En torno a la imagen literaria de Alfonso V de Aragón: Fortún García de Ercilla y su traducción castellana del De dictis de Antonio Beccadelli. Edición y estudio

Alfonso V of Aragon (1396-1458), who won from his contemporaries the title “the Magnanimous”, became one of the most brilliant fifteenth century monarchs, not only because of being a shrewd politician and king of one of the main kingdoms in the Iberian Peninsula, but also due to his cultural activity. Thanks to him the Aragonese territories were extended throughout the Mediterranean up to Naples, where he established a magnificent court that turned into maybe the most remarkable centre of intellectual vitality and development of Humanism. His patronage attracted a considerable number of leading poets of the period, as well as the most important Italian humanists. The presence of so many writers and outstanding scholars, together with the academic environment that the monarch encouraged, promoted an enormous literary production in four languages: Latin, Spanish, Catalan and Italian. Additionally, the valuable library gathered by the king and the Academy founded in order to spread knowledge illustrate part of his intellectual concerns. This way, through his love to literature and generosity to men of letters, Alfonso the Magnanimous boosted the culture of that time. The principal protagonist in the cultural activities of the circle of erudites formed around the sovereign was Antonio Beccadelli, called Panormita (1394-1471). He, one of the most prominent personalities of Italian Humanism, assumed the role of main royal advisor. His work De dictis et factis Alphonsi regis (The sayings and deeds of king Alfonso), which will be studied in our dissertation, became a very popular text about Alfonso’s personality, as a kind of biography based on anecdotes of the Magnanimous’ life by way of exempla to be imitated. The success of these episodes lasted for a long time and they are appreciated even nowadays. The work was valued as specula principum and had great impact in sixteenth century, when De dictis was republished several times and translated from Latin into Spanish. One of these translations, the one by Fortún García de Ercilla, caught our interest since it is in a manuscript signed by Ercilla himself and this version is still unpublished...

El Libro del Governador o Suma de collaciones o de ayuntamientos: versión castellana del "Communiloquium" de Juan de Gales

The intellectual production of Johannes Gallensis (also known as John of Wales, c. 1210/30 – 1285), regent-master of the Friars Minor at Oxford and later a lecturer and Doctor of Theology at Paris, was oriented towards furnishing Catholic preachers with a variety of compilations of moral philosophy aimed to serve them in their pastoral ministry. One of these compilations is the Communiloquium, a manual of a kind, which displays its author's attempt to provide adequate and specific argumentation for admonishing all sorts and types of devotees. Its most prominent characteristic is a highly accurate use of classical auctoritates and exempla, which turned this work into a kind of anthology of quotations and references, for it offered its readers the possibility of citing sources and texts that they themselves had never actually consulted. The impressive number of manuscript copies of the Communiloquium that reached our times bears witness to its great popularity (some one hundred and sixty dispersed in different European libraries, according to Jenny Swanson’s John of Wales. A Study of the Work and Ideas of a Thirteenth-Century Friar). The Communiloquium must have reached the Iberian soil by means of Franciscan friars and soon spread through courtly circles, as much as in the religious milieu, due to the political taint of its first part, rooted in the organological metaphor and containing extensive reflections on the virtues and the due behaviour of a monarch. In the Crown of Aragon, the Communiloquium used to be read out loud even among the artisans. In Castile, on the other hand, particularly between the XIIIth and the XVth centuries, its main audience happened to be the lettered nobility and those intellectuals who, dedicated to composing glosas and specula principum, required its resources...

Breve prática sobre a nova filologia

pp. 153-160

La Imagen de Egipto en la novela histórica de Terenci Moix

El trabajo se compone de siete capítulos, los cuales tienen como objetivo esclarecer la imagen de Egipto en la obra de Terenci Moix, particularmente en sus novelas históricas. El primer capítulo trata sobre la teoría de la novela histórica, el segundo, en la comparación entre las constantes de la literatura catalana y castellana del autor, el tercero, en los motivos que lo llevaron a abordar la temática egipcia, el cuarto es un rastreo de esta temática desde los principios de su literatura y los últimos tres capítulos son un análisis histórico-literario a las novelas que tratan sobre los siguiente periodos: Egipto grecorromano, Egipto romántico del siglo XIX y Egipto amárnico.

Un llibre de text a la Barcelona de principis del segle XIX: el "Lecciones de Historia Natural" d'Agustí Yàñez i Girona

El "Lecciones de Historia Natural", publicat a Barcelona l'any 1820, és considerat el primer llibre de text sobre història natural original i publicat en llengua castellana. El seu autor, Agustí Yàñez, fou un personatge molt conegut de la societat barcelonina de la primera meitat del segle XIX i una peça principal en el desenvolupament de l'ensenyament universitari de la farmàcia i en la difusió de la ciència a la societat. L'estudi del seu llibre de text i el d'altres fonts permeten copsar com s'ensenyava la història natural al Col·legi de farmàcia de Barcelona en aquell període.

Aplicacions contínues entre espais classificadors de grups p-locals finits

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Universitat d'Aberdeen, Irlanda, entre abril i maig del 2007. Un dels objectius de la topologia algebraica és la de classificar espais topològics i aplicacions continues mitjançant estructures algebraiques associades a ells. És a dir, mitjançant diferents maneres d'associar un objecte algebraic a un espai, es pretén reflectir el màxim de la seva estructura topològica. D'altra banda, donat un grup G, se li pot associar un espai topològic BG anomenat l'espai classificador del grup que és l'espai que classifica els G-fibrats vectorials. El programa d'estudiar el tipus d'homotopia d'espais i aplicacions contínues ha donat molts fruits quan els espais que s'estudien són espais classificadors (en particular, grups finits i grups de Lie). En particular, a causa del fet que moltes propietats algebraiques del grup queden reflectides en l'espai classificador, aquest tipus d'espais juguen un paper molt important en la interelació entre l'àlgebra i la topologia. Per exemple, els treballs de Dwyer, Zabrodsky i Mislin identifiquen les aplicacions contínues entre espais classificadors d'un p-grup i un grup qualsevol amb els morfismes entre grups llevat conjugació. L’objectiu d’aquest projecte és el de descriure les aplicacions contínues entre p-completats d’espais classificadors a partir d’informació algebraica referent a l’estructura de p-subgrups de cadascun d’ells.

La reflexió gramatical a les àrees de l'ESO

El projecte pretén de fer un diagnòstic del tractament de la reflexió gramatical a les àrees de llengua catalana, castellana, anglesa i francesa de 2n d'ESO a partir de les anàlisis dels llibres de text, de la visió que en té el professorat que els usa i de les representacions dels escolars sobre l'ensenyament de la gramàtica. Els referents bàsics per al desenvolupament de la recerca són: a) les propostes per a una renovació de l'ensenyament de la gramàtica que a partir de referents de la psicologia de l'educació, la lingüística i la psicolingüística atenen la promoció de l'activitat reflexiva com a inductora de la construcció de coneixement, i l'establiment de continuïtats entre la gramàtica de la frase i la del text; b) els estudis que, des de la perspectiva de la planificació de l'ensenyament, les característiques del coneixement lingüístic dels multilingües i l'anàlisi contrastiva, advoquen per un tractament integrat de les àrees de llengua a l'educació obligatòria. L'objectiu general que es pretén assolir és ajudar a renovar les concepcions sobre el rol de la gramàtica en la formació lingüística dels escolars i millorar la planificació del seu ensenyament a partir del seu tractament coordinat des de les diferents llengües del currículum.(...)

Agustí Bartra: de Xabola a Crist de 200.000 braços. La recerca de la veu

El poeta Agustí Bartra va publicar la novel•la Xabola (Mèxic, 1943), la qual narra l'estada de quatre comapnys al camp de concentració francès d'Argelers. El 1958 un editor li'n demanà una traducció castellana, però Bartra optà per reescriure de dalt a baix la narració i en resultà la novel•la Cristo de 200.000 brazos, que es publicà en català el 1968 i, en una edicó definitiva, el 1974. El procés de revisió i de redacció (supressió de fragments, incoporació de textos, altereació de capítols, revisions estilístiques) que Bartra aplica al text són notables i permeten analitzar l'evolució literària de l'autor.

La ironía en el transfer intercultural : aproximación pragmática en la traducción al castellano de relatos satíricos de Mijaíl Zoschenko y Mijaíl Bulgákov

El presente estudio está dedicado a analizar la traducción de la ironía en una obra de ficción literaria, más concretamente en los relatos satíricos de Mijaíl Zoschenko y Mijaíl Bulgákov en su versión castellana. Metodológicamente, el estudio presenta un enfoque pragmático, y se inscribe en las aportaciones pragmáticas de la segunda mitad del siglo XX, que permiten analizar el texto literario como un acto de comunicación y un discurso dialógico, inscribiéndolo en un contexto extralingúístico relevante. Abordaremos el análisis de lo "no dicho": el subtexto irónico que subyace como un significado implícito no-deducible de los medios lingüísticos en sí mismos, y donde cobran una gran importancia los factores comunicativos: la situación, la intención del hablante, el principio cooperativo (según Paul Grice) y toda una serie de presupuestos que pueden o no compartir los interlocutores. Partiendo del supuesto de la existencia de diferentes tipos textuales en toda traducción, la ficción literaria se abordará como un tipo de texto que presenta características particupares. En este sentido, el relato satírico de la época soviética se contempla como un género específico que implica, a su vez, una estrategia específica de traducción. Como es sabido, en los textos humorísticos predomina el efecto perlocutivo. Así pues, dependerá del tradutor que el texto transferido a otra cultura, y a menudo a otra época, consiga el mismo efecto humorístico, o similar, al que tuvo el original en su contexto histórico-cultural.

ATiPAP : desenvolupament de materials docents amb suport multimedia pels continguts d'Atenció, Percepció Auditiva i de la Parla adaptats als crédits ECTS i a l'EEES dins l'ensenyament de Psicologia

El projecte ha permès finançar el suport tècnic necessari per a poder desenvolupar materials informatitzats corresponents a activitats teòrico-pràctiques de l’assignatura troncal de la llicenciatura de Psicologia (actualment també en el Grau) “Percepció i Atenció”. Els materials desenvolupats corresponen a diferents punts del programa de l’assignatura i són els següents: demostració de la tècnica d’ombrejat per l’anàlisi de l’atenció focalitzada; parpelleig atencional en sèries de presentacions ràpides d’informació visual (RSVP); canvis encoberts de l’atenció i el mecanisme d’inhibició de retorn; efectes dels filtrats sobre la percepció de la parla i la música; il·lusions auditives i els principis d’organització de la informació sonora complexa; la percepció categòrica dels sons de la parla i la naturalesa continua del processament lèxic (paradigma d’obertura successiva o gating). Per totes aquelles activitats amb continguts de llenguatge, s’han desenvolupat dues versions equivalents, catalana i castellana, per permetre que els estudiants fessin la pràctica en la seva llengua dominant. A la primera fase del projecte, al llarg del curs 2006-07, es van preparar els materials i la programació de les diferents pràctiques i es van poder identificar alguns problemes que es van solucionar posteriorment. En el curs 2007-08 totes les activitats de pràctiques ja es van fer accessibles als estudiants (Plataforma Moodle, Campus Virtual) i la valoració sobre el seu funcionament, feta pels estudiants mitjançant qüestionaris, va ser satisfactòria en més d’un 95% dels casos (els únics problemes detectats estaven relacionats amb les característiques dels ordinadors del usuaris i del navegador utilitzat per accedir als materials). La valoració de les activitats per part dels estudiants va ser globalment positiva i, en el seu ús continuat al llarg dels cursos 2008-09 i 2009-10, s’ha observat una participació creixent (accés voluntari a les activitats) i un aprofitament millor de la informació presentada, que es tradueix en millores en les puntuacions obtingudes en les avaluacions de l'assignatura.

Spaces with Noetherian cohomology

Is the cohomology of the classifying space of a p-compact group, with Noetherian twisted coefficients, a Noetherian module? This note provides, over the ring of p-adic integers, such a generalization to p-compact groups of the Evens-Venkov Theorem. We consider the cohomology of a space with coefficients in a module, and we compare Noetherianity over the field with p elements, with Noetherianity over the p-adic integers, in the case when the fundamental group is a finite p-group.

Adolescència infractora vs. no infractora. Estudi de diferents factors

La recerca és un estudi comparatiu, descriptiu i transversal que pretén conèixer alguns trets diferencials de la població adolescent infractora en relació al sentiment de culpa, les dimensions de la personalitat, el nivell d’ira, les estratègies d’afrontament i la gestió dels esdeveniments vitals. La metodologia i el material utilitzat en la recerca són entrevistes personalitzades (en el cas del grup d’infractors), o bé de petits grups (en la resta). Es van administrar cinc qüestionaris (SC-35, EPQ-R, STAXI, ACS i AVIA) a una mostra conformada per 128 adolescents (39 estudiants de batxillerat, 47 estudiants de cicles formatius i 42 infractors, tots ells de 16 a 18 anys i residents a la província de Barcelona), procedint a l’anàlisi posterior de les dades obtingudes, mitjançant el paquet estadístic SPSS 14.0. Les principals conclusions mostren que els joves infractors presenten nivells més elevats de sentiments de culpa, de neuroticisme, de psicoticisme i d’ira. Així mateix, tendeixen a reprimir l’ira o, pel contrari, a expressar-la verbalment i físicament. Acostumen a emprar estratègies d’afrontament passives o de caràcter evitatiu i computen major nombre tant d’esdeveniments vitals negatius com d’esdeveniments vitals positius. Finalment, tendeixen a positivar esdeveniments vitals negatius dels àmbits relacional i de salut, mentre que tendeixen a negativitzar esdeveniments vitals positius de l’àmbit familiar.

De què vas, tío? Gènere i llengua en la cultura juvenil

L'existència dels parlars juvenils ens recorda el fet que totes les formes de cultura, i les identitats mateixes de les persones, van estretament lligades a les maneres de parlar que els són pròpies. El que segueix és doncs una reflexió sobre aquest lligam, aquestes relacions tan estretes entre les cultures i les identitats per una banda, i les maneres de parlar i les llengües per l'altra. La primera part del llibre tracta sobre les diverses identitats de gènere que vaig detectar dins els grups estudiats. El lector es preguntarà potser què és això de les identitats de gènere, i per què són tan importants. Els estudis del gènere tracten sobre el funcionament de la divisió sexual en la nostra societat, és a dir, sobre els diversos papers que homes i dones tenen en el mercat laboral, en la política, en la família, etc. A partir de tots aquests conceptes, a la segona part del llibre procediré a explicar quines identitats i ideologies anaven associades a les diverses formes de parlar (argot juvenil, accent andalús) i a l'ús de les llengües catalana i castellana. I aquí es veurà també perquè és important estudiar les diverses veus que apareixen en la nostra parla.

L'ús i la defensa de la llengua catalana a Presència (1965-1971)

Valoració de les aportacions en llengua catalana i en llengua castellana dintre dels continguts de la revista gironina Presència. Així mateix es comenten les dificultats que va tenir la revista per a editar-se des dels seus inicis, el 1965, i al llarg de la seva existència fins el 1971

Recerca sobre webs "antivacunes" a internet

L'objectiu d'aquest treball de recerca és identificar i caracteritzar continguts web "antivacunes" en llengua castellana o catalana.