La dimensión afectiva de la competencia comunicativa intercultural en la Educación Secundaria Obligatoria: escala de sensibilidad intercultural

Dialogar de forma enriquecedora, apreciando las diferencias culturales, supone disponer de cierta competencia comunicativa intercultural que tiene una especial importancia en la educación secundaria obligatoria. Para ello, proponemos evaluar las necesidades del alumnado en este periodo educativo a través de la escala de sensibilidad intercultural. Esta escala ha sido adaptada tanto a nivel lingüístico cultural, como también de nivel madurativo. Los resultados obtenidos en este diagnóstico de la comarca del Baix Llobregat, ponen de manifiesto la necesidad de desarrollar competencias de tipo afectivo en esta etapa educativa. Diversas diferencias estadísticamente significativas también nos indican la relevancia de desarrollar estas competencias en la totalidad del alumnado adolescente.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 a 18 anys migrats a Catalunya

[cat] La finalitat d’aquest projecte és aprofundir en el procés d’integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els joves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus, i un baix grau de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons; tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més per a la convivència. La immigració és vista com un col·lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Els joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com més temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: -La importància d’una acollida afectiva i efectiva, -Potenciar espais de trobada, -Treballar els prejudicis, -Transversalitzar l’educació intercultural, - Potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana, -Formació del professorat en competències interculturals.

La dimensión afectiva de la competencia comunicativa intercultural en la Educación Secundaria Obligatoria: escala de sensibilidad intercultural

Dialogar de forma enriquecedora, apreciando las diferencias culturales, supone disponer de cierta competencia comunicativa intercultural que tiene una especial importancia en la educación secundaria obligatoria. Para ello, proponemos evaluar las necesidades del alumnado en este periodo educativo a través de la escala de sensibilidad intercultural. Esta escala ha sido adaptada tanto a nivel lingüístico cultural, como también de nivel madurativo. Los resultados obtenidos en este diagnóstico de la comarca del Baix Llobregat, ponen de manifiesto la necesidad de desarrollar competencias de tipo afectivo en esta etapa educativa. Diversas diferencias estadísticamente significativas también nos indican la relevancia de desarrollar estas competencias en la totalidad del alumnado adolescente.

El català i els joves: propostes de política lingüística del Consell Social de la Llengua Catalana

Segons els estudis existents, en general, els joves són la franja més capacitada per utilitzar el català en tots els àmbits i contextos, però, en conjunt, són els que menys el fan servir. En l"àmbit metropolità, on resideix la majoria de la població de Catalunya, l"ús del català per part dels joves és encara més baix. Alhora, se sap que l"assoliment de la competència de l"expressió oral en català al final del primer cicle de l"ESo no és pas general, per la qual cosa tot sembla indicar que el model escolar actual no té gaire influència en els usos lingüístics més individualitzats. En el marc d"aquesta situació, el Govern de la Generalitat de Catalunya va encarregar al Consell Social de la Llengua Catalana un informe sobre les possibles mesures a prendre per tal d"intervenir-hi i potenciar més l"ús de la llengua. Les conclusions del Consell assenyalen que caldria actuar preferentment sobre els hàbits d"ús intergrupals i socials a través de la formació sociolingüística dels mestres i professors en general, i tot transformant els centres escolars que ho necessitin per la seva composició demolingüística en institucions molt conscients del seu paper en el desenvolupament eficaç d"una L2 (llengua segona). Igualment, es recomana que les polítiques lingüístiques no ignorin el pla cognitivoemotiu dels individus i que s"acompanyin de discursos legitimadors integradors. Per tal d"augmentar la percepció d"utilitat i funcionalitat del català, és imprescindible aconseguir que es converteixi en la llengua laboral més habitual, fet pel qual la intervenció sobre el món socioeconòmic té la màxima importància. En paral·lel, el Govern ha de procurar incidir en tot l"àmbit ludicomediàtic juvenil, ja que és una generació plenament integrada en aquest univers tecnològic.

Producció de biopolímers amb cultius bacterians mixtes. Comparació de tres reactors discontinus seqüencials (SBR) amb diferents condicions operacionals

La producció de biopolímers (polihidroxialcanoats (PHA) i substàncies polimèriques extracel·lulars (EPS)) a nivell industrial, resulta una nova àrea d’investigació que recull diverses disciplines, entre elles les Ciències Ambientals. Aquest projecte final de carrera amb el títol: “Producció de biopolímers amb cultius bacterians mixtes”, s’ha desenvolupat sota la supervisió de la directora de projecte Dra. María Eugenia Suárez Ojeda del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i s’ha dut a terme per l’estudiant Jordi Pérez i Forner de la Llicenciatura de Ciències Ambientals, Facultat de Ciències de la UAB, en el Departament d’Enginyeria Química de la mateixa universitat. L’objectiu d’aquest projecte ha estat produir biopolímers simultàniament amb l’eliminació de fòsfor i matèria orgànica en aigües residuals per obtenir un residu final amb un alt valor afegit. Aquests biopolímers reuneixen les característiques necessàries per a poder competir amb els plàstics convencionals i així, reduir l’elevat consum del petroli i la generació de residus no biodegradables. En aquest projecte s’ha dut a terme la posta en marxa d’un reactor discontinu seqüencial (SBR) per a l’acumulació de biopolímers amb cultius bacterians mixtes. Diferents investigadors han estudiat que aquests tipus de cultius bacterians arriben a nivells de fins el 53-97% [Pijuan et al., 2009] de contingut de biopolímers a la biomassa, sometent als microorganismes a diferents situacions d’estrés ja sigui per dèficit de nutrients o per variacions en les fases de feast-famine (festí-fam). Durant el projecte, s’ha realitzat el monitoratge del reactor alimentat amb una aigua sintètica, elaborada en el laboratori, amb les característiques d’un aigua residual provinent de la industria làctica. S’ha sotmès als microorganismes a diferents condicions operacionals, una d’elles amb limitació de fòsfor com a nutrient i una tercera condició amb una variació a les fases feast-famine. D’altra banda, com a segon objectiu, s’ha analitzat el contingut de biopolímers a la biomassa de dos SBRs més, del grup de recerca Bio-GLS del Departament d’Enginyeria Química de la UAB, alimentats amb diferents fonts de carboni, glicerol i àcids grassos de cadena llarga (AGCLL), per observar les influències que té el tipus de substrat en l’acumulació de biopolímers. Els resultats obtinguts en la primera part d’aquest projecte han estat similars als resultats d’altres investigadors [Pijuan et al., 2009; Guerrero et al., 2012]. S’ha determinat que sotmetre als microorganismes a situacions d’estrés té un efecte directe pel que fa a l’acumulació de biopolímers. També s’ha observat com al mateix temps que acumulaven aquests compostos, els microorganismes desenvolupaven la seva tasca de depurar l’aigua residual, obtenint al final del cicle una aigua amb un baix contingut en matèria orgànica i altres contaminants com amoni i fòsfor, en aquest cas. En la segona part del projecte, s’ha observat com el tipus de substrat té un efecte directe pel que fa a l’acumulació de biopolímers i també a l’activitat metabòlica dels microorganismes. Per tant, s’ha conclòs que la producció de biopolímers mitjançant la depuració d’aigües residuals es una via d’investigació molt prometedora pel que fa als resultats obtinguts. Alhora que es tracta un residu, s’obté una producte residual amb un alt valor afegit que pot ser utilitzat per la producció de bioplàstics 100% biodegradables.

Construcció sostenible amb arcs i voltes

Avui dia cal destacar els arcs i voltes com a tecnologia estructural de baix cost econòmic i ambiental, i que pot facilitar la resolució de cobertes sense un ús excessiu d’acer. La seva durabilitat, versatilitat i senzillesa donen fe d’una saviesa tradicional que va ser abandonada injustificadament i que cal recuperar i actualitzar com a nova via sostenible d’edificar. Aquest article dóna informació i eines de treball basades en l’experiència pròpia de construir i investigar en noves tecnologies més ecològiques durant els darrers vint anys, recuperant alhora un patrimoni tecnològic herència directa d’arquitectes com Ignasi Bosch o Gaudí, del modernisme en general, del gòtic, del romànici en definitiva de tota relectura de les formes que treballen a compressió modelades per la mateixa natura. Es descriuen diferents tipus de voltes segons el sistema constructiu utilitzat

Ecoarquitectura conscient

Sobre una nova filosofia de l'arquitectura, l' ecoarquitectura conscient basada en obtenir espais habitables de baix cost d’una manera equitativa i conscient; una arquitectura que no deixa de banda els milions de persones que no tenen habitatge; una arquitectura que vol minimitzar el consum energètic, en l’ús de l’edifici, en el procés d’execució, en el consum de les matèries primeres, i que vol recuperar i millorar les tecnologies autòctones a la recerca de solucions sostenibles locals

07039-014 Miners Creek Final Report

This project brings together rural and urban partners to address the impairment of Miners Creek, a cold water trout stream in Northeast Iowa. It eliminates point source pollution contributions from the City of Guttenberg, decreases non-point source pollution and increases in-stream and near stream habitat in the Miners Creek Watershed. It specifically eliminates sewage and storm water runoff from the City of Guttenberg into Miners Creek; it develops, enhances and preserves wetlands; reduces direct livestock access to the. stream through rotational grazing systems; completes stream bank stabilizatio11 and in-stream habitat creation; targets upland land treatment; and promotes targeted application of continuous CRP and forestry practices. This project recognizes that non-point source pollution improvements could be hampered by point source pollutants ihat inhibit biologic reproduction and survival. It takes appropliate measures to improve all aspects of the stream ecosystem.

Mentoría para fomentar el éxito socioeducativo de jóvenes peruanos residentes en Barcelona

El programa de mentoría propuesto, toma como punto de partida la actual situación académica y social de jóvenes peruanos residentes en Barcelona y cercanías. Diversos estudios señalan la existencia de un alto índice de abandono escolar en Catalunya, así como un bajo rendimiento escolar que afecta principalmente a estudiantes extranjeros. El objetivo general es fomentar y optimizar la adecuada escolarización de jóvenes peruanos de entre 12 y 20 años. A través de procesos de mentoría y voluntariado se pretenden mejorar sus competencias escolares y sociales favoreciendo la creación de modelos de referencia positivos para los jóvenes en riesgo, así como espacios de aprendizaje, intercambio y acercamiento que fomenten la integración y la cohesión social entre las comunidades extranjera y autóctona. Para la realización del programa se prevé optimizar los recursos ya existentes, como los puntos de información juvenil y los centros de Asesoramiento Académica para jóvenes (CAAJ) y por otro lado se cuenta con la colaboración del Consulado General del Perú en Barcelona y de la escuela Virolai de Barcelona

El sobreendeudamiento público, ¿solución o problema?

El present Treball Final de Carrera pretén donar una aproximació al problema del sobre endeutament públic de l’economia mundial en general i espanyola en particular per comprendre els fets que ens han dut a la situació actual i així intentar donar resposta si l’endeutament públic excessiu és un problema pel creixement de l’economia espanyola o bé un baix creixement acaba derivant en sobre endeutament. De l’anàlisi es desprèn que el finançament extern és bàsic pel desenvolupament i progrés econòmic, sent la situació actual una causa directa de la mala gestió del finançament obtingut.

Feeding of nauplii, copepodites and adults of Calanipeda aquaedulcis (Calanoida) in Mediterranean salt marshes

Feeding of the different developmental stages of Calanipeda aquaedulcis on natural particles (bacterio-, phyto- and microzooplankton) was measured in a Mediterranean salt marsh (Empordà wetlands, NE Iberian Peninsula). Bottle incubations were performed in the field both in autumn and spring. The results showed differences in the diet of the different developmental stages due to both prey type and size. In general, the size of the ingested prey increased with increasing size of the C. aquaedulcis stage. While C. aquaedulcis adults had high ingestion rates and selection coefficients for large prey (micro- and nanoplankton), nauplii preferentially consumed smaller prey items (picoplankton). Copepodites showed the widest prey size range, including pico-, nano- and microplankton. Nevertheless, the lower size limit for particle capture was similar for all stages, i.e. between 1.7 and 2.1 μm. Omnivory was observed in all stages of C. aquaedulcis. Heterotrophic prey (picoplankton, dinoflagellates and ciliates) were the most ingested items. The ability to partition the available food among the different developmental stages could represent an advantage in times of ood scarcity because it may reduce intraspecific competition. This may explain how C. aquaedulcis is able to predominate in the zooplankton community for several weeks during spring and summer ven in situations of low food availability

Community structure in mediterranean shallow lentic ecosystems: size-based vs. taxon-based approaches

The main environmental variables determining the community structure and the functioning of Mediterranean shallow lentic ecosystems are described. These ecosystems are characterized by the unpredictability of their water inputs and the high variability in their water level and physical and chemical composition. Variations in flooding, salinity, and water turnover are determinant in species composition and nutrient dynamics. Taxon-based and size-based approaches to the study of the community structure of aquatic organisms that colonise these ecosystems are also compared. The conventional taxonomic approach, based on the determination of species composition, has been used for the identification of patterns in species richness, distribution and temporal dynamics, and for ecological requirements of species and their potential use as ecological indicators. This taxonbased approach has been compared with a size-based approach, where individuals are classified by their size. Size-based approach gives complementary information about community structure and dynamics, especially when communities are dominated by a single species. The use of size diversity combined with species diversity is suggested for a more complete understanding of community structuring in this type of ecosystem. Detailed examples of two Mediterranean shallow lentic ecosystems, the salt marshes of the Empordà wetlands and the Espolla temporary karstic pond, which differ in hydrology and water origin, are used to discuss the suitability of these different approaches

Efectivitat dels diferents tipus de colpeig a pilota aturada en el futbol platja

El propòsit d’aquest estudi és analitzar quin és l’índex d’efectivitat en diferents situacions a pilota aturada (penals, faltes sense barrera i córners) en el futbol platja dins el context d’equips amateurs que participen en els tornejos de Blanes i Tossa de Mar. A l’hora de realitzar-lo he tingut en compte una sèrie de variables, com ara la precisió del colpeig, el tipus de colpeig, la superfície de contacte o la situació inicial de la pilota, és a dir, des d’on provenia la trajectòria inicial d’ aquesta, tot comprovant també com canvien els resultats en funció de la zona i del costat que es realitza el remat. Respecte els resultats, aquests demostren que l’índex d’efectivitat en aquest tipus d’accions és més baix en relació amb altres esports semblants com el futbol i el futbol sala.

Estratègies i metodologies per a la inclusió de l'alumnat nouvingut a les aules de parvulari

El propòsit d’aquesta recerca és analitzar i descriure les estratègies metodològiques que es porten als centres educatius de Catalunya per promoure la inclusió de l’alumnat nouvingut a les aules d’educació infantil. Durant els últims anys hi ha hagut un augment considerable de matriculacions dins i fora de termini d’alumnat procedent d’altres països. En conseqüència, les escoles han hagut d’assumir, amb més força que mai, el repte de la diversitat lingüística, cultural i social. Per analitzar aquesta qüestió en la present recerca, s’ha partit de la realitat de dues escoles catalanes amb alumnat de característiques molt diverses. Una escola amb un percentatge baix de nouvinguts, i l’altra, amb un percentatge molt elevat. Aquesta anàlisi de les experiències a les dues escoles catalanes s’ha centrat en l’observació i analitzar les estratègies metodològiques que s’emprenen a l’escola. Tot i que el present treball té com a centre l’educació infantil, donat que estic cursant aquest grau de mestre/a, la incorporació de l’alumnat nouvingut no pot deslligar-se dels plantejaments globals de centre. Per tant, la recerca no s’ha cenyit exclusivament a l’educació infantil sinó que també ha tingut en compte el conjunt d’accions també de l’educació primària i, molt especialment, una de les estratègies centrals en l’acollida d’infants nouvinguts com són les aules d’acollida. Aquestes vetllen per la inclusió de l’alumnat a l’aula ordinària, la cohesió social de tot l’alumnat i la igualtat d’oportunitats en el camí cap a l’educació intercultural basada en el respecte i coneixement de les diverses cultures presents a l’aula.