Les mesures de seguretat privatives de llibertat en centres psiquiàtrics de Catalunya

Aquesta recerca dóna a conèixer la situació de les persones que tenen atribuïda una mesura de seguretat d’internament en un centre psiquiàtric civil de Catalunya. L’estudi treballa amb una mostra d’estudi de 101 mesures de seguretat atorgades des de l’1 de gener de 2004 i finalitzades abans del 31 de desembre de 2007 a Catalunya, que s’han complert en els centres psiquiàtrics, les comunitats terapèutiques de salut mental, les unitats d’hospitalització psiquiàtrica, les unitats psiquiàtriques de centres penitenciaris, les comunitats terapèutiques de drogodependències i les residències sociosanitàries. El grup de població susceptible de rebre aquest tipus de mesures presenta la característica comuna de persones que han comès un delicte i que a causa de la seva condició de malalts mentals se’ls ha considerat parcialment o totalment imputables de la seva responsabilitat penal. A aquestes persones se’ls ha aplicat una resposta penal sancionadora atenent a aquest grau de responsabilitat penal. L’estudi analitza el paper de l’àmbit sanitari com a resposta adequada per al compliment de la mesura de seguretat, i si aquesta afavoreix el contacte amb l’entorn i els recursos comunitaris tant durant el compliment com posteriorment a la finalització del temps imposat pel jutge, malgrat que l’origen de la intervenció sigui una conducta delictiva. Els resultats indiquen que un 80,3% han complert la totalitat de la mesura en centres sociosanitaris, enfront del 19,8% que l’han complerta íntegrament a la presó. Els autors creuen que aquesta adhesió amb el recurs sanitari fomenta l’estabilitat psiquiàtrica i en conseqüència una disminució de la perillositat vinculada amb el risc de reincidència.

Avaluació del creixement del fong ligninolític Trametes versicolor sobre diferents suports sòlids per a l'aplicació en tractaments de bioremediació

Els fongs de podridura blanca (WRF - de l'anglès: White-rot fungi) són de gran interès en l'àmbit de la bioremediació per la seva capacitat de degradar la lignina. La lacasa, un dels enzims extracel·lulars que aquests fongs excreten per degradar la lignina, pot ser utilitzada per degradar els contamiants presents en una matriu donada. Trametes versicolor ha estat estudiat per la seva capacitat de produïr aquest enzim en rersidus agrícoles com a substrats. Un primer triatge basat en la producció de CO2, la mesura de l'activitat lacasa i la quantificació de l'ergosterol han permés seleccionar els substrats on es donava un major poder oxidatiu dels cultius inoculats amb T. versicolor. Els posteriors experiments de colonització de sòls, on es monitoritzava l'activitat lacasa i l'ergosterol, han mostrat que T. vesicolor és capaç de colonitzar sòls i que té una major activitat lacasa en condicions no estèrils. També h'ha provat, mitjançant el test ND24, que T. versicolor és capaç de degradar un contaminant emergent, el naproxè, en sòls estèrils i no estèrils esmenats amb residus agrícoles.

Residual effect of lambdacyhalothrin on Triatoma infestans

Insecticidal residual effect and triatomine infestation rates in houses of a community fumigated with lambdcyhalothrin (Icon) are reported. No mortality was observed in 5th-instar Triatoma infestans nymphs in 72-hr exposure test on three different surfaces, one month after fumigation for a dose of 31.5 mg am/m2. However, during post-exposure observation a mortality of 60% was recorded for those insect exposed on sprayed woodboard. The results observed with mud-containing treated walls, were markedly poorer (0% of mortality). Twelve month after spraying 40% of mortality was observed on first-instar T. infestans nymphs in 72-hr exposure test on woodboard, but lower mortality rates were observed in mud-containing materials. When the effect of deltamethrin (109 mg ai/m2) and lambdcyhalothrin (94 mg ai/m2) was compared, the former did not appear to be superior at similar loads. Both have showed a mortality rate of 30% on 5th-instar T. infestans nymphs three months post-fumigation. The dose utilized in the field fumigation was enough to get a significant (p < 0.0001) control of triatomine domestic infestation, since it was sufficient to keep 95% of the houses uninfested throughout 21 months following treatment, when compared with baseline situation. A remarkable knock-down effect on adult and nymphs forms of the insect and a high in situ mortality were observed as a result of its application, even at very low doses.

A hormonal regulatory module that provides flexibility to tropic responses.

Plants orient their growth depending on directional stimuli such as light and gravity, in a process known as tropic response. Tropisms result from asymmetrical accumulation of auxin across the responding organ relative to the direction of the stimulus, which causes differential growth rates on both sides of the organ. Here, we show that gibberellins (GAs) attenuate the gravitropic reorientation of stimulated hypocotyls of dark-grown Arabidopsis (Arabidopsis thaliana) seedlings. We show that the modulation occurs through induction of the expression of the negative regulator of auxin signaling INDOLE-3-ACETIC ACID INDUCIBLE19/MASSUGU2. The biological significance of this regulatory mechanism involving GAs and auxin seems to be the maintenance of a high degree of flexibility in tropic responses. This notion is further supported by observations that GA-deficient seedlings showed a much lower variance in the response to gravity compared to wild-type seedlings and that the attenuation of gravitropism by GAs resulted in an increased phototropic response. This suggests that the interplay between auxin and GAs may be particularly important for plant orientation under competing tropic stimuli.

Attenuated poxviruses expressing a synthetic HIV protein stimulate HLA-A2-restricted cytotoxic T-cell responses.

Efficient HIV vaccines have to trigger cell-mediated immunity directed against various viral antigens. However little is known about the breadth of the response induced by vaccines carrying multiple proteins. Here, we report on the immunogenicity of a construct harbouring a fusion of the HIV-1 IIIB gag, pol and nef genes (gpn) designed for optimal safety and equimolar expression of the HIV proteins. The attenuated poxviruses, MVA and NYVAC, harbouring the gpn construct, induced potent immune responses in conventional mice characterised by stimulation of Gpn-specific IFN-gamma-producing cells and cytotoxic T cells. In HLA-A2 transgenic mice, recombinant MVA elicited cytotoxic responses against epitopes recognised in most HLA-A2+ HIV-1-infected individuals. We also found that the MVA vaccine triggered the in vitro expansion of peripheral blood cells isolated from a HIV-1-seropositive patient and with similar specificity as found in immunised HLA-A2 transgenic mice. In conclusion, the synthetic HIV polyantigen Gpn delivered by MVA is immunogenic, efficiently processed and presented by human MHC class I molecules.

Ethnic and religious polarization and social conflict

In this paper we examine the link between ethnic and religious polarization and conflict using interpersonal distances for ethnic and religious attitudes obtained from the World Values Survey. We use the Duclos et al (2004) polarization index. We measure conflict by means on an index of social unrest, as well as by the standard conflict onset or incidence based on a threshold number of deaths. Our results show that taking distances into account significantly improves the quality of the fit. Our measure of polarization outperforms the measure used by Montalvo and Reynal-Querol (2005) and the fractionalization index. We also obtain that both ethnic and religious polarization are significant in explaining conflict. The results improve when we use an indicator of social unrest as the dependent variable.

Morphological Study of the Larval Spiracular System in Eight Lutzomyia Species (Diptera: Psychodidae)

The morphology of the spiracles of fourth instar larva in eight sandfly species were examined by light and scanning electron microscopy. Species studied were: Lutzomyia longipalpis (Lutz & Neiva), L. ovallesi (Ortiz), L. youngi Feliciangeli & Murillo, L. evansi (Nuñez-Tovar), L. trinidadensis (Newstead), L. migonei (França), L. absonodonta Feliciangeli, and L. venezuelensis (Floch & Abonnenc). In larvae of all eight species both thoracic and abdominal spiracles are located at the top of a globular bulge. Their structure consists of a spiracular plate with a sclerotized central portion and a rose-like peripheral portion. The latter has circularly arranged papillae, separated from each other by elongated septa. Each papilla is longitudinally crossed by a fine cleft dividing it into two identical parts. The taxonomic and adaptative value of spiracular morphology is discussed

Bucket-handle tear of the triangular fibrocartilage complex : case report of a complex peripheral injury with separation of the distal radioulnar ligaments from the articular disc.

Palmer previously proposed a classification system of triangular fibrocartilage complex (TFCC) injuries that proved to be useful in directing clinical management. However, dorsal peripheral tears (variants of class 1C) were not described and have rarely been reported in the literature since. We herewith present a rare case of bucket-handle tear of the TFCC. To our knowledge, this is the first case demonstrating partial separation of both the palmar and dorsal distal radioulnar ligaments (DRULs) from the articular disc. The particular wrist magnetic resonance (MR) arthrographic findings of this unusual complex peripheral TFCC tear (a variant of both class 1B and 1C) were nicely appreciated upon sagittal reformatted images.

Validación del delta base déficit como modelo predictor de resultados en pacientes politraumáticos. Hospital Parc Taulí Sabadell. Estudio preliminar

Les escales de valoració al pacient politraumàtic són essencials per al seu maneig i pronòstic. Podem definir índexs de gravetat o probabilitat de supervivència. Segons quins paràmetres analitzi, podem parlar d’escales fisiològiques, anatòmiques, bioquímiques i els índexs de probabilitat de supervivència. El BISS és un model de probabilitat provat a Holanda que ha demostrat ser objectiu. El nostre treball consisteix en la validació del BISS als nostres pacients. Durant dos anys vàrem recollir 354 pacients podent incloure només 167 al nostre estudi. Els resultats van ser significatius amb l’estudi posterior, però degut a la gran pèrdua de pacients no podem afirmar la nostra hipòtesi.

La inserció laboral dels ex-interns dels centres penitenciaris de Catalunya

L’estudi parteix d’un repàs de la literatura, 11 entrevistes a experts, 25 a ex-interns o interns i l’anàlisi de dades sòcio-demogràfiques, penitenciàries i d’activitats d’inserció i trajectòria laboral de 3.225 ex-interns espanyols que han sortit en llibertat definitiva a Catalunya entre l’1 de gener 2004 i el 31 de desembre 2007 Es constata que el 43,6% d’ex-interns obté ocupació amb alta a la Seguretat Social un cop en llibertat definitiva. La inserció laboral sol ser fràgil: contractes temporals, feines manuals, poc qualificades i de breu duració, la qual cosa els fa constituir-se com a un col·lectiu vulnerable. En general participen d’una cultura del treball no arrelada i de trajectòries laborals prèvies a la reclusió breus o inexistents. D’aquí, que existeixi una línia de continuïtat entre els vincles amb el mercat de treball abans i després de la reclusió. El treball productiu a presons repercuteix moderadament en més inserció laboral. Però treball productiu i formació professional són poc professionalitzadors, més útils per als que no han treballat, sense estudis ni habilitats laborals. Els estudis són un factor clau en la inserció laboral; també els vincles socials, sobretot els més propers, parella per als homes, fills per a les dones. La major predisposició de les dones per a la inserció no reverteix en altes a la S.S., explicable per factors culturals, dificultats d’obtenció de feina regularitzada o de conciliació d’horaris laborals i familiars. Finalment, l’estudi constata que els joves accedeixen més a una ocupació, no tant per motivació personal sinó per tenir més fàcil accés que els adults.

La inserción laboral de los ex internos de los centros penitenciarios de Catalunya

El estudio analiza –a partir de datos de la Seguridad Social- el impacto del trabajo productivo y la formación profesional en la inserción laboral de los exinternos de nacionalidad española que, en Catalunya, han obtenido la libertad definitiva entre el 2004 y el 2007.

Estratègies d’intervenció i tractament en els centres penitenciaris catalans amb membres de bandes juvenils organitzades

L’estudi suposa un apropament al fenomen de les bandes des de l’entorn on s’originen, a la ciutat de Guayaquil (Equador), fins a la seva expansió a Catalunya fruit dels moviments migratoris. L’estudi té la vocació de contribuir al disseny i la implementació d’un programa d’intervenció en els membres de bandes juvenils en l’àmbit de les presons catalanes, aprofitant els coneixements teòrics i les eines i estratègies d’intervenció amb les quals treballa Ser Paz i, més concretament, la Sra. Nelsa Curbelo, per adaptar-les a la nostra realitat. Per conèixer el camp d’anàlisi escollit, és a dir, les bandes juvenils, s’ha utilitzat el mètode d’observació participant de tipus etnològic, que és essencialment qualitatiu i permet contextualitzar les observacions i apropar-se a altres realitats amb la distància necessària. El treball de camp s’ha realitzat a Guayaquil durant un període de dos mesos, participant en la vida col·lectiva dels joves objecte d’estudi, observant en detall els seus estils de vida i realitzant posteriorment un treball comparatiu sistemàtic de la convergència entre les diferents informacions que es rebien. Aquest estudi s’ha complementat amb entrevistes amb professionals de les àrees de prevenció i seguretat de Barcelona i Catalunya, amb la recerca bibliogràfica especialitzada en la temàtica exposada, amb reportatges periodístics i la visita a llocs web i amb l’accés a la normativa interna d’alguns grups amb els quals s’ha intervingut. Per comprovar la diferent naturalesa de les bandes al nostre país i conèixer de primera mà el seu perfil, s’han realitzat entrevistes individualitzades semiestructurades amb membres de bandes juvenils interns en els centres penitenciaris de Catalunya, amb la pretensió d’establir les estratègies d’intervenció. En la part final de l’estudi s’ha proposat un programa d’intervenció i tractament per implementar-lo a les presons catalanes, en què es recullen les experiències en aquest àmbit a Guayaquil.

Application of ZnO-Functionalised-Sepiolite in weaning piglet diets

The objective was to evaluate the effect of ZnO-Functionalised-Sepiolite (ZnO-Sepiolite) to fulfil Zn requirements and health status of weaning piglets. Pre-starter Basal Diet (BD, corn– soybean based, from weaning till 14 days on trial) was calculated to provide 27 mg Zn/kg feed from raw materials and had no added ZnO and no antibiotics or organic acids. Treatments during pre-starter period were: 1) BD+90% of NRC Zn requirements completed with ZnO (ZnO90); 2) BD+90% of NRC Zn requirements completed with ZnO-Sepiolite (ZnOS90); 3) BD+3000 mg ZnO/kg of diet (ZnO3000); 4) BD+150 mg added Zn/kg diet from ZnO-Sepiolite (ZnOS150). The starter feed (corn–soybean based, from 14 till 31 days on trial) was common for all piglets, and met 90% NRC Zn requirements by adding ZnO. Diarrhea affected more than 50% of the animals of ZnO90, ZnOS90 and ZnOS150, and 33% of the ZnO3000 animals. Animals from ZnOS90 tended (Pb0.10) to improve Gain to Feed ratio (G:F) compared to animals from ZnO90 (0.830 kg/kg vs. 0.811 kg/kg for G:F). Performance of animals from ZnO3000 was not significantly different from the other treatments, and was numerically similar to animals from ZnOS90. The inclusion of ZnO at 3000 mg/kg of feed in the pre-starter period numerically decreased P in serum at the end of this period, with no effect on Ca level; normal levels were restored after 2 weeks of feeding the same levels of Zn than other animals. Animals fed ZnOSepiolite diets had numerically higher serum Ca than ZnO90 and ZnO3000 at 12 days and higher than ZnO90 at 28 days. Serum Zn levels were significantly higher for ZnO3000 than the other treatments.