Isotermes d'adsorpció d'alquilfenols en sediments i altres materials

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Center of Applied Geosciences de la Eberhard Karls Universität entre abril i octubre del 2007. Durant l'estada es va adquirir la tècnica per a la realització d'isotermes d'adsorció aplicant-la posteriorment a l'estudi de dos compostos del grup dels alquilfenols (nonilfenol i octilfenol). Aquestes isotermes es van realitzar en diversos sediments provinents de la conca hidrogràfica del riu Ebre i en altres dos materials (lignit i torba), tots ells amb diferent contingut de carboni orgànic total (que varia entre 0,4% per a un dels sediments i 47,8% per a la torba), per a estudiar la influència d'aquest paràmetre en els comportament del nonilfenol pel que fa a l'adsorció. Per altra banda es va afegir l’octilfenol a l’estudi, tant per separat com en combinació amb el nonilfenol, i es va extendre la isoterma per al nonilfenol a concentracions més baixes, properes a les concentracions que es poden trobar d’aquest compost al medi. Aquestes últimes isotermes es van realitzar utilitzant en tots els casos un dels sediments del riu Ebre, amb un contingut de carboni orgànic del 5,8 %, per a poder comparar els resultats sense la influència d’aquest paràmetre. Totes les mostres es van analitzar utilitzant un cromatogràf de gasos acoblat a un espectròmetre de masses.

Fàrmacs estabilitzadors de l'estat d'ànim en cultius d'astròcits: estudi de la secreció vesicular i de l'alliberament de mol·lecules senyalitzadores

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Institut Conzorcio Mario Negri Sud, entre març i setembre del 2007. Els trastorns bipolars es caracteritzen per l’alternança d’episodis de depressió i d’eufòria exacerbada. Tot i el desconeixement que hi ha sobre la patogènesi d’aquesta malaltia, els pacients responen positivament a fàrmacs que els estabilitzen l’estat d’ànim, com ara les sals de liti i els anticonvulsius valproat, carbamazepina i lamotrigina. S’ha descrit que aquests fàrmacs produeixen múltiples efectes bioquímics però encara se’n desconeix el seu mecanisme d’acció. Els astròcits poden modular la transmissió sinàptica, per la qual cosa creiem que la patogènesi i la teràpia de molts trastorns psiquiàtrics, poden estar relacionats amb alteracions de la seva activitat. Considerant aquesta hipòtesi, la recerca s’ha centrat en els efectes dels estabilitzadors de l’estat d’ànim sobre els astròcits, especialment pel que fa l’alliberació de molècules senyalitzadores que puguin actuar com a neuromoduladors.

Pautes revisades per mesurar estadísticament l'ús de recursos d'informació basats en web

L'ús de recursos d'informació electrònics de pagament continuarà creixent i en alguns casos es convertiran en els instruments principals o exclusius d’accés al contingut. L'entorn electrònic, com es posa de manifest a través del World Wide Web, ofereix una oportunitat de millorar la mesura de l'ús d'aquests recursos. En el terreny electrònic podem determinar acuradament a quina informació s'està accedint i quina informació s'utilitza. Sense infringir cap norma de privacitat o confidencialitat podem reforçar la nostra comprensió sobre l'ús de la informació de manera espectacular.

Fum i miralls: trobant l'ordre en un món caòtic

El calidoscopi és una joguina que converteix fragments de vidre acolorit en patrons infinitament variats mitjançant l'ús de miralls. Hi ha quelcom satisfactori en els patrons –els necessitem per crear significat, i trobem bellesa en la seva simetria. No obstant, els sistemes complexos desobeeixen les fórmules simples. Per exemple, és impossible descriure una cosa tan prosaica com el comportament del fum mentre ascendeix fent servir les matemàtiques clàssiques. Agafant en préstec idees de diferents disciplines, podem considerar l'alfabetització informacional com una invitació per als nostres estudiants per jugar amb la imprevisible varietat de l'experiència humana i descobrir patrons que els resultin plens de significat.

La responsabilidad social corporativa en las empresas del IBEX-35

La responsabilitat social corporativa és un concepte molt genèric i, en moltes ocasions, bastant abstracte i desconegut que no significa que no estigui molt present i citat avui en dia. El treball de la responsabilitat social corporativa en les empreses de l’IBEX-35 té per objectiu ensenyar i educar al lector sobre què consisteix exactament aquest concepte i conèixer més profundament les raons per les quals és imprescindible incorporar-lo en el món empresarial, sota un context de globalització i de competència permanent. Tanmateix, una vegada interioritzat aquesta matèria és molt important per als clients, proveïdors i membres afectats per les activitats de l’empresa rebre la informació de forma detallada sobre quina metodologia, accions i missió que pren l’empresa per aconseguir complir amb els reptes i objectius que se li plantegen i es marca sobre RSC cosa que fa necessari per a assolir una bona conducta, coordinació i feed-back positiu entre l’empresa i els diferents grups d’interès una bona comunicació amb aquests grups d’interès. Això es possible gràcies a l’elaboració d’un informe de RSC. Per dur-lo a terme amb coherència, claredat i, sobretot, perquè pugui arribar a ser útil per a la gestió i govern de l’organització, serà necessari definir-lo i emmarcar-lo en els àmbits i temàtiques que té que contenir i el procediment per elaborar-lo. Tot informe precisa d’anàlisis per a avaluar la qualitat de la informació reflexada i, d’aquesta manera, poder realitzar accions correctores oportunes. Mitjançant la definició d’una sèrie d’indicadors de desenvolupament i altres, intentarem aproximar-nos a l’anàlisi dels continguts de les memòries de les empreses que componen l’IBEX-35 de l’any 2006, ja que podem considerar-les com les més representatives i més influents d’Espanya. Amb tot això sabrem quina és la situació en l’àmbit general dels informes que presenten aquestes empreses i podrem recomanar per a que les empreses puguin completar-lo i respondre més eficientment les necessitats dels futurs lectors d’aquest informe i obtenir millor imatge corporativa.

Els gabinets de premsa i la mesura de la seva repercussió

La majoria d’agències de relacions públiques d’avui en dia, segueixen dedicant gran part dels seus esforços a les relacions amb els mitjans de comunicació. D’aquesta àrea s’ocupen els gabinets de premsa, que s’encarreguen de difondre informació de les institucions públiques o privades als mitjans, amb l’objectiu principal d’aconseguir un clima favorable amb els seus públics. Aquestes informacions publicades en els mitjans s’anomenen publicity. La medició de la repercussió de les activitats de relacions públiques, i més concretament, de la publicity, és un dels temes més importants i més discutits del sector. En general, les agències catalanes i nord-americanes tenen coneixement sobre els valors i beneficis que aporta el mesurament, tot i això encara s’observa una manca d’activitat sobre aquest tema.

El plurilingüisme en les institucions centrals de l’Estat: el cas de Canadà

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a l’Université d’Ottawa, Canadà, entre abril i juliol 2007. El treball de recerca constitueix un estudi del dret comparat. L’objectiu principal és explorar les possibilitats i fer propostes per tal que l’Estat reconegui amb més amplitud i assumeixi en les seves institucions centrals la protecció de la diversitat lingüística que reconeix la Constitució Espanyola de 1978. Amb aquesta finalitat, s’estudia el cas del Canadà, com a país que reconeix en el pla constitucional i legal dues llengües oficials de l’Estat, amb una igualtat d’estatus. L’anàlisi es focalitza en la regulació i ús del francès i l’anglès, com a llengües oficials, en els símbols de l’Estat, les institucions federals i els sectors subjectes a la competència de la Federació. La metodologia es fonamenta en l’estudi de la normativa constitucional i legal, les sentències dels tribunals i l’observació directa de la pràctica de les institucions. Els resultats permeten observar les tècniques jurídiques i els mecanismes institucionals utilitzats per a aplicar el plurilingüisme en les institucions centrals de l’Estat.

La formació dels docents de llengües per a l'ajustament dels gestos professionals als contextos plurilingües

L’escola catalana té plantejats un seguit de reptes pel que fa a l’educació lingüística de tots els infants, siguin nascuts a Catalunya, siguin vinguts d’altres regions, és a dir, la tasca d’augmentar i millorar tant els seus repertoris lingüístics com els usos socials de les llengües que els componen, molt especialment el català, la llengua de l’escola i del país. Calen canvis substancials en els plantejaments didàctics per ensenyar- aprendre les llengües de l’escola. Els docents tenen, en aquest sentit, un paper crucial. Han de disposar de nous repertoris didàctics adequats als nous contextos i, per introduir progressivament innovacions més profundes, han de poder construir representacions renovades de la llengua i la comunicació, del plurilingüisme i de l’esdevenir plurilingüe, de l’ensenyament a grups d’aprenents tan diversos. Les experiències viscudes com aprenents i, més tard, com a professors, les històries de vida lingüística i educativa, tenen sovint més pes en les decisons i actuacions dels docents que la formació que han rebut o reben. En alguns aspectes les seves pràctiques són resistents al canvi i poc poroses front a les accions de formació clàssiques, basades en models transmissors, gens favorables a la desestabilització de les velles creences. El projecte presentat pel grup PLURAL s'ha centrat en l'estudi dels processos de formació de professors de llengües de diferents nivells del sistema educatiu, per tal de trobar vies de canvi i innovació del seu pensament i de les seves actuacions a fi de ajustar els seus gestos professionals als nous contextos plurilingües escolars a Catalunya.

Cap a una escola secundària inclusiva: sabers i experiències de joves en situació d’exclusió

Aquest projecte revisa la narrativa al voltant del fracàs escolar a partir del desenvolupament de deu històries de joves – set nois i tres noies- de Catalunya en situació d’exclusió escolar. Dins d’aquesta marc la recerca s’ha articulat a partir de tres eixos: (1) La realització d’un mapa dels estudis realitzats a Catalunya entorn al anomenat fracàs escolar, amb la finalitat de situar i contextualitzar les seves narratives dominants. (2) La recerca entorn a les històries biogràfiques d’un grup de joves per explorar alternatives a l’actual crisi internacional de l’escola secundària que es reflecteix, entre d’altres fenòmens, en els elevats índexs d’abandonament d’aquesta etapa educativa per part dels estudiants. (3) La recerca conclou amb una sèrie de consideracions que pretenen contribuir a una narrativa a favor d’una escola inclusiva per a l’educació secundària que tingui en compte les experiències i sabers d’aquests joves que, per diferents raons, no finalitzen la seva educació bàsica.

Aprenentatge Servei: una proposta d'educació en valors

La finalitat d’aquest document es presentar un conjunt de resultats de recerca i d’innovació al voltant de l’aprenentatge servei, una metodologia pràctica d’educació en valors i per a la ciutadania que combina el servei a la comunitat amb l’aprenentatge de coneixements i valors. Els objectius bàsic que es busquen són: fonamentar teòricament l’aprenentatge servei, analitzar experiències rellevants i impulsar accions per afovorir la seva implantació en el nostre sistema educatiu formal i no formal. L’amplitud d’objectius ens obliga a diferenciar els resultats de recerca d’aquells vinculats a la innovació. Pels que fa als primers –els de recerca– es presenten tres treballs complementaris per documentar i analitzar bones pràctiques d’aprenentatge servei: 1) l’estudi d’experiències realitzat conjuntament entre els protagonistes i els investigadors usant com a metodologia la etnografia històrica; 2) l’estudi etnogràfic en situació natural d’experiències paradigmàtiques en l’àmbit de l’aprenentatge servei, i 3) la classificació i anàlisi quantitatiu d’experiències properes a l’aprenentatge servei que s’han detectat en revistes pedagògiques de relleu. Aquestes recerques ofereixen un bagatge experièncial ampli i obren camins per una reflexió teòrica més acurada. Pel que fa als objectius d’innovació es presenten en els annexos els següents treballs: la col•laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya per implementar una proposta d’aprenentatge servei, de la que es presenten uns materials didàctics; el desenvolupament amb Institut Municipal d’Educació de Mataró d’un pla per acordar experiències d’aprenentatge servei entre centres educatius i entitats de la ciutat; i finalment dos treballs sobre el lloc de l’aprenentatge servei en l’Educació per a la ciutadania i, per una altra part, un treball de síntesi sobre la formació del professorat en la metodologia de l’aprenentatge servei.

Les competències de lectura i escriptura per adquirir coneixements científics en diferents contextos

La comunicació de les idees gràcies a l'ús de llenguatges diversos permet l'emergència de nous coneixements, tant en les ciències com a les classes de ciències. La condició és que correspongui a un diàleg en el qual es plantegin preguntes, i s'expressin les idees, les quals han d'evolucionar per tal d'elaborar una resposta raonable a la pregunta inicial. L'ensenyament de les ciències a l'escola necessita aquest diàleg, que només serà possible si els estudiants i els professors desenvolupen les competències lingüístiques pròpies de l'activitat científica, tal com es presenten avui en els diferents mitjans de comunicació. Amb això, els alumnes i els professors han d'interaccionar amb informacions presentades amb formats diversos i poder 'navegar' per internet de manera intencionada; a més a més han de ser capaços de mantenir un diàleg compromés i intel•ligent que els permeti intervenir en experiments propis dels coneixements escolars, construir evidències amb un ús adequat del llenguatge multimodal (signes, imatges, gràfics….) i donar significat a nous esdeveniments que siguin rellevants per a les ciències

Implicacions del factor tissular en l'activació plaquetària: mecanismes d'acció

La formació de trombus està mediada per dos sistemes paral•lels: el sistema de la coagulació i agregació plaquetària. El prinicipal inciador de la cascada de la coagulació in vivo és el factor tissular (FT). La hipòtesi del present treball és que el FT és capaç d’induir agregació i activació plaquetària independentment del seu paper en la coagulació. Mitjançant estudis d’agregació hem vist que el FT indueix activació i agregació plaquetària. A més també hem pogut veure que en un sistema que simula el flux sanguini, les plaquetes són capaces d’adherir-se a una superfície coberta per FT, de manera similar al que s’espera en una placa ateroscleròtica trencada. Hem trobat que el FT indueix activació plaquetària per vies de senyalització que involucren la PKC, PI3K, tirosin quinases i Ser/Tre fosfatases. Per últim hem generat una línia cel•lular que expressa FT a la membrana. Aquesta línia cel•lular permetrà futurs estudis de la funció del FT en la seva forma nativa, és a dir, com a proteïna transmembrana enlloc de proteïna soluble purificada. En resum, aquests estudis han permès veure com el FT és capaç d’activar directament les plaquetes i induir la seva agregació jugant així un doble paper en els mecanismes de trombosi i hemostàsia.

Identificació de QTLs implicats en l'adaptació a canvis de temperatura en la planta model Arabidopsis thaliana

Estudi realitzat a partir d’una estada al Max Planck Institute for Plant Breeding Research, a Alemanya, entre 2006 i 2008. En aquest treball s´ha identificat una nove interacció epistàtica entre l'ecotip Landsberg, originari d'Europa del nord, i Kashmir-2 o Kondara, ambdós originaris d'Àsia Central. Els anàlisi de QTLs en poblacions recombinants Ler x Kas-2 i Ler x Kond indica el requeriment de 3 loci en Ler x Kas-2 i 2 loci en Ler x Kond. Els híbrids incompatibles crescuts a temperatures baixes (16°C) mostren seriosos defectes en el desenvolupament, mort cel.lular espontània i resistència a Hyaloperonospora parasitica. Aquests fenotips es suprimeixen a elevades temperatures o per mutació d'EDS1, o depleció dels nivells d'àcid sal.licílic per transformació amb salicil.lat hidroxilasa (NahG). El grau de severitat en els fenotips observats correlaciona amb els nivells d'àcid sal.licílic, indicant que aquesta molècula és essencial per a la senyalització d'incompatibilitats genètiques en Arabidopsis.

Organització nuclear dels gens que codifiquen per a les proteïnes làcties en cèlules epitelials mamàries en diferents estadis de desenvolupament

Estudi realitzat a partir d’una estada al Institut National de la Recherche Agronomique (INRA), a França, entre 2006 i 2008. En el ultims anys, estudis realitzats en diferents tipus cel•lulars han pogut determinar l’importància de l’organització nuclear en el control i regulació gènica. S’han realizat diferents experiments per tal de determinar si la posició dels gens de les proteïnes làcties en el nucli interfàsic de cel•lules epitelials mamaries és important per regular la seva expressió. Els gens de les proteïnes de la llet s’expressen a la glàndula mamaria durant la lactació en resposta a les hormones lactogèniques (majoritàriament prolactina i glucocorticoids). Mitjançant la tècnica de FISH (fluorescent in situ hibridization) en 3D s’ha caracteritzat la localització nuclear del gens WAP (whey acidic protein) i les caseïnes en cèl•lules epitelials mamaries de ratolí (HC11) cultivades en l’absència i presencia d’hormones lactogèniques. En absència d’hormones, els dos gens estan distribuïts dins del nucli de forma no aleatòria, el gen WAP es troba localitzat en l’interior del nucli, mentre que les caseïnes es troben localitzades prop de la perifèria nuclear. L’estimulació hormonal indueix un canvi significatiu en la distància dels dos gens a la perifèria nuclear. Així mateix, la posició del locus de la caseïna en relació al seu territori cromosòmic (CT) 5 està correlacionada amb la inducció hormonal i per tant amb la seva activació transcripcional, mentre que la posició del gen WAP amb relació al seu CT11 sembla més determinada pel context cromosòmic del gen. Per últim, no s’han trobat diferencies en la localització dels gens en relació a l'heterocromatina del centròmer, descrit com a compartiment repressiu, entre les cèl•lules estimulades amb hormones i les que no. En els dos casos s’ha trobat un gran percentatge de gens que no estan associats als centròmers.

El paper de l'esport en la integració de la població adulta immigrant d'origen internacional a Catalunya

Amb l’establiment de grups d’immigrants a Catalunya, l’abast de les polítiques socials s’ha vist ampliat per tal d’afrontar els reptes d'integració i cohesió social. Tot i que la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona identifiquen t l’esport com a vehicle positiu per a la integració dels immigrants, el desenvolupament de polítiques en aquest àmbit encara està en una fase preliminar. La manca de recerca i l’absència d’aproximació política dificulten aquest procés. Comprendre la realitat de la participació esportiva entre la població adulta immigrant pot servir per millorar els processos de formulació i implementació de polítiques per part de les administracions públiques catalanes. S’ha realitzat una aproximació exploratòria a aquesta necessitat. La recollida de dades s’ha fet mitjançant observació i entrevistes semi-estructurades sobre experiències esportives organitzades o semi-organitzades rellevants. Els resultats revelen la importància de l’esport per a l’immigrant en el procés d’establiment de xarxes socials, i per al manteniment, la reproducció i la negociació de les identitats culturals i, en particular, nacionals. Hi ha una divisió entre el sistema esportiu formal català i els sistemes informals i fragmentats que utilitzen els immigrants per organitzar activitats esportives. Les entrevistes realitzades a actors clau en els diferents nivells de l’administració pública i el cas d’estudi d’un municipi han proporcionat una visió general de la resposta política. Es proposen un conjunt de recomanacions referents a la necessitat de gestionar les xarxes socials de forma més sistemàtica, la necessitat d’incrementar les accions de transversalitat horitzontal i vertical entre els actors públics i d’establir un conjunt d’indicadors socials per mesurar l’efectivitat de la intervenció política en aquest àmbit, així com la identificació de bones pràctiques i activitats per compartir coneixements.