Morbi-mortalidad en fracturas de húmero proximal tratadas quirúrgicamente

L’objectiu es valorar si els pacients afectats de fractura d’húmer proximal tractats quirúrgicament tenen menys morbi-mortalitat a mig termini que els que presenten una fractura de fèmur proximal tractada quirúrgicament. Observem una menor mortalitat en les fractures d’húmer proximal amb un 14.43% respecte al 36% de les fractures de maluc als 8 anys de seguiment. El 79.5% dels pacients amb fractures d’húmer continuen essent independents per a les activitats de la vida diària. Un 26% han tingut fractures posteriors a la fractura d’húmer i un 11.3% ja estaven diagnosticats d’osteoporosis amb anterioritat.

Expectativas del paciente y su correlación con la escala de Constant y el cuestionario de calidad de vida SF-36

El objetivo del estudio es la evaluación subjetiva del hombro a través del análisis de expectativas en el dolor, la funcionalidad, las actividades de la vida diaria y la fuerza que el paciente espera obtener tras el tratamiento de la patología del hombro, y posteriormente, evaluar la correlación de estos datos obtenidos con los resultados en la escala de Constant y en el SF- 36. La hipótesis que nos planteamos fue que las expectativas del paciente son independientes del estado funcional del hombro y de la percepción de la calidad de vida.

Resultados de la artroplastia de cadera tras fracaso de la osteosíntesis en fracturas pertrocantéreas

La osteosíntesis mediante tornillo dinámico de cadera (DHS) está ampliamente aceptada como tratamiento de las fracturas intertrocantéreas del fémur proximal. El fracaso de este tipo de osteosíntesis suele deberse a la protrusión superior del tornillo (cut out) produciéndose una alteración de la función articular y dolor en el miembro afecto. La extracción de la cabeza y el fragmento de cuello femoral y la sustitución por una artroplastia de cadera resulta un procedimiento de rescate que en pacientes mayores proporciona una deambulación precoz y mejoría de sus molestias.

Avaluació de l’esforç submàxim dels flexors dorsals i palmars de canell mitjançant dinamometria isocinètica

El SEC (Suma Excèntric- Concèntric) i sobretot el DEC (Diferència Excèntric-Concèntric) són paràmetres que, ja han sigut demostrats en la literatura, com a vàlids en diferents articulacions i accions, per a identificar esforços submàxims, és a dir, la possible falta de col•laboració, durant la realització de proves de força mitjançant dinamometria isocinètica. Aquest estudi, mitjançant una mostra de 20 individus sans, demostra que el DEC i el SEC són bones eines per detectar la falta de col•laboració en l’avaluació dels flexors dorsals i palmars de canell (articulació prèviament no estudiada) amb dinamometria isocinètica en subjectes sans.

Evaluación de los factores epidemiológicos como predictores de los resultados postquirúrgicos en patología lumbar degenerativa

Els resultats del tractament quirúrgic per dolor lumbar crònic i patologia degenerativa lumbar, patologies d'elevada prevalença i despesa sanitària, estan afectats per múltiples factors. En aquest treball hem estudiat com les característiques epidemiològiques dels pacients de la nostra població influeixen sobre el canvi de la qualitat de vida, la discapacitat i el dolor després de cirurgies per patologia lumbar degenerativa. Del nostre estudi, d'acord amb la revisió realitzada de la literatura, destaquem que el sexe femení, l'augment edat i la discapacitat laboral permanent són predictors dels resultats postoperatoris de la qualitat de vida i la discapacitat.

Complicaciones y secuelas nasales de la cirugía de tumores hipofisarios por abordaje vía transesfenoidal endoscópica

L’abordatje transesfenoidal endoscòpic es, avui dia, una de les tècniques més utilitzades en la cirurgia de tumors d’hipòfisi i, amb un menor nombre de seqüeles encara que, no exempta d’aquestes. El nostre treball preten analitzar les complicacions i seqüeles nasals més freqüents produïdes per la cirurgia transesfenoidal endoscòpica. Hem realitzat un estudi descriptiu amb 57 pacients operats de tumors d’hipòfisi mitjançant cirurgia endocòpica transesfenoidal. Analitzem l’aparició de complicacions nasales postquirúrgiques i, les seqüeles nasals passats més de 6 mesos de la cirurgia. Un 6% de malalts pateixen complicacions nasals potcirurgia i tots tenen alguna seqüela nasal.

Implantes sintéticos biodegradables para el tratamiento de lesiones del cartílago rotuliano aisladas en pacientes jóvenes

Presentem un estudi prospectiu, a curt termini, de 10 pacients, per avaluar el resultat funcional i simptomàtic del tractament de la condropatia rotuliana mitjançant implants de polímers sintètics biodegradables. Es valora la clínica, qüestionaris (KOOS i SF-36) i RM, abans, als sis i dotze mesos de la cirurgia. Els resultats van ser satisfactoris en 8 dels 10 pacients. Per això pensem que el TruFitTM BGS Plug és una tècnica simple i eficaç per tractar les lesions del cartílag rotulià en pacients joves i amb lesions focals. Tanmateix, la seva eficàcia en comparació amb altres tractaments està encara per determinar.

Patogenia de la contractura en rotación interna del hombro en la parálisis braquial del neonato: estudio en un modelo murino

La patogènia de la contractura en rotació interna de l'espatlla (CRIE) és poc entesa, explicada per dos teories: la denervació muscular i el desequilibri de l'espatlla. Creem un model en rata que va avaluar la hipòtesi que el desequilibri muscular és un factor que contribueix a la reducció del creixement dels músculs, causant la CRIE. Realitzem neurectomia del supraescapular creant disbalanç muscular entre rotadors de l'espatlla. Els estudis van mostrar disminució de rotació externa, atròfia del infraespinatus i del subescapularis donant suport a la teoria que el desequilibri muscular produeix atròfia i CRIE.

Integration of Trypanosoma cruzi kDNA minicircle sequence in the host genome may be associated with autoimmune serum factors in Chagas disease patients

Integration of kDNA sequences within the genome of the host cell shown by PCR amplification with primers to the conserved Trypanosoma cruzi kDNA minicircle sequence was confirmed by Southern hybridization with specific probes. The cells containing the integrated kDNA sequences were then perpetuated as transfected macrophage subclonal lines. The kDNA transfected macrophages expressed membrane antigens that were recognized by antibodies in a panel of sera from ten patients with chronic Chagas disease. These antigens barely expressed in the membrane of uninfected, control macrophage clonal lines were recognized neither by factors in the control, non-chagasic subjects nor in the chagasic sera. This finding suggests the presence of an autoimmune antibody in the chagasic sera that recognizes auto-antigens in the membrane of T. cruzi kDNA transfected macrophage subclonal lines.

Risk of death due to chronic chagasic cardiopathy

In this longitudinal study 5,710 people were included. The inclusion criteria were two positive serological results for Trypanosoma cruzi infection, 15 and 50 years old and no other demostrable diesease at the time of study. In the five year follow up 1,117 patients were lost. The follow up involved yearly evaluation of serology, clinical examination, X-ray of torax, and ECG, for 4,593 patients and 263 were contacted at home because they did not assist for their clinical consultant. Time average of follow up was 5.3 years. Eighty nine (1.5%) of the 4,593 patients died during the follow-up period, 63 (71%) by cardiac insufiency (CI) and 26 (29%) by severe ventricular arrithmias. Diagnosis of cardiomegaly was present in all the patients with diagnosis of CI and in 15 (5%) of the patients with diagnosis of arrithmias.The ECG alterations of these pacients show 61 right bundle brunch block (RBBB), associated or not with left anterior hemiblock (LAHB), 47 pathological Q wave and 70 primary repolarization alterations; 61 had polyfocal ventricular arrithmia. The death rate was similar in the sexes and was more frequent between 40 and 50 years of age. Information on 1,380 recuperated patients shows that 15 died with no previous symptoms and without medical assistance and were interpretate as sudden death. The latest ECG in three follow-up of these pacients indicates (before death) that only one had normal study and 14 presented 12 RBBB; 9 LAHB; 7 isolated ventricular arrithmia; 10 repolariz alterations; 2 patological Q wave, 10 patients of them with RBBB and repolariz alterations. In all the cases we had people between 35 and 43 years old, 9 men and 6 women. This study shows that in Chagas disease is possible to differenciate two risk groups. A low risk death group that have normal ECG and clinical evaluation during the follow up, and a high risk group associate ECG with RBBB and primary alterations of repolarization and/or inactivation zones with not anual clinical evaluation.

Frequency of specific anti-Toxoplasma gondii IgM, IgA and IgE in Colombian patients with acute and chronic ocular toxoplasmosis

We studied the frequency of specific anti-Toxoplasma IgM, IgA and IgE antibodies in serum of 28 immunocompetent Colombian patients, selected by ophthalmologists and with lesions that were compatible with ocular toxoplasmosis. Patients were classified in three groups: (i) group 1 consisted of ten patients with a first episode; (ii) group 2, with seven patients with a recurrence and (iii) group 3, consisted of eleven patients with chronic chorioretinal lesion without uveitis. We found that 10/28 (35%) of Colombian patients with ocular toxoplasmosis possessed at least one serological marker for Toxoplasma infection different from IgG. In group 1 (first episode), we found simultaneous presence of specific IgM plus IgA plus IgE in 1/10 (10%). In group 2 (recurrences) in 1/7 (14%) we found IgM and IgA test positives and in 1/7 (14%) we found IgM and IgE tests positives. In group 3 (toxoplasmic chorioretinal scar) the IgA serological test was positive in 2/11 (18%). These results show that serum IgM or IgA or IgE can be present during recurrences.

Avaluació clínico-terapèutica de la infiltració de plasma ric en plaquetes en genolls osteoartrítics

Treball de recerca experimental, prospectiu sense grup control on s’han inclòs 30 pacients als quals s’ha realitzat tractament amb plasma ric en plaquetes (PRP) en genolls amb artrosi moderada per tal d’avaluar el possible benefici en quant a dolor i situació funcional, mitjançant la valoració de l’escala EVA y els tests funcionals SF-36 i KOOS amb controls al mes i tres mesos posteriors a la finalització del tractament.

Tratamiento quirúrgico del Hallux Valgus severo mediante cirugía percutánea. Estudio estadístico de los resultados clínicos, radiológicos y funcionales del tratamiento mediante la colocación de un implante intermetatarsiano

La cirurgia percutània en el tractament del hallux valgus és cada vegada més utilitzada, encara que compta amb limitacions en els casos severs. Es tracta d'un estudi retrospectiu en el qual s'analitzen estadísticament els resultats clínics, radiològics i funcionals del tractament quirúrgic del Hallux Valgus sever mitjançant cirurgia percutània amb la col•locació d'un dispositiu intermetatarsiano. Hi ha una bona correcció de l'angle intermetatarsiano i de l'angle hallux valgus, així com una millora clínica i funcional estadísticament significativa amb la utilització d'aquesta tècnica, sent els seus resultats comparables a aquells obtinguts amb la cirurgia oberta.

Estudi de les luxacions de pròtesi de maluc intervingudes en el nostre hospital en els últims 11 anys

El treball de recerca consta d’un estudi descriptiu retrospectiu on es determina la incidència de luxació en les artroplàsties de maluc implantades i la distribució de les diferents variables que influeixen en la luxació de pròtesi del maluc en la població atesa en la nostra àrea sanitària del 2000 al 2010.