Variables asociadas a la mortalidad en pacientes sometidos a técnicas continuas de depuración extrarrenal

El fracàs renal agut constitueix una de les complicacions més greus en els pacients de les unitats de cures intensives, amb una mortalitat segons publicacions del 42%. Un nombre important d’aquests pacients requereixen tècniques continues de depuració extrarrenal (TCDE). Hem realitzat un estudi en el que s’ha inclós 29 pacients ingressats durant l’any 2008 a la UCI del Hospital Germans Trias i Pujol, que foren sotmesos a TCDE. Analitzem les possibles variables associades a la mortalitat. Les variables relacionades amb la mortalitat són el tipus de patologia motiu d'ingrés en UCI, l'edat i els dies de tractament amb TCDE.

Visual stimulus-dependent changes in interhemispheric EEG coherence in humans.

We analyzed the coherence of electroencephalographic (EEG) signals recorded symmetrically from the two hemispheres, while subjects (n = 9) were viewing visual stimuli. Considering the many common features of the callosal connectivity in mammals, we expected that, as in our animal studies, interhemispheric coherence (ICoh) would increase only with bilateral iso-oriented gratings located close to the vertical meridian of the visual field, or extending across it. Indeed, a single grating that extended across the vertical meridian significantly increased the EEG ICoh in normal adult subjects. These ICoh responses were obtained from occipital and parietal derivations and were restricted to the gamma frequency band. They were detectable with different EEG references and were robust across and within subjects. Other unilateral and bilateral stimuli, including identical gratings that were effective in anesthetized animals, did not affect ICoh in humans. This fact suggests the existence of regulatory influences, possibly of a top-down kind, on the pattern of callosal activation in conscious human subjects. In addition to establishing the validity of EEG coherence analysis for assaying cortico-cortical connectivity, this study extends to the human brain the finding that visual stimuli cause interhemispheric synchronization, particularly in frequencies of the gamma band. It also indicates that the synchronization is carried out by cortico-cortical connection and suggests similarities in the organization of visual callosal connections in animals and in man.

Estudio retrospectivo sobre cambios en la morfología corneal tras crosslinking

S'ha realitzat un estudi retrospectiu de 41 casos clínics de queratocon mesurant les variables abans i després de la intervenció (al primer mes postoperatori, als 3 mesos i als 6 mesos). El crosslinking corneal amb riboflavina i radiació ultraviolada sembla ser un procediment segur i efectiu, que ha assenyalat la parada a la progressió del queratocon, una reducció, encara que no estadísticament significativa de la curvatura corneal, de l'equivalent esfèric i de l'astigmatisme en ulleres a pacients que prèviament havien manifestat una progressió del queratocon. Conclusions que podem treure d'aquest estudi: 1) Es pot esperar una mínima millora de l'agudesa visual o una detecció la pèrdua d'aquesta en els casos de queratocon progressiu. Encara que aquesta millora no va ser estadísticament significativa. 2) No es demostra que el crosslinking freni la progressió del queratocon, però sí observem un augment de les mitjanes dels valors que ens indiquen el grau de duresa corneal comparant els valors abans de la intervenció, i als 3 i 6 mesos, encara que no hagi diferència estadísticament significativa. Podem constatar que el Crosslinking és una tècnica més que podem emprar en el tractament del queratocon. Possiblement el seu efecte en la visió no serà molt apreciable, però davant de casos amb alt risc de progressió pot ser factible el seu ús ja que no té efectes secundaris d'importància.

The Rank Lecture: Has imaging told us anything new about human visual organisation?

The functional architecture of the occipital cortex is being studied with increasing detail. Functional and structural MR based imaging are altering views about the organisation of the human visual system. Recent advances have ranged from comparative studies with non-human primates to predictive scanning. The latter multivariate technique describes with sub-voxel resolution patterns of activity that are characteristic of specific visual experiences. One can deduce what a subject experienced visually from the pattern of cortical activity recorded. The challenge for the future is to understand visual functions in terms of cerebral computations at a mesoscopic level of description and to relate this information to electrophysiology. The principal medical application of this new knowledge has focused to a large extent on plasticity and the capacity for functional reorganisation. Crossmodality visual-sensory interactions and cross-correlations between visual and other cerebral areas in the resting state are areas of considerable current interest. The lecture will review findings over the last two decades and reflect on possible roles for imaging studies in the future.

Repercusión visual posterior al explante de lente intraocular opacificada

INTRODUCCIÓ: Valorar els resultats funcionals i quirúrgics posteriors a l’explant de la lent intraocular H60M opacificada. MATERIAL I MÈTODES: Estudi retrospectiu de vint-i-cinc ulls sotmesos a intercanvi de H60M opacificada. Anàlisi dels resultats visuals i complicacions, abans, durant i després de l’explante. RESULTATS: Trobarem millors resultats visuals i una menor taxa de complicacions quan no associem vitrectomia anterior a la cirurgia, així como amb la col•locació de la lent secundaria a sulcus. CONCLUSIÓ: L’intercanvi de la LIO Hidroview opacificada suposa un risc quirúrgic addicional, que podem minimitzar durant el període intraoperatori intentant preservar les estructures oculars el més anatòmicament possible.

Dynamic visual information plays a critical role for spatial navigation in water but not on solid ground.

In the Morris water maze (MWM) task, proprioceptive information is likely to have a poor accuracy due to movement inertia. Hence, in this condition, dynamic visual information providing information on linear and angular acceleration would play a critical role in spatial navigation. To investigate this assumption we compared rat's spatial performance in the MWM and in the homing hole board (HB) tasks using a 1.5 Hz stroboscopic illumination. In the MWM, rats trained in the stroboscopic condition needed more time than those trained in a continuous light condition to reach the hidden platform. They expressed also little accuracy during the probe trial. In the HB task, in contrast, place learning remained unaffected by the stroboscopic light condition. The deficit in the MWM was thus complete, affecting both escape latency and discrimination of the reinforced area, and was thus task specific. This dissociation confirms that dynamic visual information is crucial to spatial navigation in the MWM whereas spatial navigation on solid ground is mediated by a multisensory integration, and thus less dependent on visual information.

Photophobia as the presenting visual symptom of chiasmal compression.

Five patients with a chief visual complaint of photophobia were subsequently found to have compressive lesions of the optic chiasm. Visual acuity and visual field deficits were often subtle. Magnetic resonance imaging scanning revealed large suprasellar masses, including three pituitary adenomas, a craniopharyngioma, and a clivus chordoma. Photophobia resolved in all patients following treatment of the tumors. A compressive lesion of the optic chiasm should be considered in patients who experience persistent photophobia unexplained by ocular abnormalities.

Perioperative visual loss: a rare complication of general surgery

BACKGROUND: Perioperative visual loss (PVL) refers to the loss of vision following surgery performed at distance from the visual pathways. An ischemic optic neuropathy (ION) is the most frequent clinical presentation of PVL, and can be bilateral. PATIENTS AND METHODS: A retrospective chart review of 11 consecutive patients with PVL examined between 2002 and 2007 was undertaken. RESULTS: An ION was found in all 11 cases: 8 were anterior (AION) and 3 were posterior (PION). Visual loss was bilateral in 9 patients. Mean visual acuity (VA) was 0.2 on the Snellen chart (0.74 LogMAR). Most frequently an arcuate/altitudinal visual field defect was present. PVL followed orthopedic (6), spinal (1), cardiac (2) and vascular (2) procedures. The average delay between surgery and visual loss was 32 hours (range: 0-96 hours). Average lowest perioperative hemoglobin level was 75 g/L. Average follow-up time was 14.7 months. VA improved by at least 2 Snellen lines in 5/20 eyes (25 %). CONCLUSIONS: PVL is a rare but dreadful complication of surgery, and is usually associated with severe anemia. Like other causes of ION, there is no specific therapy. Prompt correction of the anemia might decrease the rate of this complication

Visual representation of food in the brain : effects of repeated exposure and gut hormone secretion

The thesis at hand is concerned with the spatio-temporal brain mechanisms of visual food perception as investigated by electrical neuroimaging. Due to the increasing prevalence of obesity and its associated challenges for public health care, there is a need to better understand behavioral and brain processes underlying food perception and food-based decision-making. The first study (Study A) of this thesis was concerned with the role of repeated exposure to visual food cues. In our everyday lives we constantly and repeatedly encounter food and these exposures influence our food choices and preferences. In Study A, we therefore applied electrical neuroimaging analyses of visual evoked potentials to investigate the spatio-temporal brain dynamics linked to the repeated viewing of high- and low-energy food cues (published manuscript: "The role of energetic value in dynamic brain response adaptation during repeated food image viewing" (Lietti et al., 2012)). In this study, we found that repetitions differentially affect behavioral and brain mechanisms when high-energy, as opposed to low-energy foods and non-food control objects, were viewed. The representation of high-energy food remained invariant between initial and repeated exposures indicating that the sight of high-energy dense food induces less behavioral and neural adaptation than the sight of low-energy food and non-food control objects. We discuss this finding in the context of the higher salience (due to greater motivation and higher reward or hedonic valuation) of energy- dense food that likely generates a more mnemonically stable representation. In turn, this more invariant representation of energy-dense food is supposed to (partially) explain why these foods are over-consumed despite of detrimental health consequences. In Study Β we investigated food responsiveness in patients who had undergone Roux-en-Y gastric bypass surgery to overcome excessive obesity. This type of gastric bypass surgery is not only known to alter food appreciation, but also the secretion patterns of adipokines and gut peptides. Study Β aimed at a comprehensive and interdisciplinary investigation of differences along the gut-brain axis in bypass-operated patients as opposed to weight-matched non-operated controls. On the one hand, the spatio-temporal brain dynamics to the visual perception of high- vs. low-energy foods under differing states of motivation towards food intake (i.e. pre- and post-prandial) were assessed and compared between groups. On the other hand, peripheral gut hormone measures were taken in pre- and post-prandial nutrition state and compared between groups. In order to evaluate alterations in the responsiveness along the gut-brain-axis related to gastric bypass surgery, correlations between both measures were compared between both participant groups. The results revealed that Roux-en- Y gastric bypass surgery alters the spatio-temporal brain dynamics to the perception of high- and low-energy food cues, as well as the responsiveness along the gut-brain-axis. The potential role of these response alterations is discussed in relation to previously observed changes in physiological factors and food intake behavior post-Roux-en-Y gastric bypass surgery. By doing so, we highlight potential behavioral, neural and endocrine (i.e. gut hormone) targets for the future development of intervention strategies for deviant eating behavior and obesity. Together, the studies showed that the visual representation of foods in the brain is plastic and that modulations in neural activity are already noted at early stages of visual processing. Different factors of influence such as a repeated exposure, Roux-en-Y gastric bypass surgery, motivation (nutrition state), as well as the energy density of the visually perceived food were identified. En raison de la prévalence croissante de l'obésité et du défi que cela représente en matière de santé publique, une meilleure compréhension des processus comportementaux et cérébraux liés à la nourriture sont nécessaires. En particulier, cette thèse se concentre sur l'investigation des mécanismes cérébraux spatio-temporels liés à la perception visuelle de la nourriture. Nous sommes quotidiennement et répétitivement exposés à des images de nourriture. Ces expositions répétées influencent nos choix, ainsi que nos préférences alimentaires. La première étude (Study A) de cette thèse investigue donc l'impact de ces exposition répétée à des stimuli visuels de nourriture. En particulier, nous avons comparé la dynamique spatio-temporelle de l'activité cérébrale induite par une exposition répétée à des images de nourriture de haute densité et de basse densité énergétique. (Manuscrit publié: "The role of energetic value in dynamic brain response adaptation during repeated food image viewing" (Lietti et al., 2012)). Dans cette étude, nous avons pu constater qu'une exposition répétée à des images représentant de la nourriture de haute densité énergétique, par opposition à de la nourriture de basse densité énergétique, affecte les mécanismes comportementaux et cérébraux de manière différente. En particulier, la représentation neurale des images de nourriture de haute densité énergétique est similaire lors de l'exposition initiale que lors de l'exposition répétée. Ceci indique que la perception d'images de nourriture de haute densité énergétique induit des adaptations comportementales et neurales de moindre ampleur par rapport à la perception d'images de nourriture de basse densité énergétique ou à la perception d'une « catégorie contrôle » d'objets qui ne sont pas de la nourriture. Notre discussion est orientée sur les notions prépondérantes de récompense et de motivation qui sont associées à la nourriture de haute densité énergétique. Nous suggérons que la nourriture de haute densité énergétique génère une représentation mémorielle plus stable et que ce mécanisme pourrait (partiellement) être sous-jacent au fait que la nourriture de haute densité énergétique soit préférentiellement consommée. Dans la deuxième étude (Study Β) menée au cours de cette thèse, nous nous sommes intéressés aux mécanismes de perception de la nourriture chez des patients ayant subi un bypass gastrique Roux- en-Y, afin de réussir à perdre du poids et améliorer leur santé. Ce type de chirurgie est connu pour altérer la perception de la nourriture et le comportement alimentaire, mais également la sécrétion d'adipokines et de peptides gastriques. Dans une approche interdisciplinaire et globale, cette deuxième étude investigue donc les différences entre les patients opérés et des individus « contrôles » de poids similaire au niveau des interactions entre leur activité cérébrale et les mesures de leurs hormones gastriques. D'un côté, nous avons investigué la dynamique spatio-temporelle cérébrale de la perception visuelle de nourriture de haute et de basse densité énergétique dans deux états physiologiques différent (pre- et post-prandial). Et de l'autre, nous avons également investigué les mesures physiologiques des hormones gastriques. Ensuite, afin d'évaluer les altérations liées à l'intervention chirurgicale au niveau des interactions entre la réponse cérébrale et la sécrétion d'hormone, des corrélations entre ces deux mesures ont été comparées entre les deux groupes. Les résultats révèlent que l'intervention chirurgicale du bypass gastrique Roux-en-Y altère la dynamique spatio-temporelle de la perception visuelle de la nourriture de haute et de basse densité énergétique, ainsi que les interactions entre cette dernière et les mesures périphériques des hormones gastriques. Nous discutons le rôle potentiel de ces altérations en relation avec les modulations des facteurs physiologiques et les changements du comportement alimentaire préalablement déjà démontrés. De cette manière, nous identifions des cibles potentielles pour le développement de stratégies d'intervention future, au niveau comportemental, cérébral et endocrinien (hormones gastriques) en ce qui concerne les déviances du comportement alimentaire, dont l'obésité. Nos deux études réunies démontrent que la représentation visuelle de la nourriture dans le cerveau est plastique et que des modulations de l'activité neurale apparaissent déjà à un stade très précoce des mécanismes de perception visuelle. Différents facteurs d'influence comme une exposition repetee, le bypass gastrique Roux-en-Y, la motivation (état nutritionnel), ainsi que la densité énergétique de la nourriture qui est perçue ont pu être identifiés.

Prevalence and intensity of infections of Ascaris lumbricoides and Trichuris trichiura and associated socio-demographic variables in four rural Honduran communities

Between January and March 1998, a cross-sectional survey was carried out in four rural communities in Honduras, Central America. We examined the prevalence and intensity of Ascaris lumbricoides and Trichuris trichiura infections among 240 fecal specimens, and the association between selected socio-demographic variables and infection for 62 households. The overall prevalence of A. lumbricoides and T. trichiura was 45% (95% CI 39.0-51.9) and 38% (95% CI 31.8-44.4) respectively. The most intense infections for Ascaris and Trichuris were found in children aged 2-12 years old. By univariate analysis variables associated with infections of A. lumbricoides were: number of children 2-5 years old (p=0.001), level of formal education of respondents (p=0.01), reported site of defecation of children in households (p=0.02), households with children who had a recent history of diarrhea (p=0.002), and the location of households (p=0.03). Variables associated with both A. lumbricoides and T. trichiura infection included: number of children 6-14 years old (p=0.01, p=0.04, respectively), ownership of a latrine (p=0.04, p=0.03, respectively) and coinfection with either helminth (p=0.001, p=0.001, respectively). By multivariate analysis the number of children 2-5 years living in the household, (p=0.01, odds ratio (OR)=22.2), children with a recent history of diarrhea (p=0.0, OR=39.8), and infection of household members with T. trichiura (p=0.02, OR=16.0) were associated with A. lumbricoides infection. The number of children 6-14 years old in the household was associated with both A. lumbricoides and T. trichiura infection (p=0.04, p=0.01, OR=19.2, OR=5.2, respectively).

Anàlisi de les variables relacionades amb la reincidència dels agressors sexuals. Estudi d’una mostra d’interns de les presons de Catalunya

Les taxes de reincidència dels delinqüents sexuals son, en general més baixes que les de la resta de delinqüents. No obstant, hi ha una part que tenen una major probabilitat de tornar a delinquir i que tenen unes característiques de risc que els diferencien dels altres. S’ha dut a terme un estudi retrospectiu amb la totalitat dels delinqüents sexuals que van sortir de les presons de Catalunya entre l’1 de gener de 1998 i el 31 de desembre de 2001. El període de seguiment promig és de sis anys i nou mesos. S’han avaluat les taxes de reincidència en delictes sexuals, delictes no sexuals (generals) i en qualsevol tipus de delicte. Un 5,7 % va tornar a delinquir en delictes sexuals, el 13,2 dels subjectes va reincidir en delictes no sexuals i el 18,8 % va tornar a cometre qualsevol tipus de delicte. Entre les variables de risc, el nombre de delictes sexuals pels que compleixen condemna abans de sortir en llibertat i el tipus de víctima influeixen en la reincidència sexual, encara que respecte a la segona no es va poder calcular la significació estadística. També van tenir un pes significatiu l’edat del primer ingrés i la versatilitat delictiva. Pel que fa a la reincidència general, les variables relacionades amb la carrera delictiva i trets antisocials, a més de les condicions de la condemna, van ser les variables de més influencia. No s’ha trobat relació entre el tractament i la reincidència. Posteriorment a l’estudi d’aquestes variables van ser entrevistats vuit dels 11 subjectes que havien reincidit en delictes sexuals. A partir de l’anàlisi de les entrevistes es va elaborar un sistema de classificació dels principals components del procés del delicte. De la revisió del procés de cada subjecte apareixen dos perfils diferenciats.

Análisis de las variables relacionadas con la reincidencia de los agresores sexuales. Estudio de una muestra de internos de las prisiones de Catalunya

Con esta investigación se pretende llegar a concretar aquellos factores que pueden tener relación con la reincidencia de los delincuentes sexuales que salen de los centros penitenciarios de Catalunya. Estas conclusiones han de permitir en el futuro enriquecer los programas de tratamiento mediante la inclusión de contenidos y el establecimiento de criterios de individualización de la intervención.

L’atenció a les víctimes de violència de gènere: Un estudi de les variables rellevants per a la intervenció psicosocial

Aquesta investigació s’inscriu dins del marc de l’atenció a les víctimes de violència de gènere que ofereix l’oficina d’atenció a la víctima de Lleida, depenent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. L’entrada en vigor de la llei 27/03 reguladora de l’Ordre de Protecció de les víctimes de violència domèstica, així com les últimes modificacions de textos legals han pogut propiciar, junt amb el ressò social d’aquest fenomen, un canvi en el perfil de les víctimes de violència de gènere que s’atenen en aquestes oficines, fonamentalment pel que fa a variables de caire sociodemogràfic, com ara l’edat, la situació personal, familiar, laboral, etc. Encara que la major part de les víctimes ateses són més grans de 30 anys, al voltant d’una tercera part té menys de 30 anys. No s’ha trobat, però, que aquestes víctimes denunciïn més maltractament psíquic que físic (que implícitament porta aparellat maltractament psíquic), encara que triguen menys temps a denunciar el maltractament que les víctimes més grans. D’altra banda, es constata que només algunes de les variables sociodemogràfiques estudiades, en especial la situació laboral de les víctimes, la relació que mantenen amb l’agressor i el fet de tenir o no fills amb ells, resulten rellevants en relació a les mesures judicials adoptades com a conseqüència de la denúncia. La relació d’aquestes variables sociodemogràfiques amb les necessitats d’intervenció no resulten tan clares, molt probablement per l’efecte d’altres variables moduladores no tingudes en compte en el disseny com variables rellevants.