892 resultados para Prison Foodservice
Resumo:
Introducción. El propósito de este estudio ha sido evaluar la incidencia que, sobre un grupo de internos de un centro penitenciario, ha tenido la aplicación de un programa de educación emocional para la mejora de la conciencia y la regulación emocional. Se pretendía ofrecer a los internos estrategias de regulación emocional que les fueran útiles en el centro penitenciario y a su vez les facilitaran su futura inclusión social. Método. Se ha utilizado un diseño cuasiexperimental de grupo único con grupo control. Para medir las variables se utilizaron distintos instrumentos, entre ellos una adaptación del CEE (GROP, 2001), un caso práctico (planteamiento de una situación generadora de emociones negativas), un análisis de las sanciones durante dos meses y un cuestionario de valoración de las actividades del programa por parte de los participantes. Resultados. Se destaca que la mayoría de ítems del cuestionario aplicado al grupo experimental mejoran después de formarse así como las respuestas dadas en la resolución del caso práctico. Sin embargo no se puede hablar de diferencias significativas en el caso de las sanciones si se compara con el grupo control. También los implicados valoraron positivamente el programa. Discusión. Los resultados manifiestan que la intervención del programa de educación emocional ha contribuido a la mejora de la conciencia y la regulación emocional del grupo experimental.
Resumo:
The comparison of the operations of the administration of justice among cantons shows on one side large differences in the three major types of sentencing, in the use of pre-trial detention and the unsuspended prison sanction. When combined, one finds however very weak relationships when considering absolute, percentage or weighted results. On the other side, the outcome of these different policies is much paradoxical as there are no differences when comparing recidivism rates among cantons, despite strong differences in the use of pre-trial detention and the sentencing with prison sanctions. The paradoxical outcome of crime policies in terms of recidivism - e.g. the absence of differences of the outcome based on sanctions in the domain of less severe delinquency - suggests the need for more empirically informed crime policies. The role of justice administrators could be to participate in the dissemination of those findings as well as the dissemination of best practices among cantons with regard to outcomes and the use of resources - especially with consideration to the use of the prison sanction as it is the most costly and the most inefficient of all sanctions. Furthermore, the observance of the principle of equality before the law would be most likely be promoted.
Resumo:
Este proyecto de intervención se basa en la elaboración y diseño de un Proyecto de Inserción Sociolaboral, aplicado a un caso real localizado en el Centro Penitenciario de Pamplona; la población diana es un grupo de internas entre 18 y 45 años. El objetivo general de este proyecto es: “capacitar a las internas en técnicas y habilidades encaminadas a lograr un alto grado de autonomía personal para la integración en el mercado laboral y a la sociedad”. El proyecto está dividido en diferentes partes: a) marco teórico como base conceptualizadora para la construcción del proyecto, b) el diagnóstico, a partir de la aplicación de diferentes técnicas cualitativas y cuantitativas, c) formulación del proyecto, d) aplicación y e) evaluación del mismo. El proyecto pretende mostrar y concienciar sobre la situación actual del colectivo penitenciario en relación al ámbito laboral, mostrando cuáles son sus necesidades y las que les dificultan de cara a su integración laboral al salir de prisión, y por lo tanto, de cara a su mejor integración social. Se pretende trasladar a la sociedad a nivel general y en especial, al resto de centros penitenciarios, la importancia que tiene realizar este tipo de intervenciones y proyectos desde prisión.
Resumo:
Scène de phénoménalisation de Chelsea Manning, l'espace public est aussi son lieu de naissance. En effet, le 22 août 2013, Bradley Manning, ex-analyste du renseignement en Irak alors incarcéré dans une prison militaire américaine pour avoir délivré des documents confidentiels à WikiLeaks, fait savoir dans un communiqué de presse remis à la NBC qu'il se sent avoir toujours été une femme. Il demande également à être désigné désormais sous le prénom de « Chelsea ». Cette auto-déclaration identitaire de genre est en réalité proférée par la journaliste du Today Show, lors de l'entretien qu'elle mène avec l'avocat de Manning. Une fois la demande transmise, la journaliste et l'avocat se réfèrent à Manning au féminin. C'est ainsi qu'un plateau de télévision s'est transformé en la scène d'une transition de genre. Mais l'annonce de Manning a eu des effets, durables, bien au-delà de cette scène locale. Ainsi, au sein de la scène globale qu'est l'encyclopédie en ligne Wikipédia, les contributeurs ont débattu, parfois avec acharnement, de l'opportunité de renommer la page de l'article intitulé « Bradley Manning » pour consacrer sa féminité nouvellement acquise. Sur la base d'une analyse énonciative, notre article montre comment le Today Show du 22 août 2013 a transformé la déclaration de Manning en un performatif. Restituant la trajectoire d'(in)félicité de ce performatif, il s'attache également à ethnographier les pages « discussion » de la Wikpédia anglophone et francophone.
Resumo:
BACKGROUND: Literature on the disease profile of prisoners that differentiates by age and gender remains sparse. This study aimed to describe the health of correctional inmates in terms of substance abuse problems and mental and somatic health conditions, and compare it by gender and age. METHODS: This study examined cross-sectional data from the Canton of Vaud in Switzerland on the health conditions of detainees who were in prison on January 1, 2011 or entered prison in 2011. Health conditions validated by physician examination were reported using the International Classification of Diseases (ICD) version 10. The analyses were descriptive by groups of prisoners: the entire sample (All), Men, Older adults and Women. RESULTS: A total of 1,664 individuals were included in the analysis. Men comprised 91.5 % of the sample and had a mean age of 33 years. The other 8.5 % were women and had an average age of 39. Older adults (i.e., age 50 and older) represented 7 % of the total sample. Overall, 80 % of inmates were non-Swiss citizens, but the proportion of Swiss prisoners was higher among the older adults (51 %) and women (29 %). Overall, 41 % of inmates self-reported substance abuse problems. Of those, 27 % were being treated by psychiatrists for behavioral disorders related to substance abuse. Chronic infectious diseases were found in 9 % of the prison population. In addition, 27 % of detainees suffered from serious mental health conditions. Gender and age had an influence on the disease profile of this sample: compared to the entire prison population, the older inmates were less likely to misuse illegal drugs and to suffer from communicable infections but exhibited more problems with alcohol and a higher burden of chronic health conditions. Female prisoners were more disposed to mental health problems (including drug abuse) and infectious diseases. In terms of chronic diseases, women suffered from the same conditions as men, but the diseases were more prevalent in women. CONCLUSION: It is important to understand the different disease profiles of prisoners by gender and age, as it helps identify the needs of different groups and tailor age-and gender-specific interventions.
Biblioteques de presó i biblioteques públiques: experiències exitoses d'una col·laboració ineludible
Resumo:
Les biblioteques de presons ofereixen als reclusos l"oportunitat de trobar resposta a les seves necessitats d"educació, de desenvolupament personal i de lleure com ho fa la biblioteca pública als usuaris que es troben en llibertat. I per fer-ho d"una manera òptima és necessari que puguin trobar vies de col·laboració amb les biblioteques públiques que els permetin compartir recursos i oferir serveis i activitats adaptats a les seves necessitats. Amb aquest objectiu s"han volgut recollir algunes experiències en què es posa en evidència la necessitat i l"oportunitat de la col·laboració entre les biblioteques públiques i les biblioteques de presons, perquè puguin servir de model per continuar treballant en la millora d"aquest servei dins dels centres penitenciaris
Resumo:
La recerca analitza quines són les claus actuals de l’ús dela LCa Catalunya. Per fer-ho, primer de tot explica quina és la realitat de les polítiques criminals i d’execució penal practicades a Catalunya i a Espanya i les compara amb altres realitats europees. Els resultats d’aquesta primera part fonamenten la conveniència de fer augmentar de manera significativa la seva aplicació i com aquest augment repercutiria positivament en la millora de les taxes de reincidència, en el desistiment del delicte i en la reinserció social de les persones encarcerades. En la segona part de l’estudi s’analitza el perfil de les persones que arriben a la LC però també de les que no hi arriben, tot i complir algunes de les condicions objectives per fer-ho. De l’estudi d’aquests perfils s’analitzen les similituds i diferències en les característiques dels penats i es fan propostes de millora en la classificació de grau penitenciari i la possibilitat de progressió sense que augmenti el risc teòric de reincidència ni el de recursos a assignar, tot i que sí resulti necessari pensar i fer-ne una redistribució dels actualment existents. La tercera part de l’estudi es dedica a analitzar els obstacles que té l’Administració per poder fer propostes de millora per augmentar la seva implementació. Entre les dificultats analitzades es comenten: el model d’aplicació espanyol sobre la LC, la satisfacció de la responsabilitat civil, els estrangers que es troben en situació administrativa irregular a Espanya, els retards en la concessió dels permisos ordinaris i les progressions de grau i el seguiment i control de la LC. L’estudi ha fet servir metodologies quantitatives i qualitatives simultàniament. La informació obtinguda es triangula i s’assenyalen aquells punts on el consens és més global i aquells punts més controvertits on els resultats no permeten extreure’n conclusions fefaents. En la part quantitativa s’han analitzat utilitzant diferents tècniques estadístiques 3.340 casos que es trobaven l’any 2012 en LC, 3r grau i 2n grau. En la part qualitativa, s’ha fet anàlisi de casos, entrevistes en profunditat, grups focals, tècnica Delphi i recull bibliogràfic i de legislació comparada. La recerca acaba proposant 23 propostes de millora agrupades en 6 blocs d’intervenció.
Resumo:
La investigación analiza cuáles son las claves actuales del uso de la libertad condicional (LC) en Cataluña. Para hacerlo, primero explica cuáles son las realidades de las políticas criminales y de ejecución penal practicadas en Cataluña y España y las compara con otras realidades europeas. Los resultados de esta primera parte fundamentan la conveniencia de aumentar de manera significativa su aplicación y cómo este aumento repercutiría positivamente en la mejora de las tasas de reincidencia, en el desistimiento del delito y en la reinserción social de las personas encarceladas. En la segunda parte del estudio se analiza el perfil de las personas que llegan a LC, pero también de las que no llegan, a pesar de cumplir algunas de las condiciones objetivas para hacerlo. Del estudio de estos perfiles se analizan las similitudes y diferencias en las características de los penados y se hacen propuestas de mejora en la clasificación de grado penitenciario y la posibilidad de progresión sin que aumente el riesgo teórico de reincidencia ni el de recursos a asignar, aunque sí hacer una redistribución de los actualmente existentes. La tercera parte del estudio analiza los obstáculos que tiene la Administración para poder hacer propuestas de mejora para aumentar la aplicación de la LC. Entre las dificultades analizadas se comentan: el modelo de aplicación español sobre la LC, la satisfacción de la responsabilidad civil, los extranjeros que se encuentran en situación administrativa irregular en España, los retrasos en la concesión de los permisos ordinarios y las progresiones de grado y el seguimiento y control de la LC. El estudio ha utilizado metodologías cuantitativas y cualitativas simultáneamente. La información obtenida se triangula y se señalan aquellos puntos donde el consenso es más global y aquellos puntos más controvertidos donde los resultados no permiten extraer conclusiones fehacientes. En la parte cuantitativa se han analizado 3.340 casos que se encontraban en 2012 en LC, 3 º grado y 2 º grado utilizando diferentes técnicas estadísticas. En la parte cualitativa, se han hecho análisis de casos, entrevistas en profundidad, grupos focales, técnica Delphi y recopilación bibliográfica y de legislación comparada. La investigación termina proponiendo 23 propuestas de mejora agrupadas en 6 bloques de intervención.
Resumo:
Sleep problems among detainees are common. Appropriate evaluation and treatment remain challenging in correctional settings. However, this is not primarily a problem of resources; rather, it is, to a great extent, an issue of adequate training. Correctional health professionals need appropriate education regarding insomnia evaluation and management. Guidelines should be based on the principle of equivalence of care and should take into account all evidence from research in the community and in correctional settings. Educational material from outside prisons exists and should be made available to detainees and health professionals (Falloon et al., 2011; Sateia & Nowell, 2004). Priority should be given to changes in prison conditions and to nonpharmacological treatment. There is no evidence-based justification to replace BZD prescriptions with antipsychotics or antidepressants. In correctional settings, prescriptions of antipsychotics and antidepressants for sleep problems can increase risk due to polypharmacy and higher suicide risks. Correctional physicians should monitor and document the evaluation and treatment practice concerning insomnia complaints to improve safe, evidence-based treatment.
Resumo:
BACKGROUND: Literature on the disease profile of prisoners that differentiates by age and gender remains sparse. This study aimed to describe the health of correctional inmates in terms of substance abuse problems and mental and somatic health conditions, and compare it by gender and age. METHODS: This study examined cross-sectional data from the Canton of Vaud in Switzerland on the health conditions of detainees who were in prison on January 1, 2011 or entered prison in 2011. Health conditions validated by physician examination were reported using the International Classification of Diseases (ICD) version 10. The analyses were descriptive by groups of prisoners: the entire sample (All), Men, Older adults and Women. RESULTS: A total of 1,664 individuals were included in the analysis. Men comprised 91.5 % of the sample and had a mean age of 33 years. The other 8.5 % were women and had an average age of 39. Older adults (i.e., age 50 and older) represented 7 % of the total sample. Overall, 80 % of inmates were non-Swiss citizens, but the proportion of Swiss prisoners was higher among the older adults (51 %) and women (29 %). Overall, 41 % of inmates self-reported substance abuse problems. Of those, 27 % were being treated by psychiatrists for behavioral disorders related to substance abuse. Chronic infectious diseases were found in 9 % of the prison population. In addition, 27 % of detainees suffered from serious mental health conditions. Gender and age had an influence on the disease profile of this sample: compared to the entire prison population, the older inmates were less likely to misuse illegal drugs and to suffer from communicable infections but exhibited more problems with alcohol and a higher burden of chronic health conditions. Female prisoners were more disposed to mental health problems (including drug abuse) and infectious diseases. In terms of chronic diseases, women suffered from the same conditions as men, but the diseases were more prevalent in women. CONCLUSION: It is important to understand the different disease profiles of prisoners by gender and age, as it helps identify the needs of different groups and tailor age-and gender-specific interventions.
Resumo:
The fundamental debt of E. O’Neill’s Mourning Becomes Electra to Aeschylus, and to a lesser degree to Sophocles and Euripides, has been always recognised but, according to the author’s hypothesis, O’Neill might have taken advantage of the Platonic image of the cave in order to magnify his both Greek and American drama. It is certainly a risky hypothesis that stricto sensu cannot be proved, but it is also reader’s right to evaluate the plausibility and the possible dramatic benefit derived from such a reading. Besides indicating to what degree some of the essential themes of Platonic philosophy concerning darkness, light or the flight from the prison of the material world are not extraneous to O’Neill’s work, the author proves he was aware of the Platonic image of the cave thanks to its capital importance in the work of some of his intellectual mentors such as F. Nietzsche or Oscar Wilde. Nevertheless, the most significant aim of the author’s article is to emphasize both the dramatic benefits and the logical reflections derived, as said before, from reading little by little O’Neill’s drama bearing in mind the above mentioned Platonic parameter.
Resumo:
La ruptura del acogimiento familiar se ha definido como aquella situación en la que alguna de las partes implicadas causa una terminación de la intervención antes de haber alcanzado los objetivos establecidos en el plan de caso. Este trabajo presenta un estudio llevado a cabo en una muestra española de 318 casos cerrados de niños que fueron acogidos en familia ajena y extensa. Los datos se obtuvieron a través de la revisión exhaustiva de los expedientes de protección y acogimiento, complementada conentrevistas a los técnicos encargados de cada caso. La tasa de ruptura del conjunto de la muestra fue de 26,1%, si bien fuesignificativamente diferente en familia extensa (19,7%) que en familia ajena (31,2%). Los resultados de este estudio indican que las variables relacionadas con la ruptura dependen de la modalidad del acogimiento, en familia ajena o extensa. En el primer caso destacamos las variables relacionadas con las características del niño, especialmente los problemas de conducta y escolares, con especial relevancia en el grupo de 9-12 años, y el haber estado en acogimiento residencial previamente. En cambio, en extensaresulta más importante la problemática en los padres (prisión, salud mental) y el tener una medida de tutela. También el hecho de que se realice el acogimiento tras pasar por hogares de acogida resulta trascendental. Finalmente, la disponibilidad de recursos económicos e incluso los estudios de los acogedores parecen ser variables relacionadas con la ruptura de la acogida
Resumo:
El present estudi té com a objectiu principal conèixer la qualitat de vida que presenten les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) que es troben complint condemna en els centres penitenciaris de Catalunya. També pretén explorar i descriure les característiques sociodemogràfiques i criminològiques dels interns amb DID que es troben ubicats als diferents centres penitenciaris, i a diferents unitats o mòduls residencials, així com comparar la qualitat de vida dels interns que estan en el Departament d’Atenció Especialitzada per la DID (DAE-DID) del Centre Penitenciari de Quatre Camins, en funcionament des de juny del 2013, amb la d’altres interns amb DID que es troben complint condemna a d’altres centres penitenciaris de Catalunya, i amb els quals s’intervé de forma menys intensiva. També s’analitzaran les diferències en la qualitat de vida dels DID que estan a presó i els DID amb trastorns de conducta que estan ingressats en centres residencials del medi comunitari. La mostra es va composar de 185 subjectes. Els professionals que tenen contacte amb ells van respondre l’Escala GENCAT (Verdugo, Arias, Gómez, Schalock, 2009). Les diferències trobades en aquest estudi indiquen que els interns amb DID que resideixen al DAE i aquells interns dels quals es té sospita de presència de discapacitat i que no es troben atesos pel programa Accepta presenten un nivells de qualitat de vida similars i significativament superiors als d’aquells interns amb DID atesos pel programa Accepta, apuntant en la línia que els interns ja diagnosticats amb DID estan millor si s’ubiquen en mòduls específics, al marge del funcionament ordinari del centre. Malgrat això, el nivell de qualitat de vida que presenten aquests dos grups no és superior a aquell que presenten els interns sense discapacitat. Tanmateix, el nivell de qualitat de vida dels discapacitats a presons és superior al d’aquelles persones discapacitades que es troben ingressades a centres de la xarxa comunitària. En l’estudi s’apunten alguns possibles factors que poden estar influenciant aquest resultat.