Erweiterung der Transmission-Line-Methode auf die Biegewelle zur Simulation von Crashsensorsignalen

Magdeburg, Univ., Fak. für Elektrotechnik und Informationstechnik, Diss., 2011

Conversive Hidden non-Markovian models

Magdeburg, Univ., Fak. für Informatik, Diss., 2012

Novas variedades de Cana-de-Açúcar

The authors carried out joint analyses of data referring to six experiments with varieties of sugar cane, carried out by SEGALLA and ALVAREZ in six locations in the State of S. Paulo, Brasil. The analyses showed that for cane or sugar yield, either for plant-cane or for plant-cane together with the first two ratoons, the best five varieties were CB 40-69, CB 41-76, CB 40-13, CB 40-19 and Co 419. The yield of sugar cane/for all varieties studied is given below, in metric tons produced in plant cane and the first two ratoons. Varieties Yield of sugar cane (tons/hectare) CB 40-69 205.2 CB 41-76 204.5 CB 40-13 199.4 CB 40-19 192.4 Co 419 192.1 CB 38-30 182.1 CB 41-70 181.5 Co 413 177.5 CB 38-22 174.4 CB 36-14 172.8 Co 290 166.6 CB 41-35 147.9 The least significant difference by Tukey's test, at the 5% level of probability, is A = 28.3 metric tons/hectare.

Nutrição mineral de hortaliças: XXVI - absorção de macro e micronutrientes pelo espinafre (Tetragonia expansa Murr.)

O presente trabalho teve como finalidade, estudar alguns aspectos da nutrição mineral do espinafre (Tetragonia expansa Murr.) no que concerne à composição química e a avaliação das quantidades de nutrientes extraídos e exportados pela cultura, nas diversas etapas de seu desenvolvimento. Para isto foi instalado um experimento de campo usando as práticas culturais normais. Amostragens periódicas foram feitas de acordo com o desenvolvimento das plantas. Conclui-se que: - a máxima produção de matéria seca das tolhas ocorre nos 93 dias e a época de maior exigência corresponde aos 63 dias; - a época de extração máxima dos nutrientes pelas folhas está entre 93 a 106 dias; - as quantidades extraídas pela parte aérea aos 90 dias, por ha, são: N- 39,7 kg; P- 4,7 kg; K- 120,6 kg; Ca- 24,8 kg; Mg- 16,0 kg; S-5,7 kg; B- 149,4 g; Cu- 34,4 g; Fe- 592,8 g; Mn- 462,2 g; Zn- 147,9 g; Mo- 2,2 g.

Nutrição mineral de leguminosas tropicais: I. Absorção dos macronutrientes pela centrosema (Centrosema pubescens Benth.), siratro (Macroptilium atropurpureum cv. 'Siratro') e soja perene (Glycine wightii Willd.) cultivadas em condições de campo

As leguminosas tropicais constituem opção como fonte de alimento para o gado, e como revestimento para proteger taludes e aterros contra a erosão. Com a finalidade de se conhecer o habito alimentar das leguminosas tropicais centrosema (Centrosema pubescens Benth.), siratro (Macroptilium atropurpureum cv. 'Siratro') e soja perene (Glycine wightii Willd.) instalou-se o presente ensaio no campo, em Piracicaba, SP, visando obter dados para estabelecer equações para o crescimento, para a concentração e extração dos macronutrientes (N, P, K, Ca, Mg e S), e para a matéria seca digestível das folhas e caules, "in vivo", no bovino, em função da idade da planta. Da apreciação geral dos resultados obtidos, verificou-se diferenças entre as três espécies quanto aos fatores estudados, tais como: a. A máxima produção de matéria seca é da soja perene, seguida pela centrosema e siratro, ocorrendo entre 134 e 140 dias. A maior velocidade no crescimento ocorre entre 83 e 91 dias, para as três espécies. b. O caule apresenta as maiores concentrações de potássio; as folhas, todos os outros macronutrientes. Existem diferenças entre as espécies quanto aos teores de nitrogênio, potássio, cálcio, magnesio e enxofre. O enxofre é absorvido e acumulado continuamente pela centrosema. c. A maior velocidade de acumulação de nitrogênio, fósforo, magnesio e enxofre pelas folhas ocorre entre 80 e 95 dias para as três espécies; de potássio aos 83 e 90 dias para a centrosema e soja perene, respectivamente; de cálcio, aos 116 e 135 dias para a soja perene e siratro. A quantidade maxima e a idade em que ocorre são: d. Existem diferenças na digestibilidade da matéria seca das partes entre as leguminosas. Essa digestibilidade aumenta com a idade da centrosema e do siratro; na soja perene, a digestibilidade mínima ocorre aos 74 dias (39,2%) para o caule e 88 dias (30,2%) para a folha. A matéria seca digestível das folhas de centrosema é 29,8% e das do siratro, 20%, aos 42 dias de idade; aos 147 dias, a da soja perene e 58,8%, seguida do siratro, 56,5%, e da centrosema, 44,0%.

Nutrição mineral de hortaliças: XXXIII. acúmulo de matéria seca e de nutrientes pela cultura do jiló (Solanum gilo, cultivar morro grande oblongo)

No intuito de se obter dados básicos para estudos de adubação, plantas de jiló (Solanum gilo cultivar Morro Grande Oblongo), foram coletadas em épocas diversas, situadas em um solo Terra Roxa Estruturada, série "Luiz de Queiroz", Piracicaba. As plantas coletadas aos 30, 55, 80, 105, 130, 155 e 180 dias após a germinação receberam uma adubação fundamental de 100 g da formula 4-12-8 por cova (duas plantas). Quinze dias após aplicou-se 20 g de sulfato de amônio por cova sendo a aplicação repetida 40 dias após. O material coletado foi dividido em folhas, caule e frutos. O jiló apresenta um crescimento lento até aos 105 dias, aumentando bruscamente até ao final do ciclo. Por ocasião do florescimento as folhas apresentam a seguinte concentração em função da mate ria seca: N-4, 5%; P-0, 30%, K-2,00%; Ca-1,21%; Mg-0,22%; S-0,27%; B-50 ppm; Cu-11 ppm; Fe-774 ppm; Mn-69 ppm; Mo-0,5 ppm; Zn-22 ppm. Uma população de 25.000 plantações/ha extrae aos 180 dias (folha + caule + frutos): N-154 kg; P-16 kg; K-164 kg; Ca-60 kg; Mg-20 kg; S-14 kg; B-221 g; Cu-106 g; Fe-1118 g; Mn-490 g; Mo-7,4 g; Zn-147 g. O jilo é uma hortaliça tropical exigente em nutrientes.

Correlações entre macronutrientes e matéria seca digestível de centrosema (Centrosema pubescens Benth.), siratro (Macroptilium atropurpureum cv. siratro) e soja perene (Glycine wightii Willd.)

Com a finalidade de se detectar correlações entre os teores químicos e a matéria seca digestível em plantas de centrosema, siratro e soja perene, foram cultivadas no campo e coletadas após 21 dias de germinação e em intervalos de 21 dias atÉ a idade de 147 dias. O material coletado foi dividido em folhas e caules e analisados para N, P, K, Ca, Mg e S pelos métodos convencionais, Foram conduzidos testes de digestibilidade in Vivo pela técnica do "saquinho de nylon" em animal fistulado. Foram detectadas correlações positivas para P e Mg e negativas para Ca nas folhas de centrosema. Para o caule da mesma leguminosa foi obtido correlação positiva para P e negativo para o Ca. Nas plantas de siratro somente as folhas apresentam regressão significativa sendo observado correlações positivas para P, K, Ca e negativa para N. Para soja perene K e S apresentam regressão significativa; sendo a correlação positiva para K e negativa para o S.

Ultra-high resolution imaging of the functional anatomy and plasticity of the human hippocampal-entorhinal circuitry

Magdeburg, Univ., Fak. für Naturwiss., Diss., 2015

Analytische Modellierung des Zeitverhaltens von verteilten industriellen Steuerungssystemen

Otto-von-Guericke-Universität Magdeburg, Fakultät für Elektrotechnik und Informationstechnik, Dissertation, 2016

Occasional papers of the California Academy of Sciences.

no. 147 (1991)

Identificación y priorización de problemas socio-sanitarios de las personas mayores de Roda de Ter, Barcelona : participación ciudadana y grupo nominal, en el estudio previo a la planificación de los estudios de salud

El context social i sanitari del nostre país mostra una resposta insuficient a les creixents necessitats i demandes sociosanitàries de les persones grans. La planificació d’ estratègies en els serveis sanitaris i socials dedicats a l atenció de les persones grans han de ser considerats a partir de criteris racionals i eficients. És un bon mètode la analitzar la situació amb una estratègia qualitativa ? La participació de la gent gran en la definició de problemes aporta alguna perspectiva novedosa?. Per a la gestió sanitària, manquen a la seu anàlisi i avaluació dissenys innovadors útils i de fàcil aplicació. Els objectius de l’ estudi són: 1.-Identificar , definir i prioritzar els problemes socials i sanitaris de les persones majors de 70 anys del municipi de Roda de Ter ( Barcelona), emprant la tècnica de Grup Nominal. 2.-Avaluar una dinàmica de participació ciutadana per la detecció de problemes i necessitats. Metodologia. S’organitza un grup nominal per a la identificació, definició i priorització dels problemes de salut. El grup està constituït per 11 persones clau, persones especialment implicades en el context social del municipi , entre els que hi ha els profesionals dels serveis socials i sanitaris. Resultats. Es varen identificar 15 problemes i es varen prioritzar en 3 grups, de major a menor importància. En el primer grup: la soledat, manca i dificultat d’ accés a l’ informació, problemes d’ ordre fisiològic: limitacions físiques,incontinència urinària y el dolor, les barreres rquitectòniques en el domicili, el soport als cuidadors, la manca de serveis d’ ajuda a domicili. El segon grup: diners, la qualitat de les relacions familiars, l’ automedicació, la manca de coneixement del que significa ser gran per part dels fills i barreres arquitectòniques al carrer. En el tercer grup: disposar d’ajudar de confiança per als tràmits i gestions econòmiques administratives, disposar de companyia per anar als llocs i manca de mitjans de transport per anar als llocs. Discussió. La anàlisi dels resultats suggereix seguir les següents línees d’ actuació: 1.Promoció de la qualitat de les relacions familiars i socials. 2.Elaborar programes específics per : atenció al dolor crònic, rehabilitació i manteniment físic, diagnòstic i tractament de la vista i oïda, reeducació de la presa de medicaments, programa de reeducació vesical. 3.Creació d’ estratègies de comunicació eficients dirigides a persones grans. 4.Allargar l’ estada en el domicili fomentant l’ autonomia individual mitjançant: serveis a domicili, ajudes tècniques,reeducació d’ activitats de la vida diària i adaptació de l’habitatge. 5.Atenció i suport al cuidador de persones dependents. 6.Creació de serveis d’assessoria legal, administrativa i financera. 7.Reivindicació de l’ acompliment de la llei de supressió de barreres arquitectòniques. La dinàmica interdisciplinar, la participació ciutadana y la utilització d’una estratègia d’investigació qualitativa com el grup nominal, s’ha valorat com unes eines útils per a la planificació en l’àmbit sociosanitari. Des de el punt de vista dels professionals dels serveis implicats, s’ha introduit canvis importants en la definicó dels conceptes sobre la salut i la qualitat de vida de les persones grans. En conjunt, hem contrastat les possibilitats d’ una altra forma d’analitzar els problemes de salut de les persones grans y ens ha permès pensar en accions futures d’una forma diferent a la realitzada fins al moment, basada principalment en estratègies quantitatives, per a l’ abordatge de la qualitat de vida.

A doença de Chagas no Paraná

In recent speech in Curitiba (May 22nd, 1954), Dr. Mario Pinotti, Director, Serviço Nacional da Malaria, informed that his personnel started on February, 1953, a survey upon chagas Disease in 23 counties of the State of Paraná, South Brazil. out of 895 places surveyed, 678, or 75.7%, were infected by Triatoma infestans klug 1834 and in 234 out of those 678, or 34.5%, this vector was infected by Trypanosoma cruzi. The general natural infection of the insects examined reached 18.86%. The serological survey (Machado-Guerreiro test) was positive in 10.7% of the persons examined in jacarezinho and in 28.3% of those living in Bôa Vista. These data suggested the author to actualise the subject. During his control of severe outbreack of malaria in the North part of Paraná, from march to June 1917 he worked in 8 counties. March 1917 he photographed in Boa Vista four girls, severe cases of chronic malaria, two of which showed bi-palpebral oedema, later on considered by Dr. Pinho Simões (1943) as Romanã syndrome (created in 1935) and Prof. Salvador Mazza (1946) classified as typical cases of Chagas' Disease. now, being elapsed 36 years, the National Service of Malaria confirmed the discovery. The region surveyed was populated, in the beginning of this century, by immigrants from the State of Minas Gerais, from where the author believes that were imported the disease and its vectors. In April 1917 the A. discovered that the old town Jatahy was a big focus of Triatoma megista (now Panstrongylus megistus0. All its 43 houses were strongly infested by such hematophagus and amongst the 200 inhabitants seen many were suspicious cases of chronic cases of Chagas's Disease. In the Indians town (three tribes) of S. Pedro D' Alcantara, situated in front of Jatahy, in the left side of the river Tibagy, there were no Triatomas nor suspicious cases of trypanosomiasis. In 1919 the author started the control of the endemics by destroying the foci of Triatomas and reforming the housing. In 1946 he returned to jatahy and found the sanitary conditions of the town and its inhabitants much better. Climate of the region is favorable to spreading of all tropical diseases, being very suitable one for an extensive sanitary survey. In 1943 Dr. Pinho Simões examined 85 triatomas ( T. infestans) from six counties of the North region and found 40, or 46% infected by Trypanosoma cruzi. The highest incidences were; Joaquim Tavora 74.2% and Carlópolis 26.9%. These counties seem to be infested by Itaporanga county of São Paulo State. in 1953 Serviço nacional da Malária proved that 19 out of 23 counties surveyed were infested by Triatoma infestans. They examined 7,701 of this insect and found 1,453 positive for Trypanosoma cruzi, or 18.9%. in two counties, Jacarezinho and Sengés, were examined 2,588 human bloods, not selected, and 323, or 12.6% of such samples were positive for Chagas' Disease. This year the Malaria Service is doing insects survey in 25 other counties and DDTising infested domiciles of another eight. Such activity is very promising and should be extended to other places.

Ullals de Baltasar -Delta de l'Ebre: proposta de pla de gestió i ús social

Les zones humides han sofert durant anys les velles concepcions de gestió de l'aigua, promovent la seva dessecació fins els anys 60. Com a resposta han sorgit un seguit de directives europees i lleis estatals i autonòmiques per intentar recuperar i restaurar aquests hàbitats amenaçats.

Analyse rétrospective de la prise en charge du cancer ovarien au Centre Hospitalier Universitaire Vaudois

Introduction:¦L'incidence annuelle du cancer de l'ovaire en Suisse est de 600 cas, il touche principalement les femmes âgées de plus de 60 ans. Le cancer de l'ovaire est aujourd'hui la 1ère cause de mortalité par cancer gynécologique chez la femme. Le but de notre recherche, est de créer une base de données de toutes les¦patientes atteintes d'un cancer de l'ovaire et hospitalisées au CHUV pour la prise en charge de leur maladie.¦Cette étude rétrospective monocentrique nous permettra en premier lieu d'analyser les caractéristiques de¦cette tumeur présentées par les patientes, les traitements instaurés pour traiter ce cancer et les taux de¦récidives et de survie des patientes en fonction de ces variables.¦Méthodologie:¦Analyse rétrospective de 147 patientes diagnostiquées d'un cancer de l'ovaire et hospitalisées au CHUV entre¦septembre 2001 et mars 2010 pour la prise en charge de leur tumeur ovarienne. Utilisation du programme informatique ARCHIMED qui contient les dossiers médicaux de toutes les patientes inclues dans l'étude et création de 2 bases des données. La 1ère base de données regroupe l'ensemble des patientes de l'étude y¦compris les tumeurs type borderline, la 2ème base de données concerne uniquement les patientes ayant récidivé de leur tumeur. Les tumeurs bénignes ont été exclues de l'étude.¦Résultats:¦La probabilitéde survie à 1 an chez les patientes avec un cancer de l'ovaire, tous stades FIGO et prises en¦charge confondus, hospitalisées au CHUV est de 88,04% (95% CI = 0.7981-­‐0.9306), à 3 ans la probabilité de survie est de 70,4% (95% CI = 0.5864-­‐0.7936), et à plus de 5 ans, elle est de 60% (95% CI = 0.4315-­‐0.6859).¦Nous avons comparé le taux de survie en fonction du stade FIGO de la tumeur ovarienne et nous avons observé une différence significative de survie entre les stades FIGO précoces et les stades avancés (Pvaleur=¦0.0161).¦En plus d'une intervention chirurgicale, les patientes atteintes d'un cancer de l'ovaire sont normalement traitées par une chimiothérapie. Dans notre étude, 70 patientes ont bénéficié d'une chimiothérapie; un¦traitement adjuvant a été donné dans 78 % des cas (N = 55), un traitement néoadjuvant a été administré chez 22% des patientes (N=15). Le type combiné carboplatine-­‐taxane est la chimiothérapie la plus fréquente (75%). Au total sur l'étude, 66 patientes sur les 147 (44%) ont récidivé de leur tumeur. En ce qui¦concerne leur prise en charge, 46% des patientes ont reçu une chimiothérapie unique comme du gemzar, cealyx ou taxotère après leur récidive. Une cytoréduction secondaire a également été effectuée chez 33% de ces patientes ayant une récidive. Nous avons également étudié l'intervalle de temps entre la date de la¦récidive et celle du décès. Parmi les 28 patientes décédées chez les récidives, 10 d'entre-­‐elles (36%) ont survécu moins d'un an une fois la récidive diagnostiquée, 8 (28%) patientes ont survécu jusqu'à 2 ans, et¦les 10 (36%) autres patientes ont survécu de 2 à 5 ans. En ce qui concerne le taux de mortalité; 39 patientes sur les 147 étudiées sont décédées pendant la période d'observation, soit 26% des cas. La tumeur¦type borderline, présente une prolifération épithéliale atypique sans invasion dans le stroma et représente¦10 à 20% de toutes les tumeurs ovariennes. Dans notre étude, 41 patientes sont porteuses de cette tumeur¦(28%) et la moyenne d'âge est de 49 ans. En ce qui concerne leur prise en charge, l'intervention chirurgicale¦la plus fréquente, soit 23% des cas, est l'annexectomie unilatérale, qui reste une attitude conservative pour¦ces patientes désirant préserver leur fertilité. 6 patientes présentant ce type de tumeur ont récidivé, soit 14% des cas, avec une progression pelvienne, et 3 de ces 6 patientes sont décédées. Dans notre analyse, on observe que la probabilité de vivre plus longtemps que 1an pour les patientes ayant une tumeur borderline est de 93,8% (95% CI= 0.6323-­‐ 0.9910), à 3 ans elle est également de 93,8% (95% CI = 0.6323-­‐0.9910) et à 5 ans elle est de 78,1% (95% CI = 0.3171-­‐0.9483). Nous n'avons pas observé de¦différence de survie dans notre étude entre les patientes présentant une tumeur borderline et le « non‐borderline ». (Pvaleur=0.3301)