817 resultados para fish silage
Resumo:
Varias historietas de humor absurdo sobre situaciones en la playa. Una chica toma el sol tranquilamente a la orilla del mar en una silla y detrás de ella tiene un amenazador oso pardo. Unos niños hacen en la playa unos enormes castillos de arena utilizando una pala excavadora.
Resumo:
En el occeano viven muchos tipos de peces que tienen diferentes colores, formas y características. Algunos se ocultan de sus enemigos para protegerse y mantenerse a salvo. Otros son depredadores, y se ocultan a fin de poder atacar a otros animales.
Resumo:
En el profundo mar azul, vive Swam un pez que quería un deseo y cada deseo se hace realidad. Desea un castillo, un coche, un caballo, desea volar, esquiar. Pero un día, quiere ser igual que los otros peces.
Resumo:
Historia ilustrativa sobre el egoísmo y la vanidad. El pez más bello de todo el océano se niega a compartir sus brillantes escamas. Cuando su avaricia le deja sin amigos o admiradores el pez busca el consejo del sabio pulpo, que le asesora para regalar su belleza y descubrir cómo ser feliz.
Resumo:
Actualment una de les principals amenaces a la biodiversitat és la introducció d'espècies. Revisant 26 variables de les 69 espècies de peixos continental de la Península Ibèrica concloem que la filogènia, variabilitat i els usos de l'home són necessaris per entendre millor les diferències entres les espècies natives i invasores. Entre les especies més afectades per la introducció de peixos es troben els ciprinodontiformes endèmics del Mediterrani. Aportem les primers dades sobre l'ús d'hàbitats ocasionalment inundats i la selecció de preses del fartet (Aphanius iberus), observant un canvi ontogenètic, clarament relacionat amb el microhàbitat. També demostrem que la salinitat influeix en l'èxit invasor de la gamúsia, afectant la seva densitat i biologia reproductiva. Per altra banda, demostrem experimentalment que amb l'increment de salinitat la gambúsia disminueix la seva agressivitat i captura menys preses, reduint la seva eficàcia competitiva respecte dels ciprinodonts natius.
Resumo:
L'objectiu d'aquesta tesi és aportar les primeres dades sobre l'ecologia del silur (Silurus glanis) introduït a la Península Ibèrica i estimar els seu impacte ecològic sobre la biota nativa. Es van mostrejar les comunitats de peixos de 14 embassaments catalans. El silur es troba actualment introduït a quatre conques Ibèriques: a la de l'Ebre fa uns 30 anys, a les del Ter i Tajo fa uns pocs anys i recentment al Llobregat. Hem demostrat la utilitat de comparar estadis d'invasió recents i avançats per mirar d'entendre els canvis ecològics causats per espècies invasores: les introduccions recents presenten silurs més joves, de menor mida i amb taxes de creixement superiors a les de les poblacions introduïdes anteriorment i també respecte les poblacions natives; a més, depreden majoritàriament sobre peixos, en contra de les poblacions més antigues que s'alimenten sobretot de cranc. Finalment, aportem les primeres dades publicades de telemetria del silur.
Resumo:
Podeu escriure el text directament o arrossegar-lo des d'un altre document L'objectiu d'aquesta tesi és contribuir a l'ús dels peixos continentals com a indicadors de l'estat ecològic a la conca Mediterrània. En el primer treball es va detectar que encara que tots els índex biològics estaven correlacionats significativament, els peixos integren i expressen els estressos de manera i a una escala diferents, aportant una informació complementària als altres índexs. Al segon article es van estudiar els cabals de sis conques catalanes. S'ha mostrat que els règims hídrics estan alterats amb una tendència a la disminució del cabal i del nivell dels aqüífers. S'ha detectat quatre mètriques de peixos que es troben significativament afectades en zones més castigades per manca d'aigua degut a l'activitat humana. Es discuteix la necessitat de conèixer en profunditat el règim hídric de cada conca abans d'utilitzar els índex biològics. Al tercer article es va detectar que la composició d'espècies capturades va variar significativament al llarg del buidat amb un augment de l'alburn (A. alburnus) a les aigües pelàgiques durant els dies de pitjor qualitat de l'aigua, confirmant que l'alburn és més tolerant a la mala qualitat de l'aigua que la madrilleta vera (R. rutilus) i suggereix el seu potencial com a bioindicador. La condició d'aquestes dues espècies va canviar significativament al llarg del buidat de manera molt estreta amb la qualitat de l'aigua. Al quart capítol es va estudiar la biologia dels peixos d'un embassament altament contaminat (Flix). El percentatge de DELT anomalies i la presència de paràsits externs era major en la zona impactada que als punts de control i els valors més alts de pes eviscerat i pes del fetge estaven als punts de control. Les respostes van ser diferents per cada espècie i la carpa va ser la que va mostrar més clarament els impactes.
Resumo:
Effective use and recycling of manures together with occasional and judicious use of supplementary fertilizing materials forms the basis for management of phosphorus (P) and potassium (K) within organic farming systems. Replicated field trials were established at three sites across the UK to compare the supply of P and K to grass-clover swards cut for silage from a range of fertilizing materials, and to assess the usefulness of routine soil tests for P and K in organic farming systems. None of the fertilizing materials (farmyard manure, rock phosphate, Kali vinasse, volcanic tuff) significantly increased silage yields, nor was P offtake increased. However, farmyard manure and Kali vinasse proved effective sources of K to grass and clover in the short to medium term. Available P (measured as Olsen-P) showed no clear relationship with crop P offtake in these trials. In contrast, available K (measured by ammonium nitrate extraction) proved a useful measurement to predict K availability to crops and support K management decisions.
Resumo:
Simmental × Holstein-Friesian steers were offered four forage diets. These comprised grass silage (G); proportionately 0·67 grass silage, proportionately 0·33 maize silage (GGM); 0·33 grass silage, 0·67 maize silage ( MMG); maize silage ( M) from 424 (s.d. = 11·5) kg to slaughter at a minimum weight of 560 kg. Forages were mixed and offered ad libitum. Steers were offered 2 kg of a concentrate daily, the concentrate being formulated such that all steers had similar crude protein intakes across dietary treatments. A sample of steers was slaughtered at the beginning of the experimental period to allow the calculation of the rate of gain of the carcass and its components. Carcass dissection of a sample of steers allowed the development of a prediction equation of carcass composition based on thoracic limb dissection of all carcasses. Forage dry matter intake and live-weight gain increased linearly as maize silage replaced grass silage in the forage mixture, resulting in improvements in food conversion ratio (all P = 0·001). Killing-out proportion increased with maize silage inclusion ( P < 0·001) but fat and conformation scores did not differ significantly between diets. However, increasing maize inclusion in the diet resulted in a greater weight ( P = 0·05) and proportion ( P = 0·008) of fat in the carcass, and significant increases in internal fat deposition. The inclusion of maize led to a progressive increase in the daily gains of carcass ( P < 0·001), and significant increases in the daily gains of both fat ( P < 0·001) and lean tissue ( P < 0·001). Fat colour was more yellow in cattle given diets G and GGM than diets MMG and M ( P < 0·001) and colour intensity was lower on diet M than the other three diets ( P < 0·001). There were no significant differences in any aspects of eating quality between diets. Therefore, maize silage has the potential to reduce the time taken for finishing beef animals to achieve slaughter weight with no apparent detrimental effects on subsequent meat quality.
Resumo:
Replacing grass silage with maize silage results in a fundamental change in the ratio of structural to non-structural carbohydrates with commensurate changes in rumen fermentation patterns and nutrient utilisation. This study investigated the effects of feeding four forage mixtures, namely grass silage (G); 67 g/100 g grass silage133 g/100 g maize silage (GGM); 67 g/100 g maize silage133/100 g grass silage (MMG); maize silage (M) to four ruminally and duodenally canulated Holstein Friesian steers. All diets were formulated to be isonitrogenous (22.4 g N/kg DM) using a concentrate mixture. Dietary dry matter (DM) and organic matter (OM) digestibility increased with ascending maize silage inclusion (P,0.1) whereas starch and neutral detergent fibre digestibility declined (P,0.05). Ratio of non-glucogenic to glucogenic precursors in the rumen fluid increased with maize silage inclusion (P,0.01) with a commensurate reduction in rumen pH (P,0.05). Mean circulating concentrations of insulin were greatest and similar in diets MMG and GGM, lower in diet M and lowest in diet G (P,0.01). There were no effects of diet on the mean circulating concentration of growth hormone (GH), or the frequency, amplitude and duration of GH pulses, or the mean circulating concentrations of IGF-1. Increasing levels of DM, OM and starch intakes with the substitution of grass silage with maize silage affected overall digestion, nutrient partitioning and subsequent circulating concentrations of insulin.