999 resultados para Digital modulation
Resumo:
Aquest projecte consisteix en la realització d’una anàlisi de diferents reconeixedors de caracters manuscrits, concretament de nombres, per a una possible implantació en la digitalització de formularis en la industria. Al llarg del document s’estudien dos reconeixedors diferents, concretament l’incorporat al paquet "Tablet PC and Recognition Pack" de Microsoft i el Heloise Hse, proporcionat per la Universitat de Berkeley a Califòrnia.
Resumo:
Infection with Schistosoma mansoni induces humoral and T cell mediated responses and leads to delayed hipersensitivity that results in granulomatous inflamatory disease around the parasite eggs. Regulation of these responses resulting in a reduction in this anti-egg inflamatory disease is appsrently determined by idiotypic repertoires of the patient, associated with genetic background and multiple external factors. We have previously reported on idiotype/anti-idiotype-receptor transactions in clinical human schistosomiasis. These findings support a hypothesis that anti-SEA cross-reactive idiotypes develop in some patients during the course of a chronic infection and participate in regulation of anti-SEA cellular immune responses. We repport here on experiments wich extend those observations to the regulation of granulomatous hypersensitivity measured by an in vitro granuloma model. T cells from chronic intestinal schistosomiasis patients were stimulated in vitro with anti-SEA idiotypes and assayed in an autologous in vitro granuloma assay for modulation of granuloma formation. These anti-SEA idiotype reactive T cells were capable of regulating autologous in vitro granuloma formation. This regulatory activity, initiated with stimulatory anti-SEA idiotypic antibodies, was antigenically specific and was dependent on the present of intact (F(ab')2 immunoglobulin molecules. The ability to elicit this regulatory activity appears to be dose dependent and is more easily demonstrated in chronically infected intestinal patients or SEA sensitized individuals. These data support the hypothesis that anti-SEA cross reactive idiotypes are important in regulating granulomatous hypersensitivy in chronic intestinal schistosomiasis patients and these cross-reactive idiotypes appear to play a major role in cell-cell interactions which result in the regulation of anti-SEA cellular immune responses.
Resumo:
A kinetic study of the cells present in the spleen of BALB/c mice infected with Schistosoma mansoni was carried out. The lymphocytes were evaluated phenotypically with monoclonal antibodies and the effect of splenectomy on the modulation of periovular granuloma was also investigated. The infected mice had proportional increases in the numbers of neutophils, plasma cells, macrophages and eosinophils in the spleen. The largest number of neutrophil, plasma cells and macrophage were found between the 8th and the 12th week of infection, while the amount of eosinophils were higher later on, around the 20th week. The lymphocytes phenotipically characterized as Thy 1.2, Lyt 1.2 (CD4) increased mildly in proportional numbers. However, the percentage of lymphocytes with the Lyt 2.2 (CD8) phenotype, which is characteristic of supressor and cytotoxic T cells, increased significantly with the progress of the disease. The numbers of B lymphocytes, which comprise 50% of the mononuclear cells present in the spleen, increased significantly till the 16th week they began to decrease. The mean diameters of periovular granulomas were comparatively similar in both experimental groups (splenectomized and non-splenectomized mice). However, the evolutive types of granuloma (exudative, intermediate and fibrous) in splenectomized mice were proprtionally different from those of non splenectomized mice in the 16th and 24th week of infection. It is inferred that lymphonodes or other secondary lymphoide organs, in the abscence of the spleen, assume a modulating action on periovular granulomas, although the evolution of the granulomas is somehow delayed in splenectomized mice.
Resumo:
Un dels objectius del repositori institucional de la Universitat de Barcelona, el Dipòsit Digital (DD), és difondre en obert els resultats de la recerca dels investigadors de la universitat, principalment els publicats en revistes científiques. Per fer-ho possible es necessari treballar conjuntament amb les aplicacions ja existents a la UB i especialment amb el gestor de la recerca, GREC. &br& &br& En aquesta comunicació es presenta el projecte d'interconnexió entre el DD i el GREC. La finalitat és que qualsevol investigador de la UB introdueixi, una única vegada, les dades referents a qualsevol publicació resultant de la seva recerca, incloent-hi el document corresponent, i que aquesta informació i aquest material estigui a l'abast de tothom des del repositori.
Resumo:
La preservació digital de la que parla la nostra literatura professional està plena de mites que pensem que s'han d'anar tombant un darrera l'altre, en aquesta presentació us els mencionarem.
Resumo:
El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) però aviat va ampliar les seves activitats amb el préstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informació electrònica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats públiques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu interès de que en les compres conjuntes també s'incloguessin revistes electròniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear comú d'informació electrònica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finançament per al projecte que cobria el període 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formació, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversió de 180.000€/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilització, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evolució. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC així com els reptes de futur més immediats.
Resumo:
La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) i Logisim en col•laboració amb el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Laboratori de Càlcul de la Facultat de Informàtica de Barcelona (LCFIB), porten a terme la migració de la guia de carrers dels municipis de l’AMB al format de cartografia mundial lliure de OpenStreetMap (OSM), creant un servidor de dades geoespacials propi que contindrà els mateixos components i eines que l’estructura original de OSM, permetent l’edició, sincronització i actualització d’aquestes dades per part de diferents usuaris dels ajuntaments.
Resumo:
Estudio que describe las maneras en que 30 entrevistados realizan actividades de ocio digital. Se analizaron aspectos relacionados con las dinámicas de uso y alcances de la experiencia de ocio y se aportan evidencias de que las actividades de ocio digitales se fusionan y desarrollan en simultaneidad y con los significados de los contextos los informantes separan o diferencian las actividades. Se comenta sobre las implicaciones del ocio digital en la dimensión social de los informantes en dos aspectos: los aportes del ocio digital para el desarrollo de habilidades y conocimientos y como una vía de socialización e interacción.
Resumo:
Com a responsable de la preservació del patrimoni bibliogràfic a Catalunya, la Biblioteca de Catalunya ha dedicat molts recursos a digitalitzar documents analògics, alhora que ha incorporat al seu fons documents creats directament en format digital. En l’actualitat representen un volum important, i per això el Grup de Preservació Digital de la BC ha descrit les necessitats i processos que són la base del disseny d’un repositori que garanteixi la perdurabilitat d’aquests documents. El present informe en descriu els detalls.