1000 resultados para València. Ajuntament-Reglamentos
Resumo:
La realitzaci daquest treball sha centrat principalment en intentar trobar resposta a la segent pregunta: Hi ha inadequaci entre loferta i la demanda en el mercat de les llars dinfants a Barcelona?. Per tal de desenvolupar aquest tema, shan estudiat diferents aspectes que han servit per entendre aquest mercat i per tenir una petitanoci de la seva extraordinria complexitat.Primerament, shan treballat i descrit els assumptes relacionats amb loferta de llars dinfants, com ara la situaci actual en qu es troba Barcelona, les restriccions que existeixen a la creaci de noves llars dinfants, aix com els costos i beneficis que determinen el nivell doferta de places. A ms a ms, sha comparat loferta pblica amb la privada amb lajuda de diverses taules obtingudes mitjanant el treball de camp realitzat explicat ms endavant i finalment sha estudiat per qu no creix ms loferta donat lexcs de demanda que hi ha en aquest mercat.En segon lloc, com era desperar, es parla de la demanda a les llars dinfants. En aquest apartat es pot trobar la descripci de lestat actual de la demanda a Barcelona, es detalla tot el procs dobtenci de dades per tal de trobar la demanda en els diversosdistrictes i sexplica breument el fenomen de la demanda amagada.En tercer lloc, es troba la part principal del treball, all on es dna resposta a lapregunta formulada a linici del treball. Es posen en com loferta i la demanda, es creenambdues corbes i se nestudia el desequilibri i les seves possibles causes.En un quart punt es tracta sobre lefecte que t aquest desequilibri entre oferta idemanda sobre el mercat laboral de la dona i quins en sn els principals perjudicats en lasocietat actual.Finalment, es fan diferents propostes per tal de donar una soluci al desequilibriexistent entre loferta i la demanda de llars dinfants a Barcelona. Es pretn esbrinar la manera mitjanant la qual es podria millorar aquesta diferncia entre oferta i demanda i, per tant, poder assolir un punt ms proper a lequilibri teric que el que hi ha actualment.Pel que fa a la metodologia seguida, sha realitzat un treball de camp que ha consistit en demanar informaci a un nombre prou significatiu de llars dinfants de laciutat de Barcelona per tal daconseguir amb certa fiabilitat algunes de les dades que nohan estat possibles de trobar, com per exemple la demanda en excs mitjana per districte.Amb aquesta ajuda, shan pogut realitzar tota una srie de taules estadstiques molt tils pel desenvolupament del treball.Les fonts dinformaci utilitzades han estat nombroses, entre les quals es troben:primerament, lAdministraci (a tots els nivells: Ajuntament de Barcelona, Diputaci de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Estat); en segon lloc, diversos articles de diaris i revistes que han servit per conixer la importncia que t aquest tema avui en dia en la societat; finalment, els testimonis de propietaris dalgunes llars dinfants de la ciutat de Barcelona i altres persones relacionades amb aquest mbit com ara treballadors o mares i pares dinfants de zero a tres anys.
Resumo:
Nos portos martimos interactuam um conjunto de entidades independentes com misses e objectivos diferentes resultando em troca de muita informao que pode numa transaco econmica internacional envolver para cima de dezenas de agentes e centenas de comunicaes via papel, telefone ou fax. Torna-se cada vez mais evidente, que a gesto das transferncias de informao pelos mtodos tradicionais (em papel) no se compadece com as exigncias actuais do comrcio internacional marcado pela globalizao, onde se exige dos portos um maior nvel de competitividade. Neste contexto, o recurso s tecnologias de informao e comunicao tem-se revelado uma boa opo para a potenciao do negcio porturio atravs da minimizao do tempo de espera dos navios e de erros humanos durante as operaes porturias, de reduo do custo de passagem das mercadorias, da integrao dos sistemas de informao da comunidade porturia etc. O presente trabalho pretende apresentar um modelo de Sistema de Gesto de Informao Porturia (SGIP) para os portos de Cabo Verde, constitudo pelos mdulos: Sistema de Gesto de Escalas de Navio no Porto (SGENP), Sistema de Seguimento de Contentor no Porto (SSCP) e Sistema de Seguimento de Mercadoria no Porto (SSMP). Alm disso prope padres (normas) de interaco entre Sistemas de informao (SI) existentes no porto e regras de acesso via Web. Os requisitos do SGIP foram identificados a partir da anlise do sistema porturio existente PMIS (Port Management Information System), do estudo dos SI utilizados nos portos internacionais nomeadamente nos portos de Marselha, Valncia e Leixes e da anlise dos processos relativos ao navio, mercadoria e contentores nos portos de Cabo Verde. Este trabalho permitiu identificar um conjunto de insuficincias no sistema PMIS que urge colmatar e relativamente aos SI de portos internacionais identificou algumas boas prticas na gesto da informao porturia que foram aproveitadas no novo sistema. Dada a amplitude do tema da tese, o trabalho apresenta apenas o prottipo exploratrio do Sistema de Seguimento de Contentor no Porto (SSCP) sendo certo que esta estrutura servir de base aos prottipos dos outros mdulos a serem realizados fora do mbito desta tese.
Resumo:
El fenmeno migratorio ha sido siempre actualidad de la crnica de Canarias, ya fuere tanto por la emisin de emigrantes hace ya ms de 30 aos, como por la recepcin de migraciones de diversos orgenes. Esta realidad y la bsqueda de soluciones a los problemas derivados de la misma no pueden ser afrontadas en exclusiva desde el archipilago, sino que requiere la implicacin e impulso coordinado de los Estados involucrados en el fenmeno migratorio, tanto por ser emisores como por ser receptores de los flujos, tal y como recoge el Plan Canario de Inmigracin. Los protagonistas, poblaciones de regiones desfavorecidas, migran para buscar un futuro digno, causando efectos tanto positivos como negativos en la economa y desarrollo social de sus lugares de origen. As el perjuicio por la fuga de personas emprendedoras y formadas se contrapone a los beneficios de las remesas de divisas que aportan. La poltica de inmigracin debe pues estar vinculada a la cooperacin para el desarrollo de pases desfavorecidos, intensificando acciones de codesarrollo que contribuyan activa y eficazmente a reducir las diferencias de bienestar que separan a stos del mundo desarrollado. Tal y como recogen diversos organismos internacionales as como se postula en reglamentos y Programas de inmigracin del Estado, de diversas comunidades autnomas y 5 de entidades locales (Plan de Integracin Social, Programa GRECO, Plan de Inmigracin de la CAPV, FEMP, entre otros muchos).
Resumo:
Segurament molts de nosaltres ens hem preguntat algun cop quina s la millor ciutat per viure, o si les poltiques de ciutat que adopta el nostre ajuntament tindran un bon desenvolupament en el futur, s a dir, si milloraran el nivell de vida de la nostra ciutat o no. Tamb s possible que aquells que hagueu canviat de lloc de residncia algun cop en la vostra vida, us hagueu plantejat diferents qestions a lhora descollir la vostra destinaci, com per exemple la seva proximitat respecte el lloc de treball/estudi, la seva situaci geogrfica, el nivell de vida, etc. Per quin daquests factors s ms determinant? En qu ha dinvertir una ciutat si vol atreure ms gent?bviament totes aquestes preguntes no tenen una resposta senzilla, entre daltres coses perqu la forma plantejada no s la millor per a un estudi coherent (qu ens fa millorar el nostre nivell de vida, ms comer o ms habitants? Ms centres hospitalaris o ms centres doci? Ms comunicacions o ms serveis?). Per motivacions com aquestes eren les que nosaltres ens vrem fer al principi del treball i, delimitant b el nostre mbit destudi, hem aconseguit realitzar una aproximaci per determinar i estudiar els factors ms importants del creixement de les ciutats.Al llarg del treball, a part de conixer algunes dades curioses, com quines sn les ciutats amb ms riquesa de Catalunya (en RFDB per cpita) hem analitzat diversos factors, com la immigraci, el nivell datur o ledat de la poblaci autctona, que hom podria considerar claus per una ciutat, per tamb hem trobat daltres menys previsibles com els desplaament diaris atrets i generats, el factor capitalitat, etc.A part de tot aix tenem la intenci de fer el treball el ms proper possible, en el que ens pogussim sentir identificats i fins i tot trobar-li una aplicaci directa. s per aix que vam voler concretar i estudiar tots aquests factors en dues ciutats que coneixem prou b, per aquestes havien de complir una srie de caracterstiques: la poblaci daquestes ha de ser semblant, la situaci geogrfica ha de ser prou propera per evitar biaixos per raons climtiques, per alhora lmbit dinfluncia de les dues ha de ser petit perqu si no ens podrem trobar que les accions que tinguin lloc en una, tinguin conseqncies en laltra. Creiem doncs que les dues ciutats escollides, Granollers i Cerdanyola del Valls, compleixen amb les caracterstiques. Aquestes ciutats es troben en la provncia de Barcelona, en la que podrem anomenar segona corona metropolitana; dins daquesta regi es troba la gran majoria de la poblaci catalana, habitants de moltes ciutats segurament molt semblants a les dues analitzades, aix que segurament gran part dels lectors tamb shi podran sentir identificats.Tamb serveix aquest treball per refutar algunes de les hiptesis que ens vam fer al principi i ens semblaven molts coherents i daltres que es troben del tot esteses per la societat i, a ms, a mesura que el lector vagi progressant en la lectura del treball podr comprovar que no s un sol factor el que determina el desenvolupament de les ciutats, sin que sestableix una extensa xarxa dinterrelacions entre elles que promou aquest creixement. Aix doncs, tan sols ens queda animar-vos a endinsar-vos en la lectura del treball, que esperem us resulti interessant.
Resumo:
O presente trabalho procurou estudar a eficcia dos sistemas de recompensas utilizadas pelas empresas em Cabo Verde na motivao dos colaboradores, utilizando o modelo terico proposto por Nadler e Lawler (1977). Trs variveis (expectativa esforo - desempenho, expectativa desempenho - resultado e valncia) foram consideradas como variveis explicativas da motivao pelas recompensas. Os procedimentos metodolgicos foram de natureza descritiva e anlise dos dados foi feita de forma quantitativa. Participaram no estudo 105 indivduos de sete empresas de diferentes sectores de actividades e os resultados obtidos confirmaram (com alguma fragilidade estatstica) as hipteses propostas, isto , os sistemas de recompensas motivam os colaboradores.
Resumo:
El foc que el 31 de gener denguany crem el bosc duna part del sector oriental de lArdenya va deixar al descobert, entre altres coses, una possible fita delimitativa de lantic termenal de Solius (avui Santa Cristina dAro) i de Sant Feliu. Aquest moll no va sser localitzat i, per tant, no representat en el treball que el signant va desenvolupar amb Llus Esteva. Avui es dna a conixer per a futurs estudiosos del tema tot seguint les mateixes pautes de la investigaci esmentada
Resumo:
la sarcopenia es un trastorno complejo, de etiologa multifactorial que consta de la prdida de masa corporal junto con una disminucin de la fuerza y del rendimiento fsico. Este estudio he evaluado la prevalencia de la sarcopenia en una poblacin de 205 pacientes hospitalizados en una unidad de crnicos del Hospital La Fe de Valencia. Tambin se ha evaluado la posible relacin de la sarcopenia con otros factores como la comorbilidad, la discapacidad, la desnutricin, la disfagia orofaringea y las complicaciones intrahospitalarias. La prevalencia de sarcopenia fue muy elevada (76,4%), con porcentajes muy superiores a lo descrito en la literatura. Tambin se encontr una relacin estadsticamente significativa con la edad avanzada, la disminucin de peso y de IMC, la disminucin de la circunferencia braquial y la disfagia. Es necesario realizar estudios de carcter prospectivo y con una muestra superior de pacientes para alcanzar conclusiones ms definitivas.
Resumo:
Es descriuen les diferents menes de roques utilitzades en la construcci de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guxols. Les dades litolgiques obtingudes permeten localitzar de manera aproximada les pedreres d'on procedeixen els carreus que la conformen. A ms, la posici de les diferents varietats de roques dins el conjunt del monument permet arribar a distingir les parts que corresponen a l'edifici original d'aquelles que s'hi han afegit posteriorment
Resumo:
Comentari d'alguns treballs que recullen i aborden la presncia femenina en el mn literari catal dels segles XVI-XVIII, una presncia sovint silenciada i que cal recuperar
Resumo:
El manuscrit que ens disposem a donar a conixer s un tresor documental interessantssim per abordar lestudi dels usos potics de les dones dpoca moderna als territoris de parla catalana, no noms pel nombre de composicions recuperades duna mateixa autora (un total de 53 poesies espirituals, no catalogades i desconegudes fins ara) sin perqu es tracta dun dels pocs autgrafs femenins accessibles per a la recerca. La inexistncia de treballs dedicats exclusivament a la poesia femenina dpoca moderna al panorama catal, ens obliga necessriament a iniciar el treball amb una primera part introductria dedicada a qestions relatives als usos potics de les dones dels segles XVI-XVIII, tot centrant-nos en algunes autores de lmbit conventual, al qual pertany el manuscrit objecte destudi. En la segona part del treball, ens centrem particularment en lanlisi i estudi del manuscrit. Aix doncs, en una primera aproximaci, descrivim el contingut del quadern, ntegrament en castell, que recull composicions d caire espiritual i devot, i esbossem les dades biogrfiques de lautora, la religiosa dominica sor Eulria Teixidor. Tot partint dels interessants estudis apareguts en els darrers anys sobre la literatura conventual femenina, intentem vincular aquest manuscrit amb la variada producci monstica escrita per nombroses religioses de lpoca sota manament del confessor
Resumo:
Ledici completa de les obres de Francesc Eiximenis s una empresa filolgica que presenta dificultats objectives, no noms perqu les obres tenen un pes material ms que considerable, sin tamb per la gran quantitat de testimonis manuscrits i impresos que cal collacionar. Amb lobjectiu dajudar a superar aquestes dificultats, ja fa alguns anys que lInstitut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona ha emprs la publicaci de les Obres de Francesc Eiximenis, i avui afortunadament podem afirmar que les obres dEiximenis, especialment les indites, ja tenen equips de treball que socupen de la preparaci de les edicions corresponents. Parallelament, i en la mateixa lnia de treball, sha iniciat una nova descripci integral dels testimonis manuscrits i impresos de Francesc Eiximenis, els primers resultats de la qual es podran consultar en lnia ben aviat. En el marc que acabo de descriure fa temps que un equip treballa en ledici crtica del Llibre dels ngels (en endavant LA), escrit a València el 1392
