfica i conceptual, Pinterest ha aconseguit cridar l'atenció del públic femení, especialment al segment d'edats entre 18 i 45 anys, potencials consumidores de categories de productes relacionats a la bellesa i la cura personal. Sent aquest el cas, es desenvolupa un estudi en el qual es busca identificar un patró d'imatge de productes de moda que resulti en la intenció de compra per part de les usuàries. En aquest cas, les dones espanyoles de les esmentades edats

La Influencia de la percepción de la piel en la determinación de la belleza del rostro según el canon de belleza femenino de China y España

En aquest treball s’ha volgut estudiar la influència de la percepció de la pell en la determinació de la bellesa del rostre segons el canon de bellesa femení a la Xina i a Espanya. L’elecció d’aquests dos països, i cultures, ens ha permès estudiar com un mateix producte ha de presentar-se de manera diferent atenent al pape que juga la claredat de la pell del rostre i l’existència de taques segons el cànon de bellesa femení pres com a referència. Hem centrat la nostra atenció en la reconducció dels missatges a les xarxes socials i fòrums d’internet en els quals es parla de bellesa i salud. Per a això, s’han escollit quatre plataformes: Bbs.pclady.com, Enfenemino.com, Weibo.com, Twitter.com

Efectividad de los enlaces patrocinados en los resultados de búsquedas comerciales en smartphones

Actualment, els hàbits tecnològics dels usuaris són cada vegada més diferents a causa de la innovació. Entre aquests nous hàbits, el telèfon intel-ligent està tenint una repercussió molt gran. A més dels avantatges que dóna a l’usuari, està oferint a les empreses una nova manera de comunicar-se amb els consumidors mitjançant diferents tipus de publicitat, com són la publicitat en cercadors i contextual. Aquesta investigació, tracta d’oferir a les empreses i persones interessades en la publicitat per a smartphones, una lectura de l’efectivitat que pot tenir quan està integrada en les pàgines de resultats dels cercadors, anomenada enllaços patrocinats o SEM

Uso de los medios digitales en la gestión de la reputación corporativa : diálogo con los públicos de interés y dimensiones de percepción en webs, blogs, Facebook y Twitter

Aquest treball busca analitzar com poden emprar-se els mitjans digitals per contribuir a la gestió de la Reputació Corporativa, per ajudar a la comprensió del fenomen i a abordar-la en la pràctica des dels marcs de referència desenvolupats i validats en l'acadèmia. En primer lloc, s'empra una metodologia qualitativa i una anàlisi de continguts per analitzar els principals mitjans digitals –Webs, Blogs, Facebook i Twitter- en funció del seu potencial per a la generació de diàleg entre les organitzacions i els seus grups d'interès. S'analitzen a profunditat els mitjans digitals de 5 companyies Top 20 en el Rànquing RepTrak 2012. En segon lloc, es planteja una anàlisi d'aquests mitjans digitals en funció de les set dimensions que impulsen la Reputació Corporativa, seguint la metodologia RepTrak del Reputation Institute