Pràctiques d'exclusió als locals nocturns del centre històric de Barcelona. El dret d'admissió com a tècnica de discriminació racista

La investigació se centra en l'ús discriminatori del dret d'admissió en els bars de nit del centre de Barcelona. En concret, el terreny de camp el conformen quatre bars situats en el Raval, un barri que està experimentant un procés d'ennobliment. El treball de camp ha tingut una durada de deu mesos i s¿ha basat fonamentalment en l'observació etnogràfica. L'objectiu principal ha estat constatar sobre el terreny la pràctica efectiva de la discriminació, i com es du a terme, quines són les formes que adopta i les argumentacions en què es basa. La qüestió fonamental que cal respondre és com es duen a terme els protocols d'acceptació o rebuig d¿aquells què pretenen ingressar als bars de nit, a partir de criteris de detecció de persones pertanyents a determinats grups socials considerats indesitjables, moralment contaminants o perillosos. Aquest és el cas dels i les immigrants, especialment els que provenen del Marroc o d'Algèria, als quals molt sovint se'ls impedeix l'entrada perquè són considerats com una font permanent d'ansietat. Això és bàsicament per un prejudici construït envers el que s¿entén popularment com la figura del moro. Molt sovint, els immigrants àrabs són relacionats amb la delinqüència, i això serveix com a pretext perquè es puguin justificar les pràctiques d'exclusió que s'executen envers aquest grup social en nom del dret d'admissió. En definitiva, aquestes pràctiques discriminatòries funcionarien com un mecanisme la missió del qual seria reafirmar la inferioritat moral atribuïda a aquest col·lectiu i garantir que en els espais d'oci nocturn del Raval els i les joves de classe mitjana no estiguin en contacte amb els i les immigrants àrabs. En conseqüència, podem afirmar que l'exercici discriminat del dret d'admissió sembla tenir relació amb el procés d'ennobliment que està experimentant el barri.

La Generation Sandwich en Suisse Romande: mieux comprendre les facteurs associés avec la santé perçue afin de mieux agir en promotion de la santé [Sandwich Generation in Roman Switzerland : a better understanding of factors linked with perceived health for better acting in health promotion].

The so-called < Sandwich Generation > (SG) is characterized by concurrent and competing professional, familial, and informal caregiving workloads. These stressors pose potential health risks. However, the current knowledge about SG characteristics and perceived state of health are insufficient to allow occupational health nurses to develop evidence-based interventions designed for health promotion. We aimed to describe this population and examine the relationships between these coexisting workloads and their perceived health. This study is based on a descriptive, correlational design. Employees of a Swiss public administration completed an electronic questionnaire. Of 844 respondents, 23 % are SG members. Ages of frailed parents or parents-in-law, co-residence with the latters, children still living at home predict that employees could be members of the SG. Perceived physical health status of SG members is rated better than mental health status. The heterogeneity of SG is reflected in three clusters. Finally, physical health score is the only that differs from the other health scores adjusting for clusters and sex. This study provides a foundation for developing preventive interventions targeting the SG.

Audit report on the Iowa Corn Promotion Board for the years ended August 31, 2014 and 2013

Audit report on the Iowa Corn Promotion Board for the years ended August 31, 2014 and 2013

Centre orientador: acompanyar en el creixement de l’alumnat

La comunicació que presentem és el resultat del treball de recerca i reflexió realitzatpel Grup de Recerca en Acció Tutorial (GRAT) de l’ICE de la UB amb l’objectiu de definir el camíen la construcció dels centres orientadors. Pensem que un centre educatiu ha d'incorporar l'orientaciócom a eix vertebrador de la seva praxis docent. Tal i com apunten Giner i Puigardeu(2008) «La acción tutorial no puede ser una acción puntual, inconexa ni desordenada, sino todolo contrario, un engranaje participativo de los diferentes agentes educativos que participan dela educación de nuestros alumnos, donde su objetivo final es incidir en el alumno o alumna, en su crecimiento personal, en su encaje en la sociedad y en la construcción de la realidad que le envuelve».

Proposta educativa i cultural al centre cívic i cultural de Fornells de la Selva

Proposta de projecte educatiu i cultural ubicat al centre cívic i cultural “la Sitja” de Fornells de la Selva. El projecte he estat elaborat pensant en la viabilitat per poder presentar-lo a la regidoria per desenvolupar-lo o almenys perquè prenguin consciència de la importància de desenvolupar un projecte educatiu i cultural a l'equipament de “la Sitja”. El treball està basat en l'estudi i resultats i vol incidir en la millora de les polítiques educatives i culturals del municipi i concretament en les polítiques que es porten a terme al centre cívic i cultural. Les polítiques educatives i culturals parteixen de les necessitats detectades en l'estudi i tenen per finalitat final contribuir en la millora de la vida dels seus ciutadans

Evaluation of a multicomponent worksite health promotion program for cardiovascular risk factors-correcting for the regression towards the mean effect.

BACKGROUND: We assessed the impact of a multicomponent worksite health promotion program for0 reducing cardiovascular risk factors (CVRF) with short intervention, adjusting for regression towards the mean (RTM) affecting such nonexperimental study without control group. METHODS: A cohort of 4,198 workers (aged 42 +/- 10 years, range 16-76 years, 27% women) were analyzed at 3.7-year interval and stratified by each CVRF risk category (low/medium/high blood pressure [BP], total cholesterol [TC], body mass index [BMI], and smoking) with RTM and secular trend adjustments. Intervention consisted of 15 min CVRF screening and individualized counseling by health professionals to medium- and high-risk individuals, with eventual physician referral. RESULTS: High-risk groups participants improved diastolic BP (-3.4 mm Hg [95%CI: -5.1, -1.7]) in 190 hypertensive patients, TC (-0.58 mmol/l [-0.71, -0.44]) in 693 hypercholesterolemic patients, and smoking (-3.1 cig/day [-3.9, -2.3]) in 808 smokers, while systolic BP changes reflected RTM. Low-risk individuals without counseling deteriorated TC and BMI. Body weight increased uniformly in all risk groups (+0.35 kg/year). CONCLUSIONS: In real-world conditions, short intervention program participants in high-risk groups for diastolic BP, TC, and smoking improved their CVRF, whereas low-risk TC and BMI groups deteriorated. Future programs may include specific advises to low-risk groups to maintain a favorable CVRF profile.

Expectation to improve cardiovascular risk factors control in participants to a health promotion program.

BACKGROUND: We assessed expectations to improve cardiovascular disease risk factors (CVD-RF) in participants to a health promotion program. PARTICIPANTS AND METHODS: Blood pressure (BP), blood glucose (BG), blood total cholesterol (TC), body mass index (BMI), and self-reported smoking were assessed in 1,598 volunteers from the general public (men: 40%; mean age: 56.7 +/- 12.7 years) participating in a mobile health promotion program in the Vaud canton, Switzerland. Participants were asked about their expectation to have their CVD-RF improved at a next visit scheduled 2-3 years later. RESULTS: Expectation for improved control was found in 90% of participants with elevated BP, 91% with elevated BG, 45% with elevated TC, 44% who were overweight, and 35% who were smoking. Expectation for TC improvement was reported more often by men, persons with high level of TC, and persons who had consulted a doctor in the past 12 months. Expectations to lose weight and to quit smoking were found more often in younger persons than the older ones. CONCLUSION: Volunteers from the general population participating in a health promotion program expected improved control more often for hypertension and dysglycemia than for dyslipidemia, overweight and smoking.

El joc d'esquena del davanter centre al futbol, és més eficaç jugant de cara o girant-se?

Segons Castelo (1999, 2009) i Ardá i Casal (2003) la fase ofensiva del futbol es divideix en la fase de progressió, en la qual es busca progressar a porteria, i en la fase de manteniment o emergència, en la qual s’assegura la possessió de la pilota. L’objectiu és analitzar si quan el davanter centre rep la pilota d’esquena a porteria, es manté amb més eficàcia la possessió jugant en progressió o en emergència durant els 5” posteriors a la recepció de la pilota per part del davanter. L’estudi és Descriptiu d’Observació Directa, en aquest s’observen i s’analitzen, a través de vídeos, 10 partits de la fase de grups de la fase final de la Eurocopa 2012, en concret els partits són dels grups A i B. Els resultats confirmen la hipòtesi inicial, ja que es manté amb més eficàcia la pilota quan aquesta es juga en emergència (71%) que no pas en progressió (54%).

Els nens i nenes amb “Dictamen d’escolarització” i amb suport del CDIAP: estudi de les dimensions de l’atenció a les necessitats especials de l’alumnat, entre tres i sis anys, escolaritzat en un centre públic de la comarca d’Osona

La meva recerca ha tingut com a punt de partida “Els nens i nenes amb “Dictamen d’escolarització” i amb suport del CDIAP: estudi de les dimensions de l’atenció a les necessitats especials de l’alumnat, entre tres i sis anys, escolaritzat en un centre públic de la comarca d’Osona”. A partir d’aquí, s’ha elaborat un marc teòric a partir de les lleis d’educació, decrets que regulen els diferents serveis i un seguit de conceptes bàsics. Un cop elaborat aquest marc teòric per tal de recollir les dades dels alumnes, de tres a sis anys, d’una escola en concret s’ha dissenyat un instrument de recollida de dades que li diem full resum de serveis (FRS). El FRS és un instrument que ens ha servit per recollir totes les dades d’alumnes amb necessitats específiques i, sobretot, per saber quin suport reben per part de l’escola i per part d’altres serveis. A més a més, per recollir informació sobre els diferents serveis que atenen aquesta diversitat s’ha elaborat un guió d’entrevistes (GE). Aquest GE serveix per recollir els aspectes més importants de les entrevistes realitzades a l’EAP (Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica), CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) i CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil). A partir de la informació extreta dels dos instruments, s’han elaborat unes conclusions respecte els objectius plantejats en aquest projecte i la pregunta plantejada a l’inici.

Early intensification and autologous stem cell transplantation in patients with systemic AL amyloidosis: a single-centre experience.

Primary systemic amyloidosis (AL amyloidosis) continues to have a very poor prognosis. Most therapeutic strategies remain unsatisfactory. Conventional chemotherapy is known to offer at best only moderate efficacy. Several studies have yielded higher complete response rates after high-dose chemotherapy and autologous stem cell transplantation (ASCT) in addition to improving outcomes in a subgroup of patients. However, the superiority of an intensive approach in AL amyloidosis has not been confirmed in a randomised trial. The precise role of ASCT remains unclear. We report our experience in 16 patients diagnosed with AL amyloidosis and treated in a multidisciplinary approach with high-dose melphalan and ASCT. Median age was 59 (39-71) years. The kidneys were predominantly affected in 75% of cases; two or more organs were affected in 38%. Median time from diagnosis to transplantation was 2 (1-4) months. Three patients (19%) developed acute renal failure and required transient dialysis. Transplant-related mortality was 6% after 100 days. Haematological complete response (CR) was obtained in nine (56%) and organ response in six (38%) patients. Nine out of 12 patients (75%) with kidney involvement exhibited a sustained clinical benefit at 12 months. Half of all the patients (n = 8) were alive after a median follow-up of 33 months, including two in continuous CR. This suggests that high-dose chemotherapy and ASCT are still valid treatment options in AL amyloidosis and that a significant number of patients with renal involvement might benefit from this approach.